fou un mestre d'escacs prussià. Hom el considera el millor jugador mundial d'escacs en les dècades del 1850 i el 1860, tot i que fou destronat temporalment el 1858 per Paul Morphy.
Després de la derrota a mans de Steinitz el 1866, Anderssen va esdevenir el jugador de torneig amb més succés a Europa, tot guanyant més o menys la meitat dels esdeveniments en què va participar, inclòs el Torneig de Baden-Baden de 1870, considerat comparable pel que fa al nivell dels seus participants als actuals "torneigs de súper GMs". De manera molt notable, Anderssen va assolir molts d'aquests èxits quan ja superava els 50 anys.
Anderssen és molt conegut encara actualment pel seu brillant joc d'atac i sacrificis, i particularment per la seva "Partida Immortal" (1851) i per la "Sempreviva" (1852). Fou una figura molt important en el desenvolupament dels problemes d'escacs, conduint la transició des de la "Vella Escola" de la composició de problemes a l'elegància i la complexitat de les composicions modernes.
També va ser un dels mestres d'escacs més simpàtics, que va esdevenir una referència pels seus companys del joc, i algú a qui els altres es dirigien per demanar consell o arbitratge.
Biografia Anderssen va néixer a Breslau (actualment Wrocław, Polònia), a la Província de Silèsia del Regne de Prússia, el 1818. Hi va viure durant la major part de la vida, compartint la casa i tenint cura de la seva mare vídua i de la seva germana soltera. Mai no es va casar. Anderssen es va graduar al gymnasium públic (equivalent a un institut d'ensenyament secundari) de Breslau i ingressà a la universitat, on hi estudià matemàtica i filosofia. Després de graduar-se, el 1847, als 29 anys, va entrar al Friedrichs-Gymnasium com a professor de matemàtica. Anderssen va viure una vida tranquil·la i responsable, com a respectable membre de la classe mitjana. La seva professió fou sempre l'ensenyament de les matemàtiques, mentre que el seu hobby i passió foren els escacs.
El seu pare li ensenyà a jugar quan tenia nou anys. Anderssen va dir que quan era petit, va aprendre l'estratègia del joc a partir d'una còpia del llibre de William Lewis Fifty Games between Labourdonnais and McDonnell (de 1835). Es dedicà de molt jove a la composició de problemes fins que a l'edat de vint-i-quatre anys publicà una obra sobre estudi de finals, Aufgaben für Schaspieler, que va tenir un gran èxit. Començà als trenta anys a jugar seriosament entaulant un matx amb Daniel Harrwitz a cinc punts ambdós; aquell mateix any la revista d'escacs alemanya Illustrierte Zeitung li publicà el seu retrat, cosa que estava molt ben considerada en aquella època. La seva carrera es desenvolupà ascendentment fins que li arribà el declivi el 1866 en perdre un matx contra Wilhelm Steinitz per (+6 -8).La notació (+x -y =z) vol dir que el primer jugador va guanyar x partides, en va perdre y, i va fer taules en z.
Jugador d'escacs Primers anys
Anderssen va cridar l'atenció del món dels escacs per primer cop quan el 1842 va publicar l'obra Aufgabe für Schachspieler, una col·lecció de 60 problemes d'escacs. http://www.geocities.com/siliconvalley/lab/7378/andersse.htm Adolf Anderssen (1818-1879) "Morphy's opponents: Adolf Anderssen" Durant molts anys va seguir publicant problemes, tant en revistes com en una segona col·lecció publicada el 1852. Aquest fet va cridar l'atenció del grup Plèiades de Berlín, que estava format per alguns dels millors jugadors d'escacs de l'època, i va jugar algunes partides contra alguns dels seus integrants. Spinrad, J.P.. "Ludwig Erdmann Bledow" (PDF). El desenvolupament d'Anderssen com a jugador va ser relativament lent, principalment perquè no disposava de temps ni de diners per enfrontar-se a grans jugadors. No obstant això, el 1846 va ser capaç de plantar cara a Tassilo von Heydebrand und der Lasa, membre del grup de les Plèiades de Berlín, el qual havia estat un dels millors jugadors del món del moment. El 1846, a la mort del seu fundador Ludwig Bledow, (una de les Plèiades de Berlín), va esdevenir editor de la revista Schachzeitung der Berliner Schachgesellschaft (posteriorment anomenat Deutsche Schachzeitung). Anderssen va mantenir el càrrec fins al 1865.
