miniatura|Un nen és batejat davant de l'altar principal de l'església de Santa Maria a Dedham, MA, amb un diaca, un sacerdot, pares i padrins. La figura del padrí està documentada a l'inici del cristianisme. L'església catòlica demana que qualsevol nadó que s'hagi de batejar sigui apadrinat, com a mínim, per una persona. Per norma general són dues persones: parents del nadó o amics dels pares, que actuen en l'acte del baptisme com a testimonis del primer i principal dels sagraments dels cristians.
En els inicis la comesa del padrí era ben diferent a l'actual. Per començar el seu nom en llatí era el de "sponsor" que vol dir avalador o fiador. El sponsor era el que avalava la formació cristiana dels neo-batejats. Era preguntat pel bisbe si els neòfits havien rebut la corresponent instrucció cristiana. Si se'ls havia instruït en els profetes, en els salms, en l'evangeli i les cartes dels apòstols. Com que per norma, en els inicis del cristianisme, es batejaven tota la família de cop: pares, fills, parents i servidors... rebien la instrucció prèvia i a continuació se'ls batejava, sempre submergits en un corrent d'aigua clara.
El padrí actual és el que "garanteix" que els nadons rebran els regals de reis i la mona de pasqua, però legalment, el que signen i afirmen, preguntats pel celebrant (bisbe, prevere o diaca) és si estan disposats a ajudar els pares en la formació cristiana dels seus fills. A Mallorca i en algunes parts de Catalunya, per la tradició d'honrar els propis pares amb aquest lloc per als fills, s'ha acabat dient padrí com a sinònim d'avi.
Cristianisme Orígens i història alt=La fonta baptismal a la Catedral de Magdeburg|miniatura|La fonta baptismal a la Catedral de Magdeburg Ja al segle II AD, el bateig infantil havia començat a guanyar acceptació entre els cristians catòlics per a la purificació espiritual i la iniciació social dels infants.J. H. Lynch, Padrins i parentiu a l'Europa medieval primerenca (Princeton, NJ, 1980), pàg. 114.
Normalment, aquests padrins eren els pares naturals d'un nen, com subratlla l'any 408 St. Augustí que va suggerir que podrien, sembla excepcional, ser altres individus.W. Parsons, ed., Saint Augustine, Letters, The Fathers of the Church, 18 (Nova York, 1953), pàg. 134-5. En un segle, el Corpus Juris Civilis indica que els pares havien estat substituïts en aquest paper gairebé completament.P. Kruger, ed., Corpus Iuris Civis, vol. 3, Codex Iustinianus (Dublín i Zuric, 1970), v, 4, 26, p. 197. Això es va aclarir l'any 813 quan el Sínode de Magúncia va prohibir que els pares naturals actuessin com a padrins dels seus propis fills.
Al , els patrocinadors masculins eren coneguts com a "pares espirituals", i a finals del , se'ls referia com a "comaters" i "comaters", cosa que suggereix que aquests eren considerats com a pares espirituals.S. W. Mintz i E. R. Wolf, 'An analysis of ritual co-parenthood', Southwestern Journal of Anthropology, 6 (1950), pàg. 344. Aquest patró va estar marcat per la creació de barreres legals al matrimoni que anaven paral·leles a les d'altres formes de parentiu. Un decret de Justinià, datat de l'any 530, prohibia el matrimoni entre un padrí i la seva fillola, i aquestes barreres es van continuar multiplicant fins al segle XI, prohibint el matrimoni entre pares naturals i espirituals, o els relacionats directament amb ells.C. E. Smith, Papal Enforcement of Some Medieval Marriage Laws (Port Washington, WI i Londres, 1940), pàg. 48. A mesura que la confirmació va sorgir com un ritu separat del baptisme a partir del segle VIII, també va sorgir un segon conjunt de patrocinadors, amb prohibicions semblants.P. Cramer, Baptisme i canvi a l'Alta Edat Mitjana c. 200– c. 1150, Cambridge Studies in Medieval Life and Thought, 4a sèrie, 20 (Cambridge, 1993), pàg. 179. L'extensió exacta d'aquestes relacions espirituals com a impediment al matrimoni en el catolicisme no estava clara fins al Concili de Trento, que la limitava a les relacions entre els padrins, el nen i els pares.N. P. Tanner, ed., Decrees of the Ecumenic Councils, 1, (Londres i Georgetown Washington DC, 1990), pàg. 757.
