1068

L'any 1068 és un any de traspàs que començat en dimarts. És el novè any de la dècada del 1060 i el seixanta-vuitè any del i del primer mil·lenni.

Durant l'any 1068 comença el regnat de l'emperador japonès Go-Sanjō, hi ha la Guerra dels Tres Sançs i el setge d'Exeter en el qual Guillem el Conqueridor ataca els rebels de Saxònia. Hi neixen els futurs reis Pere el d'Osca, Enric I d'Anglaterra i traspassen l'emperador japonès Go-Reizei, el comandant romà d'orient Argir i el comte de Cerdanya, Berga i Conflent, Ramon I.

Els monarques en actiu més importants d'Europa durant l'any 1068 són Enric IV el Sali; el papa de Roma Alexandre II; Romà IV Diògenes, emperador de l'Imperi Romà d'Orient; Alfons VI de Lleó, Enric I; Felip I de França; Guillem I d'Anglaterra d'Anglaterra; Malcolm III d'Escòcia; Alfons VI de Lleó; Svend II de Dinamarca; Salomó d'Hongria; Boleslau II de Polònia; Petar Kresimir IV de Croàcia; i Iziaslav I de la Rus de Kíev. Els governants més poderosos del món islàmic són Al-Mustansir-bi-llah al Califat Fatimí d'Egipte; Alp Arslan, el sultà dels seljúcides; i Ibrahim de Ghazna, el de Ghazna. A Amèrica, Huemac governa els tolteques; Vuit Cérvol Urpa de Jaguar, als mixteques; i Poshek Ix Soi és el monarca de Chichén Itzá.

1068 als Països Catalans i Occitània Comtats de Barcelona, Girona i Osona Durant el gener es va celebrar el Concili de Girona de 1068.

