Per a altres significats, vegeu Generació (desambiguació).
Una generació és un grup de persones en edats similars i altres característiques comunes. Poden ser "totes les persones que neixen i viuen al mateix temps, considerades en conjunt". També es pot descriure com "el període de mitjana, generalment entre 20 i 30 anys, durant el qual els nens neixen i creixen, es fan adults i comencen a tenir fills". En la terminologia de parentiu, és un terme estructural que designa la relació pare-fill. Es coneix com a biogènesi, reproducció o procreació en les ciències biològiques.
La generació també s'utilitza sovint com a sinònim de cohort en ciències socials; sota aquesta formulació significa "persones dins d'una població delimitada que experimenten els mateixos esdeveniments significatius en un període determinat". Les generacions en aquest sentit de la cohort de naixement, també conegudes com a "generacions socials", són àmpliament utilitzades en la cultura popular i han estat la base per a l'anàlisi sociològica. Al es va iniciar una anàlisi seriosa de les generacions, que va sorgir d'una consciència creixent sobre la possibilitat d'un canvi social permanent i la idea de la rebel·lió juvenil contra l'ordre social establert. Alguns analistes creuen que una generació és una de les categories socials fonamentals d'una societat, mentre que d'altres consideren la seva importància com a eclipsada per altres factors, com ara la classe, el gènere, la raça i l'educació, entre d'altres.
Etimologia La paraula generar prové del llatí generāre, que significa "engendrar". La paraula generació com a grup o cohort en ciències socials significa tot el cos d'individus nascuts i que viuen al mateix temps, la majoria dels quals tenen aproximadament la mateixa edat i tenen idees, problemes i actituds similars (per exemple, generació beat i generació perduda).
Tipus El sentit més bàsic de la paraula generació és el d'engendrar nous individus, els quals viuen en una mateix espai de temps. Tota la descendència d'una persona, o parella o grup, rep el nom de generació Aquests nous individus estan en un mateix nivell en l'arbre geneològic de la família. Per exemple: els germans formen part d'una mateixa generació.
Per extensió, socialment la paraula generació també acaba significant un grup de població, determinat per uns marges d'edat comuns i que han viscut un circumstàncies socials, culturals, polítiques i econòmiques comunes en uns moments molt similars. Aquest conjunt de població posseeix uns elements psicològics col·lectius que li fan adoptar conductes determinades, o diferenciadores de les altres generacions o bé oposades.
Una generació comparteix en gran manera gustos, costums i una cultura similar. Durant el s'ha intentat dividir l'evolució sociològica en generacions, com la Generació perduda o la del baby-boom. Aquest concepte pot variar segons la zona, així, per exemple, les generacions franceses no coincideixen exactament amb les espanyoles per diferents esdeveniments històrics que van marcar cada territori.
Generació familiar esquerra|miniatura|Cinc generacions d'una família armènia: un nen amb la seva mare, àvia, besàvia i besàvia. (fotografia d'un llibre publicat el 1901) Una generació familiar és un grup d'éssers vius que constitueix un sol pas en la línia de descendència d'un avantpassat. A les nacions desenvolupades, la durada mitjana de la generació familiar és de vint anys i fins i tot arriba als 30 anys en algunes nacions.Organisation for Economic Co-operation and Development (OECD) Social Policy Division SF2.3: Mean age of mothers at first childbirth. Retrieved 15 April 2011. Factors com una major industrialització i la demanda de mà d'obra barata, la urbanització, el primer embaràs retardat i una major incertesa tant en els ingressos laborals com en l'estabilitat de les relacions han contribuït a l'augment de la durada de la generació des de finals del fins a l'actualitat. Aquests canvis es poden atribuir a factors socials, com ara el PIB i la política estatal, la globalització, l'automatització i variables individuals, en particular el nivell educatiu de la dona. Per contra, a les nacions menys desenvolupades, la durada de la generació ha canviat poc i es manté en poc més de dues dècades.Mathews TJ, Hamilton BE. Delayed childbearing: More women are having their first child later in life. NCHS data brief, no 21. Hyattsville, MD: National Center for Health Statistics. 2009. Retrieved 14 April 2011.
Una fractura intergeneracional en la família nuclear, entre els pares i dos o més dels seus fills, és una de les diverses dinàmiques possibles d'una família disfuncional. Les coalicions en famílies són subsistemes dins de famílies amb límits més rígids i es creu que són un signe de disfunció familiar.
Generació social Les generacions socials són conjunts de persones nascudes en un mateix interval de dates i que comparteixen experiències culturals similars. La idea d'una generació social, en el sentit que s'utilitza avui en dia, va guanyar popularitat al segle XIX. Abans, el concepte "generació" s'havia referit generalment a les relacions familiars i no a les agrupacions socials més àmplies. El 1863, el lexicògraf francès Emile Littré havia definit una generació com "totes les persones que conviuen en la societat en un moment donat".
Diverses tendències van promoure una nova idea de generacions, a mesura que avançava el , d'una societat dividida en diferents categories de persones segons l'edat. Totes aquestes tendències estaven relacionades amb els processos de modernització, industrialització o occidentalització, que havien anat canviant la cara d'Europa des de mitjan . Un va ser un canvi de mentalitat sobre el temps i el canvi social. La creixent prevalença d'idees de la il·lustració van fomentar la idea que la societat i la vida eren canviants i que la civilització podia progressar. Això va fomentar la identificació de la joventut amb la renovació i el canvi social. La retòrica política del es va centrar sovint en el poder renovador de la joventut influït per moviments com la Jove Itàlia, la Jove Alemanya, Sturm und Drang, el Moviment Juvenil Alemany i d'altres moviments inspirats en el Romanticisme. A finals del , els intel·lectuals europeus estaven disposats a pensar el món en termes generacionals, en termes de rebel·lió i emancipació dels joves.
