miniatura|El Gran Canal des del Ponte dell'Accademia; en primer pla el Palazzo Cavalli-Franchetti, en la distància l'església de Santa Maria della Salute. miniatura|El Gran Canal vist des de l'espai el 2001. El Gran Canal (Canal Grande en italià; en venecià, Canalasso) és el principal canal de Venècia. Té una llargada d'uns 3800 metres i una amplada que varia des dels 30 metres als 70, i una profunditat mitjana de 5 metres. Divideix en dues parts la ciutat amb la seua forma de essa invertida, des del seu començament prop del Ponte della Libertà fins al Bacino di San Marco, davant del Palau Ducal.
Traçat El canal està flanquejat en tota la seua longitud per edificis magnífics, la majoria dels segles XIII fins al XVIII, que mostren la riquesa i l'art creat per la República de Venècia, cosa que en fa un símbol de la ciutat. Any rere any els venecians reviuen les tradicions de la Sereníssima, com la Regata Storica.
center|740px|miniatura|Panorama del Gran Canal Després d'un curt tram en direcció sud-est, a l'alçada del Ponte della Costituzione el canal gira cap al nord-est, per a continuació descriure una gran corba on es troben el Ponte degli Scalzi i la confluència del Canale di Cannaregio, i acaba en el Ponte di Rialto, l'únic pont igual d'antic i famós com el mateix canal. A partir d'ací, continua cap al sud-oest i després cap al sud (després de la “volta de Canal”) i, finalment, a l'est amb el Ponte dell'Accademia fins a la Punta della Dogana. En aquest recorregut passa per cinc del sis sestieri (barris), recull 45 canals menors i el travessen set ponts (quatre de vianants, dos per a automòbils i un ferroviari). El pont més recent és el Ponte della Costituzione, dissenyat per l'arquitecte Santiago Calatrava per connectar la plaça de l'Stazione di Venezia Santa Lucia amb Piazzale Roma, terminal de les línies de l'Azienda Consorzio Trasporti Venezia (empresa de transport públic de Venècia) inaugurat l'any 2008.
miniatura|El Gran Canal a l'altura de l'església de Santa Maria di Nazareth en un quadre de Canaletto
Fou el riu al voltant del qual va nàixer la ciutat i el centre vital del comerç de la Sereníssima durant tota l'edat mitjana. El Canal Gran fou el lloc més cobejat per l'aristocràcia, el lloc per excel·lència on exaltar la pròpia riquesa.
Són almenys 170 les residències que encara mostren els mil anys d'esplendor de la República, en la història de les famílies que hi han viscut i en la seua arquitectura, sempre influïda pel gust particular venecià. Es podria dir que el Gran Canal és el palau més bell de la ciutat on es demostra l'orgull de la pròpia identitat i el lligam profund amb la llacuna. A tot això es sumen algunes esglésies, scuole i campi; a més de les fondamente (passeigs) per a recórrer-los a peu.
Gairebé totes les cases donen directament al canal, sense voreres, només navegant es pot contemplar la continuïtat d'aquesta seqüència de les façanes il·luminades pels reflexos de l'aigua, aïllades dels vianants i cercades amb les estaques per a l'atracament de les naus. El Gran Canal ofereix aquest entorn encisador, component essencial de la màgia que ha fet de Venècia una de les ciutats més estimades en el món.