Cir II el Gran (vers el 600 aC - 4 de desembre del 530 aC) fou rei d'Anshan i rei dels reis de l'imperi Persa, fundador de l'imperi aquemènida. Achaemenid dynasty (i. The clan and dynasty) Procedent de Pèrsida, va portar la dinastia aquemènida al poder derrotant l'Imperi Mede i abraçant tots els estats civilitzats anteriors de l'antic Orient Pròxim, Achaemenid dynasty (i. The clan and dynasty) expandint-se enormement per la major part de l'Àsia Occidental i gran part de l'Àsia Central per crear el que aviat es convertiria en l'imperi més gran de la història de l'època. Achaemenid dynasty (i. The clan and dynasty)
Els antics grecs el coneixien com a Κῦρος ὁ Πρεσβύτερος (Kŷros ho Presbýteros, Kiros el Vell, Cir -pronunciat Kir- en la seva forma llatinitzada), i en antic persa antic Kūruš (que potser voldria dir 'com el sol'). En persa modern s'anomena کوروش Kurosh. Els autors clàssics Ctèsies i Plutarc relacionaven el mot amb la paraula 'sol'. No obstant això, els autors moderns tendeixen a interpretar el mot com a 'jove' o ‘el que humilia als seu enemic en una disputa verbal'. L'epítet «el Gran» és emprat en les fonts gregues, les quals també el denominen «el Vell», en contraposició al posterior Cir el Jove.
Cir el Gran va ser particularment reconegut entre els estudiosos contemporanis per la seva política habitual de tolerància envers els costums i les religions dels pobles a les terres que va conquerir. De la mateixa manera, és exaltat en el judaisme pel seu paper en l'alliberament del poble jueu del captiveri babilònic mitjançant la publicació de l'Edicte de Restauració després de la conquesta persa de Babilònia. Aquest esdeveniment es descriu a la Bíblia hebrea com el retorn a Sió, mitjançant el qual els jueus desplaçats van ser repatriats al que havia estat el Regne de Judà, permetent així el ressorgiment de la sobirania jueva a la Terra d'Israel. Cir també va facilitar les aspiracions jueves per a un nou Temple a Jerusalem, a la província de Yehud, de l'Imperi aquemènida, on s'havia trobat el Temple original de Salomó abans de ser destruït durant el setge babilònic de Jerusalem. Els seus esforços van resultar en la finalització del Segon Temple, que va marcar l'inici del Període del Segon Temple i del judaisme del Segon Temple. Segons el Llibre d'Isaïes, Va ser ungit per Jahvè i va ser designat explícitament el "messies" per a aquesta tasca; Cir és l'única figura no jueva que és venerada en aquesta capacitat.
Cir II fou el fill i successor de Cambises I i d'una princesa mede de nom Mandana de Mèdia, filla d'Astíages de Mèdia, que per tant era el seu avi. Cir va tenir dos fills, Cambises (rei Cambises II) i Smerdis; i diverses filles, de les quals la més coneguda és Atossa que es va casar amb Darios I el Gran i fou mare de Xerxes I de Pèrsia. Va accedir al tron al tomb de la quarantena. En circumstàncies desconegudes va assolir la direcció de les tribus perses que tenia fins aquells moments el seu cosí Arsames. Va establir llavors la seva capital a Pasàrgada.
Orígens miniatura|esquerra|La infància de Cir, rei de Pèrsia (Sebastiano Ricci (1659-1734) Cir era fill de Cambises I d'Anshan, de la dinastia aquemènida, i, segons Heròdot, de Mandana, filla del rei mede Astíages i d'Arienis, princesa del regne de Lídia. Els seus ascendents li proporcionen certa legitimitat als trons de Mèdia i Lídia, tot i que les aliances dinàstiques eren usuals no es descarta que aquests antecessors siguin fruit d'un invent de la propaganda oficial que empra Cir al llarg de la seva vida.
Els antecessors de Cir lideraven els grups perses establerts en la zona muntanyosa situada a l'est de l'antic regne d'Elam (situat al sud-est de l'actual Iran) des d'inicis del , sota el domini d'Aquemenes (llegendari fundador de la dinastia aquemènida). Ostentaven el títol de «rei d'Anshan», ciutat de forta tradició elamita, i des del eren vassalls del regne de Mèdia. La residència real de Cir se situà a Pasàrgada, prop d'Anshan; no obstant això, és probable que ja s'emprés Susa, un altre antic centre urbà situat al nord-oest d'Elam, com a capital alternativa.
