El comtat de Velai fou una jurisdicció feudal de França, històricament part del Llenguadoc. Estava centrada a Lo Puèi de Velai.
Quan Carlemany va dominar Aquitània va nomenar al seu fill Lluís (després Lluís I el Pietós) com a rei, i va dividir el territori en catorze comtats dels quals un era el de Velai. Llavors els comtes i ducs eren càrrecs de designació que canviaven sovint; algun eren parents de l'emperador i altres eren membres de les grans famílies nobiliàries. Velai va quedar unit al veí comtat d'Alvèrnia des de 835. A la mort de Bernat Plantapilosa el 886 la lluita entre els carolingis que afavorien a la seva nissaga (els guillèmides) i els robertins que afavorien la nissaga ramòndida o roergata de Tolosa, es va fer sentir.
Llista de comtes de Velai Buhl, Bulus ou Bullio, nomenat per Carlemany vers el 771. Va morir en el càrrec el 792. Rorici, fill de Rorici comte del Maine successor de Bulus el 792. Escollit bisbe de Lo Puèi a la mort del bisbe Basili va acumular els dos càrrecs Sant Guillem de Tolosa, anomenat de Gel·lona. Va rebre Velai vers el 800 quan ja era comte de Tolosa i va abdicar el 806. Berenguer del Velai 806-835, probablement el mateix personatge que Berenguer de Tolosa després comte de Tolosa del 816 al 835 Guerí de Provença 835-839 (comte d'Alvèrnia vers 819-839) Gerard d'Alvèrnia (Guerau) 839-841, mort a la batalla de Fontenay-en-Puisaye del 841. Guillem II d'Alvèrnia, 841-843, germà Arveu 843-845, partidari de Pipí II d'Aquitània Guillem II d'Alvèrnia, 845-846, segona vegada Bernat d'Alvèrnia (fill de Gérard o de Guillem), 846-868 Esteve d'Alvèrnia (fill d'Arveu?) 863-864, partidari de Pipí II Bernat d'Alvèrnia (fill de Gérard o de Guillem), 864-868, segona vegada Bernard Plantapilosa, net de Guillem de Gel·lona, 868-886. Guillem I el Pietós, 886-918, fill de Bernat Plantapilosa, marquès de Gòtia el 885 i duc d'Aquitània el 893; fou també abat laic de Saint Julien de Brioude. Per un temps breu fou apartat del poder vers 892-893 per Odó I de França, però després restablert. A Alvèrnia i Velai fou Guillem III. Guillem II el Jove 918-926, nebot de l'anterior, duc d'Aquitània. Amb el seu consentiment el 8 d'abril de 924 el rei Raül I de França (l'esposa del qual era una robertina) va fer donació a Adalard, bisbe de Lo Puèi, de la part de la ciutat al costat de l'església de Nostra Senyora de lo Puèi, amb tot el que pertanyia al comte de Velai i dependia del seu poder: els drets de marcat, de duana, de moneda, de residència, etc També fou abat laic de Saint Julien de Brioude. A Alvèrnia i Velai fou Guillem IV Acfred, germà 926-928 Ebles Manzer comte de Poitiers (guillèmida d'Aquitània) 928-934, fill de Rainulf II de Pitiers, declarat hereu per Acfred que era el seu cosí. Ramon III Pons I de Tolosa, 934-950, dels ramònides de Tolosa; duc d'Aquitània el 932 i comte d'Alvèrnia i de Velai designat pel rei Raul que va desposseir al Ebles Manser que refusava reconèixer-lo. El fill Guillem Cap d'Estopa va ser desposseït també el 938 per Hug el Gran. A Alvèrnia i Velai fou Ramon I. Guillem I de Poitiers i III d'Aquitània Cap d'Estopa 950-963, nomenat comte de Velai i Alvèrnia pel príncep Lotari (després rei Lotari I de França) després de reconquerir aquestos comtats, en agraïment a la fidelitat de Guillem al rei Lluís IV de França pare de Lotari. A Alvèrnia i Velai fou Guillem V. Guillem II de Poitiers i IV d'Aquitània Bras de Ferro 963-979, fill de Guillem Cap d'Estopa. El 987 va refusar reconèixer com a rei a son cunyat Hug Capet, fill d'Hug el Grand. A Alvèrnia i Velai fou Guillem VI. Guillem Tallaferro de Tolosa, descendent de Ramon Pons, nomenat per Hug Capet, dominava els dos comtats vers 970. A Alvèrnia i Velai fou Guillem VII.
