El Casal de Rohan és el nom d'una família noble que va estar relacionada amb els reis de França i amb el ducat de Bretanya. Els Rohan, juntament amb el casal de Clisson i el casal de Laval, van ser una de les famílies més poderoses de Bretanya.
Una gran família bretona Generalitats Tant al període en què Bretanya va ser un reialme (810-913) com en el temps en què va ser un ducat, hi van haver membres de la família relacionat amb el govern d'aquelles terres. El cap d'aquesta casa va ser nomenat duc de Rohan el 1603, però en tenir només una filla, Margarida, el títol va passar al seu gendre, Enric de Chabot. Per tant, des de 1645 el casal de Chabot va passar a dir-se Rohan-Chabot, tot i l'oposició dels Rohan subsistents. Els primogènits d'aquesta família, els Rohan-Chabot, ja tenien el títol de ducs de Montbazon (des de 1594) i eren a més prínceps de Guémené; tot plegat els va convertir en pars de França. Mentre que els fills petits tenien el títol de prínceps de Soubise.
D'aquesta manera el nom de Rohan va formar part del nom de diverses famílies de nobles. Tots els membres de les dues branques subsistents en l'actualitat, els Rohan-Rochefort i els Rohan-Chabot, són descendents del matrimoni entre Joan I de Rohan (1324-1396) i Joana d'Évreux (1339-1409), essent aquesta dona descendent del rei Felip III de França. 20px|Famille de Rohan Famille de Rohan │ │ │ └──> 20px|Branca de Rohan branche de Rohan (†) │ │ │ ├──> 20px|Branca de Rohan-Guéménée branche de Rohan-Guéméné (†) │ │ │ │ │ │ │ │ │ └──> 20px|Branca de Rohan-Rochefort branche de Rohan-Rochefort │ │ │ │ │ │ │ └──> 20px|Branca de Rohan-Soubise branche de Rohan-Soubise (†) │ │ │ │ │ └──> 20px|Branca de Rohan-Gié branche de Rohan-Gié (†) │ │ │ │ │ └──> 20px|Rohan-Chabot branche de Rohan-Chabot │ │ │ └──> 20px|Gué-de-l'Isle branche de Rohan-Gué-de-l'Isle (†) │ │ │ └──> 20px|Rohan-Polduc branche de Rohan-Polduc (†) │ └──> 20px|Rohan-Montauban branche de Rohan-Montauban (†)
Al quatre cardenals Rohan es van succeir al tron arxiepiscopal d'Estrasburg: Armand Gastó de Rohan-Soubise (probablement un fill natural de Lluís XIV, 1674-1749) gran capellà del rei, Francesc Armand de Rohan-Soubise (1717-1756), Lluís-Constantí de Rohan-Guéméné (1697-1779) i Lluís-René de Rohan-Guéméné (1734-1803) gran capellà del rei i director de la Sorbona. I dos altres eclesiàstics Rohan es van distingir igualment en aquesta època: Armand Juli de Rohan-Guéméné (1695-1762) arquebisbe-duc de Reims que consagrarà a Lluís XV, i Ferran Maximilià Mériadec (1738-1813) arquebisbe de Bordeus, qui serà al començament del primer capellà de l'emperadriu Josefina.
En vigílies de la Revolució Francesa, Enric Lluís Maria de Rohan-Guéméné duc de Montbazon, cap d'aquesta branca, va ser el responsable d'una colossal fallida que va arruïnar molta gent el 1782 però que va ser eixugada, en part pel cardenal d'Estrasburg Lluís Renat Eduard de Rohan que serà el 1785 víctima de l'estafa de l'assumpte del collaret de la reina. Hi va participar sens dubte, més per obtenir els favors del rei, que els de Maria Antonieta. Certs membres de la família Rohan-Guéméné ducs de Montbazon van emigrar a Àustria al castell de Sychrov, on van ser naturalitzats. A la seva extinció, el 1846, la branca jove dels prínceps del Rochefort, heretà els béns a Bohèmia dels quals foren privats el 1945 a causa dels decrets Beneš, i, sempre austríaca, ha heretat títols d'Altesa Sereníssima, príncep de Rohan, de Guéméné, de Rochefort i del Sacre Imperi (a Àustria fins al 1919), duc de Rohan-Rohan, duc de Montbazon amb la pairia de França que hi va annexa, i de duc de Bouillon.
