miniatura|Mosaic de la Mare de Déu amb el Nen flanquejada per Joan II Comnè i la seva muller, Irene d'Hongria, a l'església de Santa Sofia (Istanbul) Un mosaic, en origen, fou una composició decorativa elaborada a partir de diferents colors i materials, com ara marbre, terracota o vidre.
La creació d'un mosaic és un art molt antic. Ja se n'han trobat que daten de l'edat de bronze, a Creta així com en jaciments arqueològics de Mesopotàmia dels segles i aC. S'emprava a tot el món antic per a la decoració d'interiors. S'han trobat mosaics del a la ciutat palau macedònia d'Eges, però els terres de mosaic s'associen particularment amb l'arquitectura romana d'habitatges, de Britànnia a Dura Europos. Esplèndids terres de mosaic distingien les vil·les romanes luxoses. A Roma, Neró i els seus arquitectes van emprar mosaics per a cobrir les parets i sostres de la Domus Aurea, construïda el 64 aC.
Amb la construcció de basíliques cristianes a la fi del , els mosaics de parets i sostres es van adaptar als usos cristians. La major explosió de mosaics cristians tingué lloc en l'Imperi Romà d'Orient, incloent-hi l'exarcat de Ravenna i els territoris romans a Sicília, i a la seva rival Venècia, on hi ha mosaics a l'exterior i l'interior de Sant Marc. A l'Europa occidental, la tècnica de la pintura al fresc va substituir la laboriosa tècnica del mosaic.
Entre els artistes catalans moderns hi ha Antoni Gaudí o Joan Miró.
Materials
miniatura|Mosaic romà amb una medusa Els mosaics tradicionals estan fets de petits cubs tallats de peces aproximadament quadrades de pedra o d'esmalt de vidre fet a mà de diferents colors, coneguts com tesel·les. Alguns dels primers mosaics estaven fets de còdols naturals, utilitzats originalment per reforçar els sòls.
El descoll de mosaic, la tècnica de cobrir objectes amb vidre mosaic es fa amb vidre esmaltat prim i vitrall opac. L'art del mosaic modern està fet de qualsevol material de qualsevol mida, des de pedra tallada, taps d'ampolles i objectes trobats. miniatura|Museu Nacional d'Antropologia de Mèxic
Història Els primers exemples coneguts de mosaics fets amb diferents materials es van trobar en un edifici d'un temple a Abra, Mesopotàmia, i daten de la segona meitat del III mil·lenni aC. Consten de peces de pedres de colors, petxines i ivori. Les excavacions a Susa i Chogha Zanbil mostren evidències de les primeres rajoles vidriades, que daten cap al 1500 aC.Iran: Visual Arts: history of Iranian Tile , Iran Chamber Society Tanmateix, els patrons de mosaic no es van utilitzar fins a l'època de l'Imperi Sassànida i la influència romana.
Grècia i Roma
S'han trobat mosaics de còdols de l'edat del bronze a Tirint; mosaics del es troben a la ciutat-palau del Regne de Macedònia d'Egea, i el mosaic del de Bellesa de Durrës descobert a Durrës, Albània el 1916, n'és un primer exemple figuratiu; l'estil figural grec es va formar majoritàriament al . Els temes mitològics, escenes de caça o altres activitats dels rics, eren populars com a peces centrals d'un disseny geomètric més gran, amb vores molt emfasitzades. Plini el Vell esmenta l'artista Sos de Pèrgam pel seu nom, descrivint els seus mosaics del menjar que havia quedat en unes estances després d'un banquet i d'un grup de coloms bevent d'un bol. Tots dos temes van ser àmpliament copiats.
Els mosaics figurals grecs podrien haver estat pintures copiades o adaptades, una forma d'art molt més prestigiosa, i l'estil va ser adoptat amb entusiasme pels romans, de manera que els grans mosaics de terra van enriquir els sòls de les vil·les hel·lenístiques i els habitatges romans des de Gran Bretanya fins a Dura Europos.
