miniatura|Divisió planejada i definitiva d'Europa d'acord amb el Pacte Mólotov-Ribbentrop, amb arranjaments posteriors Locupació dels Estats Bàltics va ser l'ocupació militar dels tres estats bàltics (Estònia, Letònia i Lituània) per la Unió Soviètica, sota els auspicis del Pacte Mólotov-Ribbentrop el 14 de juny de 1940, seguida per la seva incorporació a l'URSS com a repúbliques constrituents, així com la posterior ocupació de les Repúbliques Bàltiques per l'Alemanya Nazi des del 22 de juny de 1941 i la seva incorporació al Reichskommissariat Ostland, que finalitzà quan l'Exèrcit Roig van reconquerir el control de la regió al maig de 1945. Els estats bàltics van tornar a ser independents el 20-21 d'agost de 1991.

Els governs dels estats bàltics,The Occupation of Latvia at Ministry of Foreign Affairs of the Republic of Latvia els Estats Units i els seus tribunals, el Parlament Europeu,Motion for a resolution on the Situation in Estonia by Unió Europea

el Tribunal Europeu de Drets HumansEuropean Court of Human Rights cases on Occupation of Baltic States i el Consell de Drets Humans de les Nacions Unides declararen que aquests països havien estat envaïts, ocupats i incorporats il·legalment a la Unió Soviètica sota les previsions del Pacte Mólotov-Ribbentrop de 1939, primer per la Unió Soviètica, després per l'Alemanya Nazi entre 1941 i 1944, i de nou per la Unió Soviètica des de 1944 i fins a 1991."The Soviet Red Army retook Estonia in 1944, occupying the country for nearly another half century." (Frucht, Richard, Eastern Europe: An Introduction to the People, Lands, and Culture, ABC-CLIO, 2005 , p. 132Country Profiles: Estonia, Latvia, Lithuania at UK Foreign OfficeThe World Book Encyclopedia The History of the Baltic States by Kevin O'Connor See, for instance, position expressed by European Parliament, which condemned "the fact that the occupation of these formerly independent and neutral States by the Soviet Union occurred in 1940 following the Molotov/Ribbentrop pact, and continues." "After the German occupation in 1941–44, Estonia remained occupied by the Soviet Union until the restoration of its independence in 1991." Aquesta política de no reconeixement donà força al principi de continuïtat legal, la qual sostenia que, de iure, els estats bàltics seguien sent estats independents sota l'ocupació il·legal durant el període 1940-1991.David James Smith, Estonia: independence and European integration, Routledge, 2001, , pXIX

En la revisió de la història soviètica que començà durant la perestroika el 1989, la Unió Soviètica condemnà el protocol secret entre l'Alemanya Nazi i el mateix govern soviètic.The Forty-Third Session of the UN Sub-Commission at Google Scholar Tot i això, l'URSS mai no considerà la seva presència al Bàltic com una ocupació, i considerà les Repúbliques Socialistes Soviètiques d'Estònia, Letònia i Lituània com a repúbliques constituents. El govern rus i diversos oficials de l'estat mantenen que l'annexió soviètica dels Estats Bàltics va ser legítima.

Els Estats Bàltics recuperaren la seva sobirania el 1991 durant la dissolució de la Unió Soviètica. Rússia va començar a retirar les tropes dels països bàltics (a partir de Lituània) el 1993. La retirada total de les tropes desplegades per Moscou va tenir lloc a l'agost de 1994.Baltic Military District globalsecurity.org Rússia va acabar oficialment la seva presència militar en els països bàltics, a l'agost de 1998 pel desmantellament de l'estació de radar Skrunda-1 a Letònia. Les instal·lacions desmantellades van ser repatriades a Rússia i el lloc va tornar sota el control de Letònia, amb l'últim soldat rus deixant sòl Bàltic a l'octubre de 1999.The Weekly Crier (1999/10) Baltics Worldwide.

