miniatura|Esquema d'activitat de la corrosió galvànica entre cargol i xapa. La corrosió galvànica és un procés electroquímic en què un metall es corroeix preferentment quan està en contacte elèctric amb un tipus diferent de metall (més noble) i tots dos metalls es troben immersos en un electròlit o mitjà humit.Corrosió i protecció. Luis Bilurbina Alter, Francisco Liesa Mestres, José ignacio Iribarren Laço. Edicions de la Universitat Politècnica de Catalunya, 2003. Pàg 52, En canvi, una reacció galvànica s'aprofita en bateries i piles per generar un corrent elèctric de cert voltatge. Un exemple comú és la pila de carboni-zinc on el zinc es corroeix preferentment per produir un corrent. La bateria de llimona és un altre exemple senzill de com els metalls diferents reaccionen per produir un corrent elèctric.
Quan dos o més diferents tipus de metall entren en contacte en presència d'un electròlit, es forma una cel·la galvànica perquè metalls diferents tenen diferents potencials d'elèctrode o de reducció. L'electròlit subministra el mitjà que fa possible la migració d'ions per la qual cosa que els ions metàl·lics en dissolució poden moure's des de l'ànode al càtode. Això porta a la corrosió del metall anòdic (el que tenen menor potencial de reducció) més ràpidament que d'una altra manera, al mateix temps, la corrosió del metall catòdic (el que té major potencial de reducció) es retarda fins al punt d'aturar. La presència d'electròlits i un camí conductor entre els dos metalls pot causar una corrosió en un metall que, de forma aïllada, no s'hauria oxidat.
Fins i tot un sol tipus de metall pot patir corrosió galvànica si l'electròlit varia en la seva composició, formant una cel·la de concentració.
Exemples miniatura|Corrosió galvànica a la Estàtua de la Llibertat, en els punts de contacte entre el recobriment i altres peces de coure amb l'estructura de ferro forjat. miniatura|El manteniment periòdic va mostrar que la Estàtua de la Llibertat patia corrosió galvànica.
Un exemple comú de corrosió galvànica és l'oxidació de les làmines d'acer corrugat, que es generalitza quan el recobriment de zinc de protecció es trenca i l'acer subjacent és atacat. El zinc és atacat preferentment perquè és menys noble, però quan es consumeix, es produeix l'oxidació seriosament l'acer. Amb una llauna recoberta d'estany, com les de conserves, passa el contrari perquè l'estany és més noble que l'acer subjacent, de manera que quan es trenca la capa, l'acer és atacat preferentment.
Un exemple bastant més espectacular va ocórrer a l'Estàtua de la Llibertat, quan el manteniment periòdic en la dècada de 1980 va demostrar que la corrosió galvànica havia tingut lloc entre el recobriment exterior de coure i l'estructura de suport, de ferro forjat. Encara que el problema s'havia previst quan l'estructura va ser construïda per Gustave Eiffel seguint el disseny de Frédéric Auguste Bartholdi a la dècada de 1880, l'aïllament de goma laca entre els dos metalls es va deteriorar després d'un període, i va donar lloc a l'oxidació dels suports de ferro. Durant la renovació es va substituir l'aïllament original per PTFE. L'estructura estava lluny d'estar en perill a causa de la gran quantitat de connexions no afectades, però va ser considerat com una mesura de precaució pel que és considerat un símbol nacional dels EUA.
Un exemple anterior va passar a la fragata de la Royal Navy HMS Alarm. El buc de fusta de l'embarcació havia estat revestit de coure per evitar l'atac dels percebes. Aviat es va descobrir que la coberta s'havia desprès del buc en molts llocs, perquè els claus de ferro que havien estat utilitzat per fixar el coure a la fusta s'havien corroït completament. Una inspecció més detallada va revelar que alguns claus, que estaven menys corroïts, estaven aïllats del coure per un paper marró que estava atrapat sota el cap del clau. El coure havia estat lliurat a la drassana embolicat en el paper que no es va treure abans que aquestes planxes fossin clavades al buc. La conclusió òbvia, doncs, i la que figura en un informe a l'Almirallat de 1763, va ser que no s'ha de permetre el contacte directe del ferro amb el coure en un entorn d'aigua de mar si es vol evitar una severa corrosió del ferro. Més tard, els vaixells s'han dissenyat tenint això en compte. No només l'aigua de mar era un electròlit molt bo, per la seva alta concentració de sal, sinó que l'atac dels claus va ser afavorit per la seva àrea d'exposició tan petita en comparació amb el de la coberta de coure del buc.
Sèrie galvànica i aplicacions miniatura|Corrosió d'un cargol en la unió amb un altre metall, exposats tots dos a la humitat ambiental.
Els metalls (incloent els aliatges) poden ser ordenats en una sèrie galvànica que representa el potencial que desenvolupen en un electròlit davant d'un elèctrode patró de referència. La posició relativa dels dos metalls en aquesta sèrie dona una bona indicació de quin metall de la parella és més probable que pateixi corrosió amb més rapidesa. No obstant això, altres factors com la salinitat, la ventilació i el cabal d'aigua poden influir considerablement en el procés.
La corrosió galvànica és de gran interès per a la indústria marina. Són molt comuns les taules amb sèries galvàniques de metalls en aigua de mar, a causa de l'àmplia utilització del metall en la construcció naval. Hi ha la possibilitat que la corrosió de la soldadura de plata d'una canonada d'aigua salada hagués causat una fallada que va conduir a l'enfonsament del vaixell USS Thresher i la mort de tots els seus tripulants.
