Dudum siquidem fou una butlla atorgada pel papa Alexandre VI amb data de 26 de setembre de 1493 a favor de Ferran i Isabel la Catòlica, reis de Castella i Aragó. Aquesta butlla és la quarta i última de les Butlles Alexandrines. Després de fer referència a les butlles anteriors, que atorgaven a Castella i Lleó "les illes i terres fermes descobertes i per descobrir cap a occident i migdia, que no estiguessin constitucionalment sota l'actual domini temporal de senyors cristians".
La Dudum siquidem, també coneguda com a "ampliació de la donació" perquè ampliava la concessió de la primera butlla menor Inter Caetera de 1493, afirma que podria passar que els castellans "que naveguen cap a occident o migdia arribessin a les regions orientals i trobaren illes i terres fermes que haguessin estat o siguin de l'Índia "i per això el papa amplia la donació a Castella i Lleó de tots els territoris que es descobreixin a Àsia arribant-hi per la ruta d'occident:
No va acceptar el monarca portuguès la línia papal de demarcació-i això demostra que no existia la teoria del dominus orbi-i va començar una negociació diplomàtica entre Castella i Portugal. Joan II va proposar que en lloc d'un meridià es tracés un paral·lel, reservant als portuguesos la zona austral i deixant la septentrional per als espanyols. Els Reis Catòlics van insistir en el meridià i van oferir executar més cap a l'oest: fins a 250 llegües i fins i tot 350 des de Cap Verd, però Joan II va seguir entestat que era necessari portar més lluny, el que va haver d'acceptar per fi. Es va acordar posar a 370 llegües a l'oest de Cap Verd. El conveni es va plasmar en el Tractat de Tordesillas, signat el 7 de juny del 1494. Les terres descobertes o que descobrissin a l'oest d'aquesta línia serien castellanes, i les situades a l'est d'aquesta serien portugueses. La nova línia, que cauria després cap a la desembocadura de l'Amazones, va permetre l'ocupació de Brasil per part de Portugal. La tenacitat del rei d'aquest país per aconseguir el paral·lel, o almenys un meridià tan allunyat de Cap Verd, s'ha interpretat lògicament com a conseqüència d'haver descobert ja el Brasil, ja que no s'explica d'una altra manera.
Segons Davenport, aquesta butlla no ha estat trobada en els registres del Vaticà. A l'Arxiu d'Índies de Sevilla es conserven dos manuscrits originals de la butlla promulgada, però no porten la indicació habitual Registrat.
Notes
Vegeu també Eximiae devotionis, butlla de 1493 Aeterni regis, butlla de 1481 Breu Inter Caetera de 1493
Enllaços externs
Art-història
Categoria:Butlles alexandrines