miniatura|Figura 1. Col·locació del tangó. En un vaixell modern, s'anomena tangó o tangó d'espinàquer una perxa que serveix per a navegar amb el vent de popa (en rumb d'empopada) i que surt de la part baixa del pal mestre o del trinquet (paral·lel a la verga si existeix), si és possible, per facilitar la maniobra hi ha un tangó a cada amura.
Segons la figura 1, va enganxat per un extrem al pal amb un tinter, i per l'altre al puny d'amura de la vela de proa (floc, gènova o espinàquer) amb una amantina que sosté el seu pes i una contra que fa un "triangle de forces" conjuntament amb l'escota i que permet portar el tangó allà on es vol.
En el cas que la vela sigui un espinàquer simètric, hi haurà dues escotes. Alguns vaixells de regata maniobren amb dues escotes a cada puny, per facilitar les virades per rodó.
Tangó de rastrera o d'ala En vaixellls amb aparell rodó els tangons serveixen per a sostenir les veles d'ala.
Referències
Categoria:Velam