miniatura|Escut dels Estats Units d'Amèrica La història dels Estats Units és el conjunt d'esdeveniments ocorreguts al territori conegut com els Estats Units, des d'abans que tingués aquest nom (per tant l'època dels indis nadius i el colonialisme) fins a l'actualitat. Explica com la zona es va anar poblant i formant una cultura comuna, partint de la immigració i mestissatge de diversos pobles, fins a convertir-se en una superpotència. Es pot dir que la història dels Estats Units d'Amèrica va començar a partir de la colonització britànica d'Amèrica del Nord, protagonitzada per immigrants britànics que van fundar per onades, entre els segles  i , Tretze Colònies a la costa atlàntica del subcontinent nord-americà, situades a l'est dels Apalatxes, entre les possessions franceses del Quebec i la Louisiana.

Després d'un desenvolupament més aviat pacífic dels colons, les guerres contra els francesos al nord van obligar de crear cossos d'exèrcit colonials, una de les primeres expressions d'identitat nacional. Més tard, i fomentats per les idees dels enciclopedistes francesos, van venir les revoltes com el Motí del te al port de Boston (1773). Les mesures repressives del govern anglès van provocar la Guerra d'Independència. Els colons van formar un exèrcit de milicians que es van posar sota el comandament de George Washington, qui va tenir problemes per equipar els seus homes amb armes i municions, a més de no disposar d'una armada per combatre la de l'imperi britànic, pel que va demanar ajuda a França, país que recentment havia sortit de la Guerra dels Set Anys i que va accedir a ajudar les colònies britàniques per a emancipar-se.

Es creu que al voltant de l'any 1000 un grup de vikings establerts a Groenlàndia van navegar cap a la costa oriental d'Amèrica del Nord sota el comandament de Leif Eriksson, i que van arribar a un lloc que van anomenar Vinland. A la província canadenca de Terranova s'han trobat irrefutables vestigis d'una colònia vikinga, a L'Anse aux Meadows. És probable que els vikings també visitessin Nova Escòcia i Nova Anglaterra, però, no van fundar colònies permanents i aviat van perdre contacte amb el nou continent.

Cinc segles més tard, la necessitat d'incrementar el comerç i un error de navegació van propiciar una nova trobada amb el continent americà. A la fi del hi havia a Europa una gran demanda d'espècies, sedes i tints d'Àsia. Cristòfor Colom va creure erròniament que podria arribar a l'Extrem Orient navegant 6.400 quilòmetres cap a l'oest partint des d'Europa. El 1492 va persuadir els reis d'Espanya perquè li financessin el viatge. Colom va navegar cap a occident però no va arribar a l'Àsia, sinó a l'illa de Guanahani al Carib, el 12 d'octubre de 1492. Colom va explorar la major part de l'àrea del Carib; mai va li va reeixer arribar a l'Extrem Orient, però en canvi va tornar a Europa amb or, i en el lapse de seixanta anys els aventurers espanyols havien conquerit un enorme imperi a l'Amèrica Central i a l'Amèrica del Sud. Els espanyols també van fundar algunes de les primeres colònies nord-americanes: Sant Agustí a Florida (1565), Santa Fe a Nou Mèxic - (1609) i San Diego a Califòrnia - (1769).

Civilitzacions precolombines

Els primers pobladors van arribar creuant pel pont de Beríngia des de terres asiàtiques. La Cultura Clovis (10.000 aC aproximadament) es considera el primer poble autòcton dels Estats Units.

