El 13 de febrer és el quaranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià. Queden 321 dies per a finalitzar l'any i 322 en els anys de traspàs.
Esdeveniments Països Catalans 1352, Bòsfor: La flota catalana derrota els genovesos en la batalla del Bòsfor. 1976, Sabadell: Manifestació multitudinària i familiar on la policia va carregar i nens van resultar ferits. La ciutat es va paralitzar i els obrers es van proclamar amos de la ciutat. 2006, Barcelona: Comença el congrés mundial de telefonia mòbil 3GSM, que se celebra per primer cop a la ciutat. Resta del món
962, Sacre Imperi Romanogermànic: l'emperador Otó I promulga el Privilegium Othonis que confirma els privilegis dels carolingis. 1021 - el Caire, Califat Fatimita: el controvertit califa Al-Hàkim desapareix en el curs d'una passejada nocturna als cims d'Al-Muqattam, al Caire. 1390 - Pamplona, Regne de Navarra: s'hi corona el rei Carles III de Navarra. 1503, Trani, Pulla: succeeix desafiament de Barletta, un torneig de cavalleria entre 13 cavallers italians i francesos degut a que Charles de la Motte havia negat el valor dels italians en el context de les Guerres d'Itàlia. Els italians vencen el desafiament. El desafiament fou adaptat en un film de comèdia francoitalià de 1976 titulat La Grande Bagarre. 1575 - Reims: s'hi corona el rei Enric III de França. 1639 - Sisteron, Regne de França: Armand Jean du Plessis de Richelieu ordena que el príncep i futur rei de Polònia Joan II Casimir Vasa sigui tancat a la ciutadella de Sisteron. 1660, Regne de Suècia: Carles XI de Suècia esdevé rei de Suècia.
o1668: Tractat de Lisboa mitjançant el que Espanya reconeix la independència del Regne de Portugal, posant punt final a la unió formal d'ambdós països des del 1580 i a la guerra encetada l'any 1640. 1689, Anglaterra: la coronació de Guillem III d'Anglaterra i II d'Escòcia i de Maria II posa inicia un llarg període de protestes al país, hi haurà aixecament dels jacobites a Irlanda i Escòcia. 1692 - vall de Glen Coe, Escòcia: hi ha la Massacre de Glencoe durant la Segona Revolució Anglesa i el jacobitisme. 38 homes del clan Donald de Glencoe foren massacrats per els que els havien proporcionat hospitalitat a diversos indrets de la vall de Glen Coe i quaranta dones i nens moriren de fred degut a l'incendi de les seves cases. Els assassins foren 120 homes de l'exèrcit anglès. 1755, Java: es signa el tractat de Giyanti que posa fí a la tercera guerra de successió javanesa sota els auspicis de la Companyia Neerlandesa de les Índies Orientals. 1782, Antilles: fi del setge de Brimstone Hill: els francesos encapçalats pel marquè sde Bouillé ataquen i ocupen l'illa de Saint Kitts en una acció militar contra la Royal Navy. 1790, Regne de França: la França sota monarquia parlamentària en revolució suprimeix i prohibeix els vots religiosos i suprimeix les ordes religioses, exceptuant les que es dediquen a l'educació pública i a les cases de caritat. 1791, Vannes, combat de Vannes entre els pagesos insurgents i els patriotes de Vannes i Lorient. És el primer enfrontament sagnant precursos de la Chouannerie (guerra civil que oposa republicans i reialistes a l'oest de França durant la Revolució Francesa. 1801, Aranjuez: s'hi celebra la convenció d'Aranjuez que signa el Tractat d'Aranjuez entre Lucien Bonaparte i Manuel Godoy que estableix les condicions de la Unió d'armes i flotes entre el Regne d'Espanya i França durant la Segona Coalició per atacar conjuntament Anglaterra. 1821, Àustria accedeix a una demanda de Ferran I de les Dues Sicílies que envii un exercit per a reprimir un aixecament a Nàpols. 1861, Gaeta, Itàlia: Francesc II de les Dues Sicílies es rendeix a les tropes del Regne de Sardenya-Piemont liderades per Enrico Cialdini durant el setge de Gaeta. 1889, Mirandola Itàlia: atemptat de Mirandola, els anarquistes il·legalistes del grup dels Intransigents, entre els quals hi ha Vittorio Pini, apunyalen el diputat socialista italià Celso Ceretti a Mirandola després dels insults que aquest els havia fet a la premsa. 1917, París, França: El servei d'espionatge francès deté Mata-Hari en un hotel de la ciutat. 