miniatura|Un sesterci d'Hadrià El comerç romà va ser el motor que va conduir a l'economia de finals de la República i principis de l'Imperi. Modes i tendències de la historiografia i la cultura popular han tendit a no ocupar-se de la base econòmica de l'imperi en favor de lingua franca que va ser el llatí i les gestes de les legions. Tant la llengua com les legions van ser recolzades pel comerç, sent al mateix temps part de la seva espina dorsal. Els romans eren homes de negocis i la longevitat del seu imperi es va deure al seu comerç.

Encara que en teoria els membres del Senat i les seves famílies tenien prohibit dedicar-se al comerç, els membres de l'ordre eqüestre sí que el van exercir, malgrat els seus aristocràtics valors que feien èmfasis en passatemps militars i activitats recreatives. Els plebeus i lliures tenien botigues o atenien llocs als mercats mentre grans quantitats d'esclaus feien gairebé tot el treball dur. Els propis esclaus eren a més objecte de transaccions comercials, i donada la seva alta proporció en la societat (comparada amb l'antiga Grècia) i la realitat de les fugides, les guerres servils i les revoltes menors, van donar un toc distintiu al comerç romà.

La intricada, complexa i extensa comptabilitat del comerç romà va ser efectuada amb l'ajuda de taulers comptables i àbacs romans. Aquests, que usaven nombres romans, estaven especialment ideats per als comptes en monedes i unitats romanes.

El comerç era molt intens. A principis de l'Imperi el port romà de Myoshormes, va rebre mercaderies romanes per cinc milions de sestercis. L'Escítia servia de trànsit per les mercaderies de l'Índia (seda, bàlsams i pedres precioses); de Germània arribaven l'ambre i pedres precioses; d'Ístria i Rècia procedia el vi dolç i aromàtic; d'Il·líria, les pells i bestiar; del Nòric el ferro; de les Gàl·lies, cabres, cavalls, llana i or; dels Pirineus, teles i draps; d'Hispània, plata, mel, alum, cera, safrà, peix, blat, cànem i lli; de Britànnia, estany i plom; de Grècia, coure, mel, llanes, púrpures i oli; de l'Àsia Menor, ferro, fusta, goma i llanes; d'Aràbia, mirra, canyella, arbres olorosos i encens; de Pèrsia i Síria, seda i pells; de Tir, porpra; d'Etiòpia, perfums, marfil, cotó i feres.

Amb Claudi es va iniciar la concessió de monopolis comercials, que van fer augmentar el preu dels productes obligant a fixar el seu preu màxim per llei. Posat cas que algun monopolista retirés el producte de la circulació (augmentant el seu preu) el monopoli passava a un altre comerciant. La concessió de monopolis va ser freqüent en tota l'època imperial.

Infraestructura comercial El comerç romà va ser el motor que va conduir a l'economia de finals de la República i principis de l'Imperi. Modes i tendències de la historiografia i cultura popular han tendit a no ocupar-se de la base econòmica de l'imperi a favor de la lingua franca que va ser el llatí i les gestes de les legions. Tant la llengua com les legions van ser reforçades pel comerç, i al mateix temps part de la seva espina dorsal. Els romans eren homes de negocis i la longevitat del seu imperi es va deure al seu comerç.

Pel fet que, ja en l'últim segle de la República (i no diguem a l'època imperial), la península italiana no podia mantenir a una població tan nombrosa només amb els recursos locals, s'importaven els productes necessaris per a la manutenció i el bon funcionament de la indústria i la vida romana de les províncies on es produïen. Gràcies a la denominada Pax Romana, el comerç es va desenvolupar en les condicions més favorables.

miniatura|Una de les exportacions d'Itàlia en temps de l'antiga Roma van ser els seus excel·lents vins