Dos canvis importants en el canvi de mentalitat van ser el canvi en l'estructura econòmica de la societat. A causa del ràpid canvi social i econòmic, els homes joves estaven menys atesos pels seus pares i la família va perdre autoritat. Una major mobilitat econòmica i social els va permetre evitar la seva autoritat molt més del que tradicionalment havia estat possible. A més, les habilitats i saviesa dels pares sovint eren menys valuoses del que havien estat a causa del canvi tecnològic i social. Durant aquest temps, el període comprès entre la infància i l'edat adulta, que normalment passava a la universitat o al servei militar, també es va augmentar per a moltes persones que ingressaven en feines de coll blanc. Aquesta categoria de persones va influir molt en la difusió de les idees de renovació juvenil.
Un altre factor important va ser el desglossament de les identificacions socials i regionals tradicionals. La difusió del nacionalisme i molts dels factors que el van crear (premsa nacional, homogeneïtzació lingüística, educació pública, supressió de les particularitats locals) van fomentar un sentit més ampli de pertinença més enllà de les afiliacions locals. La gent es veia cada vegada més com a part d'una societat i això va fomentar la identificació amb grups més enllà del local. Auguste Comte va ser el primer filòsof que va intentar seriosament estudiar sistemàticament les generacions. A Cours de philosophie positive, Comte va suggerir que el canvi social està determinat pel canvi generacional i, en particular, pel conflicte entre generacions successives. A mesura que es fa més fort l'instint de conservació social d'una determinada generació, aquesta entra en conflicte inevitablement i necessària, entren en conflicte amb el que s'espera d'ells i apareix la innovació. Altres teòrics importants del van ser John Stuart Mill i Wilhelm Dilthey.
El sociòleg Karl Mannheim va ser una figura clau en l'estudi de les generacions. Va elaborar una teoria de les generacions en el seu assaig de 1923 El problema de les generacions. Va suggerir que hi havia hagut una divisió en dues escoles pel que fa a l'estudi de generacions fins aquell moment. En primer lloc, positivistes com Comte van mesurar el canvi social en els períodes de vida designats. Mannheim va argumentar que això reduïa la història a "una taula cronològica". L'altra escola, la "romàntica-històrica", estava representada per Dilthey i Martin Heidegger. Aquesta escola es va centrar en l'experiència qualitativa individual del context social. Mannheim va subratllar que la rapidesa del canvi social en la joventut era crucial per a la formació de generacions i que no totes les generacions arribarien a veure's diferents. En els períodes de ràpid canvi social, és més probable que una generació desenvolupi un caràcter cohesionat. També creia que podrien existir diverses subgeneracions diferents.
Segons Gilleard i Higgs, Mannheim va identificar tres aspectes comuns que una generació comparteix:
Ubicació temporal compartida: lloc generacional o cohort de naixement Ubicació històrica compartida: generació com a actualitat o exposició a una era comuna Ubicació sociocultural compartida: consciència generacional o "entelèquia"
William Strauss i Neil Howe van desenvolupar la teoria generacional Strauss-Howe descrivint allò que veien com un patró de generacions que es repetien al llarg de la història nord-americana. Aquesta teoria va influir bastant i va tornar a generar un interès per la sociologia de les generacions. Això va conduir a la creació d'una indústria de consultoria, publicació i màrqueting en el camp. La teoria ha estat criticada alternativament per científics i periodistes socials que argumenten que no és falsificable, determinista i que no es recolza en proves rigoroses.
Teoria generacional Tot i que el concepte de generació té una llarga història i es pot trobar a la literatura antiga, també hi ha dimensions psicològiques i sociològiques en el sentit de pertinença i identitat que poden definir una generació. El concepte de generació es pot utilitzar per localitzar cohorts de naixement concretes en circumstàncies històriques i culturals específiques, com ara els "baby boomers".
L'historiador Hans Jaeger demostra que, durant aquesta llarga història, es van unir dues escoles de pensament sobre com es formen les generacions: la "hipòtesi del ritme de pols" i la "hipòtesi de l'empremta". Segons la hipòtesi del ritme de pols, tota la població d'una societat es pot dividir en una sèrie de cohorts no superposades, cadascuna de les quals desenvolupa una "personalitat entre iguals" única a causa del període en què cada cohort va arribar a la majoria d'edat. El moviment d'aquestes cohorts d'una etapa de vida a l'altra crea un cicle que es repeteix i conforma la història d'aquesta societat. Actualment, l'exemple més destacat de la teoria generacional del ritme de pols és la teoria generacional de Strauss-Howe; tanmateix, Jose Ortega y Gasset i Julián Marías ja havien fet aquest enfocament abans.
Els científics socials tendeixen a rebutjar la hipòtesi del pols perquè, com explica Jaeger, "els resultats concrets de la teoria del pols universal de la història són, per descomptat, molt modestos. Amb algunes excepcions, el mateix passa amb les teories parcials del ritme de pols. Com que generalment recopilen dades sense cap coneixement dels principis estadístics, els autors solen notar fins a quin punt la selva de noms i nombres que presenten no té cap organització convincent segons les generacions."