miniatura|Bell Rock Els yavapais són un poble amerindi d'Arizona que parla una de les llengües yuma-cochimí, el nom dels quals prové denjaeva "sol" i pai "gent". Històricament els yavapai eren dividits en quatre grups geogràfics que es consideraven pobles separats: els Ɖo:lkabaya, o yavapais occidentals, els yavbe', o yavapais nord-occidental, els guwevkabaya, o yavapais sud-orientals, i wi:pukba, o yavapais nord-occidentals - yavapai de Verde Valley. Una altra banda yavapai eren els mađqwadabaya o "poble del desert" i es creu que han desaparegut perquè s'han barrejat amb els mojaves i quechans. Moltes famílies mohave i quechan tracen llur història familiar amb arrels yavapais. Els yavapais tenen molt en comú amb llurs veïns lingüístics del nord, els havasupais i els hualapais.Gifford, p.249 Sovint els yavapai eren confosos amb els apatxes pels colons estatunidencs, i hi ha referències als "mohave-apatxe", "yuma-apatxe" o "tonto-apatxe".Utley, p.255 Abans de la dècada de 1860, quan els colons van començar a buscar or a la zona, els yavapai ocupaven una àrea d'aproximadament 51.800 km² vorejant els Pics de San Francisco al nord, les muntanyes Pinaleno i les muntanyes Mazatzal al sud-est, i el riu Colorado a l'oest, i gairebé el riu Gila i el riu Salt al sud.Salzmann, p.58
Demografia Segons dades de la BIA del 1995, a la tribu Yavapai-Prescott hi havia 241 habitants (143 al rol tribal). Segons el cens dels EUA del 2000, hi havia 1.003 yavapai-prescott i 1.076 yavapai-apatxe. Foren hostils als mohaves i el 1890 foren duts a la reserva de San Carlos amb els apatxe occidentals, fins que el 1900 foren duts a la de Río Verde. El 1903 eren 500 i el 1910 uns 550 amb els mohave. El membre més destacat de la tribu ha estat Carlos Montezuma, un dels primers activistes en la defensa dels drets dels indis.
Bandes yavapai Els pobles yavapai no constituïen una unitat política o social, sinó més aviat eren quatre grups autònoms separats, encara que relacionats culturalment, lingüísticament i ètnicament, mai es refereixen a si mateixos com a yavapai. Aquests quatre grups, per raons geogràfiques, històriques, culturals i familiars, formaren part de diverses aliances amb les tribus veïnes, sense tenir en compte les preocupacions dels grups yavapais adjacents. Aquests grups es divideixen al seu torn en diferents grups locals i els converteixen en diferents clans.Timothy Braatz: Surviving Conquest: A History of the Yavapai Peoples, 2003, University of Nebraska Press,
Els yavapais es divideixen en quatre grups:
Ɖo:lkabaya (Yavapai Occidental, també coneguts com a Yuma-Apaches o Apache-Yuma, perquè tenen forts lligams culturals amb yumes i mohaves, vivien al territori occidental al llarg del riu Hassayampa al sud-oest d'Arizona) Wiltaaykapaya / Hakeheelapaya (“Poble de les dues muntanyes”, vivien a les muntanyes Harquahala i les muntanyes Harcuvar, a People's Valley, Kirkland Valley, al curs superior de Hassayampa Creekal centre-sud d'Arizona) Ha'k ahwađbaya / Mađqwadabaya (“Poble al llarg de l'aigua vermella o del riu vermell, el riu Colorado”, conreaven als voltants del riu Colorado, vivien a La Paz i Castle Dome) Hakupakapaya / Hnyoqapaya (vivien a les muntanyes al nord de l'actual Congress) Yavbe' (Yavapai Nord-Occidental o Yavapai Central , sovint coneguts com a Mohave-Apaches (Apache-Mojaves), o també reals Yavapai perquè a penes tenien influència cultural dels pobles veïns, vivien a la vall de Williamson al sud de les muntanyes Bradshaw (en yavapai: Wikanyacha – "roques de color negre fort") al riu Agua Fria) Yavapé (reclamaven terra a l'alta Verde Valley i muntanyes del voltant, incloses les del Monument Nacional Montezuma) Hwaalkyanyanyepaya (habitaven la Mesa, on es troba Jerome (Arizona) i les adjacents muntanyes Mingus) Mathaupapaya (vivien a les muntanyes de Prescott fins a Crown King i Bumble Bee, Arizona) Wiikvteepaya (Wikutepa, també coneguts com a “banda del Pic de Granit”, vivien a l'actual Prescott, incorporant la vall de Chino, la Sierra Prieta i el nord de les muntanyes Bradshaw) Wiikenyachapaya (Wikenichapa, també conegut com a “banda de Black Mountain o Crown King”, vivien al sud de les muntanyes Bradshaw a l'àrea de Wickenburg i al mig del riu Agua Fria River) Wi:pukba (Wipukepa, Wiipukepaya - “Poble del peu de la roca vermella”, Yavapai Nord-Oriental, sovint coneguts com a Mohave-Apaches (Apache-Mojaves) o Tonto Apaches, vivien al canyó d'Oak Creek i al llarg del Fossil Creek (en yavapai: ʼHakhavsuwa) i Rio Verde (Arizona) al centre-nord d'Arizona) Matkitwawipa (formada pels Tú Dotl`izh Nde - “poble de l'aigua blava”, és a dir, la banda Fossil Creek dels apatxe tonto, una unitat bilingüe que vivia a l'alta Verde Valley, al llarg del riu East Verde, Fossil Creek, Clear Creek (Arizona), al sud de Cave Creek al centre d'Arizona) Wiipukepaya (formada pels Tsé Hichii Indee - “poble de la roca vermella horitzontal”, la banda Oak Creek band dels apatxe tonto, una unitat bilingüe que vivia a Redrock Country, conreava moresc a Oak Creek i recollia mesquitea la vall Verde) Guwevkabaya (Kwevkepaya - “Poble del sud”, Yavapai Sud-oriental o yavapai meridional, sovint coneguts com a apatxes tonto, vivien al llarg del riu Verde al sud de les muntanyes Mazatzal i el riu Salt a les muntanyes Superstition i l'oest de les muntanyes Sierra Estrella, incloent els vessants sud i oest de les muntanyes Pinal, els Dripping Springs, el Four Peaks i les muntanyes Mazatzal del sud-oest d'Arizona) Hwaalkamvepaya (al llart de l'Autopista Meridional de Miami (Arizona) a Phoenix pel Superior (Arizona)) Walkamepa (″pobles de les muntanyes del pi″, “actual” o “real” Walkamepa, vivien al sud i oest de les Muntanyes Pinal, anomenats Walkame – "muntanyes del pi")The Pinal Mountains Ilihasitumapa (vivien al nord de les muntanyes Pinaleno) Wiikchasapaya (al llarg de la ruta apatxe de Phoenix a Miami per l'embassament Roosevelt) Amahiyukpa (vivien a les muntanyes a l'oest del riu Verde, al nord de Lime Creek, també conegudes com a muntanyes McDowell unes 20 milles al nord-est de Phoenix) Atachiopa (vivien a les muntanyes a l'oest de Cherry, Arizona) Hakayopa (unitat bilingüe junt als Tsé Noltl izhn, banda Mazatzal dels apatxe tonto meridionals, que vivien a la vall Sunflower, al sud de Mazatzal Peak a les muntanyes Mazatzal i a l'oest de Fort Reno a la Tonto Basin al centre d'Arizona) Hichapulvapa (unitat bilingüe junt als Tsé Noltl izhn, banda Mazatzal dels apatxe tonto meridionals, que vivien al sud de les muntanyes Mazatzal des del riu East Verde i a l'oest del North Peak del Mazatzal Peak)
Hi eren representats tant els clans Walkamepa com els Wikedjasapa i compartien la major part dels territoris sobreposats: Iiwilkamepa (vivien entre les muntanyes Superstition i Pinal) Matkawatapa (unitat bilïngua, segons la tradició pels matrimonis mixtes entre els Walkamepa i els apatxes de la Sierra Ancha al centre d'Arizona) Yelyuchopa (vivien a les muntanyes Mazatzal entre els territoris dels hakayopa i dels hichapulvapa) Onalkeopa (l vivien a les muntanyes Mazatzal entre els territoris dels hichapulvapa i dels yelyuchopa, però més tard es traslladaren al sud, al territori dels Walkamepa)
Interacció amb els veïns apatxes Els Wi:pukba (“poble dels peus de la roca vermella”) i els Guwevkabaya lvivien junt als apatxes Dilzhę́’é (apatxe tonto) del centre i oest d'Arizona, els apatxe tonto vivien generalment a l'est del riu Verde i la major part de les bandes yavapai a l'oest d'ells. Les àrees tribals Wi:pukba a San Francisco Peaks, al llarg de l'alt riu Verde, canyó d'Oak Creek i Fossil Creek se sobreposaven amb les dels apatxe tonto septentrionals. De la mateixa manera que els Guwevkabaya compartien les zones de cacera i recol·lecció a l'est del riu Verde, al llarg de Fossil Creek, riu East Verde, Salt River i les muntanyes Superstition, Sierra Ancha i muntanyes Pinaleno amb els apatxe tonto meridionals i bandes dels apatxes San Carlos. Per tant, hi formaren una tribu mixta bilingüe, els membres de les bandes de la qual, no podien ser distingits clarament pels forasters (estatunidencs, mexicans o espanyols) llevat per llurs llengües.
