Els pobles túrquics o turquesos del nord i el centre d'Euràsia són pobles que parlen llengües de la família túrquica, i que comparteixen diversos trets històrics i culturals en diferents graus. La paraula "túrquic" representa una caracterització lingüística molt àmplia i no necessàriament una caracterització ètnica. En canvi, "turc" representa només els ciutadans i la nació anomenada Turquia. Les llengües turqueses són una subdivisió de la família de les llengües altaiques i una de les més àmpliament esteses en el món, ja que es parlen en una vasta regió que va des d'Europa fins a Sibèria.
Distribució geogràfica miniatura|esquerra|Nombre de parlants nadius de la família de les llengües turqueses. Els pobles turquesos tenen moltes branques, i la seva població total és d'uns 150 milions de membres. Aproximadament, la meitat són turcs de Turquia, que en la seva major part habiten en el mateix estat i en les àrees dominades antigament per l'Imperi Otomà a Europa oriental, el nord d'Àfrica i el Pròxim Orient. L'altra meitat dels turquesos habita a Àsia central, Rússia, al sud del Caucas i al nord i centre de l'Iran.
En l'actualitat, hi ha sis estats turquesos independents: Azerbaidjan, el Kazakhstan, Kirguizstan, Turkmenistan, Turquia, i l'Uzbekistan, així com la República Turca de Xipre del Nord (només reconeguda per Turquia) i Nakhtxivan, una regió autònoma de l'Azerbaidjan. Hi ha diverses repúbliques autònomes turqueses i regions governades pels turquesos en la Federació Russa: Altai, Baixkortostan, Txuvàixia, Daguestan, Khakàssia, Karatxai-Txerkèssia, Tatarstan, Tuva i Iacútia. Cada república autònoma turquesa de la Federació Russa té la seva pròpia bandera, parlament, lleis i llengua oficial.
Hi ha dues regions autònomes turqueses importants: La regió autònoma Xinjiang Uigur (també coneguda com a Turquestan oriental) a l'oest de la Xina, i l'estat autònom de Gagaúsia, situat a Moldàvia oriental, que limita amb Ucraïna. A més, hi ha diverses regions turqueses no reconegudes a l'Iran i parts d'Iraq, Geòrgia, Bulgària, Grècia, Ucraïna (Crimea), Macedònia del Nord, Tadjikistan, Afganistan i l'oest de Mongòlia.
miniatura|Estats i subdivisions autònomes en les quals una llengua turquesa té un estatus oficial.
Llista de pobles turquesos Aquesta és una llista incompleta de pobles turquesos:
Afxar Aini Altai (Oirots) Àzeris Balkars (junt amb Karatxais, parlants de la llengua karatxai-balkar) Baixkirs Baranjars Bayat Bayindir Cumans Çavuldur Dolgans Döger Eymir Gagaüsos Göklan Iacuts Kankli Kara Gözlu Karakalpaks Karapapak Karatxais (junt amb Balkars, parlants de la llengua karatxai-balkar) Kayı Kazakhs Khakassos Khàzars Khionites Kimaks Krymtxaks (parlen una forma modificada del tàtar de Crimea) Kumyks Kirguís Nogais Qaixqais Kizilbaix (descendents de les set tribus turcmanes que bastiren l'exèrcit Kizilbaix) Salars Sarts Tàtars Tàtars de Crimea Tàtars de Belarús Turcmans Turcmans de l'Iraq Turcs de Bulgària Turcs de Turquia Tuvinians Txulims Txuvaixos Uigurs Uzbeks Yörük
Vegeu també Consell Turc Llista de grups turquesos.