Solidaritat per la Independència (SI), també conegut per Solidaritat Catalana per la Independència, és un partit polític que cerca la independència de Catalunya i l'assoliment d'un Estat Català. Per tal de fer-ho es presentà com a coalició a les eleccions al Parlament de Catalunya del 28 de novembre del 2010 en què obtingué 4 escons. Es tornà a presentar el 2012, però no obtingué representació.
El 28 de maig de 2025 va anunciar que donava suport a la creació de Dempeus per la Independència.
Introducció La formació fou liderada el 2010 per Uriel Bertran i ha comptat amb destacats membre com Alfons López Tena, Isabel-Clara Simó, Hèctor López Bofill, Santiago Espot, Antoni Strubell i Núria Cadenes, que van ser escollits per formar-ne part en el primer i el segon congrés, respectivament. Pel que fa a l'organització interna, organitzen primàries per escollir les llistes, prenen les decisions en referèndums en línia entre tots els adherits i no tenen cap crèdit demanat a entitats bancàries.
Ideologia L'objectiu principal de Solidaritat és el d'aconseguir la independència de Catalunya i en un futur del conjunt dels Països Catalans. El partit ha posat especial èmfasi en el dèficit fiscal que pateix Catalunya. Amb aquests diners Solidaritat assegura que es podria acabar amb les retallades i doblar la despesa en educació, beques i R+D. A diferència de CiU o ERC, Solidaritat proposa que el català sigui l'única llengua oficial de Catalunya, garantint, això sí, un estatus especial per al castellà.
L'altre principal eix de Solidaritat és la regeneració democràtica, així demanen: obligació dels partits polítics de publicar els deutes que tenen amb les entitats financeres una baixada del sou dels diputats i la publicació d'aquests publicar la variació patrimonial dels càrrecs electes i els seus familiars propers mesures de contenció de la despesa durant la campanya electoral augmentar la transparència de l'administració un sistema electoral amb llistes obertes i desbloquejades una democràcia directa on els temes importants es decideixin en referèndum.
Solidaritat, però, també s'ha posicionat en altres temes: en contra del feixisme i el racisme, contra els peatges a les autopistes i a favor de la desnuclearització de Catalunya (aquest punt es va escollir en referèndum intern).
Història Primers passos (estiu del 2010) Joan Laporta, durant el seu darrer any com a president del Futbol Club Barcelona (2003-2010), havia manifestat interès a fer el salt a la política. El seu missatge polític és independentista (als anys 90 del segle XX havia estat al Partit per la Independència), i per això advocava per liderar un moviment polític que treballés per la independència de Catalunya.
Entre l'hivern del 2009 i la primavera del 2010 Laporta es va acostar a Reagrupament, però les discrepàncies a l'hora de confeccionar les candidatures van fer que, finalment, Laporta creés la seva pròpia formació política, Democràcia Catalana. Durant l'estiu del 2010 Laporta va aliar-se amb Alfons López Tena i Uriel Bertran. Des del 2007 el primer havia treballat des del Cercle d'Estudis Sobiranistes, i el segon fou promotor d'Esquerra Independentista, un corrent d'opinió d'Esquerra Republicana de Catalunya, i el curs 2009-2010 tots dos van treballar en les consultes sobiranistes que es van fer a molts municipis catalans, i en la presentació d'una Iniciativa Popular (IP) primer i una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) al Parlament de Catalunya en les quals proposaven que la Generalitat fes els passos adients per poder fer un referèndum d'independència a Catalunya. A l'efecte de totes aquestes activitats van crear Solidaritat Catalana per la Independència.
El moviment va ésser presentat mitjançant una conferència de premsa el 20 de juliol del 2010 per part de Laporta, López Tena i Bertran. En aquella presentació van fer una crida a les diverses formacions polítiques amb representació parlamentària partidàries de la independència de Catalunya perquè formessin una coalició. Immediatament formacions com CiU o ERC van declinar la invitació, i per això Solidaritat Catalana va optar per presentar candidatura pròpia.
