Esdeveniments Països Catalans 13 de juny, Barcelonaː Inauguració al Passeig de Gràcia del Prado Catalán, un recinte recreatiu, amb jardins, atraccions, concerts i teatre. 18 de novembre, Barcelona: Inauguració del Teatre Romea, que rebé aquest nom en homenatge al popular actor Julián Romea. 8 de desembre, Vila de Gràcia, Barcelonaː S'inaugura el Campanar de Gràcia o «Torre del Rellotge», a la plaça de la Vila, esdevingut un dels símbols del barri. 23 de juny, Barcelona: s'inaugura el Ferrocarril de Sarrià a Barcelona. Resta del món
10 de gener, Londres, Imperi Britànic: s'inaugura Metro de Londres essent el primer del món. 1 de juliol, La batalla de Gettysburg (1-3 de juliol de 1863) va ser la batalla que va causar més baixes de tota la Guerra Civil americana i sovint s'ha descrit com el punt d'inflexió de la guerra. 17 - 23 d'agost Charleston (Carolina del Sud): Segona batalla de Fort Sumter entre les tropes dels Estats Units d'Amèrica i les dels Estats Confederats d'Amèrica. 25 d'octubre, San Salvador, El Salvador: l'exèrcit guatemalenc, després d'un setge de 25 dies, conquereix i saqueja la ciutat. Es funda el Royal Engineers Association Football Club, club de futbol del cos d'enginyers de l'exèrcit britànic. 30 d'abril, Comtat de Cullman, Alabama: Batalla de Day's Gap, primera de les escaramusses de la Guerra Civil dels Estats Units.
Naixements Països Catalans 27 de febrer, València: Joaquim Sorolla i Bastida, pintor valencià (m. 1923). 8 d'abril, Barcelona: Josep Llimona i Bruguera, escultor, un dels millors representants de l'escultura modernista catalana. 16 de juliol, Terrassa: Alfons Sala i Argemí, industrial, advocat i polític català. 18 de setembre, Godella, Horta Nord: Lambert Alonso i Torres, tenor i pintor valencià (m. 1929). 26 de setembre, València: Agustín Trigo Mezquita, farmacèutic, industrial i polític valencià, alcalde de València el 1931 (m. 1952). 4 de novembre, Vulpellac: Trinitat Aldrich i de Pagès, poeta catalana (m. 1939). 23 de novembre, Banyuls de la Marenda: François Bassères, metge militar rossellonès.
Resta del món 1 de gener: Pierre de Coubertin, pedagog francès i historiador, fundador dels Jocs Olímpics moderns (m. 1937). 17 de gener, Manchester (Anglaterra): David Lloyd George, polític britànic, Primer Ministre del Regne Unit (m. 1945). 12 de març: Gabriele d'Annunzio, escriptor i polític italià (m. 1938). 5 d'abril, Parma: Leonilda Gabbi, soprano italiana (m. 1919). 8 d'abril, Groningen: Barbara Elisabeth van Houten, pintora neerlandesa (m. 1950). 29 d'abril: Alexandria, Egipte: Konstandinos Kavafis, poeta grec (m. 1933). San Francisco, Califòrnia, EUA: William Randolph Hearst, editor nord-americà (m. 1951) 17 de maig, Stuttgart: Elisabeth Leisinger, cantant d'òpera alemanya. 22 de maig, Maryland: Josephine Diebitsch Peary, exploradora àrtica i escriptora nord-americana (m. 1955). 2 de juny - Zadar, Dalmàcia, Croàcia: Felix Weingartner, Edler von Münzberg, director d'orquestra austríac i també un compositor neoromàntic, pianista i escriptor (m. 1942). 10 de juny - Saint-Quentin, França: Madeleine Zillhardt, pintora, escriptora i decoradora francesa (m. 1950). 21 de juny, Heidelberg, Alemanya: Max Wolf, astrònom alemany (m. 1932). 13 de juliol, Calcuta: Margaret Murray, antropòloga britànica i egiptòloga; investigà a Menorca les restes megalítiques de l'illa (m. 1963). 8 d'agost, Locust Grove, Oklahoma: Florence Merriam Bailey, ornitòloga nord-americana i escriptora, autora de la primera guia d'ocells moderna il·lustrada (m.1948). 11 d'agost: Gaston Doumergue, president de la República Francesa (m. 1937). 16 d'agost, Sheffield: Dora Bright, compositora i pianista anglesa (m. 1951).McVicker, Mary F. (2016). Women Opera Composers: Biographies from the 1500s to the 21st Century (pàgina 84). Gran Bretanya: McFarland. 21 d'agost, París: Hélène van Zuylen, escriptora francesa i pionera en la pràctica de l'automobilisme (m. 1947). 13 de setembre: Arthur Henderson, polític escocès, Premi Nobel de la Pau (m. 1935). 16 d'octubre: Austen Chamberlain, polític britànic, Premi Nobel de la Pau (m. 1937). 5 de desembre, Londres, Anglaterra: Arthur Edward Stahlschmidt, escriptor i compositor. 11 de desembre, Dover, Delaware (EUA): Annie Jump Cannon, astrònoma estatunidenca (m. 1941). 12 de desembre, Løten, Noruega: Edvard Munch, pintor i gravador noruec (m. 1944). París: Charles-Olivier-René Bibard, pianista
Necrològiques Països Catalans 22 de març, Madrid: Josep Manso i Solà, capità general de l'exèrcit reial en els regnats de Ferran VII i Isabel II (n. 1785). Madrid: Benet de Llança i d'Esquivel, escriptor i aristòcrata català (n. 1822).
Resta del món 10 de maig, Chancelorsville, Virgínia (EUA):Thomas Jonathan Jackson, conegut com a "Stonewall" Jacksonmilitar sudista. 24 de maig, París: Elisa de Lamartine, pintora, escultora, il·lustradora francesa (n. 1790). 26 de maig, South Amherst, Massachusettsː Orra White Hitchcock, il·lustradora, artista botànica i científica estatunidenca. 9 de juny, Herat (Afganistan): Dost Mohammad Khan, sobirà afganès, que va governar Afganistan del 1826 al 1863 i va fundar la dinastia Barakzay (n. 1793). 10 de juliol, Nova York (EUA): Clement Clarke Moore, professor estatunidenc de literatura oriental i grega (n. 1779). 21 de juliol, Vrchlabí, Bohèmia: Josephine Kablick, pionera en botànica i paleontologia d'origen txec (n. 1787). 13 d'agost, Charenton (Saint-Maurice, Val-de-Marne), França: Eugène Delacroix, pintor francès del moviment romàntic. 18 de setembre, Madrid: Pedro Calvo Asensio, polític, farmacèutic, periodista i dramaturg (n. 1821). 20 de setembre - Berlín: Jacob Grimm, lingüista, lexicògraf i historiador de la mitologia germànica, un dels Germans Grimm (n. 1785).
Referències