La colonització britànica d'Amèrica va establir les Tretze Colònies a Amèrica del Nord, que van ser l'origen dels Estats Units, així com de les províncies marítimes del Canadà, i diverses illes al mar Carib com Jamaica i Barbados.
Antecedents El primer assentament documentat d'europeus a les Amèriques va ser Vinland, establert pels nòrdics dirigits per Leif Erikson al voltant de l'any 1000 al que avui és Terranova. Més tard, l'exploració europea d'Amèrica del Nord es va reprendre amb l'expedició de Cristòfor Colom el 1492 patrocinada per Espanya. L'exploració anglesa va començar gairebé un segle després.
La primera colonització A finals del segle XVI, l'Anglaterra protestant es va veure embolicada en una guerra religiosa amb l'Espanya catòlica. Buscant debilitar el poder econòmic i militar d'Espanya, corsaris anglesos com Francis Drake i Humphrey Gilbert van assetjar la navegació espanyola. Gilbert va proposar la colonització d'Amèrica del Nord segons el model espanyol, amb l'objectiu de crear un imperi anglès rendible que també pogués servir de base als corsaris. Després de la mort de Gilbert, Walter Raleigh va assumir la causa de la colonització nord-americana, patrocinant una expedició de 500 homes a l'Illa de Roanoke. El 1584, els colons van establir la primera colònia anglesa permanent a Amèrica del Nord, però els colons estaven mal preparats per a la vida al Nou Món, i el 1590, els colons havien desaparegut. Un intent d'establir una colònia a Guaiana el 1604 va durar només dos anys i va fracassar en el seu objectiu principal de trobar jaciments d'or, i les colònies de Santa Lucia (1605) i Granada (1609) també van desaparèixer ràpidament. Malgrat el fracàs d'aquestes primeres colònies, els anglesos van continuar interessats en la colonització d'Amèrica del Nord per raons econòmiques i militars.
L'assentament de 1607 de la colònia de Jamestown a la badia de Chesapeake, mentre que la Colònia de Popham de la Companyia Plymouth no va reeixir i Virgineola (Bermuda) es va poblar pel naufragi del Sea Venture el 1609. Tant Roanoke com Jamestown s'havien basat en el model de plantació irlandès. Més al nord, els anglesos també van establir la colònia de Terranova el 1610, que es va centrar principalment en la pesca del bacallà.
Les Bermudes van ser aviat més poblades, autosuficients i pròsperes que Jamestown i foren pioneres en el cultiu del tabac com a motor del seu creixement econòmic, però com que l'agricultura del tabac de Virgínia la va superar a la dècada de 1620 i quan els virginians van descobrir la rendibilitat del cultiu de tabac també van emular la seva indústria del tabac, el preu del tabac de les Bermudes va caure i la colònia es va tornar no rendible per a molts d'ells i la població de l'assentament va passar de 400 colons el 1617 a 1240 el 1622. La London Company va quedar en fallida en part a causa de les freqüents guerres amb els nadius americans propers, fent que la corona anglesa prengués el control directe de la Colònia de Virgínia, com es va conèixer Jamestown i els seus voltants.
miniatura|El Mayflower a la badia de Plymouth (William Halsall, 1882) El Consell de Plymouth per a Nova Anglaterra va patrocinar diversos projectes de colonització, entre ells establir una colònia per a un grup de puritans anglesos coneguts avui com els pares pelegrins. El 1620, el Mayflower va transportar els pelegrins a través de l'Atlàntic i van establir la colònia de Plymouth a Cape Cod. Els pelegrins van patir un primer hivern extremadament dur en el que van morir la meitat dels cent colons que van morir. El 1621, la colònia de Plymouth va poder establir una aliança amb la propera tribu Wampanoag ajudant a la colònia a adoptar pràctiques agrícoles efectives i a dedicar-se al comerç de pells i altres materials. Diverses altres colònies angleses es van establir a Amèrica del Nord durant els segles XVII i XVIII. Amb l'autorització d'una carta reial, la Hudson's Bay Company va establir el territori de Rupert's Land a la conca de drenatge de la Badia de Hudson. Encoratjat per l'èxit de Virgínia, el 1627 Carles I d'Anglaterra va concedir una carta a la Companyia de Barbados per a l'assentament de l'illa deshabitada de Barbados al Carib, on els primers colons van fracassar en els seus intents de conrear tabac, però van trobar un gran èxit en el cultiu de sucre.
El creixement (1630-1689) El Carib L'èxit dels esforços de colonització a Barbados va encoratjar l'establiment de més colònies del Carib, i el 1660 Anglaterra havia establert colònies de sucre del Carib a Saint Kitts, Antigua, Nevis i Montserrat. La colonització anglesa de les Bahames va començar el 1648 amb un petit grup de puritans exiliats de les Bermudes durant la Guerra Civil anglesa liderats per David Marley que va establir una colònia a l'illa d'Eleuthera. Anglaterra va establir una altra colònia de sucre el 1655 després de la reeixida invasió de Jamaica durant la Guerra anglo-espanyola. Espanya va reconèixer la possessió anglesa de Jamaica i les illes Caiman en el Tractat de Madrid de 1670. Durant el , les colònies de sucre van adoptar el sistema de plantacions dependents del treball esclau utilitzat amb èxit pels portuguesos al Brasil. El govern anglès va valorar la importància econòmica d'aquestes illes per sobre de la de Nova Anglaterra. Fins a l'abolició del seu comerç d'esclaus el 1807, Gran Bretanya va ser responsable del transport de 3,5 milions d'esclaus africans a les Amèriques, un terç de tots els esclaus transportats a través de l'Atlàntic. Molts dels esclaus van ser capturats per la Companyia Reial Africana a l'Àfrica Occidental, encara que d'altres procedien de Madagascar. Aquests esclaus aviat van arribar a formar la majoria de la població a les colònies del Carib com Barbados i Jamaica, on es van establir estrictes codis d'esclaus en part per dissuadir les rebel·lions d'esclaus.
