LImperi Maratha ( Marāṭhā Sāmrājya; transliterat també com Mahratta) o la Confederació Maratha va ser un estat hindú situat a l'actual Índia. Va existir entre 1674 i 1818 i en la seva màxima esplendor els territoris de l'imperi van cobrir gran part del sud d'Àsia. L'imperi va ser fundat i consolidat per Shivaji. Després de la mort de l'emperador mogol Aurangzeb es va estendre enormement sota el govern dels Peshwas. El 1761, l'exèrcit Maratha va perdre la Tercera batalla de Panipat, la qual va aturar l'expansió de l'imperi. Posteriorment, l'imperi va ser dividit en una confederació d'estats Maratha que amb el temps van ser perduts a mans del britànics en les Guerres Anglo-Maratha del 1818.
Una gran part de l'imperi era a la costa i estava assegurada per una armada poderosa comandada per Kanhoji Angre. Va tenir molt èxit en mantenir controlats els vaixells de guerra estrangers, particularment els portuguesos i els britànics. La construcció de fortificacions a la costa i a terra va tenir un paper important a la història militar de l'Imperi Maratha.
Història Després de tota una vida de lluites i de guerrilles amb l'Adilxah del Sultanat de Bijapur i l'Imperi Mogol d'Aurangzeb, Shivaji el Gran, va fundar l'any 1674 un regne Maratha independent amb capital a Raigad. Shivaji va morir l'any 1680, deixant un regne vast, però vulnerable. Els mogols el van envair, sent derrotats en la Guerra dels Vint-i-set anys del 1681 al 1707. Shahu, net de Shivaji, en va ser emperador fins al 1749. Durant el seu regnat, Shahu va nomenar un Peshwa (primer ministre) com a cap del govern amb determinades atribucions. Després de la mort de Shahu, els Peshwas va esdevenir els líders de facto de l'imperi entre 1749 i 1761, mentre que els successors van seguir sent governants nominals des de la seva capital a Satara. Cobrint una gran part subcontinent indi, l'Imperi Maratha va mantenir a ratlla l'Imperi Britànic durant el , fins que les dissensions entre els Peshwas i els seus sardars van provocar un declivi gradual de l'imperi.
L'Imperi Maratha estava en el seu apogeu en el sota Shahu i el Peshwa Baji Rao I. La derrota de la Tercera batalla de Panipat el 1761 va acabar amb l'expansió de l'imperi vers el nord-oest i va reduir el poder dels Peshwas. El 1761, després de la derrota, el Peshwas van perdre el control del regne. Molts caps militars de l'Imperi Maratha com els Scindia, Holkar, Gaikwar, Parshuram Pant Pratinidhi, Bhonsle de Nagpur, Pandit de Bhor, Patwardhan i Newalkar, va iniciar accions per assolir les seves ambicions d'esdevenir reis de les seves respectives regions. No obstant això, sota el govern de Madhavrao I, es va restaurar l'autoritat Maratha al nord de l'Índia, 10 anys després de la batalla de Panipat. A la mort de Madhavrao, l'imperi va donar lloc a una dèbil confederació, en la qual el poder polític residia en una 'pentarquia' de les cinc principals dinasties Maratha: els Peshwas de Poona, els Scindias (originalment "Shindes") de Malwa i Gwalior, els Holkars d'Indore, els Bhonsle de Nagpur i els Gaikwars de Baroda. La rivalitat entre els Scndhia i els Holkar va dominar els assumptes de la confederació durant els primers anys del , de la mateixa manera que els enfrontaments amb els britànica i la Companyia Britànica de les Índies Orientals durant les tres Guerres Anglo-Maratha. A la Tercera Guerra Anglo-Maratha, l'últim Peshwa, Baji Rao II, va ser derrotat pels britànics els 1818. Aquest fet, va suposar que la major part de l'Imperi Maratha fos absorbida per l'Índia Britànica, malgrat que alguns estats Maratha van persistir com a principats gairebé independents, fins que l'Índia va esdevenir independent el 1947. Els Marathas són coneguts per la destrucció de l'Imperi Mogol.
