Sir OM, RA va ser un dels pintors més cèlebres de finals del a Gran Bretanya.
Nascut a Dronrijp, els Països Baixos, i format a l'Acadèmia Reial d'Anvers (Bèlgica), s'instal·là a Anglaterra el 1870, on va residir la resta de la seva vida. Un pintor de temes clàssics que va adquirir fama per les seves descripcions del luxe i decadència de l'Imperi Romà, amb figures lànguides en interiors jaspiats fabulosos o contra un teló de fons d'enlluernant Mediterrani i cel de color blau.
Admirat durant la seva vida pels seus dibuixos i pintures de l'antiguitat clàssica, caigué en descrèdit després de la seva mort, i només a partir de finals del el seu treball fou revaluat per la seva importància dins de l'art anglès de .
Joventut Sir Lawrence Alma-Tadema va néixer com Laurens Tadema el 8 de gener de 1836, al petit poble de Dronrijp, a Friesland al nord dels Països Baixos.Swanson Alma-Tadema: pàg. 8. Era el sisè nen de Pieter Jiltes Tadema (1797-1840), el notari del poble, que havia tingut tres fills d'un matrimoni previ, i el tercer nen de la seva mare, Hinke Dirks Brouwer (circa 1800-1863). Hinke Brouwer era la germanastra de la primera dona de Pieter Tadema. El seu primer fill va morir sent un nen i la segona era Atje (circa 1834- circa 1876), germana de Laurence, per qui tenia gran afecte. Tadema (que significa 'fill d'Adam') era un antic patronímic frisó, mentre que els noms Laurens i Alma venien del seu padrí.Barrow, Lawrence Alma-Tadema, pàg. 10 Laurens transformaria posteriorment el seu nom cap a l'anglès -Lawrence-, i incorporaria el "Alma" al davant del seu cognom de manera que aparegués al començament als catàlegs de les exposicions, en comptes de quedar cap al final amb la "T" de Tadema. No feia servir un guió entre els cognoms, sinó que varen començar a fer-ho d'altres i va esdevenir una convenció acceptada.
La família Tadema es va traslladar el 1838 a la ciutat pròxima de Ljouwert, on la posició de Pieter com a notari seria més lucrativa. El seu pare va morir quan Laurens tenia quatre anys, deixant la seva mare amb cinc nens: Laurens, la seva germana, i tres nois del primer matrimoni del seu pare. La seva mare tenia tendències artístiques, i va decidir que s'haurien d'incorporar a l'educació dels nens els coneixements de dibuix. Va rebre la seva primera formació artística amb un mestre de dibuix local contractat per ensenyar els seus germanastres grans.
Es volia que el Laurens fos advocat, però el 1851, a l'edat de quinze anys, patí una caiguda física i mental. Diagnosticat com a consumptiu, li donaven poc de temps de vida i se li va permetre passar els seus darrers dies al seu caprici, dibuixant i pintant. Deixat a la seva sort, va recobrar la salut i decidí seguir una carrera com a artista. El 1852 ingressava a l'Acadèmia Reial d'Anvers, on estudià primer art holandès i flamenc, amb Egide Charles Gustave Wappers. Durant els quatre anys d'Alma-Tadema com a estudiant registrat a l'Acadèmia, va guanyar uns quants premis respectables.
miniatura|esquerra|L'educació dels nens de Clodoveu (1861), oli sobre tela, 127 x 176,8 cm, col·lecció privada. La reina Clotilde, muller del rei Clodoveu I, apareix entrenant els seus tres nens en l'art de llançar la destral per poder venjar la mort del seu pareSwanson Alma-Tadema: pàg. 129.
