Rià i Cirac (IPA: , oficialment en francès Ria-Sirach) és una comuna nord-catalana de la comarca del Conflent.
La llegenda assegura que hi va néixer el fundador de la nissaga dels comtes reis catalanoaragonesos, atès que el pare de Guifré el Pilós, Sunifred I, hi tenia el seu comtat i el seu castell, que va ser derruït el 1672 per ordre del rei Lluís XIV de França.
La comuna està formada pels pobles de Rià (abans Arrià) i Cirac (abans Sirac), units dins de la mateixa comuna des del 1822. També hi ha el poblet de Llúgols, pertanyent a l'antic terme de Rià.
Etimologia Està tractada als articles de cadascun dels dos pobles.
Geografia Localització i característiques generals del terme miniatura|esquerra|Situació de la comuna de Rià i Cirac en el Conflent El terme comunal de Rià i Cirac, de 128.200 hectàrees d'extensió, és situat a la vall de la Tet, a les dues ribes del riu: la riba esquerra és l'antic terme de Rià i la dreta, llevat de la franja immediata al riu, que pertanyia a Rià, el de Cirac. Està situatRià i Cirac en els ortofotomapes de l'IGNRià i Cirac a les Cartes de Cassini ofertes per l'IGN lleugerament al nord del centre de la comarca, just a ponent de Prada, cap de la comarca.
La franja central de la comuna, on hi ha situats els dos pobles que la formen, és el fons de la vall de la Tet, sobretot a l'entorn d'on el Callan aflueix en la Tet; aquests dos rius es troben a l'extrem oriental del terme, però abans marquen un territori que acaba convergint en la desembocadura, però deixa una àmplia zona enmig on els dos rius discorren paral·lels, on s'estenen els diferents nuclis de la població de Rià. És la zona on es genera la major part de l'activitat social i econòmica de la comuna.
A banda i banda, s'estenen dues zones muntanyoses: la del sud està formada pels darrers contraforts del Massís del Canigó, que arriben a altituds entre els 550 i el 650 metres; la del nord, pels costers que davallen dels contraforts sud-orientals de la Serra de Madres, les carenes que separen Rià dels termes veïns de Conat, Mosset, Campome, Catllà i, a l'extrem oriental, Prada, que en el punt més elevat assoleix els 1.081 metres d'altitud. Rià és a 400 metres d'altitud, Cirac a 450, i la Tet, en el punt més baix de tot el terme, al límit mb Prada, a 335.
Termes municipals limítrofs:
Rià La Lliça miniatura|La Lliça, principal nucli de Rià miniatura|esquerra|Rià en el Cadastre napoleònic del 1812 (Arxius Departamentals dels Pirineus Orientals, ADPO) El poble de Rià és a l'esquerra de la Tet i a la dreta del Callan. El seu nucli antic, anomenat la Lliça, ésRià en els ortofotomapes de l'IGN a l'extrem sud-oriental del coster on s'inicia la carena que separa les dues valls d'aquests rius. Al capdamunt del poble hi ha les escasses runes del Castell de Rià, destruït el 1672.
L'església parroquial de Sant Vicenç de Rià no és a la Lliça, sinó uns 200 metres a llevant del poble, en un lloc a l'entorn del qual s'ha anat formant la moderna extensió del poble de Rià. Encara més a l'est hi ha l'actual cementiri de Rià, i, encara més cap a llevant, el barri modern del Mas d'Avall. A l'extrem nord del poble, a prop de la carretera de Conat i a l'esquerra del Callan, a l'extrem de llevant del Pont de Sant Sebastià, hi ha la capella de Sant Sebastià.
El Pont de Rià miniatura|esquerra|El barri del Pont de Rià, des de Cirac miniatura|El Pont de Rià el 1812 en el Cadastre napoleònic del 1812 (ADPO) El veïnat del Pont de Rià és un grup de cases nascut a la dreta de la Tet, a la franja de la ribera de la Tet que encara formava part de l'antic terme de Rià, a llevant del lloc on hi havia hagut els Alts Forns de Rià. És a propEl Pont de Rià en els ortofotomapes de l'IGN al nord-oest de Cirac. S'uneix a Rià pel Pont de na Bernada, que travessa la Tet.
A l'extrem occidental del nucli hi ha els Antics Forns, ara reconvertits en fàbrica d'electricitat. Al voltant de la carretera general s'hi ha generat el Barri de la Ruta General, en bona part a partir dels habitatges de la colònia obrera construïda per als treballador dels alts forns.