Chatrapati Shivaji Els Maratha hindús havien viscut a la regió de Desh al voltant de Poona durant molt de temps, a la part occidental de l'altiplà de Dècan, en els llindars de l'altiplà amb les vessants orientals dels Ghats Occidentals. Van resistir diverses incursions dels governants de l'Imperi Mogol del nord de l'Índia a la regió. Dirigits pel seu líder, Shivaji Maharaj, els Marathas es van alliberar del control dels sultans musulmans de Bijapur, al sud-est, i es van tornar més agressius, realitzant freqüents incursions en territori mogol i saquejant el port de Surat el 1664, i novament el 1670. El 1674, Shivaji es va proclamar rei amb el títol de Chhatrapati. A la mort del Maharaja Shivaji el 1680, els Marathas havien estès el seu territori conquerint alguns parts del centre de l'Índia, que posteriorment van perdre a mans del mogols i els britànics. Segons l'historiador Tryambak Shankar Shejwalkar, Shivaji es va inspirar en el gran Imperi Imperi Vijayanagar, un baluard contra la invasió musulmana al sud de l'Índia. Les victòries de l'aleshores rei de Mysore, Kanthirava Narasaraja Wodeyar, sobre el sultan de Bijapur també van inspirar Shivaji. Suryanath U. Kamath (2001). A Concise History of Karnataka from pre-historic times to the present, Jupiter books, MCC, Bangalore (Reprinted 2002), p243. Segons la llegenda, Shivaji va ser el primer rei de l'Índia que va ser vist com a dev (déu), desh (país) i dharma (religió). Va crear la primera marina moderna i, per això, és conegut com el pare de la Marina de l'Índia.
Chatrapati Sambhaji Chatrapati Shivaji va tenir dos fills: Sambhaji i Rajaram. Sambhaji, el fill gran, era molt popular entre els cortesans. Va ser un poeta, gran polític i gran guerrer. El 1681 Sambhaji es va coronar a si mateix i va reprendre la política expansionista del seu pare. Sambhaji havia derrotat prèviament als portuguesos i a Chikka Deva Raya de Mysore. Per anul·lar qualsevol aliança entre els Rajputs i els Marathas, així com de tots els Sultanats de Dècan, l'emperador mogol Aurangzeb es va dirigir cap al sud el 1682. Amb total la seva cort imperial, la seva administració, i un exèrcit format per uns 400.000 soldats, va procedir a conquerir els sultanats de Bijapur i Golconda. Durant les posteriors vuit anys, Sambhaji va conduir als Marathas contra Aurangzeb, sense perdre mai cap batalla ni fort. Aurangzeb estava gairebé derrotat, quan a principis de 1689, Sambhaji va fer cridar als seus comandants a Sangameshwar, per decidir conjuntament l'estratègia a seguir en l'atac final sobre les forces mogols. Aleshores, en una operació meticulosament planejada, Ganoji Shirke i Mukarrab Khan, comandant d'Aurangzeb, va atacar Sangameshwar quan Sambhaji estava acompanyat només per alguns dels seus homes i estava a punt de sortir de la ciutat. A continuació es va produir una petita emboscada i Sambhaji va ser capturat per les tropes mogols l'1 de febrer 1689. Ell i el seu conseller, Kavi Kalash, va ser conduïts a Bahadurgad. Sambhaji i Kavi Kalash van ser morts l'11 de març de 689.
Rajaram i Tarabai Rajaram, germà de Sambhaji, va assumir el tron. Els mogols van posar setge a Raigad. Rajaram va fugir, primer a Vishalgarh i després a Gingi buscant refugi. A partir d'aquest moment, els Marathas van atacar terrotori mogol i molts forts van ser capturats pels comandants Maratha Santaji Ghorpade i Dhanaji Jadhav. El 1697, Rajaram va oferir una treva, però aquesta va ser rebutjada per l'emperador mogol. Rajaram va morir el 1700 a Sinhagad. La seva vídua, Tarabai, en va assumir el control en nom del seu fill Ramaraja (Shivaji II). Aleshores Tarabai va conduir heroicament als Marathas contra els mogols. Vers el 1705, havien creuat el riu Narmada i havien entrat a Malwa, aleshores en possessió de l'Imperi Mogol. A Malwa s'hi va produir una batalla decisiva per l'Imperi Maratha. Els mogols va perdre per sempre la seva rellevància al subcontinent indi i els posteriors emperadors mogols en van esdevenir reis titulars. Els Marathas van sortir victoriosos després d'una llarga i ferotge batalla. Els soldats i comandants que van participar en aquesta guerra, van aconseguir l'autèntica expansió de l'Imperi Maratha. La victòria també va establir les bases per a les conquestes imperials posteriors, sota el govern dels Peshwas.
