Gundebald o Gondebald fou rei de Burgúndia. Era nascut abans del 455. A la mort del seu pare el 463 va designar successors als seus quatre fills, però el germà del difunt Khilperic I conservaria el poder de fet almenys fins a 476 i potser fins al 480. No és clar si els quatre germans foren reis o havien d'esperar a la mort de l'oncle, però en el millor dels casos el seu poder era compartit. El 476 va derrotar i matar els seus germans Gundemar I i Khilperic II, que s'havien aliat contra ell, i llavors va assolir el poder; Khilperic I fou també eliminat o va morir poc després, i vers el 480 es va repartir el regne amb el seu germà Godegisil, hi hauria obtingut la part sud amb capital a Viena del Delfinat o a Lió.
El 500 el seu germà Godegisil va ocupar Viena del Delfinat aliat als francs. Però Gundebald va reagrupar les forces, va atacar la capital i va derrotar a Godegisil al que va fer matar junt amb la dona i els dos fills. Llavors es va apoderar dels seus dominis, la part nord de Burgúndia, i va governar com únic sobirà a tots els territoris burgundis amb capital a Lió. Va treballar per la unitat de burgundis i gal·loromans. El seu regne fou anomenat Burgúndia per regnum Burgundiae i va originar el posterior nom de Borgonya. Fou el gran recopilador de la llei dels burgundis.
Família fill de Gondioc i net de Gondicari. Gundebald va tenir per esposa a Caretena, una catòlica amb la que va tenir dos fills legítims:
Sant Sigismond, rei dels burgundis. Aquest es va casar en primeres noces amb Ostrogotha, filla de Teodoric el Gran, rei dels Ostrogots. Segimon va tenir: una filla, Suavegota, promesa i després casada amb el rei dels francs Teodoric I d'Austràsia, fill gran de Clodoveu; i un fill, Sigeric. Gundomar III, rei des burgundis del 524 a 534, data en què va desaparèixer
Gundebald a Itàlia Gondebald va aparèixer a Itàlia per primer cop el 472 en el moment de la mort d'Antemi,Louis Girod, Évian et le Chablais: au fil de l'histoire, Éditions Cabedita, 1993, pàgina 34Justin Favrod, a Les Burgondes, pàg. 70 dona per certa la mort de l'empeardor Antemi a Rome el 472 a mans de Gondebald que hauria estat enviat pel seu oncle Khilperic I de Bugúndia en ajut del patrici Ricimer que intentava enderrocar a l'emperador. Katalin Escher, a Genèse et évolution du deuxième royaume burgonde (443-534), Volum 2, pàg. 732 dona la mateixa versió. A Anthémius, dins a De Imperatoribus Romanis , dona la mateixa informació assenyalant que el seu origen seria la Crònica de Malales que diu que Gundobald fou responsable directe de la mort d'Antemi, i que Ricimer va cridar a Gundobald, que era fill d'una germana de Ricimer, des de la Gàl·lia, on era magister militum, i després de la mort d'Antemi (mort a la mateixa església de Sant Pere Apòstol a Roma on s'havia refugiat) el va tornar a enviar a la Gàl·lia (Chron. 375). on ja abans hauria rebut una educació esmerçada a la cort de Ravenna dirigida pel seu oncle el patrici Ricimer i havia estat enviat a la Gàl·lia com a mestre dels soldats; després fou elevat a patrici abans de la mort de Ricimir el 8 d'agost de 472, a causa d'unes febres, sent nomenat per l'emperador Olibri que va morir de mort natural (suposadament) el 23 d'octubre. Llavors Gundebald va participar en l'elecció del seu successor Gliceri, però l'emperador d'Orient Flavi Valeri Lleó va imposar a Juli Nepot.