Així, la pirateria i el bandidatge, que havien suposat serioses amenaces per al comerç, havien estat eliminats gairebé del tot.Rondo Cameron, Història Econòmica Mundial (3 ª ed.), Cap. II. Però la ja esmentada Pax romana no només va fer possible l'auge del comerç fins a cotes mai abans vistes, sinó que va provocar un espectacular creixement demogràfic. Aquest creixement va ser més acusat a la Mediterrània occidental, ja que l'orient estava molt poblat. I, com tots els economistes saben, un augment de la població sol produir-se per un augment en el nivell de vida dels ciutadans. Segons diverses estimacions, la població de l'Imperi en temps de Cèsar oscil·lava al voltant dels 60 milions de persones. Sembla probable que el nombre d'habitants de l'imperi a la mort de Marc Aureli (180 dC), fos, almenys, el doble que a la mort de Juli Cèsar (44 aC; C.). Aquestes xifres testimonien, per si soles, l'espectacular augment demogràfic que es va produir, ja que en uns 224 anys, la població de l'Imperi es va multiplicar per dos. I és molt probable que aquestes persones que habitaven l'Imperi estiguessin en una situació econòmica superior a la de milions de persones, tant d'àmbit agrícola com urbà, d'Àsia, Àfrica i Sud Amèrica d'avui en dia.Rondo Cameron, Historia Económica Mundial, cap. III, 3ª ed.

Generalment, la via de transport més utilitzada, tot i les famoses calçades romanes, era el Mediterrani, que es va convertir en la gran via del tràfic comercial, amb una prosperitat que mai abans havia aconseguit. I, dit sigui de passada, poques vegades tornaria a brillar amb tanta lluminositat. Com és fàcil imaginar, el pròsper comerç arrossegava amb si gent, llengües, costums, religions i problemes de mil orígens i naturaleses, convertint a Roma en un fòrum internacional.

El Forum cuppedinis de l'antiga Roma era un mercat que va oferir mercaderies generals mentre que almenys quatre altres grans mercats s'especialitzaven en mercaderies particulars com el bestiar, el vi, el peix i les verdures, i el Fòrum Romà atreia el gruix del tràfic. Totes les noves ciutats, com Timgad, van ser ordenades segons un plànol ortogonal que facilitava el transport i el comerç. Les ciutats van ser connectades entre elles per bones calçades. Els rius navegables van ser utilitzats extensivament i alguns canals van ser cavats però ni uns ni uns altres van deixar restes arqueològiques tan clars com els camins i, per tant, solen ser subestimats. Un mecanisme important per a l'expansió del comerç era la pau. Tots els assentaments, especialment els més petits, podien localitzar-se en llocs econòmicament racionals. Abans i després de l'imperi, les posicions defensives en cims de muntanyes van ser preferides per als assentaments petits, atès que la pirateria va fer l'establiment costaner particularment perillós per a tots, excepte les ciutats més grans de l'imperi.

Pel , les províncies de l'Imperi Romà negociaven els enormes volums de mercaderies entre elles per rutes marítimes. Hi havia una major tendència cap a l'especialització, particularment en la fabricació, l'agricultura i l'explotació minera, especialitzant-se algunes províncies a produir certs tipus de mercaderies, com el gra a Egipte i l'Àfrica del Nord i el vi i l'oli d'oliva a Itàlia, Hispània i Grècia.

El nostre coneixement de l'economia romana és extremadament desigual. El gruix de la mercaderia negociada, en ser agrícola, no va deixar cap resta arqueològica directa. El comerç de vi, oli d'oliva i garum (salsa de peix fermentat) va deixar excepcionalment alguna àmfora. Però no podem fer una sola referència al comerç entre Síria i Roma del dolç o melmelada de codony.Mark Grant, Galen on Food and Drink, Londres 2000, p. 129.

Rutes terrestres Fins i tot abans de la república, la monarquia romana va estar involucrada en el comerç regular a través del riu Tíber. Abans que les guerres púniques canviessin totalment la naturalesa del comerç en el Mediterrani, la República Romana mantenia importants intercanvis comercials amb Cartago, entrant en diversos acords comercials i polítics a més del mercadeig al detall. L'Imperi Romà va negociar amb la Xina mitjançant la Ruta de la Seda.