Rerefons

A primeres hores del 24 d'agost de 1939, la Unió Soviètica i el Tercer Reich van signar un pacte de no-agressió amb vigència de 10 anys, anomenat el Pacte Mólotov-Ribbentrop. De manera més notable, el pacte contenia un protocol secret segons el qual els països de l'Europa Septentrional i Oriental quedaven dividits en esferes d'influència alemanyes i soviètiques.Text of the Nazi-Soviet Non-Aggression Pact, executed August 23, 1939 Al nord, Finlàndia, Estònia i Letònia quedaven dins de l'esfera soviètica. Polònia havia de ser dividida: les regions a l'est dels rius Narev, Vístula i San quedarien en mans soviètiques, mentre que les regions occidentals serien per a Alemanya. Lituània, fronterera amb Prússia Oriental, quedava dins de l'esfera d'influència alemanya, tot i que un segon protocol secret acordat el setembre de 1939 assignava la majoria de Lituània a la Unió Soviètica.Christie, Kenneth, Historical Injustice and Democratic Transition in Eastern Asia and Northern Europe: Ghosts at the Table of Democracy, RoutledgeCurzon, 2002, D'acord amb aquest protocol secret, Vílnius, la capital històrica lituana, tornaria a aquest país, car des del període d'entreguerres havia quedat en mans poloneses.

Al final de la invasió soviètica de Polònia, el 6 d'octubre, els soviètics pressionaren a Finlàndia i als Estats Bàltics perquè signessin tractats d'assistència mútua. Els soviètics qüestionaren la neutralitat d'Estònia després que un submarí polonès escapés el 18 de setembre. Una setmana després, el ministre d'afers exteriors estonià va rebre un ultimàtum a Moscou: els soviètics exigien que es conclogués un tractat d'assistència mútua per establir bases militars a Estònia.Hiden & Salmon (1994). p. 110.The Baltic States: Estonia, Latvia and Lithuania by David J. Smith, Page 24, Els estonians no tenien elecció i acceptaren bases de l'exèrcit, navals i aèries en dues illes i al port de Paldiski. El tractat corresponent va signar-se el 28 de setembre de 1939. Letònia els seguí el 5 d'octubre de 1939, i Lituània poc després, el 10 d'octubre de 1939. Aquests acords van permetre a la Unió Soviètica establir bases al territori dels estats bàltics durant la duració de la guerra europea, així com enviar 25.000 soldats a Estònia, 30.000 a Letònia i 20.000 a Lituània des d'octubre de 1939.

Ocupació i annexió soviètica 1940-41 Al setembre i octubre de 1939, el govern soviètic forçà els estats bàltics a signar pactes d'assistència mútua, que donaven el dret a la Unió Soviètica d'establir bases militars. El maig de 1940, els soviètics canviaren d'idea i pensaren en una intervenció militar directa, però encara seguiren intentant usar un govern titella.Hiden & Salmon (1994). p. 113. El seu model era la República Democràtica de Finlàndia, un règim titella que els soviètics van establir el primer dia de la Guerra d'Hivern.Hiden & Salmon (1994). p. 112. Els soviètics organitzaren una campanya de premsa contra les suposades simpaties pro-Aliats dels Països Bàltics. Al maig, els alemanys van envair França, aconseguint derrotar-la i ocupar-la només un mes després. A finals de maig i inicis de juny, els estats bàltics van ser acusats de col·laboració militar contra la Unió Soviètica. El 15 de juny, el govern lituà ja no va tenir alternativa i acceptà l'ultimàtum soviètic, permetent l'entrada d'un nombre no especificat de tropes soviètiques al seu territori. El Primer Ministre, Antanas Smetona, proposà la resistència armada contra els soviètics, però el govern ho rebutjà, proposant els seus propis candidats per encapçalar el règim. No obstant això, els soviètics ho rebutjaren i enviaren a Vladimir Dekanozov perquè es fes càrrec del govern mentre que l'Exèrcit Roig ocupava el país.Hiden & Salmon (1994). p. 114.

