El sami septentrional o sami del nord (davvisámegiella) és la llengua amb més parlants del grup sami. Pot ser dividit en tres principals grups dialectals: sami de Torne, sami de Finnmark i sami del mar. Es parla a les zones septentrionals de Noruega, Suècia i Finlàndia. Segons la procedència de les fonts la xifra oscil·la entre els 15.000 i 25.000 parlants.
El sami septentrional usa l'alfabet llatí, i conté els següents caràcters: A/a, Á/á, B/b, C/c, Č/č, D/d, Ð/đ, E/e, F/f, G/g, H/h, I/i, J/j, K/k, L/l, M/m, N/n, Ŋ/ŋ, O/o, P/p, R/r, S/s, Š/š, T/t, Ŧ/ŧ, U/u, V/v, Z/z, Ž/ž. És similar a l'ortografia finesa, però la C és la fricativa alveolar sorda [ts], el caron en Č [tʃ], Š [ʃ], and Ž [ʒ] indica una articulació postalveolar, i la ratlla en Ð and Ŧ indica una articulació fricativa dental. La lletra Á denota [a] (vocal frontal) mentre que A denota la vocal posterior. Ŋ és la lletra per a la nasal velar que de vegades pot ser al·lòfon de la /n/.
També es poden trobar variants per a Č/č, Š/š i Ž/ž escrits respectivament Ć/ć, Ś/ś, Ź,ź. A vegades Á/á és escrit com a À/à.
Gramàtica El sami septentrional és una llengua aglutinant, amb un sistema flexional molt alt que comparteix molts aspectes amb altres llengües uralianes, com la gradació consonàntica (amb tres graus), o l'absència de gènere gramatical i d'article determinant, i la precència de postposicions. En canvi, no hi ha harmonia vocàlica. El sami septentrional és una llengua SVO.Hedlund, Cecilia. Larsson, Lars-Gunnar (2015) Ii dušše duoddaris! Lärobok i nordsamiska 978-91-506-2232-4; Uppsala Universitet
Pronoms Els pronoms personals i possessius tenen tres nombres -singular, plural i dual-. El dual es fa servir només quan es tracta de dues persones conegudes o que han estat mencionades abans en un text.Hedlund, Cecilia. Larsson, Lars-Gunnar (2015) Ii dušše duoddaris! Lärobok i nordsamiska 978-91-506-2232-4; Uppsala Universitet; pag. 73 La següent taula conté els pronoms personal en nominatiu i genitiu.
catalànominatiucatalàgenitiu1a persona (singular) jo mun/mon mon/ma mu2a persona (singular) tu don ton/ta du3a persona (singular) ell/ella son son/sa su1a persona (dual) nosaltres (dos) moai el nostre/la nostra munno2a persona (dual) vosaltres (dos) doai el vostre/la vostra dudno3a persona (dual) ells/elles (dos) soai el seu/la seua sudno1a persona (plural) nosaltres mii el nostre/la nostra min2a persona (plural) vosaltres dii el vostre/la vostra din 3a persona (plural) ells/elles sii llur sin
La taula següent mostra la declinació d'un pronom personal ell, ella en diversos casos:
singulardualpluralnominatiu son soai siigenetiu su sudno sinacusatiu su sudno sininessiu-elatiu sus sudnos sisil·latiu sudnje sudnuide sidjiidecomitatiu suinna sudnuin singuinessiu sunin - -
Verbs Els verbs també tenen tres nombres -singular, plural i dual. La següent taula conté els verbs muitalit (contar) i bargat (treballar) en present indicatiu.
muitalitbargat1a persona (singular) muitalan barggan2a persona (singular) muitalat barggat3a persona (singular) muital(a) bargá1a persona (dual) muitalentne barge2a persona (dual) muitaleahppi bargabeahtti3a persona (dual) muitaleaba bargaba1a persona (plural) muitalit bargat2a persona (plural) muitalehpet bargabehtet 3a persona (plural) muitalit barget
Declinació Hi ha 7 o 8 casos: nominatiu, genitiu, acusatiu, inessiu-elatiu també anomenat locatiu, il·latiu, comitatiu i essiu.
La següent taula mostra la declinació del substantiu muorra (arbre).
catalànominatiu arbre (subjecte) muorragenitiu d'un arbre muoraacusatiu arbre (objecte) muorail·latiu cap a un arbre murriilocatiu (inessiu) a/en un arbre muoraslocatiu (elatiu) des d'un arbre muorascomitatiu amb un arbre muorainessiu com a arbre muorran
Referències
Septentrional Categoria:Llengües amenaçades d'Europa Categoria:Llengües de Suècia Categoria:Llengües de Finlàndia Categoria:Llengües de Noruega