El 23 de juliol del 2010 es va fer un segon acte públic de presentació. L'escriptora Isabel-Clara Simó va llegir la Crida a la Solidaritat Catalana per la Independència a la plaça del Rei de Barcelona, acompanyada dels impulsors i també d'alguns dels adherits a la crida.
A final de juliol del 2010 Alfons López Tena va abandonar Convergència Democràtica de Catalunya i Uriel Bertran va abandonar Esquerra Republicana de Catalunya, partits on fins llavors militaven, respectivament. L'11 d'agost del 2010 Hèctor López Bofill, professor de dret constitucional i col·laborador d'Alfons López Tena al Cercle d'Estudis Sobiranistes i d'Uriel Bertran, també va abandonar ERC per passar-se a Solidaritat Catalana.
Durant l'agost del 2010 es van anar creant els comitès electorals locals i comarcals, per tal d'encarar la campanya electoral. El primer gran acte polític de la nova coalició va ser el que es va fer a Taradell el 31 d'agost, on més de 400 persones varen omplir el centre cultural Can Costa i Font.
Eleccions primàries (agost-setembre del 2010) El 4 de setembre del 2010 van fer-se les primàries per proclamar els 135 candidats de Solidaritat Catalana per a les eleccions al Parlament de Catalunya de la tardor del 2010.Solidaritat Catalana obre un procés de primàries per escollir els seus candidats a les autonòmiques Eldebat.catSolidaritat Catalana farà les llistes electorals amb unes primàries internes Elperiodico.cat Durant el mes d'agost es van confeccionar les candidatures. Cadascuna de les quatre circumscripcions electorals del Principat (Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona) comptava amb candidatures pròpies. En total van presentar-se 249 candidatures,Més de 150 candidatures participaran en les eleccions primàries de Solidaritat Catalana Directe.cat tant en individuals com en equip.
Els comicis van tenir lloc en sis col·legis electorals situats arreu del territori (Barcelona, Girona, Lleida, La Seu d'Urgell, Tarragona i Tortosa). Tanmateix, la confecció final de les llistes es feia d'acord amb les circumscripcions electorals. Així, els adherits només podien votar aquelles candidatures que es presentaven a llur circumscripció.
Els resultats i els caps de llista escollits van ésser els següents:
Circumscripció Total adherits Total votants % de participació Cap de llista Barcelona 4.701 2.421 51,5% Joan Laporta Girona 616 297 48,2% Antoni Strubell Lleida 362 168 46,4% Francesc Xavier Segura Tarragona 511 257 50,3% Hèctor López Bofill Catalunya 6.190 3.143 50,8%
Així, Joan Laporta era elegit com a cap de llista per Barcelona, amb Alfons López Tena i Uriel Bertran com a números dos i tres; Hèctor López Bofill com a cap de llista per Tarragona; Francesc Xavier Segura com a cap de llista per Lleida i l'escriptor Antoni Strubell com a cap de llista per Girona.Solidaritat Catalana escull Joan Laporta com a cap de llista en unes primàries sense sorpreses 3cat24.catJoan Laporta surt escollit cap de llista de Solidaritat Catalana a Barcelona Diaridegirona.catJoan Laporta ja és el cap de llista de Solidaritat Catalana Cronica.cat
Eleccions al Parlament de Catalunya de 2010
miniatura|Suport en tant per cent de SI a les eleccions catalanes del 2010. En vermell les zones de major suport, en blau on el suport és menor. El 24 d'octubre del 2010 es va fer a Barcelona la Primera Convenció, oberta a tots els membres de Solidaritat Catalana per la Independència, on es va aprovar el manifest polític. Aquest document va donar cos programàtic al projecte polític.