1918, Bad Hombourg, Alemanya: els principals dirigents alemanys es reuneixen a la ciutat per fer un consell de la corona imperial que decideix no renovar l'armistici amb el govern bolxevic i reprendre les operacions militars. 1934, Madrid, Espanya: Falange Española i les Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista es fusionen en la FE de las JONS. 1945, Budapest, Hongria: els exèrcits aliats prenen la ciutat durant el Setge de Budapest. Dresden: la ciutat és bombardejada durant deu dies per 1500 avions britànics i canadencs durant el Bombardeig de Dresden que provoca la mort de 35.000 civils. , 1947: el Consell de Seguretat de les Nacions Unides signa la Resolució 18 sobre la reducció i reglamentació de l'armament. 1951, Corea: comença la batalla de Jipyeong-ri de la Guerra de Corea. 1960: Reggane, Tanezrouft, Algèria: s'hi efectua el primer assaig nuclear francès amb el nom en codi de Gerboise bleue. Nashville, Estats Units d'Amèrica: comencen els sit-ins de Nashville (fins el 10 de maig), que formen part de les accions directes no violentes que perseguien la fi de la Segregació racial als Estats Units seguint el mètode de la no-violència en el marc del Moviment afroamericà pels drets civils. 1961, República Democràtica del Congo: el Consell de Seguretat de les Nacions Unides adopta la Resolució 161 per evitar una guerra civil al país després de la mort del Primer ministre Patrice Lumumba durant el 17 de gener. 1962, Cambodja: Nhiek Tioulong és nombrat primer ministre del país i president del Consell. 1986, Txad: comença un contraatac estatal que els permet reconquerir Kalait a la Guerra dels Toyota i comença l'operació Épervier, a iniciativa de França després del franquejaent del paral·lel nº 16 per les forces armades líbies que havien entrat al país per donar suport a Goukoni Oueddei. 1990, Alemanya: s'arriba a un acord per a unir les dues alemayes en el marc de la Unificació alemanya.
Art, cultura i religió 1867 - Viena: el vals Al bell Danubi blau de Richard Strauss s'interpreta per primera vegada en públic. Madrid: a la Biblioteca Nacional d'Espanya s'hi descobreix un volum amb gairebé 700 pàgines amb dibuixos i anotacions de Leonardo da Vinci. 1895, França: els Germans Lumière presenten la patent del cinematògraf. 1940, Santa Barbara (Califòrnia): s'hi estrena la primera pel·lícula estatunidenca d'Alfred Hitchcock. 1972: el conjunt musical Led Zeppelin ha d'anular un concert que havia de fer a Singapur perquè els oficials locals no els van deixar sortir de l'avió perquè tenien els cabells massa llargs. 1974, Unió Soviètica: li treuen la nacionalitat i exilien a l'escriptor Alexandre Soljenitsin contrari al règim degut a que l'any anterior havia editat a París l'obria que denunciava la Repressió política a la Unió Soviètica, Arxipèlag Gulag. 2017 - Amsterdam: el fotoperiodista turc Burha Özbilici guanya el premi World Press Photo of the Year per una foto sobre l'assassí de l'ambaixador rus a Turquia.
Ciència i tecnologia 2018: La NASA confirma la pèrdua del rover Opportunity quinze anys després del seu aterratge a Mart. 2023: l'asteroide 2023 CX1 es desintegra a l'atmosfera terrestre sobre el canal de la Mànega. Aquest esdevé el quart asteroide descobert abans del seu impacte a la terra. Pocs dies després es troba un meteorit a Saint-Pierre-le-Viger, a Normandia.
Economia i societat 1880, Espanya: el rei Alfons XII signa la llei d'abolició de l'esclavitud.
1937, Xina: l'incedi del teatre d'Antong provoca 700 morts. 1983, Torí: l'incendi del cinema Statuto provoca 64 morts. 1992, Quebec: morí per eutanàsia a l'Hospital de Quebec la pacient tetraplègica Nancy B, de vint-i-cinc anys, diagnosticada de síndrome de Guillain-Barré després d'una lluita de 10 anys. 2001, San Pedro Nonualco, El Salvador: un terratrèmol de magnigut 66 (MW) amb epicentre a aquesta localitat provoca 315 morts, 3399 ferits, 252.622 damnificats i 37 desapareguts un mes després que el país n'hagués patit un altre. 2004, Unió Europea: hi ha el primer llançament del joc Euro Milions amb la unió de les loteries nacionals francesa, espanyola i britànica.