Abans de deixar l'escola, cap a finals de 1855, es convertia en ajudant del pintor i professor Louis (Lodewijk) Jan de Taeye, que impartia cursos d'història i de vestits històrics a l'Acadèmia i amb els quals Laurens havia gaudit de forma important. Encara que de Taeye no era un pintor excepcional, Alma-Tadema el respectava i es va convertir en el seu ajudant d'estudi, treballant amb ell durant tres anys. De Taeye li facilità llibres que influïen en el seu desig de descriure temes merovingis als inicis de la seva carrera. Se l'animava a descriure amb precisió històrica les seves pintures, un tret pel qual l'artista seria conegut. Alma-Tadema va deixar l'estudi de Taeye el novembre de 1858 quan retornava a Ljouwert abans d'instal·lar-se a Anvers, on va començar a treballar amb el pintor Jan August Hendrik Leys,Barrow, Lawrence Alma-Tadema, pàg. 15 l'estudi del qual era altament considerat a Bèlgica. Sota el seu consell, Alma-Tadema pintà el seu primer treball essencial: L'educació dels nens de Clovis (1861). Va causar sensació entre crítics i artistes quan s'exhibí aquell any al Congrés Artístic a Antwerp. Es diu que establí la seva fama i reputació.Swanson Alma-Tadema: pàg. 12. Alma-Tadema referia que encara que Leys pensés que la pintura era més completa del que ell n'havia esperat, era crític amb el tractament. Alma-Tadema es prengué aquesta crítica molt seriosament, i el portà a millorar la tècnica. Malgrat alguns retrets del seu mestre, L'educació dels nens de Clovis fou honorablement rebut per crítics i artistes, i finalment fou adquirit pel rei Leopold de Bèlgica.Barrow, Lawrence Alma-Tadema, pàg. 16
Primers treballs miniatura|esquerra|Jugadors d'escacs egipcis (1865), oli sobre taula, 39,8 x 55,8 cm, col·lecció privada
Els temes merovingis foren els preferits pel pintor fins a mitjans dels anys 1860. És potser en aquesta sèrie que trobem l'artista mogut per la sensació més profunda i el més fort esperit de romanç. Tanmateix, els temes merovingis no tenien un atractiu internacional ampli; així doncs, va canviar cap a temes de la vida a l'Egipte antic, que era més popular. En aquestes escenes de francs i d'egipcis, Alma-Tadema posava gran energia i molta investigació. El 1862, Alma-Tadema deixà l'estudi de Leys i començà la seva pròpia carrera, establint-se com a artista europeu de temes clàssics.
El 1863 va canviar el curs de la vida personal i professional d'Alma-Tadema: el 3 de gener la seva mare invàlida moria, i el 24 de setembre es va casar a l'Ajuntament d'Anvers, amb Marie-Pauline Gressin, la filla d'Eugene Gressin, un periodista francès de descendència reial que vivia prop de Brussel·les.Swanson Alma-Tadema: pàg. 13. Res no se sap de la seva vida en comú i poc de la mateixa Paulina, ja que Alma-Tadema mai no va parlar sobre ella després de la seva mort el 1869. La seva imatge apareix en un cert nombre d'olis, encara que només va pintar el seu retrat tres vegades, el més notable en fou Al meu estudi (1867).Barrow, Lawrence Alma-Tadema, pàg. 20 La parella va tenir tres fills. El més gran i únic baró va viure només uns quants mesos, morí de verola; les dues filles, Laurence (1864-1940) i Anna (1867-1943), tenien inclinacions artístiques: la primera en la literatura, l'última en l'art. Cap de les dues no es va casar.
Alma-Tadema i la seva muller passaren la lluna de mel a Florència, Roma, Nàpols i Pompeia. Era el seu primer viatge a Itàlia i hi va desenvolupar l'interès per descriure la vida de la Grècia antiga i de Roma, especialment aquesta última, ja que va trobar una nova inspiració en les ruïnes de Pompeia, que el varen fascinar i n'enriquirien el treball a les futures dècades.
miniatura|Laura Theresa Epps, segona esposa d'Alma-Tadema
Durant l'estiu de 1864, Tadema conegué Ernest Gambart, l'empresari i marxant d'art més influent del . Gambart s'impressionà amb el treball de Tadema, que estava pintant llavors Jugadors d'escacs egipcis (1865). El comerciant, adonant-se de l'inusual talent del pintor jove, li va fer un encàrrec de vint-i-quatre quadres i demanà tres de les pintures de Tadema per ser mostrades a Londres.Swanson Alma-Tadema: pàg. 15. El 1865, Tadema es traslladà a Brussel·les, on fou nomenat cavaller de l'orde de Leopold.
El 28 de maig de 1869, després d'anys de salut precària, la seva dona Paulina va morir a Schaerbeek, Bèlgica, a l'edat de trenta-dos anys, de verola.Barrow, Lawrence Alma-Tadema, pàg. 41 La seva mort deixava desconsolat i deprimit Tadema, que deixà de pintar durant gairebé quatre mesos. La seva germana Artje vivia amb la família i ajudava amb les dues filles, llavors de cinc i dos anys. Artje es feia càrrec del manteniment de la casa i va romandre amb la família fins al 1873, quan es va casar.