Emmanuel De Rohan-Polduc, darrer de la branca dels Rohan-Polduc, va ser el penúltim cap de l'Orde de Malta de 1775 a 1797 dins l'illa de Malta.
La família compta amb tres grans capellans de França, vuit cavallers de l'Orde del Sant Esprit, dos mariscals de França i tres acadèmics.
Els Rohan francesos dels segles XX i XXI són doncs en realitat dels Chabot havent pres per privilegi de Lluís XIV el nom de Rohan per esdevenir Rohan-Chabot.
Els Rohan abans de Rohan Els Rohan descendeixen dels vescomtes de Porhoët i, segons el genealogista Dom Morice, del mític Conan Meriadec. El primer Rohan conegut es deia Guéthénoc i va fundar el castell de Josselin.
Guéthénoc de Porhoët fou el pare de Josselin I de Porhoët, que va participar en la conquesta d'Anglaterra amb Guillem I d'Anglaterra el Conqueridor i va estar a la batalla de Hastings. Rebé terres al Bedfordshire, el Buckinghamshire i el Gloucestershire i la ciutat de Caerwent. Morí el 1074.
El seu fill Eudó I de Porhoët el va succeir i es casà amb Emma de Léon, filla del vescomte de Léon. Morí després del 1092. Eudó va tenir tres fills: Josselí II, Jofre i Alan I de Rohan. El 1104, Alan I va construir el castell de Rohan, i fou el fundador de la família de Rohan. Eudó II de Porhoët el fill de Jofre, va ser duc de Bretanya «per interinitat» entre 1148 i 1156 com a tutor del seu gendre Conan IV de Bretanya.
Els Rohan prínceps estrangers La família de Rohan, a partir del utilitza la seva genealogia i la seva potència a la cort per a obtenir el rang de príncep i prendre així rang entre els prínceps estrangers, passant just després del conjunt de ducs i pars. L'objectiu era provar que els antics reis de Bretanya havien estat sobirans, i que els Rohan descendien d'ells en línia directa.
Aquestes dues assercions no són evidents i són fins i tot històricament polèmiques. Els Rohan s'esforçaren a fer acreditar aquesta versió per mitjà d'historiadors com Dom Morice, que redactaven la història al seu favor, forçant i violant els fets històrics en cas de necessitat. Diverses vegades, els Rohan es van veure forçats a fer servir falsificacions (pràctica corrent en aquestes famílies aristocràtiques sota l'antic règim).
Aquesta operació fou fràgil (els ducs i pars de França s'oposaven a la història i els drets bretons), els Rohan consolidaren la seva posició per altres mitjans: aliances exclusivament amb les altres famílies de prínceps estrangers (ducat de Lorena, ducat de Bouillon La Toru d'Auvergne i el príncep de Condé), erecció de les seves terres en principats ja fossin reconeguts legalment o no (Guémené, Soubise, país de Léon), accessió al bisbat d'Estrasburg, adquirint rang de príncep del Sacre Imperi Romanogermànic i finalment utilitzant el favor i la proximitat amb els reis (Lluís XIV de França i la dama de Soubise, Lluís XV de França i el mariscal de Soubise, Lluís XVI de França i la dama de Marsan governanta dels infants reials).
Malgrat els atacs, els Rohan aconseguiren assentar el seu poder. El seu crèdit i el seu poder polític els permetien imposar les seves vistes històriques i genealògiques que, a la vegada, els van proveir de posicions que els permeteren reforçar el seu poder i el seu crèdit a la cort. La major proximitat amb el rei es va aconseguir, i ja no va poder ser qüestionada (en ser la proximitat la conseqüència d'exercir un gran ofici o càrrec a la cort).