La tècnica comú de la neteja de la plata per immersió de la plata i un tros de paper alumini en un bany d'aigua amb sal (generalment hidrogencarbonat de sodi) és un altre exemple de corrosió galvànica. Cal anar amb compte, ja que utilitzant aquesta tècnica netejarà l'òxid de plata que podria ser-hi com a decoració. Tampoc és aconsellable netejar així objectes de plata banyada en or, ja que es pot introduir corrosió galvànica no desitjada en el metall base.
Prevenció de la corrosió galvànica miniatura|Ànodes de sacrifici (alumini) muntats al vol en una estructura metàl·lica de acer per a prevenir la corrosió. miniatura|Corrosió per deteriorament del revestiment. Hi ha diverses maneres de reduir i prevenir aquest tipus de corrosió.Principis d'electrotècnia. Adolf Senna. Editorial Reverté, 1994. . Pág.437
Una manera és aïllar elèctricament els dos metalls entre si. A menys que estiguin en contacte elèctric, no hi pot haver una cel·la galvànica establerta. Això es pot fer usant plàstic o un altre aïllant per separar la canonada d'acer de la conducció d'aigua dels tubs metàl·lics a base de coure, o mitjançant l'ús d'una capa de greix per separar els elements. L'ús de juntes de material absorbent, que puguin retenir líquids, és sovint contraproduent. La canonada es pot aïllar amb un recobriment per canonades fabricat amb materials plàstics, o fetes de material metàl·lic recobert o revestit internament. És important que el recobriment tingui una longitud mínima d'uns 500 mm perquè sigui eficaç.
Una altra forma és mantenir els metalls secs i/o protegits dels compostos iònics (sals, àcids, bases), per exemple, pintant o recobrint el metall protegit amb pintura plàstica o resines epoxi, i deixant-los assecar.
Revestir els dos materials i, si no és possible cobrir-los tots dos, el revestiment s'aplicarà al més noble, el material amb major potencial de reducció. Això és necessari perquè si el revestiment s'aplica només en el material més actiu (menys noble), en cas de deteriorament de la coberta, hi haurà una àrea de càtode gran i una àrea d'ànode molt petita, i l'efecte en la zona serà gran, ja que la velocitat de corrosió serà molt elevada. També és possible triar dos metalls que tinguin potencials similars (vegeu taula). Com més propers entre si estiguin els potencials dels dos metalls, menor serà la diferència de potencial i, per tant, menor serà el corrent galvànica. Utilitzar el mateix metall per a tota la construcció és la forma més precisa d'igualar els potencials i prevenir la corrosió. Les tècniques de galvanoplàstia o recobriment electrolític amb un altre metall (xapat) també pot ser una solució. Es tendeix a utilitzar els metalls més nobles perquè millor resisteixen la corrosió: crom, níquel, plata i or són molt usats.William D. Callister. Introducció a la ciència i enginyeria dels materials. Vol 2. Pàg 595 Editorial Reverté, 1996.
La protecció catòdica mitjançant ànodes de sacrifici: Es connecta el metall que volem protegir amb una barra d'un altre metall més actiu, que s'oxida preferentment, protegint al primer metall. S'utilitzen un o més ànodes de sacrifici d'un metall que sigui més fàcilment oxidable que el metall protegit. Els metalls que comunament s'utilitzen per ànodes de sacrifici són el zinc, el magnesi i l'alumini. Això és habitual en els escalfadors d'aigua i tancs d'aigua calenta de les calderes. La manca de regularitat en substituir els ànodes de sacrifici en els escalfadors d'aigua disminueix severament la vida útil del tanc. Les substàncies per corregir la duresa de l'aigua tendeixen a degradar els ànodes de sacrifici i els tancs més ràpidament.
+Ànodes de sacrifici per protecció catòdica miniatura|Esquema de protecció d'una peça metàl·lica mitjançant un ànode de sacrifici unit a aquesta peça per prevenir la corrosió. miniatura|center|200px|Ànodes de zinc per a protecció catòdica de metalls exposats a la corrosió (canonades i dipòsits enterrats ...). miniatura|Ànode de sacrifici després exercir la seva funció de protecció. Per exemple, considerem un sistema compost per acer inoxidable 316 (un acer inoxidable de la sèrie 300, és un aliatge molt noble el que significa que és bastant resistent a la corrosió i té un alt potencial), i un acer dolç (un metall molt actiu amb menor potencial). L'acer dolç es corroirà en presència d'un electròlit, com l'aigua salada. Si es fa servir un ànode de sacrifici (com un aliatge de zinc, aliatges d'alumini o magnesi), aquests ànodes es corroiran, protegint els altres metalls. Aquesta és una pràctica comuna en la indústria marítima per protegir l'equipament del vaixell. Els vaixells que estan en contacte amb aigua salada fan servir o bé aliatges de zinc o d'alumini. Si els vaixells estan només en aigua dolça, s'utilitza un aliatge de magnesi. El magnesi té un dels potencials galvànics més alts de tots els metalls. Si es fa servir ha per exposada a l'aigua salada, com en un buc d'un vaixell d'acer o d'alumini, les bombolles d'hidrogen que es formen sota de la pintura causaran butllofes i descamació.
La protecció catòdica mitjançant un corrent elèctric és un altre exemple de protecció contra la corrosió. Una font d'alimentació elèctrica de corrent continu es pot connectar en el sentit oposat al corrent galvànic corrosiu. S'empra en estructures grans on els ànodes galvànics no poden subministrar suficient protecció. (Vegeu sistema de protecció catòdica per corrent forçat)
+Sistemes de protecció catòdica per corrent forçat miniatura|Esquema de protecció catòdica mitjançant corrent impresa per prevenir la corrosió d'una peça metàl·lica. miniatura|center|200px|Rectificador de protecció catòdica per generar un corrent continu oposada a la diferència de potencial entre metalls, causa de la corrosió. miniatura|Esquema d'un sistema de protecció catòdica per corrent forçat per protegir una canonada.