Robert Robert i Casacuberta (Barcelona, 12 de setembre de 1827 (1830 segons altres fonts) - Madrid, 1873) fou un polític, periodista i poeta català.
Biografia miniatura|Barcelonines, aplec d'articles publicats cap al 1865 al periòdic barceloní Un Tros de Paper. Llibre publicat per la Biblioteca Popular de L'Avenç any 1907 Pertanyia a una família modesta, i a la mort del seu pare hagué de treballar de joier. El 1851 es traslladà a Madrid, on va fundar el Diario Madrileño, adscrit al Partit Democràtic, i el periòdic satíric El Tío Crispín. Participà activament en la revolució de 1854 i es relacionà amb els carbonaris; a causa d'un article seu el 1855 fou condemnat a dos anys de presó a El Saladero.
Quan sortí de la presó s'encarregà de les cròniques parlamentàries del diari La Discusión. El 1864 tornà a Barcelona, on el 1865 va publicar Al partido democrático, on reclamava una entesa entre les fraccions de Francesc Pi i Margall i Emilio Castelar. També va mantenir relacions al Frederic Soler i Hubert i Conrad Roure i Bofill, i va publicar nombrosos articles en català als periòdics Un Tros de Paper i Lo Xanguet tot seguint l'estil de Mariano José de Larra. També va escriure novel·les de costums en castellà i poesia romàntica en català, i fins i tot fou secretari dels Jocs Florals de Barcelona de 1866. Alhora, va traduir al castellà Capital y renta (1860) de Frédéric Bastiat i Teoría de la Contribución (1868) de Pierre-Joseph Proudhon.
Participà activament en la revolució de 1868, després de la qual fou elegit regidor de l'Ajuntament de Barcelona i diputat pel districte de Manresa a les eleccions generals espanyoles de 1869. Aleshores es traslladà novament a Madrid, on fundà el diari El Cohete, va mantenir contactes amb els membres madrilenys de la Primera Internacional i des de 1872 va dirigir el periòdic federal intransigent Gil Blas. Fou escollit novament diputat per Granollers del Partit Republicà Democràtic Federal a les eleccions generals espanyoles d'agost de 1872. Quan es proclamà la Primera República Espanyola fou nomenat ambaixador a Suïssa, però va morir poc abans d'ocupar el càrrec. Les seves traduccions de La atmósfera d'Elisée Reclus i La libertad d'Arthur Schopenhauer, no foren publicades fins anys després de la seva mort (1944 i 1967 respectivament).
Josep Pla considera Robert Robert com el millor narrador del seu temps i el considera a l'altura de Jacint Verdaguer.
Obres En castellà Tres llibres d'articles de costums seguint a Larra, una novel·la i una farsa satírica. El último enamorado (novel·la, 1857) Los cachivaches de antaño (narracions, 1869) Los tiempos de Maricastaña (1870) La espumadera de los siglos (1871) Las españolas pintadas por los españoles (1871-72) (Col·lecció d'estudis constumbristes coordinada per Robert) La corte de Macarronini I (teatre, 1870), sàtira contra Amadeu I.
En català En català escriví una trentena d'articles de costums publicats a Un tros de paper entre 1865 i 1866 (signats com "X") en els quals descriví i satiritzà la Barcelona del seu temps, reflectint inconscientment la fi del món menestral i el naixement de la nova societat capitalista industrial. Aquests articles, primer exemple del gènere en llengua catalana, exerciren una influència decisiva sobre Emili Vilanova. Col·lecció de treballs literaris'' (articles en català, 1893)
Enllaços externs
Fitxa del Congrés dels Diputats
Categoria:Periodistes barcelonins Categoria:Escriptors barcelonins contemporanis en castellà Categoria:Diputats catalans al Congrés dels Diputats pel PRDF Categoria:Morts a Madrid Categoria:Polítics barcelonins contemporanis Categoria:Periodistes republicans espanyols Categoria:Diputats al Congrés del Sexenni Democràtic Categoria:Escriptors catalans del sud morts al segle XIX Categoria:Escriptors catalans del sud nascuts al segle XIX Categoria:Polítics catalans del sud morts al segle XIX Categoria:Polítics catalans del sud nascuts al segle XIX