El 16 de juny, Letònia i Estònia també van rebre ultimàtums, i l'Exèrcit Roig ocuparia ambdós països poc després. El govern soviètic posaria a Andrei Vixinski com a líder de Letònia i a Andrei Jdànov a Estònia. Els nous governs dels Estats Bàltics es formaren el 18 i el 21 de juny, enmig de línies de Front popular. Sota la supervisió soviètica, els nous governs de comunistes i companys de ruta van fer eleccions falsejades. Ben aviat, els nous governs demanaren l'admissió dins de la Unió Soviètica. Lituània va ser incorporada a la Unió Soviètica el 3 d'agost, Letònia el 5, i Estònia el 9. Els presidents d'Estònia i Letònia van ser empresonats, i posteriorment moririen a Sibèria. El juny de 1941, els nous governs realitzaren deportacions massives d'enemics del poble. Conseqüentment, quan els alemanys van envair les repúbliques bàltiques, van ser molts els qui els van rebre com a alliberadors.Gerner & Hedlund (1993). p. 59.

Ocupació alemanya 1941-1944 La província dOsland i l'Holocaust El 22 de juny de 1941, els alemanys van envair la Unió Soviètica. Els estats bàltics, recentment sovietitzats per amenaces, per la força i el frau, generalment donaven la benvinguda les tropes alemanyes quan van travessar les fronteres.Hiden & Salmon (1994). p. 115. A Lituània, esclatà una revolta i s'establí un govern provisional independent. A mesura que les tropes alemanyes s'apropaven a Riga i a Tallin, es realitzaren diversos intents per restablir els governs nacionals. S'esperava que els alemanys restablirien la independència bàltica. Com que les esperances polítiques s'esfumaren ben aviat, la cooperació dels bàltics va disminuir en entusiasme o cessa.Baltic states German occupation at Encyclopædia Britannica] Els alemanys animaren els territoris bàltics a annexionar-se al Tercer Reich on els elements útils serien assimilats i els no vàlids serien exterminats. En realitat, la política d'ocupació va ser més complicada i els Estats Bàltics van quedar integrats juntament amb Belarús al Reichskommissariat Ostland per motius administratius.Hiden & Salmon (1994). p. 116. La regió va ser dirigida per Hinrich Lohse, que va estar obsessionat per les normatives burocràtiques. La zona del Bàltic només era la regió oriental d'una zona que es preveia que esdevindria una província del Tercer Reich.Hiden & Salmon (1994). p. 117.

Les actituds racials nazis cap als bàltics diferien entre les autoritats nazis. A la pràctica, les polítiques racials estaven dirigides no contra la majoria dels bàltics, sinó contra els jueus. Grans quantitats de jueus vivien a les ciutats principals, notablement a Vílnius, Kaunas i Riga. Les unitats mòbils de matances alemanyes assetjaren centenars de milers de jueus; el Einsatzgruppe A, destacat a la zona del Bàltic, va ser la unitat més efectiva de les quatre. La política alemanya obligava els jueus a viure en guetos. El 1943, Heinrich Himmler ordenà a les seves tropes a liquidar els guetos i a enviar als supervivents als camps de concentració. Molts bàltics van col·laborar activament a la matança dels jueus, i els nazis provocaven progroms a nivell local, especialment a Lituània.Hiden & Salmon (1994). p. 118. Només un deu per cent dels jueus estonians, lituans i letons van aconseguir sobreviure a la guerra. Tot i això, per a la majoria de la població bàltica, el mandat nazi va ser més lleuger que no pas havia estat el soviètic. A més, va ser menys brutal que altres ocupacions alemanyes en altres regions de l'Europa Oriental.Hiden & Salmon (1994). p. 119. Diversos regims titella portaren a terme accions administratives i es permeté funcionar les escoles. No obstant això, es negà a la major part de la població el dret a tenir terres o negocis.

Intents de restaurar la independència i ofensiva soviètica