Llúgols miniatura|esquerra|Llúgols en el Cadastre napoleònic del 1812 (ADPO) Llúgols ésLlúgols en els ortofotomapes de l'IGN al nord-oest del terme comunal, al capdamunt del Còrrec de Llúgols, afluent per l'esquerra del Callan. És un poble en part despoblat, tot i que conserva algunes cases habitades, sobretot en etapes estacionals. Té l'església, antigament parroquial, de Sant Cristau, o Cristòfol.
S'hi conserven les cases de Can Llinarès i Can Monells, i els antics noms d'altres cases: Can Delcamp, Can Lacroix, Can Maria, Can Pagès i Can Roger. Llúgols tenia un petit veïnat, Llúgols de Dalt, al nord-oest, prop del qual hi havia l'església romànica, ara en ruïnes, de Sant Sadurní d'Eroles. També havia existit el Castell de Llúgols, del qual avui dia només es conserven els vestigis d'una torre.
Cirac El poble de Cirac miniatura|esquerra|Cirac des de Rià miniatura|Cirac en el Cadastre napoleònic del 1812 (ADPO) El poble de Cirac és situatCirac en els ortofotomapes de l'IGN a la dreta de la Tet, en un turó on, segons alguns autors, hi havia hagut el Castell de Cirac. En el recinte d'aquest castell es trobaria l'església parroquial de Sant Climent de Cirac.
Tanmateix, no sembla haver existit mai aquest castell, sinó que va ser confós amb la fortificació de la mateixa església parroquial: la mateixa nau del temple presenta un sobrealçament que la transforma en una torre quadrada compacta, amb aspecte de castell.
Elements prehistòrics del Pla de Vall en So En aquest altiplà hi ha la Cova de la Sort, amb vestigis del Neolític i de l'Edat dels metalls, i diversos dòlmens, com els tres del Roc de l'Home Mort, el Dolmen 1 de la Font de l'Aram, un al Prat Clos i un altre al Montsec, a part d'almenys tres més ara desapareguts: el Dolmen 2 de la Font de l'Aram, el Dolmen 3 de la Font de l'Aram, o 3 del Roc de l'Home Mort, també anomenat la Caixeta, i el Dolmen 2 del Montsec. També s'hi han trobat moltes roques gravades amb cúpules i signes cruciformes. El fet que fos un lloc propici al pastoreig fa que en els entorns hi hagi diverses barraques de pedra seca, aquí anomenades orri.
Els gravats de les roques, originaris de l'època tardoglaciar, presentenMartzluff, Jouy-Avantin, Fabre i Blaize, 2005. un conjunt extraordinari, que, d'altra banda, són l'únic vestigi conservat d'una possible ocupació humana del territori de llarga durada. Els gravats són presents als roquissars del Cortal Freixe, a la part nord del Pla de Vall en So, de Catllorenç, de Fórnols Alt, a la nord-oriental, prop de Sant Cristòfol de Llúgols, al sud, principalment.
Les masies del terme miniatura|Part del poblet de Llugols. El terme de Rià i Cirac no té una gran quantitat de construccions aïllades, entre mesos, cortals i altres. Els masos que s'hi poden trobar són el Mas d'Avall, o d'en Lacroix, el Mas dels Pallers, de Cornellà, però que té terres a Cirac, i el Mas Maria; d'altra banda, entre els cortals n'hi ha dos sense nom, un a les Planes, al límit amb Taurinyà, i l'altre a Santa Margarida, al termenal amb Conat, i tres més que avui dia són noms antics: el Cortal d'en Freixes, o d'en Pólit, el d'en Ronda i el d'en Viguer. Hi havia també dos antics forns de calç, el d'en Capó i el d'en Viader, dos molins, el d'Oli d'en Lacroix i el de farina, del mateix amo anterior. També cal tenir en compte l'Alberg de Muntanya, també anomenat Alberg d'Etapa, situat a Llúgols.
Entre les construccions religioses del terme, a part de les esglésies considerades cadascuna en el seu capítol propi, hi ha els oratoris de Sant Antoni, als Quatre Camins, de Sant Sebastià, al capçal nord del Pont d'aquest nom, i el de Sant Vicenç dels Cloells. A prop del Pont de Sant Sebastià hi ha també el Pou de Gel.
Hi ha també alguns ponts destacables: el Pont de les Guilles, el de la Vernada, el de Llúgols i el de Sant Sebastià. Finalment, a la vall del Callan hi ha alguns vestigis del Castell de Salabert.