Rutes marítimes L'arqueologia submarina i els antics manuscrits de l'antiguitat clàssica mostren evidències d'extenses flotes comercials romanes. Les restes més importants d'aquest comerç és la infraestructura com per exemple ports, esculleres, magatzems i fars conservats a Civitavecchia, Ostia, Portus, Leptis Magna, Caesarea Palaestina i altres enclavaments portuaris. En la pròpia Roma la muntanya Testaccio és un tribut a la magnitud d'aquest comerç al Mare Nostrum. Com amb la majoria de la tecnologia romana, els bucs marítims romans no van mostrar cap millora important sobre les naus gregues dels segles anteriors, encara que el recobriment de plom dels cascos com a protecció sembla haver estat més freqüent. Els romans van usar vaixells de vela de casc rodó. La contínua protecció «policíaca» del Mediterrani durant diversos segles va ser un dels factors principals de l'èxit del comerç romà, atès que les calçades romanes van ser construïdes més per als peus o els cascos dels cavalls que per a les rodes, i no podien suportar el transport comercial de béns a llargues distàncies. Les naus romanes usades haurien estat presa fàcil per als pirates de no ser per les flotes de galeres liburnes i trirrems de la marina romana.

Les primeres matèries, com els cereal i els materials de construcció, es comercialitzaven només per les rutes marítimes, ja que el cost del transport per mar era 60 vegades menys que per terra. Els aliments i productes bàsics com cereals per fer pa i els rotllos de papir per a la fabricació de llibres van ser importats de l'Egipte ptolemaic a Itàlia de forma contínua.

Patrons de pesos i mesures

Els romans pesaven, comptaven i mesuraven en lliures (pes = lliura), asos (tot = as), peus (distància = peu), tots dividits en dotze unitats (un as = dotze unciae). El sistema decimal havia prevalgut sobre el duodecimal, que no va desaparèixer del tot. Sens dubte els romans van optar pel sistema decimal (fins i tot vigent avui) pels dits de les dues mans (un u és un dit, el cinc la mà oberta i el deu les dues mans creuades, I-V-X). L'ús del sistema duodecimal pot tenir el seu origen als dotze cicles lunars.

Una àmfora estàndard, lamphora capitolina, es guardava en el Temple de Júpiter Capitolí a la muntanya Capitolina de Roma, de manera que servís de patró. El sistema romà de mesures va ser elaborat a partir del grec amb influències egípcies. Molt d'ell es basava en el pes. Les unitats romanes eren precises i estaven ben documentades. Les distàncies eren mesurades i gravades sistemàticament en pedra per agents governamentals.

Una moneda abundant i bastant estàndard i estable, almenys fins a prop del 200 dC, va fer molt per facilitar el comerç (Egipte va tenir la seva pròpia moneda en aquest període i algunes ciutats provincials també van emetre les seves pròpies monedes).

Monedes

miniatura|Un sesterci d'Hadrià La moneda de Roma inicialment va ser la moneda de coure, anomenada lliura de coure. Una de les unitats monetàries romanes era l'as (1 as = 1,88 lliures), del qual Mommsen fixa el valor, el 1855, en 0,252 pessetes (3.020 asos = 216 tàlers = 762,09 pessetes).

Després d'anys de confusió, August va reformar el sistema monetari, de manera que en or es va emetre l'auri i en plata el denari, en oricalc el sesterci i el dupondi, i en coure l'as, el semis i el quadrant. El sistema va mantenir-se fins al , reduint-se el pes i qualitat dels metalls de les monedes, fins a eliminar-se semis i quadrants, i en temps de Caracal·la es va introduir l'antoninià, de valor dos denaris. Dioclecià va introduir una nova moneda en plata, l'argenteus i en bonze argentífer, el nummus.