Durant la Reforma Luter, Zwingli i Calvin van preservar el baptisme infantil contra els atacs dels reformadors més radicals, inclosos els anabaptistes, i amb ell, els patrocinadors a bateig.J. D. C. Fisher, ed., Christian Initiation: the Reformation Period, Alcuin Collections, 51 (Londres, 1970), pàg. 171. No obstant això, Luter es va oposar fermament a les barreres matrimonials que va crear, Zwinglio va subratllar el paper dels pares i els pastors, en lloc dels "testimonis", en la instrucció religiosa, i Calví i els seus seguidors acostumaven a preferir els patrocinadors siguin els pares naturals.H. T. Lehmann i J. Pelikan, eds, Luther Works, 45 St Louis MO i Filadèlfia, PA (1958-67), pàg. 24; W. P. Stephens, The Theology of Huldrych Zwingli (Oxford, 1986), pàg. 194. Un sol padrí va ser retingut en el baptisme a Ginebra i entre els calvinistes francesos, però alguns seguidors de Calví, sobretot a Escòcia i, finalment, les colònies angleses a Amèrica, els van rebutjar del tot.W . Coster, Baptism and Spiritual Kinship in Early Modern England (Ashgate, 2002), pàg. 84-5.
L'obligació habitual dels padrins per als catòlics romans (almenys a Escòcia) es va afirmar a Of the praying in Latine de Nicol Burne (1581) amb relació a les oracions públiques llatines a l'església:
Nombre de padrins A l'església primitiva, sembla que un padrí era la norma, però a la primera edat mitjana sembla que n'hi havia dos, un de cada sexe, i aquesta pràctica s'ha mantingut en gran part a l'cristianisme ortodox.S. Gudeman, 'El compadrazgo com a reflex de la persona natural i espiritual', Proceedings of the Royal Anthropological Institute (1971), p. 48. L'any 888, el Concili Catòlic de Metz va intentar limitar el nombre a un, però sembla que la proliferació va continuar.J. Goody, El desenvolupament de la família i el matrimoni a Europa (Cambridge, 1983), pàg. 199. A l'Espanya de principis del segle XIV s'escollien fins a 20 padrins.G. M. Foster, 'Confradia i compadrazgo a Espanya i Amèrica espanyola', Southwestern Journal of Anthropology, 9 (1953), p. 3. A Anglaterra, el Sínode de Worcester (1240) estipulava tres patrocinadors (dos del mateix sexe i un de contrari), i això s'ha mantingut com a norma a l'Església d'Anglaterra.J. D. C. Fisher, ed., Christian Initiation: Baptism in the Medieval West. A Study in the Disintegration of the Primitive Rite of Initiation, Alcuin Collections, 47 (Londres, 1965), pàg. 157. El Concili de Trento va intentar limitar el nombre de padrins a un o dos, però la pràctica ha estat diferent al món catòlic.N. P. Tanner, ed., Decrees of the Ecumenic Councils, 1, (Londres i Georgetown Washington DC, 1990), pàg. 747.
Sagraments Baptisme Al baptisme solen estar presents un padrí i una padrina, si bé, pot ser que només n'hi hagi un. La seva funció és, juntament amb els pares si és menor, presentar la persona que rebrà el baptisme i després ajudar-li en la seva vida cristiana.
