Un feu (nom d'origen germànic: fehu, que significa ‘possessió, propietat’) era un conveni pactat entre el senyor feudal i el seu feudatari o vassall que consistia en el fet que el feudatari jurava fidelitat i compliment d'obligacions militars, econòmiques i o judicials, a canvi que se li lliurés una possessió. Aquests pactes, realitzats del al , anaven acompanyats d'un homenatge que donava solemnitat i eficàcia a l'acte a través de manifestar-ho externament i ostensible. D'aquí se'n deriven els actes d'homenatge actuals com un acte de respecte, de veneració, envers una persona. L'objectiu del feu consistia generalment en l'usdefruit d'un territori, o un camp per treballar i conrear.
Definició i història Definició senzilla: Porció de terra que rebien els vassalls en jurar fidelitat, ajuda militar i consell en el govern al rei.
Feu també equival com a derivació a una unitat territorial més o menys gran (latifundium), governada i explotada per un senyor-noble que hi exercia el seu poder. Es tractava d'un sistema de producció i de poder per a una Europa rural amenaçada.
Qui posseïa el feu havia d'exercir responsabilitats administratives i militars i cobrava les rendes públiques.
A Catalunya, el feudalisme s'instaurà amb força a partir del i al la servitud adquirí estatut legal. A Catalunya es va establir, també, una tipologia de feus vinculada a la jerarquia de persones que el posseïen:
La cavalleria de feu era una tinença modesta d'un cavaller a les ordres d'un castlà. El feu de castlania era la tinença del castlà encomanat de la guarda del castell. Aquesta tinença comportava béns seents, rendes agràries i drets banals. L'honor era un feu més gran que la castlania que a vegades podia implicar la possessió de diversos castells, i responia al model d'un gran patrimoni aristocràtic.
El sistema successori dels feus va servir per a consolidar i protegir el patrimoni aristocràtic, garantia del poder i la força dels feudals. Els honors, tot i que participaven del règim hereditari, no podien ser dividits: En la transmissió d'aquest patrimoni, la línia masculina es va imposar sobre la femenina. El pare, cap del llinatge, podia escollir el melior filius, sense recórrer necessàriament al primogènit, per garantir la successió del feu. En cas de manca d'hereu directe, el vassall podia llegar l'honor d'un tercer, però sempre necessitava el consentiment del senyor.
La complexitat de les institucions del sistema feudal obeïa a una única finalitat: garantir fidelitats i aliances per mitjà del repartiment de terres, rendes i drets dels dominis castrenses, element fonamental del feudalisme entre les famílies nobiliàries. Amb tot, tal com assenyalen els Usatges, hi ha una desigualtat entre senyors i vassalls, o entre alta i petita noblesa; com ho mostren les convinences. La reciprocitat entre les obligacions del vassall i les del senyor eren força desiguals pel que suposaven de càrregues i responsabilitats del primer, mentre que la responsabilitat del segon quedava limitada, pràcticament, a la investidura del feu.
De la paraula feu prové la paraula feudalisme.
Parts d'un feu Dins el feu hi hauríem pogut trobar: Reserva senyorial o domini: part explotada directament pel mateix. Tots els cultius que se n'obtenien pertanyien al senyor. Masos: porcions de terra que el senyor concedia als pagesos perquè les cultivessin en benefici propi, a canvi de lliurar uns censos. Castell o casa forta: on resideix el noble,qui es la persona amb més autoritat de tot el feu. Peatge o lleuda: es troba al pont o en llocs de pas; qui hi passava havia de pagar. Molí, ferreria, forn: per fer-ne ús calia pagar una quantitat. Boscos i altres béns comunals: llocs que es podien utilitzar per part de la població.
A canvi de gaudir de l'usdefruit de les terres els pagesos havien de pagar al senyor uns censos, que podien ser diners, productes (una part de la collita, teixits, animals...) o serveis personals (treballar al camp del senyor gratuïtament...)
Referències
Categoria:Edat mitjana Categoria:Feudalisme