Anasazis

Els anasazi eren un conjunt de tribus ameríndies de la superàrea cultural d'Oasiamèrica. Ocupaven, en diversos grups, la superfície dels estats actuals de Colorado, Utah, Arizona i Nou Mèxic. Aquesta civilització ha deixat vestigis monumentals i litúrgics en diferents llocs, dels quals dos són classificats com Patrimoni de la humanitat per la UNESCO. Les restes arqueològiques demostren coneixement de la ceràmica, el teixit i la irrigació. A més, dibuixaven símbols que no han estat desxifrats i observaven els desplaçaments solars. A partir de l'any 1400 els anasazi es refugien a la vall del Río Bravo i al centre d'Arizona. Se'n perden les petjades poc abans de l'arribada dels espanyols. Les raons d'aquest èxode no són conegudes, però hi ha diverses hipòtesis: un canvi climàtic que va amenaçar les collites, un mitjà deteriorat que va reduir les terres cultivables disponibles, sobrepoblació, problemes polítics, guerres. No obstant això, donada l'absència de documents escrits i la limitació dels coneixements actuals no és possible provar cap d'aquestes hipòtesis.

Indis de les planures

Els indis de les planures inclouen totes les tribus que habitaven les Grans Planes (tota la terra entre les muntanyes Rocoses i el riu Mississipi). Solien ser caçadors-recol·lectors, fins al quan els exploradors espanyols van introduir els cavalls a la regió. Els indis es van adaptar ràpidament i es van transformar en una civilització nòmada que va seguir les rutes migratòries dels bisons americans que caçaven per menjar. Quan els blancs van envair i ocupar les Grans Planes al , els indígenes participen en una amarga guerra de resistència que va durar des del 1836 fins al 1918. La combinació de les Guerres Índies i la política del govern dels Estats Units d'aniquilar els bisons americans va donar lloc a un esfondrament demogràfic dramàtic en la població dels indis de les planures. Després de la seva derrota els blancs van confinar la resta dels indis a reserves, on romanen avui en dia.

Esquimals o inuits

Els inuits són un poble indígena que tradicionalment ha habitat la regió circumpolar de l'est de Sibèria (Rússia), a través d'Alaska (Estats Units), Canadà i Groenlàndia. Les cultures més antigues van ser les pre-Dorset, plenament desenvolupades, que data de fa 5.000 anys. Sembla que han evolucionat a Alaska de persones que utilitzen eines arcaiques de tecnologia, que probablement havien emigrat a Alaska des de Sibèria, almenys de 2.000 a 3.000 anys enrere, encara que podrien haver estat a Alaska 10.000-12.000 anys o més. Hi ha artefactes similars que es troben a Sibèria, que es remunten potser a fa 18.000 anys.

Els indis dels boscos Els indis dels boscos vivien als boscos entre l'oceà Atlàntic i el riu Mississipi. Aquestes tribus eren generalment comunals i vivien en llogarets amb barraques de fusta i carrils. La recepció dels exploradors anglesos va resultar en la guerra i l'extermini, mentre que altres van ser pacífiques, com la primera Acció de Gràcies. Finalment, la relació entre els anglesos i els indis dels boscos va ser d'hostilitat permanent, mentre que els francesos, que controlaven la vall del riu Mississipi, el van utilitzar per al seu benefici. Els francesos van mantenir una política de comerç i de pau amb els indis dels boscos i eventualment van formar una aliança militar amb ells.

La Confederació Iroquesa

La més avançada de les civilitzacions precolombines en el territori que ara és Estats Units va ser la Confederació Iroquesa. La Confederació Iroquesa, o les Cinc Nacions va ser una lliga o confederació iroquesa de caràcter democràtic, amb característiques tant participatives com representatives (combinades amb algunes hereditàries). Era constituïda per tribus ameríndies de llengua iroquesa, que habitaven al nord-est dels Estats Units i al sud-est del Canadà a la zona dels Grans Llacs. La Confederació estava formada originalment per cinc tribus (seneca, cayuga, oneida, onondaga i mohawk) que es van confederar a mitjan , i els tuscarora s'hi van afegir el 1720.

El règim democràtic de la Confederació estava regulat per una constitució de 117 articles coneguda com la Gran Llei de la Pau i governada per un Parlament o Consell de representants de la població, considerat com el tercer més antic del món després de l'Althing d'Islàndia i les Corts de Lleó (1188). Mann, Charles (2006), 1491, Madrid: Taurus, pag. 431-437 La Gran Llei de la Pau establia una mena d'Estat de Dret amb estrictes límits i restriccions al poder dels governants. Establia també una divisió del poder entre homes i dones: cap home podia presidir un clan i cap dona ser cap militar o sachem. Als caps dels clans corresponia elegir els caps militars.

