miniatura|El Papir Edwin Smith antic document de la medicina egípcia, que inclou el diagnòstic i tractament de les lesions. miniatura|Instrumental mèdic, gravat al temple de Kom Ombo. La medicina a l'antic Egipte és una de les més antigues documentades. Des dels inicis de la civilització a la fi del quart mil·lenni abans de Crist fins a la invasió persa del 525 aC, la pràctica mèdica egípcia es va mantenir en gran part sense canvis, però era molt avançada per la seva època. Les seves pràctiques incloïen cirurgia, tractaments odontològics i dels ossos, i un ampli conjunt de farmacopea. El pensament mèdic egipci va influir en les tradicions posteriors, incloent els grecs.
Fonts d'informació miniatura|Tractament del càncer al Papir Ebers: relata una "tumor contra el déu Xenus", recomana "fes tu no hi ha res en contra" Fins al , les principals fonts d'informació sobre l'antiga medicina egípcia eren escrits d'antiguitat tardana.. Homer, c. 800 aC, va comentar a la seva obra Odissea: " A Egipte, els homes són més experts en medicina que qualsevol de la humanitat" i "els egipcis eren experts en medicina més que en qualsevol altre art". L'historiador grec Heròdot va visitar Egipte al voltant del 440 aC i va escriure extensament de les seves observacions de la seva pràctica medicinal. Atribuïa als antics egipcis la invenció de la medicina. Plini el Vell també va escriure favorablement d'ells en la revisió històrica. Hipòcrates (el "pare de la medicina"), Heròfil, Erasístrat i després Galè van estudiar en el temple d'Amenhotep, i van reconèixer la contribució de l'antiga medicina egípcia a la medicina grega.
En 1822, la traducció de la pedra Rosetta finalment va permetre la traducció dels antics jeroglífics, inscripcions i papirs egipcis, inclosos molts (papirs mèdics egipcis) relacionats amb assumptes mèdics. L'interès resultant en l'egiptologia al va portar al descobriment de diversos conjunts d'extensos documents mèdics antics, incloent el Papir Ebers, el Papir Edwin Smith, el Papir Hearst, el papir mèdic de Londres i altres que es remunta a una època tan llunyana com el 2900 aC. El Papir d'Edwin Smith és un llibre de text sobre la cirurgia i detalla observacions anatòmiques i l'"examen, diagnòstic, tractament i pronòstic" de nombroses malalties.Edwin Smith papyrus (Egyptian medical book). Britannic.com. Consultat el 18-11-2011. Probablement va ser escrit al voltant de l'any 1600 aC, però és considerat com una còpia de diversos textos anteriors. La informació mèdica data del 3000 aC.Medicine in Ancient Egypt 1. Arabworldbooks.com. Consultat el 18-11-2011. Es considera que Imhotep, a la tercera dinastia, és l'autor original del text del papir, i el fundador de la medicina egípcia antiga. La cirurgia més antiga coneguda es va realitzar a Egipte al voltant del 2750 aC.
El papir Ebers, datat al voltant del 1550 aC, està ple d'encanteris i aplicacions fètides destinades a convertir els dimonis que causen malalties, i també inclou 877 receptes.Pain, Stephanie. (2007). "The pharaohs' pharmacists." New Scientist. 15 de desembre del 2007, p. 43. També pot contenir el coneixement documentat més antic de tumors, si la pobrament entesa terminologia mèdica antiga s'ha interpretat correctament. Una altra informació prové de les imatges que sovint adornen les parets de les tombes egípcies i la traducció de les inscripcions que s'hi acompanyen. Els avenços en la tecnologia mèdica moderna també van contribuir a la comprensió de la medicina egípcia antiga. Els paleopatologistes van ser capaços d'utilitzar raigs X i posteriorment tomografies computades per veure els ossos i els òrgans de les mòmies. El microscopi electrònic, l'espectrometria de masses i diverses tècniques forenses va permetre als científics entreveure particularitats úniques de l'estat de salut a Egipte fa 4000 anys.
