Víktor Lvóvitx Kortxnoi (23 de març de 1931 Després d'un error en una enciclopèdia soviètica, nombroses obres dels anys 1970s, i fins i tot l'autobiografia de 1977 Chess is my Life, donen la data errònia del 23 de juliol de 1931 com a data de naixement. - 6 de juny de 2016) fou un jugador i escriptor d'escacs. Va néixer a Leningrad (URSS), però s'exilià als Països Baixos, i finalment esdevingué resident i nacionalitzat a Suïssa.Kortxnoi va obtenir asil polític a Suïssa el 1978, i posteriorment la nacionalitat suïssa el 1992 El seu nom rus és Ви́ктор Льво́вич Корчно́й, pronunciat aproximadement com a "VIK-tar LLVO-vitx kartx-NOI")De vegades transcrit Korchnoi, Korchnoy, Kortchnoy, Kortschnoi, etc.; Chess Notes, C.N. 5591. Корчной (chesshistory.com), el maig de 2008, dona dinou transcripcions diferents del seu nom en els alfabets llatins.
Fou durant trenta anys un dels millors jugadors del món,De 1956 a 1990, amb l'única excepció dels anys 1983 i 1988, Kortxnoi va estar classificat dins els deu primers jugadors del món, segons el lloc web d'estadístiques d'escacs chessmetrics.com. i fou considerat, conjuntament amb Paul Keres, el millor escaquista de la història que no ha estat mai campió del món absolut.
Kortxnoi va jugar tres matxs contra Anatoli Kàrpov, els dos darrers amb el títol pel campionat del món d'escacs en joc. El 1974, va perdre la final de candidats contra en Kàrpov, qui va ser declarat el nou Campió del món el 1975 quan Bobby Fischer no es va presentar per defensar el seu títol. Llavors, i després de desertar de la Unió Soviètica el 1976, Kortxnoi va guanyar dos cicles consecutius de Candidats i es va classificar per a jugar els dos matxs pel títol mundial contra Kàrpov, el 1978 i el 1981, però els va perdre ambdós.
En resum, Kortxnoi va ser candidat al títol de campió del món en un nombre rècord de deu ocasions (1962, 1968, 1971, 1974, 1977, 1980, 1983, 1985, 1988 i 1991).Kortxnoi va participar també als campionats del món de la FIDE de 1997, 1999 i 2001. Fou quatre cops finalista del cicle de candidats,El 1968, fou derrotat per Borís Spasski i el 1974, per Kàrpov — els seus adversaris esdevingueren tots dos campions del món l'any següent. i el va guanyar contra Borís Spasski el 1977-1978 i contra Robert Hübner el 1980. Va ser també quatre cops campió de la Unió Soviètica, cinc cops membre dels equips soviètics que varen guanyar el campionat d'Europa per equips nacionals, i sis cops membre dels equips soviètics que guanyaren les Olimpíades d'escacs. Va guanyar, a més, cinc cops el campionat de Suïssa,SSB: Llista de campions de Suïssa masculins i un el campionat dels Països Baixos. Entre la seva primera victòria al campionat soviètic el 1960 i la seva darrera al campionat suís el 2011, varen passar més de 51 anys, entre els quals va estar en l'elit escaquística mundial. El setembre de 2006, va guanyar el Campionat del món d'escacs sènior. Entre altres premis, va ser guardonat amb l'Òscar dels escacs l'any 1978.Aquest premi s'entregava al millor jugador mundial de l'any
Jugador d'una longevitat sense equivalent en el circuit professional, Kortxnoi es va enfrontar a tots els campions del món d'escacs entre Botvínnik i Carlsen. El seu marcador d'enfrontaments individuals és empatat contra Botvínnik i Fischer, i favorable contra Tal, Petrossian i Spasski.
Des de 2003, la seva posició al rànquing mundial va anar baixant any rere any per motius d'edat.Posició al rànquing mundial i evolució Elo de Víktor Kortxnoi Inactiu des de novembre de 2012, a la llista d'Elo de la FIDE d'abril de 2014, hi tenia un Elo de 2499 punts, cosa que en feia el 5è millor jugador suís. El seu màxim Elo va ser de 2695 punts, el gener de 1979, quan tenia 47 anys.