L'avi de Cir II, Cir I d'Anshan, pot ser identificat amb el Cir de Parsumas mencionat pel rei assiri Assurbanipal cap al 639 aC; fet que situaria la data de naixement de Cir prop del 600 aC, tot coincidint amb les notícies donades per l'historiador grec Dinó (el qual és citat per Ciceró al De Divinatione). En cas contrari, el naixement de Cir s'hauria de situar vora el 580 aC
Certes inscripcions trobades a Ecbàtana (Mèdia, al nord de l'Iran) indicarien que Ariaramnes i Arsames, membres d'una casa col·lateral de la dinastia, haurien regnat en co-regència de Cir I i Cambises I.Textos Perses No obstant això, per raons d'estil i context històric, no és clar si dites inscripcions són falsificacions o bé obra de reis posteriors, descendents de Darios I (net d'Arsames i besnet d'Ariaramnes), o bé es tracta d'obres modernes.
Biografia miniatura|Estendard de Cir el Gran Primers anys La data més coneguda del naixement de Cir se situa entre 600-599 aC o 576-575 aC.La majoria de les fonts mostren indistintament 600 aC o 575 aC com l'any de naixement de Cir. La Torà diu que Cir tenia 40 anys el 559 aC, el que situaria el seu naixement el 599 aC (com posteriorment els estudiosos Bíblics afirmarien), però altres fonts semblen optar pel 600 aC, indicant un possible error d'un any. Les mostres cuneïforme suggereixen una altra possibilitat: el 576 aC, però, una altra vegada, més fonts semblen afavorir el 575 aC per al seu naixement. Per això, no hi ha encara una resposta decisiva. Poc se'n sap dels seus primers anys, al comptar només amb unes quantes fonts conegudes per detallar aquesta etapa de la seva vida, i moltes s'han fet malbé o han s'han perdut.
Ascensió a "rei dels reis" El jove Cir va rebel·lar-se contra el seu avi Astíages i es va proclamar independent. Quan va aconseguir tot el poder, els països que estaven sotmesos als medes es van unir voluntàriament als perses: Hircània, Pàrtia i probablement Armènia. La frontera amb Lídia era a Capadòcia que pertanyia abans als medes. D'acord amb la crònica de Nabònides Cir era rei d'Elam, el que pressuposa que aquest regne fou conquerit o sotmès abans del 550 aC.
Astíages, el rei enderrocat, era aliat de Nabònides de Babilònia, Cressus de Lídia (fill d'Aliates II de Lídia i, per tant, cunyat d'Astíages) i Amasis II d'Egipte.
Cir va lluitar contra el rei de Lídia i el va derrotar a Petèria i a Timbrea, el va fer presoner i va ocupar la capital Sardes, acabant amb el regne de Lídia el 547 aC.
El 538 aC Cir va derrotar a Nabònides a Opis i va ocupar Babilònia el 29 d'octubre. Cir va assumir el títol de rei de Babilònia, Sumer i Accad i rei dels quatre extrems de la Terra.
L'imperi fou organitzat en satrapies governades per uns funcionaris anomenats sàtrapes que gaudien d'una ampla autonomia. Dins de cada satrapia hi havia territoris tribals, regnes o petits estats, i territoris administrats directament. Els seus habitants tenien obligacions diferents, des del pagament d'un petit tribut al subministrament de materials, soldats, màquines de guerra i altres. Proveir de soldats al rei era obligació gairebé per tots.
La tolerància religiosa fou general i la protecció de les religions locals li van permetre obtenir el suport de molts pobles. Els jueus, exiliats a Babilònia, van poder tornar al seu país i reconstruir el temple de Jerusalem, i van demostrar tant d'afecte al rei que el van considerar messies (rei nomenat per deu), essent l'únic gentil que ha rebut aquest tracte (al Tanakh). Els jueus el van designar amb el nom de Koresh. Cir era probablement zoroastrià i els mags ocupaven llocs rellevants a la cort.