Presa del poder Gondebald va retornar a Burgúndia vers 473 quan Khilperic I havia quedar sol al tron i s'albirava la successió. Vers el 474 els seus germans Gundemar I i Khilperic II es van aliar i vers el 475 va esclatar la lluita civil. Gundebald, derrotat va haver de fugir i es va haver d'amagar però quan al cap d'uns mesos els vencedors van llicenciar les seves forces, Gundebald va reagrupar als seus partidaris i va entrar a la capital Viena del Delfinat, on els seus germans foren morts un cremat en el seu refugi i l'altre executat amb la seva família. Khilperic I hauria conservat algun tipus de poder fins a la seva mort entre 476 i 480 (és possible però que seguís la sort dels dos derrotats), però en toc cas segurament el poder efectiu ja va quedar en mans de Gundebald. Conforme al costum burgúndia, Gundebals va repartir el poder (o el regne) amb el seu germà Godegisil, que havia restat neutral en la lluita contra els seus germans. Es parla generalment d'un repartiment del regne amb Gundebald al sud amb capital a Viena del Delfinat o a Lió i Godegisil al nord amb capital a Ginebra.Gregori de Tours, Historia francorum, Llibre II, § XXVIII, a la col·lecció Les Classiques de l'histoire de France au Moyen Âge, volum 27, pàgines 116-117; sobre la mort de Khilperic II diu: Gondioc havia estat rei dels burgundis: pertanyia a la família d'Atanaric, el rei ostrogot del qual hem parlat damunt. Havia tingut quatre fills: Gondebald, Godegisil, Khilperic i Gundomar. Gundebald va degollar Khilperic al seu germà i va ofegar la dona d'aquest tirant-la a un poc lligada amb una pedra al coll. Va condemnar a l'exili les seves dues filles; la gran, que va prendre el habit, es deia Croma, la més jove es deia Clotilde. Ara bé, com Clodoveu I enviava sovint ambaixades a Burgúndia, la jove Clotilde fou vista pels seus ambaixadors. Com l'havien trobat elegant i sensata i havien sabut que era de família reial, ho van anunciar al rei Clodoveu. Sense trigar, aquest va enviar a Gundebald una ambaixada per demanar-ne la mà. Aquest darrer, que no gosava oposar-se i rebutjar la petició, la va entregar als ambaixadors, i aquestos, amb la noia, es van presentar al més aviat possible al rei. Quan la va haver vist, el rei va tenir una gran alegria i s'hi va casar, mentre que tenia ja d'una concubina un fill anomenat Thierry.
Avit de Viena, en una carta, ens el mostra afligit de la mort dels seus germans:
Regnat amb Godegisil Després de la mort de Khilperic II i Gundemar I, un nou repartiment del regne va tenir lloc entre Gundebald i Godegisil. El 491, Gundebald va consentir. «No va oposar un rebuig» sembla indicar que hauria volgut dir no i que si dir si fou a contracor atorgar la mà de Clotilde de Borgonya, la seva neboda, la segona filla de Khilperic II, al rei dels Francs Clodoveu I amb qui aquest últim es va casar el 493.. Cal tanmateix prendre en consideració les incerteses que pesen sobre la cronologia de certs esdeveniments en relació amb el regne burgundi així com sobre la successió d'esdeveniments que van marcar el regnat de Clodoveu. La data del matrimoni de Clodoveu és objecte de controvèrsies entre els historiadors i l'any 493 potser no és el de la veritat històrica. Va emprendre el 492, una expedició a Itàlia (Ligúria i Llombardia) de la qual va tornar victoriós. És de resultes d'aquesta expedició que una ambaixada enviada per Teodoric el Gran pel rescat dels presoners italians, que la filla de Teodoric, Ostrogota, va ser concedida en matrimoni al fill de Gundebald, Segimon. El rei burgundi va donar la seva ajuda a Clodoveu I en el moment de la batalla que el rei franc va lliurar victoriosament contra els alamans a Tolbiac el 496, permetent als burgundis estendre les seves fronteres fins al riu Reuss. Édouard Sécretan Le premier regne de Bourgogne, pàg. 75. a la frontera de Suïssa.
Gundebald era arrià i malgrat els esforços del bisbe Avit, el seu amic confident i conseller, que van continuar sent vans, el rei burgundi va preferir continuar sent arrià com la majoria del seu poble, preocupat, sens dubte, de mantenir la concòrdia entre els burgundis aris i gal·loromans catòlics. El matrimoni de Clotilde de Borgonya, fervent catòlica, molt pietosa, que segons Gregori de Tours estava molt ressentida contra el seu oncle Gundebald assassí del seu pare, va ser d'una gran importància per als destins del regne burgundi.