Altres documents com el papir Edwin Smith (1550 AC), el Papir Hearst (1450 aC), i el Papir de Berlín (1200 aC) també proporcionen informació valuosa sobre la medicina egípcia antiga. El papir Edwin Smith, per exemple, esmenta els mètodes de recerca, la realització d'un diagnòstic del pacient, i l'establiment d'un tractament. Per tant, es considera com un manual d'aprenentatge. Els tractaments consistien en ungüents fets de substàncies animals, vegetals o fruites o minerals.The Seventy Great Inventions of the Ancient World per Brian M. Fagan
Nutrició En considerar la salut de qualsevol cultura cal parlar de la nutrició. Els antics egipcis eren almenys parcialment conscient de la importància de la dieta, tant en l'equilibri com en la moderació.A causa de la gran quantitat de terra fèrtil d'Egipte, la producció d'aliments mai va ser un problema important, encara que, per descomptat, no importa com siguin de generoses les terres perquè encara hi hagi indigents i fam. Els principals cultius de la major part de la història antiga egípcia foren la pisana i l'ordi. Consumits en forma de pans que es van produir en una varietat de tipus a través de la cocció en forn i la fermentació, mitjançant llevats, enriquien enormement el valor nutricional del producte; s'estima que la collita d'un pagès podia alimentar un total de vint adults. L'ordi també es va utilitzar en la cervesa. Es conreaven àmpliament verdures i fruites de molts tipus. L'oli es produïa a partir de la planta de llinosa i hi havia una selecció limitada d'espècies i herbes. Hi havia carn (ovelles, cabres, porcs, caça silvestre) regularment a disposició d'almenys les classes altes i els peixos eren àmpliament consumits, encara que no hi ha evidència de prohibicions durant certs períodes en contra de certs tipus de productes d'origen animal; Heròdot va escriure sobre el porc com a 'impur'. Les ofrenes a rei Unas (c. 2494-2345 aC) es van registrar com
"... llet, tres tipus de cervesa, cinc tipus de vi, deu fogasses, quatre de pa, deu de pastissos, quatre carns, diferents talls, carn rostida, melsa, extremitats, pit, guatlla, gallina, colom, figues, altres deu fruites, tres tipus de blat de moro, ordi, espelta, cinc tipus d'oli i plantes fresques ... "
Queda clar que la dieta egípcia no era escassa per a les classes altes i que fins i tot les classes més baixes poden haver tingut alguna selecció.
Farmacologia Igual que moltes civilitzacions en el passat els antics egipcis van descobrir àmpliament les propietats medicinals de les plantes del seu voltant. En el Papir Edwin Smith hi ha moltes receptes per ajudar a curar diverses malalties. En una petita secció d'aquest papir hi ha cinc receptes on es tracta dels problemes que les dones poden haver tingut, tres sobre tècniques per al perfeccionament de la pell, i la cinquena recepta per a malalties que tenen a veure amb el còlon. Els antics egipcis eren coneguts per utilitzar "mel... per les seves propietats medicinals ... i el suc de magranes servia com un astringent i una menja." En el Papir d'Ebers hi ha més de 800 remeis alguns eren tòpics, com ar pomades i embenats, altres eren presos per via oral, com a pastilles i esbandides bucals, altres més eres presos per inhalació. Les receptes per curar el restrenyiment consistien en baies de l'arbre de l'oli de ricí i oli de palma, entre d'altres.Una recepta per alleujar el mal de cap esmentava "el cor de la ceba, el fruit de l'arbre del matí, natró, llavors, os del peix espasa, cuits, gallineta, cuinada, caps de crancs de riu, cuits, mel i ungüent abra."Alguns dels tractaments recomanats fer-ne ús del cànnabis i l'encens." Se sap que l'ús medicinal egipci de plantes en l'antiguitat era extens, amb uns 160 diferents productes vegetals ..." A més dels nombrosos extractes de plantes i fruites els egipcis també van utilitzar la femta d'animals i fins i tot alguns metalls com a tractaments. Aquestes prescripcions de l'antiguitat es mesuraven per volum i no per pes, la qual cosa fa de la seva prescripció una feina més d'artesania, com el cuinar, que el fan els farmacèutics en l'actualitat.Tot i que els seus tractaments i remeis a base d'herbes semblen gairebé il·limitats, encara incloïen conjurs juntament amb alguns remeis terapèutics.