Vescomtes d'Alvèrnia i Velai pel comte de Tolosa o pel comte de Poitiers Guiu I, vescomte a Clermont va rebre en feu els dos comtats de Guillem Tallaferro el 979. El 987 Hug Capet fou elegit rei el 987 però Velai no el va reconèixer fins al cap d'un temps. Guiu va morir vers 989. Guillem conegut com a Guillem IV de Clarmont o Guillem I, germà, 989-1016
Comtes d'Alvèrnia i Velai Robert I, comte d'Alvèrnia i de Velai, 1016-1032 Guillem IX o V o II, fill, 1032-1064 Robert II, fill, comte d'Alvèrnia, de Velai i del Gavaldà, 1064-1096 Guillaume X o VI o III, fill, 1096-1136 Guillem XI o VII o IV el Vell, segon fill de Guillem III, successor al comtat de Velai (el seu germà Robert III va succeir al comtat d'Alvèrnia 1136-1155 Guillem XII o VIII o IV el Jove, fill de Robert III, expulsat d'Alvèrnia pel seu oncle el comte de Velai, li va deixar aquest comtat el 1155. El 1167 el Jove va demanar al protecció del rei d'Anglaterra, sobirà d'Aquitània per herència, mentre Guillem el Vell es posava sota protecció del rei de França. El comtat de Velai fou confiscat pel rei de França i cedit als bisbes de Lo Puèi de Velai. El 1213 el vescomte de Polinhac feia homenatge al bisbe com a comte. No obstant els bisbes no van agafar el títol (o almenys no consta) fins a 1405
Bisbes comtes de VelaiVolum 1 de "Nobiliaire du Velay" de Gaston de Jourda de Vaux Les évêques du Puy cumuleront alors les deux fonctions : ils recevront notamment en 1213 l'hommage pour la vicomté de Polignac, mais il n'y a pas de preuve qu’ils prirent le titre de comte du Velay avant 1405 (s'han proposat diverses explicacions). El primer que fou bisbe i comte se suposa que fou Pere IV de Soulignac. La llista completa és:
Pere IV de Solignac 1159-1189 (vers 1169-1189) Aynard 1189-1195 Odiló de Mercoeur 1197-1202 Bertran 1 de Chalencon 1202-1213 Robert de Mehun 1213-1215 (assassinat) Esteve IV de Chalencon 1220-1231 Bernat de Rochefort 1231-vers 1234 Bernat II de Montaigu 1237-1245 Guillem de Murât 1248-1251 o 1252 Bernat III de Ventadour 1252-1254 Armand de Polinhac 1255-1257 Guiu de Foulques o Folquies, Fulcodi 1255-1260 (després bisbe de Narbona) Guiu IV 1283-1284 Fredole II de Montboisier de Saint-Bonnet 1284-1289 Guiu de Neufville o Neuville 1290-1296 Joan de Cumenis 1296-1308 Bernat V de Castanet 1308-1316 (després bisbe de Porto) després altre cop de Lo Puèi conservant Porto Guillem III de Brosse 1317-1318, després bisbe de Meaux Bernat V de Castanet 1318-13?? (segona vegada) Duran de Saint-Pourçain (nomenat 1318) 13??-1326, després bisbe de Meaux Pere Gogueilou de Longueil 1326-1327 Bertran 1329-?? Bernat V le Brun ??-1342 Joan II de Chandorat 1342-1355? Joan Agne vers 1351 Joan Chabrit ?-1355 Joan III de Jaurens o Joffrevy, Jofrevi 1356-1361 Bertran de la Tour d'Auvergne 1361-1382 Bertran de Chanac 1383-1386 Gil de Bellemère 1386-1390 Itier de Martreuil 1392-1395 Pons o Pere VII d'Ally (de Aliaco) 1395-1397 Elies de Lestrange 1396-1418 Guillem IV de Chalencon 1418-1443 Joan de Borbó 1443-1485 Jofre de Pompadour 1486-1514 Antoni de Chabanne-la-Palice 1514-1535 Francesc de Sarcus 1535-1537 Martí de Beaune-Semblançay 1537-1551 Antoni de Saint-Nectaire 1551-1593 Jaume de Serres 1596-1621 Just de Serres 1621-1641 Enric de Cauchon de Maupas du Tour 1641-1661 Jaume II de Montrouge 1661-1662 (bisbe de Saint Flour de 1647 a 1661 i de 1662 a 1664) Armand II de Béthune 1665-1703 Claudi de la Roche-Aymon 1704-1720 Jofre-Maurici de Conflans 1721-1715 Francesc Carles de Beringhen 1725-1742 Joan Jordi Le Franc de Pompignan 1742-1774 Maria Josep de Galard de Terraube 1774-1790
Vescomtat de Velai Vegeu Vescomtat de Polinhac
Notes
Referències Traducció parcial de l'article Velay a la Wikipèdia en francès.
Categoria:Comtats d'Occitània