Marià Maspons i Labrós (Granollers, 23 d'abril de 1840 – Barcelona, 12 de maig de 1885) fou un advocat i polític català, germà dels folkloristes Francesc i Maria del Pilar Maspons i Labrós (Maria de Bell-lloc). El seu origen familiar es troba a Can Masponç, de Bigues, malgrat que només hi residí eventualment alguns estius.
Trajectòria Es llicencià en dret civil i canònic el 1865. Fou directiu de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya i membre del Col·legi d'Advocats de Barcelona, secretari de l'Ateneu Català el 1869 i de l'Ateneu Barcelonès el 1871. També fou president de la Societat de Tramvies de Barcelona i del Banco Franco-Español.
Participà en el comitè de recepció a Barcelona del futur rei Alfons XII el 1875, fou un dels signants del manifest dels conservadors catalans a Cánovas del Castillo el mateix any a Manresa. Alhora fou diputat provincial el 1875-1877. Fou escollit al Congrés dels Diputats del Partit Liberal Conservador pel districte de Granollers a les eleccions generals espanyoles de 1876 i 1879. S'interessà per la integració dels pobles del pla de Barcelona, pel conflicte del gas a Barcelona, i participà en la discussió de la política duanera amb la Gran Bretanya i les bases del codi civil.
També col·laborà a La Renaixensa, Lo Gay Saber i al Diari de Barcelona. El 1885 fou mantenidor dels Jocs Florals de Barcelona i cap de la comissió de redacció del Memorial de Greuges, així com el que va fer els discurs de presentació.
Referències
Enllaços externs
Fitxa del Congrés dels Diputats
Joan Palomas i Moncholi, El rerefons econòmic de l'activitat dels parlamentaris catalans 1875-1885 , p. 503-504
Categoria:Polítics granollerins Categoria:Diputats catalans al Congrés dels Diputats pel Partit Liberal Conservador Categoria:Diputats al Congrés de la 1a legislatura de la restauració Categoria:Diputats al Congrés de la 2a legislatura de la restauració Categoria:Diputats pel districte de Granollers Categoria:Morts a Barcelona Categoria:Polítics catalans del sud nascuts al segle XIX Categoria:Polítics catalans del sud morts al segle XIX