Les llúdries o llúdrigues (Lutrinae) són una subfamília de la família dels mustèlids. N'hi ha set gèneres vivents, que en total inclouen tretze espècies. Se senten més a gust a l'aigua que a terra ferma. Són mamífers carnívors que viuen al medi aquàtic.

Descripció El mascle sol ser més gros que la femella. Sol viure entre 8 i 15 anys. Posseïxen una dentadura de 36 dents, amb 6 incisives a la mandíbula superior i inferior. A les seves potes hi tenen cinc dits amb ungles, a les davanteres d'uns 6 a 7 cm de llarg i 5 o 6 d'ample i a les del darrere d'uns 6 a 9 cm, amb membranes interdigitals que l'ajuden en el desplaçament aquàtic.

Tenen una pell impermeable i que els permet conservar la calor del cos. Són grans nedadores i poden clausurar les seves fosses nasals sota l'aigua i romandre submergides fins a sis minuts sense sortir a la superfície per respirar. Executen un moviment de potes i cua, de dalt a baix, quan es desplacen per l'aigua a gran velocitat. Solament utilitzen els membres davanters quan neden lentament. A l'aigua poden arribar a velocitats de fins a 12 km/h.

Les llúdrigues de riu s'alimenten de petits peixos, granotes i altres animals aquàtics que cacen amb la boca. En canvi, les llúdrigues tropicals d'Àsia i Àfrica, furguen el fang del fons dels rius amb les sensibles potes davanteres a la recerca d'aliment: gambetes, crancs i altres similars.

La llúdriga entra en zel en qualsevol època de l'any, no obstant això la seva reproducció és lenta i irregular, encara que s'observen major quantitat de parts durant la primavera. De cadascun poden resultar dues o tres criatures, que neixen cegues i sense dents. El seu període de lactància és d'uns dos mesos, abandonen el territori matern després d'aproximadament un any, llavors comencen a vagar fins a establir el seu propi territori, cosa que fan efectiu aproximadament al cap de dos anys d'haver nascut.

Distribució La llúdria comuna (Lutra lutra) és indígena a Europa, Àfrica i Àsia. Als Països Catalans és una espècie amenaçada. Fins a principis dels anys 1970 a Espanya la Junta de extinción de Alimañas pagava per cada llúdriga morta. El 1973 se'n va constatar el perill d'extinció, l'espècie va ser protegida i la seva caça prohibida. La població de llúdries es mantenia als afluents de l'Ebre, on s'havia conservat, per exemple al Matarranya, i actualment està retornant a l'Ebre. Extinta al nord-est de Catalunya, un programa de reintroducció als aiguamolls amb una població importada d'Extremadura va tenir èxit, tot i fora de la reserva natural. El 2017 per primera vegada va tornar a l'Onyar.

Enfront de les costes occidentals de Nord-amèrica viuen les llúdrigues marines que atrapen les preses amb les potes davanteres: peixos de moviments lents i animals amb petxina, com l'eriçó de mar i mol·luscs. Són força intel·ligents, per exemple, prenen una pedra del fons del mar i, nedant de cap per amunt, se la posen al pit i hi copegen les petxines fins a partir-les, són a més dels primats, els únics mamífers que utilitzen algun tipus d'eina.

Gèneres i espècies Nom científicGènere espècie nom vulgar distribució longitud (m) status Aonyx capensis llúdria del Cap Àfrica 1,2-1,6 LC A. congicus Àfrica occidental i central 1,2-1,6 DD A. cinerea llúdria d'ungles curtes oriental Àsia 0,6-0,9 NT Enhydra lutris llúdria marina NE Àsia, NO Amèrica 0,7-1,6 EN Pteronura brasiliensis llúdria gegant Sud-amèrica 1,4-2,0 EN Lontra canadensis llúdria del Canadà Nord-amèrica 1,0-1,5 LC L. felina Llúdria costanera sud-americana Sud-amèrica 0,9-1,2 EN L. longicaudis llúdria cuallarga Amèrica 0,9-1,4 DD L. provocax llúdria de Xile Sud-amèrica 1,0-1,2 EN Lutra maculicollis llúdria de coll tacat Àfrica 0,9-1,2 LC L.  sumatrana llúdria de Sumatra SE Àsia 1,0-1,3 DD L. lutra llúdria comuna,llúdriga, llúdrica eurasiàtica Europa, Àsia i N Àfrica 0,9-1,4 NT L. perspicillata llúdria de l'Índia SE Àsia 1,1-1,3 VU Categories de la Llista Vermella de la UICN: EX (extinta), CR (en perill crític), EN (en perill),VU (vulnerable), NT (gairebé amenaçada), LC (preocupació menor) i DD (dades insuficients).

Referències