Giovanni Marco Rutini (Florència, 25 d'abril de 1723 - 23 de desembre de 1797) fou un clavecinista i compositor italià del . Fou el pare de Ferdinando (1767-1827) que també fou músic.

Biografia El 1739, comença els estudis musicals al Conservatorio della Pietà dei Turchini de Nàpols amb Nicola Fago (clavicèmbal), Leonardo Leo (composició) i V.A. Pagliarulo (violí).

El 1748 es traslladà a Praga, on fou mestre de clavicèmbal. El ressò que aconseguí li permeté d'exhibir-se durant els anys següents a les corts de ciutats com Dresden i Berlín. Des del 1758 visqué a Sant Petersburg, on les seves composicions i òperes foren molt apreciades i on és professor de clavicèmbal de la futura Catherine II. El 1761 tornà a Florència i s'hi casa. Entre el 1762 i el 1777 compongué catorze òperes, entre les quals destaquen I matrimoni in maschera (1763) i, sobretot, L'olandese in Italia (1765), que del 1765 al 1770 fou representada als principals teatres italians. Durant aquests anys Rutini continuà les seves tasques d'intèrpret i mestre de clavicèmbal, instrument per al qual compongué fins als últims anys de la seva vida. Cap a 1770 esdevé mestre de la capella ducal de Mòdena tot i que viu a Florència. Va ser membre de l'Acadèmia Filharmònica de Bolonya i amic del Pare Martini. http://www.tesorimusicalitoscani.org/catalogo_eng.asp?aut=54

A partir del 1780 també es dedicà a les composicions de música sacra. Entre el 1748 i el 1795 publicà dinou reculls de música instrumental, principalment sonates de dos o tres moviments. Aquesta llarga producció artística presenta una constant evolució de la forma de la sonata: des de l'estil galant arriba, en les obres més madures, a la forma típica de la transició entre la música per a clavicèmbal i el nou estil pianístic que es desenvolupava en aquell període. Aquests resultats són particularment evidents en els reculls Opus 7 (1770) i Opus 9 (1774).

La seva obra comprèn sobretot nombroses sonates per a clavicèmbal (marcades per la virtuositat o, cap a la fi de la seva carrera, més fàcils i didàctics), òperes, cantates i música religiosa.

Llista d'òperes Alessandro nell'Indie (dramma per musica, llibret de Pietro Metastasio, 1750, Praga) Semiramide (dramma per musica, llibret de Pietro Metastasio, 1752, Praga) Il retiro degli dei (composizione drammatica, llibret de Giovanni Battista Locatelli, 1757, Sant Petersburg) Il negligente (dramma giocoso, llibret de Carlo Goldoni, 1758, Sant Petersburg) Il caffè di campagna (dramma giocoso, llibret de Pietro Chiari, 1762, Bolonya) I matrimoni in maschera (Gli sposi in maschera; Il tutore burlato) (dramma giocoso, llibret de F. Casorri, 1763, Cremona) Ezio (dramma per musica, llibret de Pietro Metastasio, 1763, Florència) L'olandese in Italia (dramma giocoso, llibret de N. Tassoi, 1765, Florència) L'amore industrioso (dramma giocoso, llibret de G. Casorri, 1765, Venezia) Il contadino incivilito (dramma giocoso, llibret d'O. Goretti, 1766, Florència) Le contese domestiche (Le contese deluse) (intermezzo, 1766, Florència) L'amor tra l'armi (llibret de N. Tassi, 1768, Siena) Faloppa mercante (Gli sponsali di Faloppa) (farsa o intermezzo, 1769, Florència) La Nitteti (dramma per musica, llibret de Pietro Metastasio, 1770, Mòdena) L'amor per rigiro (farsa, llibret de N. Tassi, 1773, Florència) Vologeso re de' Parti (dramma per musica, llibret d'Apostolo Zeno, 1775, Florència) Sicotencal (dramma per musica, llibret de C. Olivieri, dopo Voltaire, 1776, Torí) Il finto amante (farsa, 1776, Pistoia) Gli stravaganti

Referències

Categoria:Compositors italians del Classicisme Categoria:Compositors d'òpera italians Categoria:Morts a Florència Categoria:Compositors florentins Categoria:Compositors morts al segle XVIII Categoria:Compositors nascuts al segle XVIII