El Giro d'Itàlia de 1913 fou la cinquena edició del Giro d'Itàlia, una cursa ciclista organitzada i patrocinada pel diari La Gazzetta dello Sport. La cursa començà a Milà el 6 de maig, amb una etapa de 341 quilòmetres fins a Gènova, i finalitzà el 22 de maig novament a Milà, després d'haver-se recorregut de 2.932 quilòmetres distribuïts en 9 etapes. La cursa va ser guanyada pel ciclista italià Carlo Oriani, de l'equip Maino. Els també italians Eberardo Pavesi i Giuseppe Azzini finalitzaren en segona i tercera posició respectivament.

Aquesta va ser la darrera edició en què la classificació final es va determinar per punts en lloc de per temps i la primera vegada en què el vencedor final no aconseguia cap victòria d'etapa. Es va produir un relleu generacional, amb el debut d'un jove Costante Girardengo, sisè en la general i vencedor de la sisena etapa, i la darrera edició finalitzada per Luigi Ganna, vencedor del primer Giro.

Canvis respecte al Giro d'Itàlia de 1912 Fora dels canvis habituals en el recorregut, llargada i nombre d'etapes, el principal canvi fou la manera com havia de calcular-se la classificació general. L'organització va decidir tornar a determinar el vencedor de manera individual i no per equips, com s'havia fet el 1912, a partir de l'adjudicació de punts segons la classificació del ciclista en cada etapa.

Participants Dels 99 ciclistes que van prendre la sortida del Giro el 6 de maig sols 35 d'ells el finalitzaren, a Milà, el 22 de maig. Als ciclistes se'ls va permetre córrer de manera individual o formant part d'un equip. Foren vuit els equips que van prendre part en aquesta edició: Ganna-Dunlop, Gerbi-Dunlop, Globo-Dunlop, Legnano-Dunlop, Maino-Pirelli, Otav-Pirelli, Peugeot Italy-Tedeschi i Stucchi-Dunlop.

Tots els ciclistes que van prendre la sortida eren italians. Entre els participants hi havia tres antics vencedors del Giro d'Itàlia: Luigi Ganna, vencedor del primer Giro; Carlo Galetti, vencedor de les tres darreres edicions i Eberardo Pavesi, vencedor el 1912 formant part de l'equip Atala. Altres ciclistes destacats que prenen part en la cursa són Giovanni Rossignoli, Alfredo Sivocci, Carlo Oriani i Giuseppe Azzini.

Desenvolupament de la cursa La cursa va començar el 6 de maig amb una etapa entre Milà i Gènova de gairebé 350 quilòmetres en què la pluja va fer acte de presència i que fou guanyada per Giuseppe Santhià. En la segona etapa, guanyada en solitari per Eberardo Pavesi, el liderat passà a mans Pierino Albini, mentre en la tercera Santhià el recuperà gràcies a una segona victòria d'etapa. En la cinquena etapa un error en el recorregut obligà a neutralitzar part del recorregut, cosa que va fer que s'arribés fosc-i-negre a la meta. Santhià va perdre el liderat, en entrar molt endarrerit per culpa d'una punxada, en favor de Eberardo Pavesi. En la sisena etapa es va produir la primera victòria al Giro de Costante Girardengo, mentre Santhià es veia obligat a abandonar per culpa d'una bronquitis. En al setena etapa disputada sota una intensa pluja, amb final a Ascoli Piceno, Clemente Canepari fou el clar vencedor després de rodar escapat durant 236 quilòmetres, mentre el liderat passava a mans de Giuseppe Azzini, amb un punt d'avantatge sobre Carlo Oriani. La vuitena etapa, la més llarga de l'edició amb més de 400 quilòmetres, va ser guanyada per Lauro Bordin, mentre Oriani passava a encapçalar la cursa amb dos punts sobre Azzini. En la darrera etapa Oriani va controlar la cursa en tot moment i acabant en la segona posició s'assegurà la victòria final, tot i no guanyar cap de les etapes.