Naixements Països Catalans
1778, Barcelona: Ferran Sor i Muntades, guitarrista i compositor català, el 1988 hom va batejar l'asteroide (4865) Sor en el seu honor.
1845, Tortosa, Baix Ebre: Carlota de Mena i Zamora, actriu catalana de la segona meitat del (m. 1902). 1879, Manresaː Montserrat Bobé i Marsal, primera metgessa manresana (m. 1930). 1894, Castelló de la Plana: Àngel Sánchez Gozalbo, escriptor valencià (m. 1987). 1908, Castelló de la Plana: Lluís Sales Boli, pintor, folklorista i escriptor valencià (m. 1981). 1934, Barcelona: Josep Maria Carandell i Robusté, escriptor català (m. 2003). 1946, Barcelona: Pilar Bayer i Isant, matemàtica catalana. 1949, València: Anna Lluch, científica i investigadora en oncologia, una de les especialistes en càncer de mama més rellevants de l'estat. 1971, Barcelona: Begonya Via-Dufresne, regatista catalana. 1973, Badalona: Miguel Poveda, cantaor de flamenc. 1980, Barcelona: Miquel Fernández, actor i cantant català.
Resta del món
1457, Brussel·les: Maria de Borgonya, , duquessa de Borgonya, Brabant i Limburg; Comtessa de Flandes, d'Hainaut i d'Holanda (1477-1482), l'última de la dinastia Valois en regnar a Borgonya (m. 1482). 1599, Siena: Alexandre VII, nascut com Fabio Chigi, Papa de l'Església catòlica entre 1655 i 1667 (m. 1667). 1612, Neuville-sur-Vanne, Regne de França: Paul de Chomedey de Maisonneuve, noble i oficial francès, fou un dels fundadors de la ciutat de Montreal, de la qual va esdevenir el seu primer governador (m. 1676) 1664, Moscou, Tsarat Rus: Teodor Andrzej Potocki, noble i eclesiàstic polonès, que fou bisbe de Chelmno, bisbe de Warmie, arquebisbe de Giezno i primat de Polònia el 1722 (m. 1738). 1672, París: Étienne François Geoffroy, químic i metge francès que destacà per l'elaboració d'una taula d'afinitats (m. 1731). 1683, Venècia: Giovanni Battista Piazzetta, pintor, il·lustrador, dissenyador, dibuixant de l'estil rococó italià (m. 1754).
1701, Florènciaː Vittoria Tesi, gran cantant d'òpera del (m. 1775). 1734, Landudal, Bretanya: Yves Joseph de Kerguelen de Trémarec, oficial de marina, explorador i navegant bretó conegut per haver descobert el 1772 les illes Kerguelen, un arxipèlag localitzat a l'oceà Índic (m. 1797). 1740, París: Sophie Arnould, soprano dramàtica francesa, la més famosa de la seva època (m. 1802). 1743, Londres: Joseph Banks, naturalista, explorador i botànic anglès que va viatjar junt amb James Cook al seu primer gran viatge (1768- 1771). Unes 75 espècies porten el nom de Banks entre les quals es troba el gènere Banksia L.F.. Va ser el primer a introduir a occident Eucalyptus, acàcies i mimoses (m. 1820). 1756, Castell de Le Falgar, Occitània: Louis Marie Maximilien de Caffarelli du Falga, militar, general de brigada de la Revolució Francesa i del Primer Imperi Francès (m. 1799). 1766, Dorking, Anglaterra: Thomas Malthus, economista i demògraf anglès conegut principalment per les seves teories pessimistes, com la Catàstrofe malthusiana, però altament influents, pel que fa a l'evolució de la població mundial (m. 1834). 1769, Moscou, Ivan Krilov, comediògraf, faulista i poeta rus que satiritza la burocràcia incompetent del seu temps (m. 1844). 1805, Düren: Johann Peter Gustav Lejeune Dirichlet, matemàtic (m. 1859). 1845, Pàdua: Matilde de Fassi, amazona, acròbata equestre i directora de circ italianoespanyola que va fundar i dirigir el Circ Price de Madrid. 1855, Schaerbeek, Brussel·les, Bèlgica: Paul Deschanel, advocat, President de la República Francesa (m. 1922). 1859, Hèlsinki: Ida Moberg, compositora i directora d'orquestra finlandesa (m. 1947).