Londres 1851 miniatura|esquerra |Howard Staunton organitzador del Torneig d'escacs de Londres de 1851. El 1848 Anderssen va fer taules en una partida amb el jugador professional Daniel Harrwitz. I grandi matches fino al 1849 Basant-se en aquesta partida i la seva reputació d'escaquista en general, va ser convidat, com a representant alemany, al Torneig d'escacs de Londres de 1851.Taula de creuaments i partides en PGN del Torneig de Londres de 1851: Anderssen era reticent a acceptar la invitació, donades les despeses que suposaven el viatge. No obstant això, Howard Staunton, es va oferir-se a pagar-li, de la seva butxaca, les despeses del viatge a Anderssen en cas que aquest no guanyes cap premi al torneig. Anderssen va acceptar la seva generosa oferta.
Els preparatius d'Anderssen per al torneig, va fer que el seu nivell de joc millorés. A principis de 1851, va disputar més de 100 partides contra bons oponents com ara Carl Mayet, Ernst Falkbeer, Max Lange i Jean Dufresne. El torneig es va disputar per eliminació directa, en el qual les parelles de competidors disputaven partides curtes, i Anderssen el va guanyar superant Lionel Kieseritzky, József Szén, Howard Staunton i Marmaduke Wyvill, per un marge mínim de dues partides en cada cas. World Chess Championship 1851 London Tournament El seu premi va ser de dues terceres parts del premi total de 500 £, és a dir 335 £, es pot consultar en línia o baixar en PDF des de Google Books l'equivalent a 240,000 £ de l'any 2006. Conversion based on average incomes, which are the most appropriate measure for several days' hard work. If we use average prices for the conversion, the result is about £27,000. Quan Anderssen i Szén es van haver d'enfrontar, van acordar que si qualsevol dels dos guanyava el torneig, l'altre rebria una tercera part del premi, cosa que sembla que no va ser considerada poc ètica.
Encara que la majoria de llibres d'escacs consideren a Wilhelm Steinitz com primer campió del món autèntic, un dels organitzadors del torneig de Londres de 1851, havia dit que el torneig era pel "ceptre del Campió del Món d'escacs ". De fet Anderssen no va ser descrit com "el campió del món", però el torneig va convertir Anderssen com a jugador d'escacs més important del món, que en aquella època tenia el mateix significat. El Club d'Escacs de Londres, que estava barallat amb Staunton i els seus col·legues, va un organitzar un torneig un mes després en el qual van participar diversos jugadors que havien participat en el torneig internacional. El resultat va ser el mateix, va guanyar Anderssen. I tornei di scacchi fino al 1879
Morphy, 1858 miniatura|Paul Morphy. Les oportunitats per disputar torneigs eren poques, i a més a més Anderssen era reticent a viatjar lluny a causa de les despeses. En el seu únic torneig registrat entre 1851 i 1862, un torneig per eliminació celebrat a Manchester el 1857, va ser eliminat en segona ronda. Posteriorment, a finals de 1858, va ser derrotat per 8-3 (dues victòries, dos empats i set derrotes) pel campió americà Paul Morphy en un famós enfrontament celebrat a París. a Mark Weeks' Chess Pages Malgrat que Anderssen sabia millor que ningú com atacar, Morphy va entendre millor quan i com preparar un atac. Morphy s'havia apuntat recentment victòries convincents davant d'altres jugadors de primera categoria com ara Johann Löwenthal, el reverend John Owen i Daniel Harrwitz. No obstant això, Morphy va retornar als Estats Units l'any 1859 i poc després va anunciar la seva retirada dels escacs de primera categoria. Per tant, Anderssen va tornar a ser el jugador més fort en actiu.