Mort miniatura|esquerra|Pasàrgada: la tomba de Cir Cir es va enfrontar a la tribu dels massàgetes, que vivien a l'estepa a l'actual Uzbekistan i eren d'arrel escita. Va derrotar-los i el rei massàgeta Espargàpises va caure presoner i es va suïcidar, però després la mare d'aquest, Tomiris, va aconseguir vèncer Cir, que va morir en la batalla el 4 de desembre de 530 aC (anteriorment la seva mort es va datar el 529 aC), quant tenia uns setanta anys.
Una altra versió de la seva mort la dona Ctèsies de Cnidos, que explica que va morir a mans d'Amoreos, un rei dels derbices en una batalla.Ctèsies. Pèrsica, C, 6
Va ser enterrat a Pasàrgada, i la seva tomba es considera l'edifici amb fonaments aïllats de la resta més antic del món. El va succeir el seu fill gran Cambises II de Pèrsia.
Campanyes militars Imperi Mede miniatura|upright=1|L'imperi Mede, regne de Lídia, i imperi Neobabilònic, abans de les conquestes de Cir el Gran
Encara que el seu pare va morir el 551 aC, Cir ja l'havia succeït al tron el 559 aC. Amb tot, Cir no era encara un governant independent. Com els seus predecessors, Cir havia de reconèixer el senyoriu Mèdia. Durant el regnat d'Astíages, l'imperi Mede governava la majoria de l'Antic Orient Mitjà, des de la frontera del Regne de Lídia a l'oest fins a l'Imperi Part i els perses a l'est.
En la versió d'Heròdot fou el general mede Hàrpag (i segons Nicolau de Damasc fou el persa Oebaras), qui buscant venjança va convèncer Cir de reunir el poble persa per revoltar-se contra el seu avi Astíages de Mèdia i senyor feudal. Tanmateix, és probable que tant Hàrpag com Cir es rebel·lessin a causa de la seva insatisfacció amb les polítiques d'Astíages.Harpagus : general Mede, "ajudant de cambra" del rei dels perses, Cir el Gran. Des del començament de la rebel·lió l'estiu de 553 aC, amb la seva primera batalla tenit lloc des de començaments de 552 aC, Hàrpag, amb Cir, portaven els seus exèrcits contra els Medes fins a la captura d'Ecbàtana el 549 aC, conquerint eficaçment l'Imperi Mede.P. Briant, Des de Cir a Alexander, pàg. 31-33. Cap al 550 aC Astíages es va decidir a atacar al seu net, però després d'obtenir dues victòries, el seu exèrcit fou derrotat per Cir a prop de Pasàrgada i l'exèrcit mede es va retirar. Segons Ctsies el rei mede Astíages fou assassinat pel magnat persa Oebaras sense coneixement de Cir en tornar de la satrapia de Barcània que suposadament havia governat. Així vers el 549 aC es va acabar l'imperi Mede i Cir II el Gran va establir l'imperi Persa prenent el títol únic de "Rei de Pèrsia" cap al 546 aC en comptes del de rei d'Anshan i rei dels medes i perses.
Amb Astíages fora del poder, tots els seus vassalls (incloent-hi molts dels parents de Cir) eren ara sota la seva jurisdicció. El seu oncle Arsames, havia estat el rei de la ciutat estat de Parsa sota els Medes, per això hauria hagut de deixar el seu tron. Tanmateix, aquest trasllat de poder dins de la família sembla que va ser prou intel·ligent, i és probable que Arsames fossi encara el governador nominal de Parsa, sota l'autoritat de Cir més com a Príncep Gran Duc que com a Rei. El seu fill, Hystaspes, que era també cosí segon de Cir, es va fer sàtrapa de Pàrtia i Frígia. Cir així unia els regnes Aquemènida de Parsa i Anshan de Pèrsia. Arsames viuria per veure el seu net convertir-se en Darios I el Gran, xahanxà de Pèrsia, després de les morts dels dos fills de Cir.A. Sh. Sahbazi, "Arsama", en Eancyclopaedia Iranica .
La conquesta de Cir de l'imperi Mede eren el començament de les seves guerres. Astíages havia estat aliat amb el seu cunyat Cressus de Lídia (fill d'Aliates II), Nabònides de Babilònia, i Amasis II d'Egipte, i pretenien unir les forces per lluitar contra Cir. Aquest es va enfrontar amb Cressus el rei de Lídia.
Imperi de Lídia i Àsia Menor miniatura|Cressus a la pira. àmfora de figures vermelles d'Àtica, 500-490 aC, Louvre (G 197)