La majoria dels noms registrats dels treballadors de mosaics romans són grecs, cosa que suggereix que dominaven el treball d'alta qualitat a tot l'imperi; sens dubte, la majoria dels artesans corrents eren esclaus. Els millors sòls de mosaic es troben a les vil·les romanes del nord d'Àfrica, en llocs com Cartago, i encara es poden veure a l'extensa col·lecció del Museu del Bardo a Tunis, Tunísia.
Hi havia dues tècniques principals en el mosaic greco-romà: l'opus vermiculatum utilitzava petites tesseles, típicament cubs de 4 mil·límetres o menys, i es produïa en tallers en panells relativament petits que es transportaven al lloc de destí enganxats a algun suport temporal. Les minúscules tesseres van permetre un detall molt fi, i una aproximació a l'il·lusionisme de la pintura. Sovint, petits panells anomenats emblemata s'inserien a les parets o en espais centrals de mosaics de terra més grans. La tècnica normal era l'opus tessellatum, utilitzant tesseres més grans, que es col·locava in situ. Hi havia un estil italià nadiu diferent que utilitzava negre sobre fons blanc, que sens dubte era més barat que el treball en color.
A Roma, Neró i els seus arquitectes van utilitzar mosaics per cobrir algunes superfícies de parets i sostres a la Domus Aurea, construïda l'any 64 dC, i també es troben mosaics murals a Pompeia i llocs propers. No obstant això, sembla que no va ser fins a l'època cristiana que els mosaics de parets figurals es van convertir en una forma important d'expressió artística. L'església romana de Santa Costanza, que va servir de mausoleu per a un o més membres de la família imperial, té tant mosaic religiós com mosaics decoratius del sostre que hi ha sobre una volta rodona, que probablement representen l'estil de la decoració contemporània del palau.
Els mosaics de la Vil·la romana del Casale prop de Piazza Armerina a Sicília són la col·lecció més gran de mosaics tardo-romans in situ del món i estan protegits com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. La gran vila rustica, que probablement era propietat de l'emperador Maximià, va ser construïda en gran part a principis del . Els mosaics van estar coberts i protegits durant 700 anys per una esllavissada de terra que es va produir al . Les peces més importants són l'Escena del Circ, la Gran Escena de Caça de 64 metres de llarg, la Caça petita, els Treballs d'Hèrcules i les famoses Noies amb bikini, que mostren dones que duen a terme una sèrie d'activitats esportives amb peces que s'assemblen als biquinis del . El peristil, els apartaments imperials i les termes també estaven decorats amb mosaics ornamentals i mitològics. Altres exemples importants d'art mosaic romà a Sicília van ser descoberts a la Piazza Vittoria de Palerm, on es van descobrir dues cases. Les escenes més importants que s'hi representen són un mosaic d'Orfeu, la caça d'Alexandre el Gran i les quatre estacions.
L'any 1913 es va descobrir a la ciutat líbia de Zliten el mosaic de Zliten, un mosaic romà famós per les seves nombroses escenes de concursos de gladiadors, caça i vida quotidiana. L'any 2000 els arqueòlegs que treballaven a Leptis Magna, Líbia, van descobrir cinc mosaics de colors creats durant el segle I o II dC amb una longitud de 30 peus. Els mosaics mostren un guerrer en combat amb un cérvol, quatre joves lluitant contra un toro salvatge a terra i un gladiador cansat descansant, mirant el seu oponent assassinat. Els mosaics decoraven les parets d'una piscina d'immersió freda en una casa de banys dins d'una vil·la romana. Els estudiosos consideren que el mosaic dels gladiadors és un dels millors exemples d'art del mosaic que s'hagin vist mai: una "obra mestra de qualitat comparable amb el mosaic d'Alexandre de Pompeia".
Un gènere específic de mosaic romà es va anomenar asaroton (en grec significa "pis sense escombrar"). Representava en estil trompe-l'œil les restes de la festa a les estances de les cases riques.