Hidrologia Cursos d'aigua El riu principal del terme de Rià i Cirac és, sens dubte, la Tet, però hi destaquen també dos altres cursos d'aigua: al nord, a l'antic terme de Rià, el Callan i al sud, a l'antic terme de Cirac, el Merder. La Tet entra en el terme de Rià i Cirac pel costat de ponent, i rep per l'esquerra el Còrrec de Santa Creu, abans d'arribar a Rià, i per la dreta, el Còrrec de la Pòlit, ja al Pont de Rià. Just en deixar enrere els barris nous de Rià, que queden a l'esquerra, rep per la dreta el riu Merder, i, ja al límit oriental del terme, rep per la dreta la Ribereta i per l'esquerra el Callan i el Còrrec dels Colls, que atenyen la Tet en el mateix lloc.
El Merder és un curs d'aigua que ve del sud, on, durant un tram molt llarg, fa de termenal entre Rià i Cirac i Codalet. Aquest riu prové del terme comunal de Fillols, on fa durant un tram de termenal entre Rià i Cirac i Cornellà de Conflent, en el qual rep l'afluència del Còrrec de Corts.
El Callan procedeix de Conat, i en el seu curs per Rià i Cirac, bàsicament de nord-oest a sud-est, rep els còrrecs de Santa Margarida, de Llúgols, de la Llisa i de Salabert. Més al nord-est, hi ha els còrrecs dels Colls, de les Deveses i de la Coscolleda, que s'aboquen en la Tet just al mateix lloc que el Callan. A l'extrem nord del terme de Rià i Cirac, procedent del Pla de Vall en So, hi ha el Còrrec de Bridà, antigament de la Brida, que després de travessar tot el nord d'aquest terme, entra en el de Catllà, on va a afluir en la Castellana. En el darrer tram, però, rep el nom de Còrrec de Vallauria.
A l'extrem nord-oest del terme hi ha alguns còrrecs que neixen en terme de Rià i Cirac, però de seguida tenen continuïtat en els termes veïns: el de la Serrania, que va cap a Catllà, i els de Nabilles i de la Taula, o les Taules, tots dos cap a Conat. Igualment, a l'extrem oriental hi ha el Còrrec de Torremilà, que entra de seguida en el terme de Prada.
Hi ha alguns noms de cursos d'aigua ja antics: el Torrent del Maig, el del Merla, el del Negre i el de Petangana.
Fonts Les fonts més ddestacades d'aquest terme són l'Abeurador de la Plaça, la Bassa, la desapareguda Font Acezat, a la Lliça, la Font d'Avall, a Cirac, la Font de la Barona, la Font de la Farigoleta, la Font de la Maria Anglada, al Pont de Rià, ja desapareguda, la Font de la Plaça de la República, de la Lliça, la Font de l'Aram, al Pla de Vall en So, la desapareguda Font de la Vernosa, a ponent de Rià, la Font del Beç, a Llúgols, la desapareguda Font del Bou, al camí del Pla de Vall en So, la Font del Ca, o d'en Gran, a la Lliça, també desapareguda, la Font del Castanyer, a Sant Cristòfol de Llúgols, la Font del Castanyer, a la Lliça, la Font de l'Eixau, o d'en Grau, o de la Peirera, ran de la carretera general, la Font de l'Horta, desapareguda, al Camí de Canoà, la Font del Llop, nom ara ja en desús, la Font del Noedaire, o d'en Pacull, a la Lliça, també desapareguda, la Font de Llúgols, o de la Roca, la Font del Prat Rodó, al camí de Canoà, la Font dels Cans, al Pi del Rei, la Font dels Ous Coats, la Font del Vern, a Llúgols (nom ja en desús), la Font de Manrolis, la Font d'en Bouer, a Cirac, la Font d'en Màxim, al Pont de les Guilles, la Font d'en Paratana, o de la Zeta, a la carretera general, la desapareguda Font d'en Pau, al Pont de Rià i la igualment desapareguda Font d'en Pou, a Cirac. A la Font d'en Bouer hi ha el Rentador.
Canals d'irrigació miniatura|Aqüeducte de Boera, Rià i Cirac. El terme de Rià i Cirac conté uns quants canals d'irrigació, tant a la dreta com a l'esquerra de la Tet. A la dreta, a l'antic terme de Cirac, es troben el Rec de Boera, que disposa d'un aqüeducte en el seu traçat, el de la Branca Vella, o de Prada, el Rec de Cirac, o de Fillols, mentre que a l'esquerra, a l'antic terme de Rià, el Rec d'en Caçà, de llarg recorregut, ja que travessa tot el terme de banda a banda, el Rec Comú, el Rec de Balajat, el Rec de Canoà.
Orografia