Així la Confederació va tenir una influència directa tant en la democràcia i el constitucionalisme, com en la idea de la igualtat de dones i homes en la societat moderna. Especialment Benjamin Franklin, que va tenir tracte directe amb Haudenosaunee el 1753, va destacar en les seves obres que el grau d'autonomia individual que gaudien els habitants de la lliga era desconegut a Europa i va publicar els tractats indis, considerada com una de les seves obres més importants. Per pensadors o historiadors dels moviments radicals com Howard Zinn, la Confederació de les Sis nacions constitueix una mostra de l'aplicació de la democràcia radical a través de les decisions assembleàries.

Època precolonial Els territoris nadius de Nord-amèrica hi van arribar per mitjà de l'estret de Bering, segles abans de l'arribada dels primers europeus al continent. Aquests pobles, organitzats com a tribus de nòmada-caçadors van emigrar a poc a poc al sud. El 1500 aC. algunes tribus s'hi havien assentat formant petites comunitats indígenes. En altres regions, els assentaments es van transformar en assentaments semipermanents a les valls prop dels rius, com ara la cultura del riu Mississipi i els pobles Pueblo (Anasazi). L'agricultura es va desenvolupar de manera independent prop del 2500 aC. basat en el cultiu de girasol i carabassó. Segles després, els cultius mexicans de blat de moro van ser adaptats als estius més curts del nord i van reemplaçar els grans dels indígenes d'aquesta regió.

L'arribada dels europeus Els vikings Es creu que al voltant de l'any 1000 un grup de vikings de Groenlàndia van navegar cap a la costa oriental de Nord-amèrica sota el comandament de Leif Eriksson, i van arribar a una regió que anomenarien Vinland. A la província canadenca de Terranova i Labrador s'han trobat vestigis d'una colònia vikinga, a L'Anse aux Meadows. És probable que els vikings també arribessin a Nova Escòcia i Nova Anglaterra, però no van fundar cap colònia permanent, i es va perdre llur contacte amb el nou continent.

Els espanyols

Cinc-cents anys més tard es va produir el segon i permanent contacte amb els europeus. La necessitat d'incrementar el comerç i un error de navegació van propiciar una nova trobada amb el continent americà. A la fi del hi havia a Europa una gran demanda d'espècies, sedes i tints d'Àsia. Cristòfor Colom va creure erròniament que podria arribar a l'Extrem Orient navegant 6.400 quilòmetres cap a l'oest partint des d'Europa. El 1492 va persuadir als reis d'Espanya perquè li financessin el viatge. Colom va navegar cap a occident però no va arribar a l'Àsia, sinó a l'illa de Guanahani al Carib, el 12 d'octubre de 1492. Colom va arribar a explorar la major part de l'àrea del Carib; però mai va aconseguir arribar l'Extrem Orient, però en canvi va tornar a Europa amb or, i en el lapse de 60 anys els aventurers espanyols havien conquerit un enorme imperi a l'Amèrica Central i a l'Amèrica del Sud. Els espanyols també van fundar algunes de les primeres colònies nord-americanes: Sant Agustí a Florida (1565), Santa Fe a Nou Mèxic - (1609), i San Diego a Califòrnia - (1769). Els espanyols van arribar a l'àrea fundant les primeres colònies que van pertànyer a l'administració de la Nova Espanya, com ara San Agustín a Florida (1565), Santa Fe a Nou Mèxic (1609) i San Diego a Califòrnia (1769). La regió que comprenen els estats del sud-est: Califòrnia, Nou Mèxic, Arizona, Texas, Colorado, Nevada i part de Utah eren colònies espanyoles administrades des de la ciutat de Mèxic pel virrei de la Nova Espanya, però, serien àrees poc poblades en comparació amb la resta del virregnat.

Els britànics

miniatura|El Mayflower, que portaria immigrants britànics a Amèrica