Mosaics cristians Art paleocristià miniatura|Detall d'un mosaic paleocristià de la Basílica de Santa Pudenciana a Roma, c. 410 aC, representant a santa Pudenciana Amb la construcció de basíliques cristianes a finals del , els mosaics de parets i sostres es van adoptar per a usos cristians. Els primers exemples de basíliques cristianes no han sobreviscut, però encara existeixen els mosaics de Santa Constanza i Santa Pudenciana, tots dos del . Els putti de vinificació del deambulatori de Santa Constanza segueixen encara la tradició clàssica, ja que representen la festa de Bacus, que simbolitza la transformació o el canvi, així que són adequats per a un mausoleu, funció original d'aquest edifici. En una altra gran basílica constantiniana, la Basílica de la Nativitat de Betlem es conserva parcialment el sòl de mosaic original amb motius geomètrics típics romans. L'anomenada Tomba dels Julii, prop de la cripta sota la basílica de Sant Pere, és una tomba de volta del amb mosaics de paret i sostre que reben interpretacions cristianes. L'arc de Galeri a Tessalònica, convertida en església cristiana al llarg del , va ser embellida amb mosaics de molt alta qualitat artística. De la decoració original només sobreviuen fragments, especialment els que representen sants amb les mans aixecades en actitud de pregària, davant de complexes fantasies arquitectòniques.
Al segle següent Ravenna, la capital de l'Imperi Romà d'Occident, es va convertir en el centre de l'art del mosaic tardoromà. Milà també va ser la capital de l'imperi occidental al . A la capella de Sant Aquilí de la basílica de Sant Llorenç, mosaics executats a finals del i principis del V representen Crist amb els apòstols i el rapte d'Elies; uns mosaics que destaquen pels seus colors brillants, el naturalisme i l'adhesió als cànons clàssics d'ordre i proporció. El mosaic absidal supervivent de la Basílica de Sant Ambròs, que mostra Crist entronitzat entre sant Gervasi i sant Protasi i àngels davant un fons daurat, es remunta al i al , tot i que fou restaurat moltes vegades més tard. El baptisteri de la basílica, que va ser enderrocat al , tenia una volta coberta amb tesseres de fulla d'or, de les quals es van trobar grans quantitats en l'excavació del jaciment. Al petit santuari de San Vittore in ciel d'oro, ara una capella de Sant'Ambrogio, totes les superfícies estan cobertes de mosaics de la segona meitat del segle V. Sant Víctor està representat al centre de la cúpula daurada, mentre que figures de sants es mostren a les parets davant un fons blau. Les espines baixes donen espai als símbols dels quatre evangelistes.
Albingaunum va ser el principal port romà de Ligúria. El baptisteri octogonal de la vila va ser decorat al amb mosaics blaus i blancs de gran qualitat que representen els Apòstols. Les restes supervivents estan una mica fragmentades. Massàlia va continuar sent un port pròsper i un centre espiritual cristià al sud de la Gàl·lia, on les condicions socials i econòmiques favorables van assegurar la supervivència de l'art del mosaic als segles V i VI. El gran baptisteri, que va ser l'edifici més gran d'aquest tipus a l'Europa occidental, tenia un mosaic de terra geomètric que només es coneix per descripcions del . Altres parts del conjunt episcopal també van ser decorades amb mosaics, com ho testimonien les noves troballes, que es van descobrir a la dècada del 2000. L'Abadia de Sant Víctor, construïda en una pedrera extramurs, estava decorada amb mosaics, però només un petit fragment amb volutes blaves i verdes ha sobreviscut a l'intradós d'un arc, ja que la basílica fou enterrada després sota una abadia medieval.
A l'església medieval posterior ha sobreviscut un paviment de mosaic que representa humans, animals i plantes de la catedral original d'Aquileia del . Aquest mosaic adopta motius pagans com l'escena nilòtica, però darrere del contingut naturalista tradicional hi ha simbolisme cristià com l'ichthys. Les basíliques paleocristianes de Santa Eufèmia del , que són la Basilica de Santa Eufèmia (Grado) i Santa Maria delle Grazie a Grado també tenen terres de mosaic.
Ravenna miniatura|Mosaic del Bon Pastor al Mausoleu de Gal·la Placídia, Ravenna miniatura|upright|Mosaic de Justinià I a la Basílica de Sant Vidal, Ravenna