Va esdevenir campió del món sènior el 2006, poc després d'haver vençut al fort obert de Banyoles. L'abril de 2007, a 76 anys, encara es trobava entre els 100 millors jugadors del món.Kortxnoi era encara 85è el gener de 2007, amb 2630 punts Elo. El juliol de 2008, encara tenia 2602 punts Elo. El juliol de 2009 (al torneig obert de Grächen) i el juliol de 2011 (al torneig obert de Loèche-les-Bains), es proclamà campió de Suïssa,Kortchnoï sacré à 80 ans, Europe Échecs, setembre de 2011, i va esdevenir així, a 78 i 80 anys, un dels escaquistes de més edat en ser campió a nivell estatal.
Biografia Anys de formació D'origen ucraïnès i polonès, Kortxnoi va néixer a Leningrad el 23 de març de 1931, i va tenir una infància molt difícil.Viktor Kortschnoi, Mein Leben für das Schach, Els seus pares es varen separar molt aviat. La seva mare, d'origen jueu ucraïnès, era una dona excèntrica, pianista, la principal preocupació de la qual era alimentar el seu fill, aspecte en què no reeixia per falta de diners, i per això va deixar Víktor al seu marit, un enginyer de refrigeració d'origen catòlic polonès, membre del partit, professor de llengua i literatura russes, i que s'havia tornat a casar.
De setembre de 1941 a gener de 1944, Kortxnoi va sobreviure al terrible setge de Leningrad. El 1941, el seu pare, que pensava que Leningrad era massa a prop del front, va decidir que Víktor fos evacuat als Urals o a l'Àsia central, com la resta d'escolars de Leningrad, però la seva mare, que temia que els trens fossin bombardejats, el va anar a cercar al camp on es trobava, i el retornà a Leningrad. El seu pare fou enviat al front i mort el novembre de 1941,Viktor Kortschnoi, Mein Leben für das Schach, . i després, quan el seu oncle va desaparèixer, Víktor va quedar-se a casa de la seva àvia paterna, una aristòcrata polonesa arruïnada i malalta. Quan ella va morir, el març de 1942,Viktor Korchnoi, Chess is My Life, ed. Olms, 2005, Kortxnoi i un veí varen embolicar el cadàver en un llençol i van anar a enterrar-lo en secret a la tomba familiar al cementiri, cosa que li va permetre tenir dues racions de menjar. La seva madrastra finalment el va dur amb ella. Durant l'estiu de 1942, fou enviat a l'hospital, perquè patia distròfia. Kortxnoi va heretar d'aquest període un tarannà lluitador que feia que mai es rendís davant l'adversitat i perseverés davant les dificultats i després de les derrotes.
A l'edat de sis anysViktor Kortschnoi, Mein Leben für das Schach, . o setR.G. Wade, Soviet Chess, . havia après a jugar a escacs amb son pare, i el 1943, quan el setge de Leningrad ja afluixava, va participar en el seu primer torneig per edats. L'estiu de 1944, es va apuntar a un club d'escacs (i també a clubs de música i de recitació)Ell somiava amb ser actor, però no tenia una pronunciació acurada. (Chess is My Life, ) dels Pioners de Leningrad. Fou entrenat per Abraham Model (que havia estat anteriorment entrenador de Mikhaïl Botvínnik), Andrei Batúiev i, al final de la guerra, Vladímir Zak.Vladímir Zak, amb qui Kortxnoi va fer una monografia sobre el gambit de rei els anys 1970, tal com comenta el propi Kortxnoi dins Mein Leben für das Schach, pàgina 20. Fou ell qui va «descobrir» Borís Spasski el 1946. Kortxnoi va progressar ràpidament. El 1945, va assolir el nivell d'un jugador de primera categoria. El 1946, va guanyar el campionat juvenil de Leningrad (en la seva segona participació) i es classificà pel campionat juvenil de l'URSS, que fou guanyat per Tigran Petrossian, i on Kortxnoi acabà empatat als llocs 11è-12è.Després de cinc rondes, es trobava al capdavant del torneig, però va perdre una partida i es desmoralitzà. El 1947, va guanyar el campionat juvenil de l'URSS,Segons Kortxnoi mateix comenta, va guanyar perquè algú va forçar dos dels seus rivals a perdre contra ell. MLfdS, i 22. i va repetir l'any següent, quan acabà primer ex æquo amb Iivo Nei a Tallinn.«gairebé sense ajuda», precisa Kortxnoi. El 1949, va fer 5½ punts sobre 6 al primer tauler del fort equip júnior de Leningrad, al campionat nacional júnior per equips, cosa que li va valer el títol de candidat a mestre.
Paral·lelament a la seva passió pels escacs, va estudiar història durant sis anys a la Universitat de Leningrad, i va obtenir la llicenciatura el 1954.
