miniatura|Les forces de seguretat vigilant els manifestants a Larzac miniatura|Repressió de les forces de seguretat a Larzac El Larzac, també conegut com a Causse del Larzac (en occità Larzac, en ) és un dels sis causses (altiplans calcaris del Massís Central) que es troben al Roergue (Guiena) i forma part dels anomenats Grands Causses.
El Larzac també és considerat un Parçan o comarca d'Occitània. Segons la proposta de divisió territorial d'Occitània del diari Jornalet, basada en l'obra de Frederic Zégierman Le Guide des pays de France, estaria ubicat a la regió de la Guiena, subregió del Roergue.
La seva vila principal és Millau, el vescomtat de la qual formà part de Corona d'Aragó, entre els segles i . El dialecte d'occità que s'hi parla és el llenguadocià, en la variant roergada (del grup sub-dialectal del llenguadocià septentrional).
Oficialment, les comunes del Larzac estan adscrites administrativament al departament francès de l'Avairon (sud-est), a la regió administrativa d'Occitània.
Reivindicació social El Larzac és famós per la producció dels formatges de rocafort i pels incidents del 1970 que van portar Occitània a la primera plana de les reivindicacions contra l'estat. El 1970 el ministre de defensa francès, Michel Debré, decidí comprar per a l'exèrcit francès la plana de Canjuers (35.000 hectàrees) per fer un polígon de tir, i volia fer el mateix a Larzac, entre Millau i el Baix Lenguadoc. Aquest fet provocaria d'entrada la pèrdua de 107 explotacions agràries, de 25.000 ovelles, d'1,3 milions de tones de llet i danys econòmics i ecològics irreparables. Els 107 propietaris es negaren a vendre les propietats, i el 1971 tot el Roergue els donà suport.
Organitzaren una tractorada de Rodès a Orleans i ompliren d'ovelles la Torre Eiffel. Lutte Occitane n'agafà el protagonisme activista: des del 1973 organitzà concentracions multitudinàries i actuacions de diversos cantautors occitans, i el 1974 culminaria amb l'acte Gardarem lo Larzac amb 100.000 persones acampades, entre ells el mateix François Mitterrand, el pacifista Joseph Lanza del Vasto, els obrers de Lip, i representants dels indis nord-americans, dels sindicats i dels nacionalistes corsos i irlandesos. Amb aquesta pressió, el 1978 només s'havien venut 1.500 de les 13.000 hectàrees necessàries per al projecte. A tall de curiositat, val a dir que el sindicalista i líder antiglobalització José Bové és originari del Larzac. miniatura|El causse del Larzac
Bibliografia Baldit, Joan-Pèire (1982) Occitània, trad. de Jordi Bolòs i Maria Dolors Duran, Edicions La Magrana, Col·lecció Alliberament, 14 Barcelona.
Referències
Enllaços externs Causse du Larzac. Causse du Larzac. Web de l'INA, un dossier complet sobre la lluita dels camperols de Larzac al 1971-1981 al menú «Explorer» clicant «Thèmes» després «Société» i «Larzac».
Categoria:Avairon Categoria:Altiplans d'Europa Categoria:Comarques del Roergue