La família de Rohan a l'edat mitjana Alan I († 1128) X Vil·lana ¦ ¦ +->Alan II de Rohan († 1170) ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ +->Alan III de Rohan († 1195) ¦ ¦ X Constança de Penthièvre de Bretanya ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ +->Alan IV de Rohan († 1205) ¦ ¦ ¦ X Mabila de Fougères ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ +->Jofre I de Rohan ¦ ¦ ¦ ¦ X Marguarita de Bretanya ¦ ¦ ¦ ¦ X Gervasia de Dinan ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ +->Conan ¦ ¦ ¦ +->Oliver I de Rohan († 1228) ¦ ¦ ¦ +->Alan V de Rohan († 1232) ¦ ¦ ¦ ¦ X Aliénor de Porhoët ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ +->Alan VI de Rohan ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ X Isabel de Correc ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ X Tomassa de la Roche-Bernard ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ +->Alan († 1299) ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ +->Josselí († 1302) ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ X Caterina de Clisson ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ +->Josselí I de Rohan († 1306) ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ +->Oliver II de Rohan ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ X Alieta de Rochefort ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ X Joana de Léon-Châteauneuf ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ +->Alan VII de Rohan († 1352) ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ X Joana de Rostrenen ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ +->Joan I de Rohan († 1396) ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ X 1) Joana de Léon ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ +->Alan VIII de Rohan († 1429) ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ X Beatriu de Clisson ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ +->Alan IX de Rohan († 1462) ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ X 1) Margarita de Bretanya, senyora de Guillac ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ +->Alan, comte de Porhoët ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ X Iolanda de Laval ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ +->Joana ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ X Francesc, senyor de Rieux, comte d'Harcourt ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ +->Margarita ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ X Joan d'Orleans comte d'Angulema ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ +->Caterine ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ X Jaume de Dinan, senyor de Beaumanoir ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ X Joan d'Albret, vescomte de Tartas ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ +->Beatriu ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ X 2) Maria de Lorena-Vaudémont († 1455) ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ +-> Joan II de Rohan i de Léon, comte de Porhoët ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ X Mariq de Bretanya ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ +->Francesc († 1488) ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ +->Joan de Rohan († 1505) ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ +->Jaume de Rohan i de Léon, comte de Porhoët ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ X Francesca de Rohan ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ X Francesca de Daillon ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ +->Jordi ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ +->Claudi ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ +->Anna ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ X Pere II de Rohan Gié, senyor de Fontenay ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ +->Maria ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ X Lluís IV de Rohan, senyor de Guéménée ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ +->Caterina ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ x Renat de Keradreux ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ X 3) Peronnella de Maillé ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ +->Pere, senyor de Pontchateau i de Quintin ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ X Joana du Perreir, comtessa de Quintin ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ X Joana de Daillon ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ X Joana de La Chapelle ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ +->Lluís ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ +->Francesc ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ +->Antoni ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ +->Magdalena (monja a Fontevraud) ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ +->Anna (monja a Fontevraud) ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ +->Isabel ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ +->Eduard ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ X Margarida de Chateaubriant ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ +-> Lluïsa, senyora de Léon (casada amb Patrici III, senyor de Chateaugiron i després amb Joan de Rostrenen, senyor de Coetdor i de la Chesnaye) ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ +->Joana (casada amb Guillem, senyor de Saint-Gilles) ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ +->Guiu ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ +->Margarita (casada amb Jean Botherel-Quintin) ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ +->Joana, senyora de Noyon (casada amb Robert d'Alençon, comte de Perche, després amb Pere d'Amboise, vescomte de Thouars) ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ X 2) Joana de Navarra ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ +->Carles I de Rohan-Guémené ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ X Caterina du Guesclin ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ +->Rohan-Guéménée (branca, vegeu més avall) ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ +->Pere ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ +->Margarita (casada amb Joan IV, senyor de Beaumanoir, després amb Oliver IV, senyor de Clisson) ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ +->Oliver mort à la batalla de la Roche-Derrien (20 de juny de 1347)