El 28 de novembre del 2010 es van fer les eleccions al Parlament de Catalunya, i SCI va obtenir 4 diputats, amb 102.921 vots (un 3,29% dels vots emesos).Resultats Aquests diputats foren Joan Laporta, Alfons López Tena i Uriel Bertran per Barcelona i Antoni Strubell per Girona. Els resultats foren els següents: Circumscripció Vots Percentatge Diputats Barcelona 72.693 3,10% 3 Girona 13.889 4,75% 1 Lleida 5.758 3,10% 0 Tarragona 10.581 3,41% 0 Catalunya 102.921 3,29% 4
Es va donar la curiosa situació que SI va haver de compartir, al Parlament, el grup mixt amb Ciutadans-Partido de la Ciudadanía, un partit polític contrari al catalanisme i la independència que aconseguí 3 escons.
El març del 2011 i arran de les disputes sobre si Solidaritat s'havia de presentar en coalició amb ERC i Reagrupament a Barcelona a les eleccions municipals d'aquell any, Joan Laporta i el partit Democràcia Catalana van decidir abandonar la coalició. Laporta no va abandonar, però, la seva acta de diputat de manera que va passar a ser un diputat no adscrit i Solidaritat va esdevenir el partit amb menys força del Parlament, ja que passava a tenir els mateixos diputats que Ciutadans, que havia aconseguit més vots.
Suports miniatura|Antoni Strubell, cap de llista per Girona de Solidaritat Catalana, a Brussel·les l'any 2009
El 23 de juliol del 2010, pocs dies després d'haver-se presentat, el moviment tenia més de 13.000 adherits.
Entre les personalitats adherides o que van donar suport a Solidaritat Catalana per la Independència hi ha intel·lectuals com Patrícia Gabancho, Víctor Alexandre o Enric Vila, el professor de dret constitucional Hèctor López Bofill, els escriptors Isabel-Clara Simó i Miquel de Palol, els lingüistes Joan Solà (DEP) i Miquel Strubell, el matemàtic Josep Guia, l'advocat Antoni Abad, els economistes Arcadi Oliveres i Xavier Sala i Martin, els periodistes Núria Cadenes i Vicent Partal, l'actor Joel Joan, l'historiador Antoni Strubell, l'exconseller i exrector de la UAB Carles Solà el teòleg i capellà Josep Dalmau i el doctor Moisès Broggi, tot i que aquest darrer amb l'esperança que Solidaritat s'ajuntés a altres formacions polítiques independentistes.
Altres persones provinents de diverses formacions polítiques també s'hi van adherir. Provinents d'ERC hi ha Jaume Renyer. Provinents de CiU hi ha Joan Sala (exregidor de Sant Feliu de Guíxols), Laia Escarrà i Carles Pagès. Alguns càrrecs electes també van donar suport a la crida. És el cas de l'alcalde Jordi Fàbrega (batlle de Sant Pere de Torelló per l'Entesa pel Progrés Municipal) i Robert Ara (regidor de Sant Fruitós de Bages). A banda dels suports individuals, la crida va rebre l'adhesió de l'associació d'empresaris Cercle Català de Negocis, presidida per Ramon Carner.
Aliances preelectorals El 31 d'agost del 2010 el Partit Republicà Català i el partit Els Verds - Alternativa Verda van decidir coalitzar-se amb Solidaritat Catalana.
En aquesta línia, en un principi Joan Carretero, president de l'associació Reagrupament, es va mostrar predisposat a unir-se a Solidaritat Catalana. Amb tot, les diferències en la confecció de les candidatures va dificultar l'entesa entre ambdues formacions. A principis d'agost del 2010, per tal de desencallar les negociacions, Laporta, López Tena i Bertran van fer una oferta d'unitat a Reagrupament, convidant els reagrupats Joan Carretero i Jaume Fernàndez a presentar-se a les primàries de Solidaritat a Girona i Lleida respectivament, mentre que Laporta, López Tena i Bertran es comprometien a demanar el vot dels adherits a Solidaritat d'aquestes circumscripcions per a Carretero i Fernández. Finalment, però, el 30 d'agost, després d'haver-se reunit la nit anterior, ambdues formacions van emetre un comunicat conjunt en què afirmaven que es presentarien a les eleccions per separat, encara que amb una estratègia paral·lela confluent, amb l'objectiu comú de treballar per la independència de Catalunya i l'assoliment d'un Estat propi en el si de la Unió Europea.