Shahu Després de la mort de l'emperador Aurangzeb el 1707, Shahuji, fill de Sambhaji (i net de Shivaji), va ser deixat en llibertat per Azam Shah, l'emperador que va succeir a Aurangzeb, amb la condició que fos vassall de l'emperador mogol. Malgrat això, la mare de Shahuji, va seguir captiva com a garantia del compliment de l'acord. Immediatament va reclamar el tron Maratha i va desafiar la seva tia Tarabai i al seu fill. Això va convertir ràpidament la guerra entre Mogols i Marathas en un assumpte a tres bandes. Els estats de Satara i Kolhapur van néixer el 1707, degut a la disputa per la successió del regne Maratha. Cap al 1710 la separació en dos principats ja era un fet, que finalment es va confirmar amb el Tractat de Warna del 1731.
El 1713 Farrukhsiyar es va coronar emperador Mogol. La seva lluita pel poder havia depès en gran manera de dos germans, coneguts com els Germands Sàyyid, un dels quals havia estat governador d'Allahabad i l'altre governador de Patna. No obstant això, els dos germans es van barallar amb l'emperador. Les negociacions entre els Germans Sayyid i el Peshwa Balaji Vishwanath, un representant civil de Shahu, van provocar la venjança dels Marathas contra l'emperador.
Un exèrcit de Marathas, comandat per Parsoji Bhosale, i Mogols, es va dirigir cap a Delhi sense oposició i va aconseguir deposar l'emperador. A canvi de la seva ajuda, Balaji Vishwanath va aconseguir negociar un tractat avantatjós. Shahuji hauria d'acceptar el domini Mogol al Dècan, proporcionar forces a l'exèrcit imperial, i pagar un tribut anual. A canvi va rebre un firman, o decret imperial, garantint el Swaraj, o independència, als territoris Maratha, a més de drets de cobrament del chauth i el sardeshmukh (que representa el 35% del total dels ingressos) a Gujarat, Malwa, i les actuals sis províncies del Dècan Mogol. Aquest tracta també permetre que Yesubai, mare de Shahuji, fos alliberada de la presó mogol. El mateix s'aplica als menys prominents reis de Kerala. Chhatrapati Shahu no va governar als estats de Delhi, Agra, Uttar Pradesh i Jammu i Caixmir, donat que els Mogols tenien més rellevància en aquestes regions. Per altra banda, la resta de l'Índia, incloent-hi Bengala Oriental (actualment Bangladesh), era part de l'Imperi Maratha.
Peshwas Ramchandra Pant Amatya Bawdekar Ramchandra Pant Amatya Bawdekar va ser un administrador de la cort, que va ascendir des de Kulkarni local fins al rang de membre del Ashta Pradhan, sota l'orientació i amb el suport of Shivaji. Va ser un dels Peshwas prominents del temps de Shivaji, previs a l'ascens del posteriors Peshwas que van controlar l'imperi després de Shahuji.
Quan Chhatrapati Rajaram va fugir cap a Gingi el 1689 deixant l‘Imperi Maratha, l'hi va donar el rang de Hukumat Panha (estatus de rei) abans de marxar. Ramchandra Pant va gestionar l'estat sencer malgrat haver de combatre molts problemes com influx dels Mogols, la traïció del Vatandars (sàtrapes locals dins el regne Maratha) i l'escassetat d'aliments. Amb l'ajut del Pant Pratinidhi (Sardar del Jagir d'Aundh) i del Pant Sachiv (Sardar del Jagir de Bhor), va mantenir l'economia de l'Imperi Maratha en un bon estat. miniatura|Pintura de d'un soldat Maratha per François Balthazar Solvyns Va rebre ajuda militar dels comandants Maratha Santaji Ghorpade i Dhanaji Jadhav. En moltes ocasions, ell mateix va participar en les batalles contra els Mogols i exercint el paper de rei en funcions en absència de Chhatrapati Rajaram.
El 1698, va deixar el càrrec feliçment de Hukumat Panha quan Rajaram el va oferir a la seva dona, Tarabai. Tarabai li va atorgar a Ramchandra Pant una posició important entre els administradors d'alt rang de l'estat Maratha. Va escriure el Adnyapatra (मराठी: आज्ञापञ), en el qual va explicar diferents estratègies militars, el manteniment dels forts i la seva administració, etc.