fou un físic i matemàtic prussià i és considerat un dels fundadors principals de la ciència de la termodinàmica. En la seva nova formulació dels principis coneguts com a cicles de Carnot, va proposar la teoria de la calor sobre una base més sòlida i més veritable. El seu llibre més important sobre la teoria mecànica de la calor fou publicat el 1850, en què va establir per primera vegada les idees bàsiques de la segona llei de la termodinàmica. El 1865, va introduir el concepte d'entropia.

Vida Rudolf Clausius va néixer a Köslin (actualment Koszalin, Polònia) a la província prussiana de Pomerània. Va començar la seva educació a l'escola del seu pare i després d'uns anys, va assistir al Gymnasium (centre d'ensenyament secundari) a Stettin (actualment Szczecin, Polònia). Clausius es va graduar en la Universitat de Berlín el 1844, on van estudiar matemàtiques i física amb, entre d'altres professors, Heinrich Gustav Magnus, Lejeune Dirichlet i Jakob Steiner. També va estudiar Història amb Leopold von Ranke.

El 1847, va obtenir el seu doctorat de la Universitat de Halle sobre els efectes òptics en l'atmosfera de la Terra i el color del cel. Després es va convertir en professor de física en l'Escola Reial d'Artilleri i Enginyeria a Berlín i privatdozent a la Universitat de Berlín. El 1855, es va convertir en professor de l'Institut Federal Suís de Tecnologia de Zúric, on va romandre fins al 1867. Durant aquest any, es va traslladar a la Universitat de Würzburg i dos anys després, el 1869, a la Universitat de Bonn on va estar fins a la seva mort.

miniatura|esquerra|Tomba de Clausius al cementiri vell de Bonn. El 1870, Clausius va organitzar un cos d'ambulàncies militars en la Guerra Francoprussiana. Va ser ferit en batalla en una cama, la qual cosa el deixà amb una discapacitat permanent. Va ser guardonat amb la Creu de Ferro pels seus serveis.

La seva dona, Adelheid Rimpau, va morir en donar a llum el 1875, deixant-lo per criar els seus sis fills. Va continuar ensenyant, però va tenir menys temps per a la investigació a partir de llavors. El 1886, es va tornar a casar amb Sophie Sack, i després va tenir un altre fill. Dos anys més tard, el 24 agost 1888 va morir a Bonn, Alemanya.

Treball La tesi de Clausius sobre la refracció de la llum proposa que veiem un cel blau durant el dia, i diversos tons de vermell a l'alba i al capvespre (entre altres fenòmens), a causa de la reflexió i refracció de la llum. Més tard, Lord Rayleigh demostraria que ocorria en realitat a causa de la dispersió de la llum, però tot i això, Clausius hi utilitza un enfocament molt més matemàtic que els seus predecessors.

Clausius va publicar els resultats de les seves recerques en articles publicats preferentment als Annalen der Physik, revista en la que va publicar més de setanta articles. Juntament amb Helmholtz és considerat el fundador de l'escola berlinesa de termodinàmica que tindria posteriorment grans científics com Kirchhoff, Planck, Einstein o Schrödinger, entre d'altres.

El seu article més famós, Ueber die bewegende Kraft der Warm und die Gesetze, welche sich daraus für die Wärmelehre selbst ableiten lassen (Sobre la força motriu de la calor i les lleis sobre la natura de la calor que en poden ser deduïdes) es va publicar el 1850 i es referia a la teoria mecànica de la calor. En aquest treball, va demostrar que existia una contradicció entre el principi de Sadi Carnot i el concepte de conservació de l'energia. Clausius va reiterar les dues lleis de la termodinàmica per superar aquesta contradicció, i la tercera llei de la termodinàmica va ser desenvolupada per Walther Nernst entre els anys 1906-1912. Aquest treball el va fer famós entre els científics.

Durant 1857, Clausius va contribuir al camp de la teoria cinètica després de refinar el senzill model de gas cinètic d'August Karl Krönig, incloent-hi moviments moleculars translacionals, rotacionals i vibracionals. En aquest mateix treball, va introduir el concepte de recorregut lliure mitjà d'una partícula.

Clausius dedueix l'equació de Clausius-Clapeyron de la termodinàmica, que és una manera de caracteritzar la transició de fase entre dos estats de la matèria, com ara sòlid i líquid, i havia estat desenvolupat originalment el 1834 per Émile Clapeyron.

Les seves aportacions van ser teòriques i matemàtiques ja que mai va publicar cap article amb resultats experimentals i sempre va utilitzar les dades proporcionades per altres científics experimentals.

miniatura|esquerra|Placa commemorativa al Museu Aeronàutic de Lanzarote.

Entropia El 1865, Clausius va ser el primer científic en donar una versió matemàtica del concepte d'entropia i li va donar aquest nom, utilitzant la unitat ara abandonada Clausius (símbol: Cl). Per a l'entropia. Clausius va triar la paraula "entropia", perquè el significat, del grec, τροπή (tropein), és contingut transformador o transformació de continguts:

1 Cl = 1 cal/° C = 4,1868 joules per kelvin (J/K).

Homenatges Va ser elegit membre de la Royal Society de Londres el 1868 i va rebre la medalla Copley l'any 1879. Va ser elegit membre de la Reial Acadèmia Sueca de Ciències l'any 1878. Va rebre la Medalla Huygens el 1870. Va rebre el Premi Poncelet l'any 1883. Va rebre un doctorat honorífic de la Universitat de Würzburg l'any 1882. El cràter Clausius de la Lluna va ser anomenat en el seu honor.

Vegeu també Teoria de sistemes.

Referències

Bibliografia

Enllaços externs

Categoria:Físics alemanys Categoria:Termodinàmics Categoria:Físics teòrics Categoria:Professors de la Universitat de Bonn Categoria:Professors de la Universitat de Würzburg Categoria:Professors de l'ETH Zürich Categoria:Alumnes de la Universitat Frederic Guillem de Berlín Categoria:Alumnes de la Universitat de Halle Categoria:Distingits amb el Pour le Mérite (classe civil) Categoria:Premiats amb les medalles Copley Categoria:Persones de Koszalin Categoria:Morts a Bonn Categoria:Científics prussians Categoria:Científics del voivodat de Pomerània Occidental Categoria:Físics polonesos Categoria:Guanyadors de la Creu de Ferro