Nova Anglaterra miniatura|Territoris controlats pels europeus a nord Amèrica en 1650 Després de l'èxit de les colònies de Jamestown i Plymouth, diversos grups anglesos més van establir colònies a la regió que es van conèixer com a Nova Anglaterra. El 1629, un altre grup de puritans liderat per John Winthrop va establir la Colònia de la Badia de Massachusetts, i el 1635 aproximadament deu mil colons anglesos vivien a la regió entre el riu Connecticut i el riu Kennebec. Després de derrotar els Pequot a la Guerra Pequot, els colons puritans van establir la Colònia de Connecticut a la regió que els Pequot havien controlat anteriorment. La Colònia de Rhode Island i Plantations de Providence van ser fundades en 1636 per Roger Williams, un líder purità que va ser expulsat de la colònia de la badia de Massachusetts després d'advocar per una separació formal amb l'Església d'Anglaterra. Com que Nova Anglaterra era una regió relativament freda i infèrtil, les colònies de Nova Anglaterra es basaven en la pesca i el comerç a llarga distància per mantenir l'economia.
La convivència entre colons i nadius va ser pacífica al principi, però la contínua arribada de colons europeus i la seva expansió cap a l'interior del continent, els va portar a envair cada vegada més terres dels indis ocasionant continus enfrontaments, fins que en 1675 es va desencadenar la Guerra del Rei Philip, amb conseqüències dramàtiques especialment, per a les poblacions indígenes: els narragansett, els wampanoag, els podunk, els nipmuck, els mohicans i altres poblats van ser, pràcticament, exterminats, i els supervivents van ser fets esclaus i venuts fora de la regió.Museu dels Pelegrins
El Sud El 1632, Cæcilius Calvert, el segon Lord Baltimore, va rebre la Carta per fundar una colònia el 20 de juny, 1632 de Carles I d'Anglaterra. La nova colònia fou nomenada la Província de Maryland, en homenatge a la reina d'Anglaterra, Enriqueta Maria. Havia de ser un refugi per a catòlics anglesos, tot i que els catòlics mai van arribar a ser la majoria. Els primers colons van arribar al territori el 25 de març de 1625. Va atreure sobretot immigrants protestants, molts dels quals menyspreaven la política de tolerància religiosa de la família Calvert. A mitjans del , les colònies de Chesapeake, inspirades per l'èxit de l'esclavitud a Barbados, van iniciar la importació massiva d'esclaus africans. Encara que molts dels primers esclaus finalment van aconseguir la seva llibertat, després de 1662, la Colònia de Virgínia va adoptar polítiques que van passar l'estatus d'esclaus de mare a fill i van concedir als propietaris d'esclaus un domini gairebé total de la seva propietat humana.
A les Bermudes, administrades per la societat de Somers Isles, que només obtenia beneficis de l'exportació del tabac, que s'havia tornat poc rendible de conrear, els terratinents amb vot sobre la política de l'empresa intentaven suprimir el desenvolupament de l'economia marítima dels colons per forçar la producció de tabac, que requeria pràctiques agrícoles insostenibles a mesura que es requeria produir més per compensar el descens del valor. Tot i que algunes de les colònies continentals més noves establertes en gran part per protestants antiepiscopals es van posar al costat del Parlament durant la Guerra Civil anglesa, la Colònia de Virgínia, la Província de Maryland, la colònia de Terranova i altres colònies com les Bermudes van donar suport a la Corona reconeixent Carles II i el Parlament va prohibir el comerç amb les Barbados, Virgínia, Bermudes i Antego. Molts dels independents religiosos de les Bermudes, que s'havien posat al costat del Parlament, es van veure obligats a exiliar-se.
La ira de les Bermudes per les polítiques de la Somers Isles Company finalment els va portar les seves queixes a la Corona després de la Restauració, que a revocar la Carta Reial de la companyia i a assumir l'administració directa de les Bermudes el 1684, i e colons van abandonar l'agricultura, diversificant la seva indústria marítima per ocupar molts nínxols de comerç intercolonial entre Amèrica del Nord i les Índies Occidentals. La massa terrestre limitada de les Bermudes i l'elevada taxa de natalitat van dur a una emigració constant a les colònies continentals del sud, incloent la província de Carolina, que es va assentar des de les Bermudes el 1670, així com als assentaments de les Índies Occidentals, inclosos l'Illa de Providència el 1631, les Bahames el 1648 i l'ocupació estacional de les illes Turks des del 1681.
Colònies Mitjanes En 1609 els comerciants holandesos havien establert llocs de comerç de pells als rius Hudson, Delaware i Connecticut, creant finalment la colònia dels Nous Països Baixos, amb capital a Nova Amsterdam i que el 1657 es va expandir mitjançant la conquesta de la colònia de Nova Suècia, centrada a la vall de Delaware però malgrat l'èxit comercial no va aconseguir atreure el mateix nivell d'assentament que les colònies angleses i la rendició del Fort Amsterdam al Regne Unit el 1664 fou una de les raons de la Segona guerra Anglo-Holandesa. El 1664, el duc de York va rebre el control de les colònies angleses al nord del riu Delaware. Va crear la província de Nova York a partir de l'antic territori holandès i va rebatejar Nova Amsterdam com a Nova York. També va crear les províncies de West Jersey i East Jersey d'antigues terres holandeses situades a l'oest de la ciutat de Nova York, donant els territoris a John Berkeley i George Carteret. East Jersey i West Jersey s'unificarien més tard com a província de Nova Jersey el 1702.