Durant l'estiu, el mateix Tadema va començar a patir d'un problema mèdic que els doctors de Brussel·les varen ser incapaços de diagnosticar. Gambart, finalment, l'aconsellà d'anar-se'n a Anglaterra per a una altra opinió mèdica. En arribar a Londres el desembre de 1869, Alma-Tadema va ser convidat a casa del pintor Ford Madox Brown. Allà hi va trobar la jove de disset anys Laura Theresa Epps, de qui s'enamorà a primera vista.Barrow, Lawrence Alma-Tadema, pàg. 60
Trasllat a Anglaterra miniatura|El petó
El brot de la Guerra francoprussiana el juliol de 1870 va obligar Alma-Tadema a marxar del continent i passar a Londres. El seu enamorament de Laura Epps tenia un paper important en el seu trasllat a Anglaterra i Gambart sentia que el trasllat seria avantatjós per a la carrera de l'artista. Manifestant les seves raons per al trasllat, Tadema simplement deia:
"Vaig perdre la meva primera esposa el 1869, una senyora francesa amb qui m'havia casat el 1863. Sempre he tingut una gran predilecció per Londres, l'únic lloc on, fins ara, el meu treball s'havia trobat amb compradors; he decidit marxar del continent i me'n vaig per instal·lar-me a Anglaterra, on he trobat una veritable llar."
Amb les seves filles petites i la germana Artje, Alma-Tadema arribava a Londres al començament de setembre de 1870. El pintor no va perdre ni un minut a contactar Laura, i acordaren que li hi donaria lliçons de pintura. Durant una d'aquestes sessions, ell li proposà matrimoni. Com que tenia llavors trenta-quatre anys i Laura tenia només divuit anys, el seu pare s'hi oposà inicialment a la idea. El Dr. Epps, finalment, hi va estar d'acord amb la condició que haurien d'esperar fins que es coneguessin millor l'un a l'altre. Es casaren el juliol de 1871. Laura, amb el seu nom de casada, també guanyà una alta reputació com a artista, i apareixia en nombrosos olis d'Alma-Tadema després del seu matrimoni (Les dones d'Amphissa (1887) n'és un exemple notable). Aquest segon matrimoni va ser durador i feliç, encara que sense fills, i Laura es convertiria en la madrastra d'Anna i Lawrence.
Pintor victorià miniatura|Les roses d'Heliogàbal (1888), oli sobre tela, 132,1 x 213,7 cm, col·lecció privada. Com es va pintar durant l'hivern, Tadema va encarregar un enviament setmanalment des de la Riviera francesa per tenir roses durant quatre mesos i assegurar la precisió de cada pètal
Després de la seva arribada a Anglaterra, on havia d'estar la resta de la seva vida, la carrera d'Alma-Tadema va ser un èxit continuat. Es convertí en un dels artistes més famosos i altament pagats del seu temps, reconegut i demanat. Pel 1871, havia conegut i s'havia fet amic de la majoria dels pintors prerafaelites més importants i ho va ser en part a causa de la influència que l'artista feia amb la seva paleta, variant els matisos, i il·luminant les seves pinzellades.
El 1872, Alma-Tadema va organitzar les seves pintures amb un sistema d'identificació incloent-hi un nombre d'obra sota la seva signatura i assignant nombres també a les imatges anteriors. Retrat de la meva germana Artje, pintat el 1851, està numerat com a opus I, mentre que dos mesos abans de la seva mort completava Preparatius al Coliseum, obra CCCCVIII. Aquest sistema faria més difícil fer passar falsificacions per originals.Barrow, Lawrence Alma-Tadema, pàg. 62
El 1873, Alma-Tadema esdevingué l'últim denizen, amb drets limitats de ciutadania. L'any anterior, ell i la seva muller varen fer un viatge al continent que durà cinc mesos i mig i els portà a Brussel·les, Alemanya i Itàlia. A Itàlia, varen poder visitar les antigues ruïnes una altra vegada; aquest cop va adquirir unes quantes fotografies, principalment de les ruïnes, començant la seva immensa col·lecció de material arxivístic suficient per a documentar els acabats de futures obres. El gener de 1876, va llogar un estudi a Roma. La família tornaria a Londres l'abril, visitant el Saló parisenc a la seva tornada.