Resultats Resultat de les etapes + Resultat de les etapesEtapaDataRecorregutKmTipus d'etapaEl 1913 no hi havia distinció entre etapa plana i de muntanya. Els símbols sols indiquen que en la primera, segona, tercera, quarta, cinquena, sisena, setena i novena etapes hi havia inclosos ports de muntanya.Vencedor d'etapaLíder de la general1a 6 de maig Milà - Gènova34122px|Etapa de muntanya Etapa amb muntanyes20px|Itàlia Giuseppe Santhià (ITA)20px|Itàlia Giuseppe Santhià (ITA)2a 8 de maig Gènova - Siena33222px|Etapa de muntanya Etapa amb muntanyes20px|Itàlia Eberardo Pavesi (ITA)20px|Itàlia Pierino Albini (ITA)3a 10 de maig Siena - Roma31722px|Etapa de muntanya Etapa amb muntanyes20px|Itàlia Giuseppe Santhià (ITA)20px|Itàlia Giuseppe Santhià (ITA)4a 12 de maig Roma - Salern34122px|Etapa de muntanya Etapa amb muntanyes20px|Itàlia Giuseppe Azzini (ITA)20px|Itàlia Giuseppe Santhià (ITA)5a14 de maig Salern - Bari29522px|Etapa de muntanya Etapa amb muntanyes20px|Itàlia Giuseppe Azzini (ITA)20px|Itàlia Eberardo Pavesi (ITA)6a16 de maig Bari - Campobasso25622px|Etapa de muntanya Etapa amb muntanyes20px|Itàlia Costante Girardengo (ITA)20px|Itàlia Eberardo Pavesi (ITA)7a18 de maig Campobasso - Ascoli Piceno31322px|Etapa de muntanya Etapa amb muntanyes20px|Itàlia Clemente Canepari (ITA)20px|Itàlia Giuseppe Azzini (ITA)8a 20 de maig Ascoli Piceno - Rovigo41322px|Etapa plana Etapa plana20px|Itàlia Lauro Bordin (ITA)20px|Itàlia Carlo Oriani (ITA)9a 22 de maig Rovigo - Milà32122px|Etapa de muntanya Etapa amb muntanyes20px|Itàlia Eberardo Pavesi (ITA)20px|Itàlia Carlo Oriani (ITA)

Classificació general miniatura|Carlo Oriani guanyà la classificació general després d'aconseguir el liderat a la fi de la vuitena etapa. Trenta-cinc ciclistes finalitzaren les nou etapes. A aquests ciclistes els punts rebuts en cada etapa segons la posició obtinguda se sumen per determinar la classificació general, sent el vencedor el ciclista que acumulà menys punts.

+ Classificació final (1–10) 20px|Mallot rosa Classificació General Pos. Ciclista Equip Punts 1 20px|Itàlia Carlo Oriani (ITA) Maino 37 2 20px|Itàlia Eberardo Pavesi (ITA) Legnano 43 3 20px|Itàlia Giuseppe Azzini (ITA) Otav 48 4 20px|Itàlia Pierino Albini (ITA) Legnano 61 5 20px|Itàlia Luigi Ganna (ITA) Ganna 64 6 20px|Itàlia Costante Girardengo (ITA) Maino 74 20px|Itàlia Leopoldo Torricelli (ITA) Maino 8 20px|Itàlia Giuseppe Contesini (ITA) Globo-Dunlop 81 9 20px|Itàlia Giovanni Cervi (ITA) Gerbi-Dunlop 82 10 20px|Itàlia Giovanni Rossignoli (ITA) Globo-Dunlop 89 Classificació final (11–34) Pos. Ciclista Equip Punts 11 20px|Itàlia Ugo Agostini (ITA) — 93 12 20px|Itàlia Clemente Canepari (ITA) — 97 13 20px|Itàlia Michele Robotti (ITA) Ganna 99 14 20px|Itàlia Camillo Bertarelli (ITA) Ganna 103 15 20px|Itàlia Emilio Petiva (ITA) — 116 16 20px|Itàlia Luigi Lucotti (ITA) — 120 17 20px|Itàlia Lauro Bordin (ITA) — 123 18 20px|Itàlia Luigi Azzini (ITA) — 127 19 20px|Itàlia Giovanni Cocchi (ITA) Otav 130 20 20px|Itàlia Giovanni Casetta (ITA) Goericke 131 21 20px|Itàlia Emilio Cucchetti (ITA) — 132 22 20px|Itàlia Natale Bosco (ITA) — 134 20px|Itàlia Gino Brizzi (ITA) — 24 20px|Itàlia Domenico Cittera (ITA) — 135 20px|Itàlia Alfredo Sivocci (ITA) — 26 20px|Itàlia Luigi Molon (ITA) — 138 20px|Itàlia Mario Bonalenza (ITA) — 28 20px|Itàlia Giovanni Roncon (ITA) — 139 29 20px|Itàlia Giuseppe Bonfanti (ITA) — 143 30 20px|Itàlia Umberto Ripamonti (ITA) — 147 31 20px|Itàlia Giovanni Bassi (ITA) — 149 20px|Itàlia Oreste Locatelli (ITA) — 33 20px|Itàlia Mario Secchi (ITA) — 157 34 20px|Itàlia Alfredo Corti (ITA) — 158 20px|Itàlia Mario Lonati (ITA) — Classificació per equips Per poder participar en la classificació per equips, conegut en italià com el Premio dell'Industria, l'equip havia de finalitzar la cursa amb tres ciclistes. Per atorgar la puntuació final se sumaven els punts dels tres millors ciclistes i l'equip amb menys punts era el vencedor final.

+ Classificació per equips (1–4)Pos.EquipPunts 1 Maino 185 2 Legnano 201 3 Globo 302 4 Otav 305

Notes

Referències

Bibliografia

Enllaços externs Web oficial del Giro

1913 Categoria:Competicions ciclistes del 1913