Gran Mestre (1956) El 1950, Kortxnoi acabà segon al campionat de Leningrad (+8 −3 =2)La notació (+x -y =z) vol dir que el primer jugador va guanyar x partides, en va perdre y, i va fer taules en z. i hi va vèncer el campió Mark Taimànov. Quan el Gran Mestre Aleksandr Tóluix li proposà d'entrenar-lo i de fer-ne un mestre en dos anys, Kortxnoi li va respondre: «hi arribaré sense tu», cosa que va aconseguir, tot i que es va penedir més tard de la seva decisió, en veure que Borís Spasski, el jove prodigi de Leningrad, feia progressos més ràpids amb Tóluix.El 1952, Tóluix havia oferit els seus serveis a Borís Spasski, qui va guanyar el torneig de Bucarest de 1953 — a setze anys, esdevenint així Mestre Internacional el 1954, es classificà pel torneig de Candidats de 1956 i acabà 1r-3r en el campionat de l'URSS de 1956. Spasski, amb un altre entrenador, va esdevenir campió del món el 1969. El 1950, Kortxnoi va disputar la seva primera semifinalEl 1949, havia acabat 8è-10è als quarts de final de Lviv amb 7,5/15, Quarts de final, 1949. Fou repescat per les semifinals gràcies al seu segon lloc al campionat de Leningrad. del campionat de l'URSS,Semifinal del campionat de l'URSS de 1950, guanyada per Iuri Averbakh. a Tula. Va començar el torneig amb un punt sobre nou (+0, −7, =2), però va aconseguir remuntar fins a situar-se als llocs 11è-13è amb (+4 −7 =4). El 1951, fou 5è-7è de la final del Memorial TxigorinLa final del Memorial Txigorin la va guanyar Vassili Smislov; milers de jugadors prengueren part a les fases preliminars. i va aconseguir la seva primera norma de mestre soviètic. Poc després, el maig-juny de 1951, a Leningrad, acabà 5è-8è de la semifinalLa semifinal la guanyà Smislov; el novembre-desembre de 1950, Kortxnoi havia acabat 4t als quarts de final a Leningrad amb 8,5/14. del XIX campionat de l'URSS (+6 −4 =8). Gràcies a aquest resultat, succeï Tigran Petrossian com al més jove mestre soviètic (a 20 anys)Andrew Soltis: Soviet Chess. tot i que no assolí la classificació per la final del campionat de l'URSS, que era a més a més un torneig zonal.
De 1952 a 1959, Kortxnoi participà a vuit semifinals del campionat de l'URSS, i cada cop va reeixir a classificar-se per la finalEl 1957 i el 1959, Kortxnoi va guanyar la seva semifinal amb 1,5 punts d'avantatge sobre el segon. Fou 2n-4t a la seva semifinal el 1952, 3r-4t el 1953, 3r-5è el 1954, 4t-5è el 1955, 3r-4t el 1956, i 2n-3r el 1958. però els seus resultats a la final foren irregulars, alternant èxits i desastres. El 1952, a Minsk, Kortxnoi disputà la seva tercera semifinal;La semifinal la va guanyar Isaac Lipnitski, 2n-4t del campionat de l'URSS de 1950; el novembre de 1951, Kortxnoi havia acabat 4t-6è als quarts de final a Leningrad, amb 9 punts sobre 15. acabà 2n-4t (per davant d'Averbakh, Flohr i Khólmov). Després, el novembre-desembre, durant la seva primera final del campionat de l'URSS, a Moscou, quedà per davant de Keres, Smislov (a qui va batre) i Bronstein a la classificació, i fou sisè amb una puntuació d'11 punts sobre 19 (+8 −5 =6). El campionat el va guanyar aquell any Botvínnik davant Taimànov i Hèl·ler. Aquesta sèrie d'èxits va atraure l'atenció de la direcció del comitè d'esports de l'URSS, que va enrolar Kortxnoi dins l'equip d'atletes de l'estat. Va percebre a partir de 1954Chess is My Life, . un salari depenent dels seus resultats que li va permetre de dedicar-se als escacs a temps complet. El febrer de 1954, Kortxnoi va acabar 2n-3r ex æquo amb Taimànov, al XXI campionat de l'URSS a KíevA la darrera ronda, s'enfrontà al líder Iuri Averbakh (qui acabà imbatut amb una puntuació de 14/19) i va aconseguir un final guanyador, tot i que la partida acabà en taules.