Pràctiques miniatura|Antics instruments mèdics egipcis representats en una inscripció del període ptolemaic al Temple de Kom Ombo. El coneixement mèdic a l'antic Egipte tenia una excel·lent reputació, i els governants d'altres imperis demanarien al faraó egipci que li enviés el seu millor metge per tractar els seus éssers estimats.A History of Medicine per Plinio Prioreschi, Horatius Print 1996, p.257f. Els egipcis tenien algun coneixement de l'anatomia de l'ésser humà. Per exemple, en el procés clàssic de momificació, els momificadors sabien com inserir un llarg ganxo a través d'un orifici nasal, trencant l'os prim que hi trobaven i a través d'allà extreure el cervell. També han d'haver tingut una idea general de la situació en la cavitat del cos dels òrgans interns, els quals eliminaven a través d'una petita incisió a l'engonal esquerra. Però si aquest coneixement es transmetia als professionals de la medicina és desconegut i no sembla haver tingut cap impacte en les seves teories mèdiques.
Els metges egipcis eren conscients de l'existència del pols i d'una connexió entre el pols i el cor. L'autor del Papir Smith fins i tot tenia una vaga idea d'un sistema cardíac, encara que no de la circulació sanguínia i no podia, o considerava que no té importància, distingir entre els vasos sanguinis, tendons i nervis. Van desenvolupar la seva teoria de "canals" que portaven aire, aigua i la sang al cos per analogies amb el riu Nil; si es bloquejaven, els cultius esdevenien poc saludables i aplicaven aquest principi per al cos: si una persona no es trobava bé, feien servir laxants per desbloquejar els "canals".What progress did the Egyptians make in medical knowledge?. passmoresschool.com
Un bon nombre de pràctiques mèdiques eren eficaces, com ara molts dels procediments quirúrgics que figuren en el papir Edwin Smith. Sobretot, el consell dels metges per mantenir-se saludable era rentar-se i afaitar-se el cos, incloent la part de sota dels braços; aquesta pràctica podia prevenir infeccions. També aconsella als pacients que cuidin la seva dieta i evitar els aliments com el peix cru o altres animals considerats impurs.
Moltes pràctiques eren ineficaces o perjudicials. Michael D. Parkins diu que el 72% de les 260 prescripcions mèdiques del Papir Hearst no contenien elements curatius, i molts contenien fems animals que contenen productes de fermentació i fongs; alguns d'ells tenen propietats curatives, però també bacteris que presenten una greu amenaça d'infecció.
Cirurgia Els instruments quirúrgics de metall més antics (bronze http://weekly.ahram.org.eg/2006/823/he3.htm o coureHidden Treasures Of The Egyptian Museum:On Hundred Masterpieces From The Centennial Exhibition, American Univ in Cairo Press, 2002 The tomb of the physician Qar Page xx http://egyptourism.wordpress.com/tag/jean-philippe-lauer/) del món es van descobrir a la tomba de Qar. La cirurgia era una pràctica comuna entre els metges com a tractament per a lesions físiques. Els metges egipcis van reconèixer tres categories de lesions; malalties tractables, discutibles i no tractables. Les malalties tractables els cirurgians les tractaven ràpidament. Les malalties discutibles eren aquelles en què se suposava que la víctima podria sobreviure sense tractament, de manera que els pacients als que se suposava inclosos en aquesta categoria eren sotmesos a observació, i si sobrevivien llavors es podrien fer els intents quirúrgics es podrien fer tal de solucionar-los el problema. Van usar ganivets, ganxos, trepants, pinces, tenalles, culleres, serres i un gerro amb crema d'encens.Greiner, Ryan (2001). "Ancient Egyptian Medicine". Consultat el febrer del 2011.