Els apatxes parlaven el dialecte tonto de l'apatxe occidental (Ndee biyati' / Nnee biyati''') i els yavapais parlaven el yavapai, una branca de l'alt yuma. Vivien plegats en “rancherías” comunes, on el fet que es consideressin ells mateixos com apatxes o yavapais depenia no tant de la seva llengua materna com de l'origen de la societat matrilineal, dirigida per la mare. La majoria d'ells parlaven ambdues llengües i el cap de cada banda tenia habitualment dos noms, un per a cada tradició. Llurs enemics septentrionals navajo anomenaven tant als apatxe tonto com als aliats yavapais Dilzhʼíʼ dinéʼiʼ - “poble amb veus agudes”. Els europeus ètnics es referien tant als yavapais com als apatxe com a Tonto o Tonto Apache. Els pobles s'aliaren i lluitaren junts contra enemics d'ambdós com els Tohono O'odham i els Akimel O'odham. Els estudiosos no poden saber a partir dels registres com eren anomenats en aquells anys, quan s'usava el terme Tonto Apache per a referir-se als yavapai, als apatxe, o a ambdues bandes. A més, els europeus es referien als Wi:pukba i Guwevkabaya incorrectament com a Yavapai Apache o Yuma Apache. Per a més confusió els europeus anomenaven als Ɖo:lkabaya, el grup més meridional dels yavapai, i als hualapais (que pertanyien als pobles yuma) com a Yuma Apache o Mohave Apache.
Els escrits etnològics descriuen algunes de les majors diferències entre els yavapais i els apatxe tonto. Els yavapais són descrits com a més alts, de complexió més musculosa i ben proporcionats mentre que els apatxes tonto eren menys musculosos, de petita d'estatura i bona presència. Les dones yavapai van ser vists com més atractives de care que les yuma en l'informe de la Smithsonian. Una altra diferència era que els yavapai sovint portaven tatuatges, mentre que els apatxes poques vegades portaven tatuatges. Els dissenys pintats a les cares eren diferents, igual que les pràctiques funeràries. Els mocassins yavapai eren arrodonits, mentre que els dels apatxes tenien dits dels peus en punta. Els dos grups eren caçadors-recol·lectors, però eren tan similars aquí que els acadèmics poques vegades són capaços de distingir llurs campaments.
Història miniatura|Territori tradicional yavapai. La línia groga mostra la marxa forçada cap a la reserva de San Carlos. Els yavapai creuen que el seu poble es va originar "al principi" o "fa molts anys", quan ja sigui un arbre o una planta de blat de moro van brollar de la terra en el que avui és Montezuma Well, portant els yavapai al món. La majoria dels arqueòlegs coincideixen que el yavapai sorgiren dels grups Patayan que van emigrar a l'est de la regió del riu Colorado per convertir-se en yumes, i després s'escindiren els actuals yavapais en algun lloc al voltant del 1300.Braatz, pg. 27
La guerra no era rara en el món yavapai, i sovint es formaven aliances per seguretat. Les bandes Wi:pukba (Wipukepa) i Guwevkabaya (Kwevkepaya) van formar aliances amb bandes d'apatxes occidentals per atacar i defensar-se de les incursions de bandes pimes i maricopes del sud. A causa de la major resistència dels pima/maricopa les batudes yavapai/apatxe eren generalment petites incursions ràpides amb fugida per evitar el contraatac. Les terres yavapai eren defensades contra les incursions pimes quan les bandes es movien cap a terres yavapai per collir fruits del saguaro.Braatz, p.45