Entre el març i l'abril Ramon Berenguer I i Almodis tanquen la compra dels drets hereditaris dels comtats de Carcassona i Rasès a la comtessa Ermengarda de Carcassona que s'havia començat l'any anterior per 5.000 mancusos d'or, consolidant l'estensió del comtat de Barcelona vers Occitània i va esdevenir una potència marítima i continental europea.Ruiz-Domènec, José Enrique. L'idil·li de l'escriptura: Almodis de la Marca amb Ramon Berenguer I. Barcelona: Columna, 1992, p. 82-89. ISBN 84-7809-423-7 Durant el mes de març Ermengarda de Carcassona i el seu marit, Bernat Ató venen per 5000 mancusos d'or els seus comtats, no només el títol, sinó també els castells, les terres, els mercats i els drets de justícia. Almodis no apareix només com a consort, sinó com a compradora activa i copropietària dels drets comtals. Entre l'abril i el maig els comtes de Barcelona reben els Juraments de fidelitat dels nobles vassalls dels comtes de Carcassona. 9 d'abril - Penedès: es donen terres al monestir de Sant Cugat a la zona fronterera per tal d'ajudar a la colonització i defensa del bisbat de Barcelona.Mas, Josep. Cartulari de Sant Cugat del Vallès. Vol. IV. Barcelona: Tipografia Catòlica, 1905, p. 112. 3 de juny: es documenta l'acta de dotació i renovació de l'església de Sant Esteve de Castellar del Vallès pagada pels nobles locals.Mas, Josep. Notes històriques del bisbat de Barcelona. Vol. XI. Barcelona: Tipografia Catòlica, 1915, p. 78. Setembre: S'estabilitza la comunitat de monjos benedictins a Sant Esteve de Banyoles, donant-li unes salines properes a Castelló d'Empúries pel seu finançament.Constans, Lluís G. Banyoles medieval. Banyoles: Ajuntament de Banyoles, 1993, p. 44. ISBN 84-87257-04-1 Entre l'octubre i el novembre, tot i els tractats de no agressió amb els emirs andalusins que li pagaven paries al comte, hi va haver diverses ràtzies per part de sarraïns incontrolats de Saragossa que van fer que Guillem d'Òdena i Bonfill de la Guàrdia signessin pactes de fidelitat amb els comtes de Barcelona per reforçar la vigilància dels castells fronterers.Ruiz-Domènec, José Enrique. L'idil·li de l'escriptura: Almodis de la Marca amb Ramon Berenguer I. Barcelona: Columna, 1992, p. 142-145. ISBN 84-7809-423-7 Novembre: el comte Ramon Berenguer I resol un litigi sobre els límits del Castell de la Guàrdia de Montserrat basant-se en criteris dels futurs Usatges. Previ a la redacció dels Usatges de Barcelona, durant el 1068 es redacten normes per resoldre conflictes, violències i drets de propietats que les lleis vigents visigòtiques no podien solucionar. Aquestes servirien com a base pels primers Usatges.Valls i Taberner, Ferran. Els Usatges de Barcelona. Barcelona: Barcino, 1984, p. 32-40. ISBN 84-7226-034-8 El bisbe de Vic Guillem de Balsareny presideix diversos judicis per recuperar terres que la noblesa local havia usurpat a l'església que demostren la recuperació de l'autoritat episcopal ajudada pels comtes de Barcelona contra els senyors feudals.unyent, Eduard. Diplomatari de la Catedral de Vic: segles IX-XI. Vic: Patronat d'Estudis Osonencs, 1980-1996, p. 892-895. ISBN 84-300-2342-3 El vescomte Ramon Folc I de Cardona consolida el domini sobre diversos castells a la frontera del comtat d'Osona i garanteix la Pau i Treva de Déu protegint les rutes comercials de la sal cap a Barcelona.Rodríguez Bernal, Francesc. Els vescomtes de Cardona al segle XI. Lleida: Universitat de Lleida, 2009, p. 142-145. ISBN 978-84-8409-304-6 El bisbe de Vic Guillem de Balsareny signe la delimitació dels drets sobre el castell de Balsareny per evitar conflictes entre els seus familiars laics i l'església.Junyent, Eduard. Diplomatari de la Catedral de Vic: segles IX-XI. Vic: Patronat d'Estudis Osonencs, 1980-1996, p. 894. ISBN 84-300-2342-3 El monestir de Sant Pere de Rodes rep noves confirmacions de privilegis papals pels que no estaran sota la jurisdicció episcopal i esdevé una punta de llança de la reforma papal a l'Empordà.Badia i Homs, Joan. L'arquitectura medieval de l'Empordà. Girona: Diputació de Girona, 1985, vol. II, p. 156. ISBN 84-505-1896-1 Després de les reformes del Concili de Girona el Monestir de Sant Benet de Bages abandona les pràctiques de control dels laics descendents dels seus fundadors i comença a observar la regla de Sant Benet.Sitjes i Molins, Xavier. Sant Benet de Bages: estudi històric i artístic. Manresa: Caixa d'Estalvis de Manresa, 1987, p. 52-54. ISBN 84-505-6453-X A la frontera amb les taifes andalusins, diversos senyors i castells van jurar fidelitat als comtes de Barcelona durant el 1068: els senyors del Castell de Barberà (15 de juny), els senyors del Castell d'Òdena (novembre),Ruiz-Domènec, José Enrique. L'idil·li de l'escriptura: Almodis de la Marca amb Ramon Berenguer I. Barcelona: Columna, 1992, p. 142. ISBN 84-7809-423-7 el castel de la Guàrdia de Montserrat (20 d'octubre), el castell de Cardona,Rodríguez Bernal, Francesc. Els vescomtes de Cardona al segle XI. Lleida: Universitat de Lleida, 2009, p. 148-150. ISBN 978-84-8409-304-6 i el castell de Balsareny. El comte Ponç I d'Empúries signa un pacte de fidelitat Durant el 1068 hi ha una forta tensió militar entre el Casal de Barcelona i el Comtat d'Empúries. Tot i que no hi va haver cap batalla, s'hi van desplegar tropes. Aquesta tensió es va acabar amb la renovació del vassallatge de Ponç I.Badia i Homs, Joan. L'arquitectura medieval de l'Empordà. Girona: Diputació de Girona, 1985, vol. II, p. 158. ISBN 84-505-1896-1 El bisbat de Vic comença a ser un centre cultural i científic degut a la influència dels científics andalusins de la cort de la taifa de Lleida. Per exemple es documenta que durant el 1068 al bisbat hi arriben coneixements sobre l'ús de l'astrolabi i les taules astronòmiques degut a que els monjos necessitaven la precisió àrab per calcular el calendari litúrgic.Vernet, Joan. La cultura en la España del siglo XI. Madrid: Real Academia de la Historia, 1999, p. 112-115. ISBN 84-89512-42-7 Els clergues de Vic que acompanyaven els cobradors de les pàries adquireixen o copien manuscrits de matemàtiques i medicina, cosa que fa que la biblioteca de Vic esdevingui una de les més avançades de l'Europa cristiana en ciències profanes.Junyent, Eduard. Diplomatari de la Catedral de Vic: segles IX-XI. Vic: Patronat d'Estudis Osonencs, 1980-1996, p. 892-895. ISBN 84-300-2342-3