El proselitisme"Predicava assíduament el seu marit" segons Gregori de Tours del qual va fer prova Clotilde per obtenir la conversió de Clodoveu I a la religió cristiana havia estat coronat d'èxit després de la victòria dels francs a la batalla de Tolbiac. Aquesta conversió a la fe catòlica de Clodoveu I va empènyer l'episcopat, el seu cap, amb el bisbe Avit, l'amic de Gundebald, al capdavant, a aportar el seu suport al rei dels francs, saludant en aquest «un nou Constantí». L'Església va fer la fortuna dels francs convertits i la ruïna dels burgundis arrians sords a les exhortacions de conversió dels bisbes catòlics.
El rebuig de Gundebald de convertir-se hauria estat el senyal per a Clodoveu d'anar contra els burgundis. Però Clotilde hauria empès, segons la tradició, el seu marit a atacar el responsable de l'homicidi del seu pare.
Guerra entre Gundebald, Godegisil i Clodoveu Gregori de Tours narra en aquests termes aquesta guerra que es va desenvolupar el 500 a la Histoire des Francs, II, 32:
Gundebald es va tancar a Avinyó sota la protecció de les muralles de la ciutat. El setge de la ciutat va ser massa per llarg pel gust de Clodoveu que va acceptar negociar. El vençut es va acostar al vencedor i se'n reconegué el tributari i el franc es va allunyar. Gundebaud va mobilitzar de nou un exèrcit i es va dirigir cap a Viena del Delfinat on el seu germà s'havia instal·lat, i la va assetjar. La ciutat de Viena no estava llesta per sostenir un setge. Godegisil va decidir expulsar totes les boques inútils, ja que la fam era una amenaça certa. Va expulsar entre altres a l'encarregat de l'aqüeducte, que, ofès, va proposar a Gundebald entrar a la ciutat per aquest aqüeducte. Gregori de Tours relata:
Godegisil es va refugiar a la catedral arriana. Gondebald hi va anar i el va matar allà mateix segons segueix relatant Gregori de Tours:
Va matar la dona i els dos fills de Godegisil, i només es van salvar les seves dues netes: Sedeleubeuda i Gunteuca (o Gondioca). Gundebald va fer matar els senadors gal·loromans que havien pres partit pel seu germà en mig d'atroços suplicis. Els soldats francs van ser arrestats i van ser enviats a Tolosa de Llenguadoc al rei Alaric II. En endavant, Gundebald fou l'únic rei. Gregori de Tous diu que va promulgar per als burgundis lleis més suaus per tal que no oprimissin els romans.
Gundebald rei de tota la Burgúndia Després de la guerra de l'any 500 (o 501) i el tractat que va signar l'any següent amb el sobirà franc sobre el riu de La Cure (llatí Quoranda)Jean Richard dona l'any 501, altres autors col·loquen el tractat a l'any 506. Gundebaud era d'ara endavant lliure de consagrar-se al govern interior segons les seves inclinacions més aviat pacífiques, fins i tot refinades. Pastat de cultura romana, s'havia envoltat de lletrats gal·loromans, Placidus, Lucanus, Héraclius, Laconius (Plàcid, Lucà, Hercali i Laconi) formaven part dels seus consellers. En feia igualment part Siagri de Lió, que sabia parlar la llengua burgúndia i que Sidoni Apol·linar havia dit novus Burgundionum Solon, (un modern Soló). Avit de Viena assegura que coneixia els texts sagrats llatins i grecs, i Marius d'Avenches diu que el seu regnat es desenvolupa feliciter (feliçment). El regne de Gundebald havia arribat llavors a la seva major extensió; anava del Loira i del Roine als Alps i al Rin, abraçant una bona part de Suïssa i mentre que del costat del nord, superava la ciutat i la plana de Langres, i fregava al límit dels Vosges, al sud, englobava Provença, i fins i tot Marsella en un moment, en formava part.
Burgundis i gal·loromans