Anderssen va començar amb el curiós moviment d'obertura 1.a3 en tres de les partides del seu enfrontament amb Morphy, amb els resultat d'una victòria, un empat i una derrota. Aquest moviment d'obertura, actualment conegut amb el nom d'Obertura Anderssen, mai ha estat popular en competicions d'alt nivell.
Altres resultats 1851-1862 Poc després del Torneig Internacional de Londres de 1851, Anderssen va jugar les seves dues partides més famoses, les quals va guanyar amb combinacions que implicaven diversos sacrificis. En la primera, jugada contra Lionel Kieseritzky a Londres tot just després del torneig de 1851 i anomenada "La Immortal", va jugar amb les negres, però iniciant la partida, i va sacrificar l'alfil, dues torres i finalment la seva dama. A la segona d'aquestes partides, que va jugar amb les blanques a Berlín el 1852 contra Jean Dufresne i va ser anomenada "la Sempre viva", el sacrifici total va ser més modest, però també va sacrificar la dama i una peça menor.
Després de l'enfrontament amb Morphy, Anderssen va jugar dues partides contra Ignác Kolisch, un jugador del "top cinc" que posteriorment va esdevenir un ric banquer i mecenes dels escacs. Anderssen va guanyar l'enfrontament per un estret marge (quatre victòries, dos empats i tres derrotes). I grandi matches 1850 - 1864
Londres 1862 Anderssen va guanyar el Torneig d'escacs de Londres de 1862, el primer torneig international pel sistema de tots contra tots, amb un resultat de dotze victòries sobre tretze partides. Només va perdre un enfrontament amb el reverend John Owen A very strong player who had a long career; 1862 was his most successful year: i va acabar dos punts per davant de Louis Paulsen, que havia tingut el millor rècord de partides guanyades de principis de la dècada de 1860. World Chess Championship 1862 London Tournament Per aquelles dates, Morphy s'havia retirat de la competició, per tant Anderssen va ser generalment considerat de nou el millor jugador del món en actiu.
Entre 1862 i 1866, Anderssen només va trobar un rival competitiu, Berthold Suhle, el qual era un gran jugador i un escriptor respectat. In collaboration with Gustav Neumann, see the "Lehrbücher" ("textbooks") section of Wilhelm Steinitz respected their work, see his review of Wormald's "The Chess Openings" quoted at El seu enfrontament del 1864, va acabar en empat (tres victòries, tres derrotes i dos empats).
Steinitz, 1866 miniatura|Wilhelm Steinitz el 1866
El 1866 Anderssen va perdre un enfrontament disputat amb el jove de 30 anys Wilhelm Steinitz (sis victòries, vuit derrotes i cap empat; Steinitz va guanyar els dos últims punts). I matches 1865/79 Tot i que Steinitz és conegut actualment per inventar l'aproximació posicional i demostrar la seva superioritat, la partida del 1866 es va jugar a l'estil d'atac a ultrança típic de les dècades de 1850 i 1860. Has several examples of Steinitz testing his theories in top-class play. Generalment aquest moment és considerat com el punt en què Steinitz va succeir Anderssen com a millor jugador del món en actiu. Encara que la idea d'una competició per al campionat del món havia estat en l'aire al voltant des de la dècada de 1840s, la partida Anderssen-Steinitz del 1866 no es va qualificar com a disputa pel campionat del món i ningú no va gosar fer tal afirmació mentre Morphy fos viu i Anderssen seguís dominant tant els grans torneigs, com els enfrontament personals amb Zukertort, fins al 1871.
1866-1879