Comtats d'Urgell, de Pallars Jussà i de Pallars Sobirà El comtat d'Urgell està goverat per una regència per la minoria d'edat del comte Ermengol IV d'Urgell i durant el 1068 viu una intensa activitat d'enfortiment de les estructures feudals dels castells de la frontera amb Al-Àndalus a la zona d'Agramunt i Ponts, els castlants dels quals renoven els pactes de tinença (convenientiae) envers els regents comtals i Ermengol IV.Fité i Llevot, Francesc. El comtat d'Urgell i la seva jerarquia eclesiàstica. Lleida: Universitat de Lleida, 1999, p. 82-84. ISBN 84-8409-026-X Arnau Mir de Tost, el principal cap militar de la frontera és testimoni en diversos documents de l'any 1068 que mostren que exercia de mentor del jove comte i garantia l'estabilitat del comtat.Sanmartí, Montserrat. Arnau Mir de Tost, un senyor de frontera. Lleida: Pagès Editors, 1991, p. 156-159. ISBN 84-7935-052-0 Ermengol, aliat de Sanç Ramires d'Aragó i Ramon Berenguer I, actua de mitjancer entre els dos monarques.

Guillem Guifré de Cerdanya, bisbe d'Urgell, signa documents en què posa ordre a les rendes catedralícies de La Seu d'Urgell i on es mostra que consolida el domini sobre les parròquies del bisbat. En aquests resol disputes sobre els delmes i primícies que les esglésies havien de pagar a la Catedral per finançar-la.Baraut, Cebrià. «El bisbat d'Urgell a la segona meitat del segle XI». Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia, núm. 10, 1989, p. 71-73.

Els dos comtats de Pallars van viure una guerra de desgast durant l'any 1068 i, tot i que no es van enfrontar en batalles a camp obert, van lluitar per la captura de castells estratègics i el control de les rutes de transhumància: Artau va conduir incursions contra els castells de Llavorsí i Rialp per dominar els passos entre Pallars Jussà i el Comtat d'Urgell per evitar el bloqueig comercial que li feien aquests dos comtats.Bringué i Portella, Josep Maria. Història del Pallars Sobirà. Lleida: Pagès Editors, 2005, p. 64-67. ISBN 84-9779-245-8 Els dos comtes també es van disputar el control dels passos vers la Ribagorça i Ramon V va reforçar els seus castells del nord per evitar que Artau s'expandís cap a la Noguera Ribagorçana. Diversos castlants de Senterada i Manyanet van signar documents de fidelitat vers el comte Ramon.Sànchez i Vilanova, Llorenç. El Pallars Jussà: història i política. Tremp: Garsineu Edicions, 1996, p. 48-50. ISBN 84-88213-75-7 A més, els dos comtes es van enfrontar durant el 1068 pel control del monestir de Santa Maria de Gerri (al mig dels dos comtats) pel control de les salines: Artau va intentar imposar tributs mentre Ramon defensava la immunitat del monestir, que era vassall seu. En aquest any el monestir es queixa de la crema de graners i el robatori de ramats.Puig i Ferreté, Ignasi M. El cartoral de Santa Maria de Gerri. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1991, vol. I, p. 115-118. ISBN 84-7283-176-0 L'abadia de Gerri rep dels nobles locals terres i drets de pastura amb l'objectiu d'assegurar el control dels passos de muntanya.Puig i Ferreté, Ignasi M. El cartoral de Santa Maria de Gerri. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1991, vol. I, p. 112 (Document núm. 84). ISBN 84-7283-176-0 Però la comunitat monàstica emprèn diversos litigis per drets de pastura i pesca a la Noguera Pallaresa i cerca la protecció dels comtes de Pallars Jussà i d'Urgell degut a l'agressivitat d'Artau.Puig i Ferreté, Ignasi M. El cartoral de Santa Maria de Gerri. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1991, vol. I, p. 115. ISBN 84-7283-176-0

Durant la tardor, el bisbe d'Urgell Guillem Guifré intenta mediar per restablir la Pau i Treva de Déu entre els dos comtes cosins, tot i que no va poder frenar les usurpacions d'Artau.