Per poder actuar com a padrí o padrina de bateig l'Església Catòlica posa algunes condicions: que hagi estat escollit per qui es batejarà o, si aquest és menor, pels seus pares o tutors legals o, faltant aquests, pel rector o sacerdot; que tingui capacitat per a aquesta missió i intenció d'exercir-la; que hagi fet setze anys, tret que el Bisbe diocesà estableixi una altra edat, o que, per justa causa, el rector o el sacerdot considerin admissible una excepció; que sigui catòlic, estigui confirmat, hagi rebut el sagrament de l'Eucaristia i porti, alhora, una vida congruent amb la fe i amb la missió que assumirà; que no estigui afectat per una pena canònica, legítimament imposada o declarada; i que no sigui el pare o la mare de qui s'ha de batejar.
Confirmació Quan es rep el sagrament de la confirmació, un padrí acompanya el receptor del sagrament. La seva funció en aquest cas és testimonial. No ha de ser el padrí del baptisme. En aquest cas pot ser només un padrí o una padrina o un matrimoni (padrí i padrina).
Matrimoni En el sagrament del matrimoni el dret canònic no estableix que hi hagi padrins sinó testimonis, encara que és freqüent anomenar padrins a aquests testimonis, i, en no haver-hi oposició per part dels capellans de les esglésies particulars, es considera un costum acceptat.
No han de ser els padrins del baptisme o confirmació de cap dels nuvis. Als Països Catalans, la padrina habitualment és la mare del nuvi, i el padrí el pare de la núvia.
Pràctiques modernes Comunió Anglicana L'Església d'Anglaterra, l'Església mare de la Comunió Anglicana, va retenir els padrins en el baptisme, eliminant formalment les barreres matrimonials el 1540, però la qüestió del paper i l'estatus dels padrins va continuar essen debatut a l'Església anglesa.W. Coster, Baptism and Spiritual Kinship in Early Modern England (Ashgate, 2002), pàg. 87. Van ser abolits el 1644 pel Directory of Public Culte promulgat pel règim parlamentari de la Guerra Civil Anglesa, però es va continuar utilitzant en algunes parròquies del nord d'Anglaterra.C. Durston, 'Puritan rule and the failure of cultural revolution', a C. Durston i J. Eales, eds, The Culture of English Puritanism (Londres, 1986), pàg. 227. Després de la Restauració el 1660, van ser reintroduïts a l'anglicanisme, amb objeccions ocasionals, però gairebé totes les esglésies dissidents van abandonar.H. Davis, Culte i teologia a Anglaterra, d'Andrews a Baxter i Fox 1603-1690 (Princeton, NJ, 1975) pàg. 384. Hi ha algunes evidències que la institució restaurada havia perdut part de la seva importància social així com de la seva universalitat.W. Coster, Baptism and Spiritual Kinship in Early Modern England (Ashgate, 2002), pàg. 269-273.
En l'actualitat, a l'Església d'Anglaterra, els familiars poden representar-se com a padrins, i encara que no és clar que els pares puguin ser padrins, de vegades ho són. Els padrins han de ser batejats i confirmats (tot i que no és clar en quina Església), però es pot renunciar al requisit de confirmació. No hi ha cap requisit que els clergues bategen els de fora de les seves parròquies, i el bateig es pot retardar raonablement perquè es puguin complir les condicions, inclosos els padrins adequats. Com a resultat, el clergat individual té una discreció considerable sobre les qualificacions dels padrins.The Canons of the Church of England, 6th edn (Londres, 2000). Molts "ritus anglicans contemporanis també requereixen pares". i els padrins que responguin en nom dels candidats [baptistes] infantils."
Esglésies luteranes Els luterans segueixen una teologia dels padrins semblant a la dels catòlics romans. Creuen que els padrins "ajuden els fills amb la seva educació cristiana, sobretot si han de perdre els seus pares".Catecisme petit de Luter amb explicació (Editorial Concordia, edició 1991). Recuperat el 2010-16-05. Els luterans, com els catòlics romans, creuen que un padrí ha de ser cristià batejat i confirmat. Alguns luterans també segueixen la tradició catòlica romana que un cristià que és no afiliat a la denominació luterana pot servir com a testimoni en lloc de padrí.NavID=3900 padrins a LCMS.org. Recuperat el 2010-16-05.
Església Metodista