Màxim III de Jerusalem (? - Jerusalem, 350) va ser un sant cristià primitiu i bisbe de Jerusalem des d'aproximadament l'any 333 fins que fou deposat l'any 348 o 349. Va ser el tercer bisbe de Jerusalem anomenat Màxim, els altres dos ho van ser a la segona meitat del segle II. És venerat com a sant per diverses confessions cristianes.
Durant una de les persecucions de la seva època va ser torturat per la seva fe cristiana, i per això va ser conegut com a confessor, tot i que les fonts modernes discrepen sobre si això va passar durant el regnat de Galeri Maximià o durant el regnat dels coemperadors Dioclecià i Maximià. Va ser sacerdot a Jerusalem, i Sozomen diu que era tan popular entre la gent pel seu bon caràcter i per ser confessor que quan sant Macari va intentar nomenar-lo bisbe de Lida (també coneguda com a Diospolis), la població va insistir en la seva retenció a Jerusalem. A la mort de Macari, Màxim va esdevenir bisbe de Jerusalem, i va ser present l'any 335 al primer sínode de Tir, i va signar la condemna d'Atanasi per part d'aquell concili. Durant el retorn d'Atanasi de l'exili, cap al 346, Màxim va convocar un sínode a Jerusalem de setze bisbes palestins que van acollir Atanasi. Sòcrates Escolàstic va registrar que Màxim "va restaurar la comunió i el rang" a Atanasi, Atanasi va rebre suport contra els arrians i Màxim va promoure el desig dels bisbes de Jerusalem que la seva seu fos igual en estatus a la seu metropolitana de Cesarea, un desig aconseguit més tard l'any 451 dC.
Sant Ciril va succeir Màxim com a bisbe de Jerusalem, tot i que el procés no és clar. Sozomen i Sòcrates diuen que Màxim havia estat deposat en favor de Ciril per Acaci de Cesarea i Patròfil d'Escitòpolis, tots dos arrians. Jeroni diu en canvi que el successor previst de Màxim era Heracli, a qui Màxim havia nomenat al seu llit de mort, però que Acaci i Ciril van deposar Heracli i van fer Ciril bisbe. Rufí (CH, 10.24) només esmenta que l'ordenació va ser d'alguna manera no especificada "irregular". Independentment de com es produís la successió, Ciril i Acaci es convertirien en enemics aferrissats durant els següents anys, discrepant tant en la controvèrsia ariana com pel que fa a la precedència i els drets de cada seu.
Va patir la persecució decretada el 303 en la que va perdre l'ull dret, i segurament danys a la seva cama dreta. Macari, bisbe de Jerusalem (314-333), el va nomenar bisbe de Diòspolis, però el poble va demanar que es quedés a Jerusalem, com així es va fer. Va continuar a Jerusalem com a prevere i, a la mort de Macari, el va substituir com a bisbe per les seves virtuts.
El 335 era al concili de Tir, on Atanasi fou condemnat, i va signar-ne a contracor la condemna, fet del qual es va penedir aviat, per la qual cosa va convocar un sínode de setze bisbes de Palestina que va admetre altre cop a Atanasi a la comunió. Va treballar activament perquè el bisbat de Jerusalem tingués el mateix rang que la seu metropolitana de Cesarea de Palestina, la qual cosa es va aconseguir en 451.
El 348 o 349 fou deposat per influència d'Acaci de Cesarea, arrià, i, després d'uns mesos de seu vacant, el va substituir Ciril de Jerusalem. Màxim va morir poc temps després de la seva deposició.
L'Església Catòlica Romana celebra la seva festa el 5 de maig, i l'Església Ortodoxa Oriental el 9 de maig, localment. La Viquipèdia de Litúrgia Ortodoxa Oriental també assenyala la seva festa universal i, per tant, principal, com el 26 d'agost.Ὁ Ἅγιος Μάξιμος Πατριάρχης Ἱεροσολύμων. 9 Μαΐου. ΜΕΓΑΣ ΣΥΝΑΞΑΡΙΣΤΗΣ.
Referències
Categoria:Sants de l'anglicanisme Categoria:Sants de l'Església Catòlica Categoria:Sants de l'Església Ortodoxa Categoria:Sants patriarques de Jerusalem Categoria:Morts a Jerusalem Categoria:Sants romans d'Orient Categoria:Religiosos romans d'Orient Categoria:Religiosos israelians Categoria:Romans d'Orient del segle IV Categoria:Bisbes de Jerusalem