La província de Varese és una província que forma part de la regió de Llombardia dins d'Itàlia. Amb 890.201 habitants (en el cens del 2014) és la quarta província en població d'aquesta regió; per davant està la ciutat metropolitana de Milà , la província Brèscia i la de Bèrgam. És la sisena província d'Itàlia pel que fa a la densitat de població. Limita al nord i a l'est amb Suïssa (Cantó de Ticino), també a l'est amb la província de Como, al sud amb la província de Monza i Brianza i amb la ciutat metropolitana de Milà, a l'oest amb el Piemont (província de Novara, Província de Verbano-Cusio-Ossola). Fou instituïda per decret R D nº 1 del 2 de gener del 1927, aplegant municipis que anteriorment pertanyien a les províncies de Como i de Milà.
És característica peculiar d'aquesta província la no centralització, ja el 30% de la població es concentra en quatre ciutats principals: Busto Arsizio (82.460 h), Varese (80.802 h), Gallarate (52.848 h) i Saronno (39.373 h).
Geografia La província de Varese està als peus dels Alps, de fet el seu territori està compost per un 32% de muntanya i per un 46% de turons; també són característics els rius (els més importants el Ticino, l'Olona i el Tresa) i de grans llacs d'origen glacial (Llac Maggiore, Llac de Lugano, Llac de Varese, però també de llacs menors (Llac de Comabbio, Llac de Monate, Llac Delio, Llac de Ganna, Llac de Ghirla i Llac de Biandronno). Un altre tret de relleu són les nombroses valls, les principals són: la Vall Olona, la Val Veddasca, la Val Dumentina, la Valcuvia, la Valtravaglia, la Val di Rasa, la Valganna, la Val Marchirolo i la Valceresio. Al sud, dins la zona del Altomilanese, es troba una plana, la Pianura Padana.
Els rius principals (Ticino i Olona) desemboquen en el Po, mentre que el Tresa és un riu artificial creat cap al 1300 per unir el llac llac de Lugano amb el llac Maggiore. De tots els llacs de la província només el Delio s'ha aprofitat per l'obtenció d'energia, la resta són punt d'atracció d'aus migratòries així com de turistes. La industrialització ha esdevingut un problema de contaminació que ha calgut resoldre en el riu Olona, mentre que el riu Ganna té l'honor de ser el llac amb les aigües més netes de tot Itàlia.
El mapa geogràfic de la província presenta forma allargada vertical, amb dues grans "penínsules", el saronnese al sud-est, entre les províncies de Como i Milà, i la part muntanyenca de la Val Veddasca al nord, a la frontera amb Suïssa. vi Història institucional miniatura|mapa provincial L'actual província de Varese és descendent indirecte del Comtat del Seprio, una institució feudal d'origen longobarda, que fou autònoma des del , però que al va passar a formar part del Ducat de Milà. El 1786, sota la dominació austríaca, es va crear la província de Gallarate,Edicte del 26 de setembre del 1786 però ja a l'any següent la capital fou transferida a la ciutat de Varese. Aquella institució va durar fins al 1791.Província de Varese 1787-1791
Durant el Regne Llombardovènet el territori de l'actual província es va dividir entre la província de Como (al qual pertanyia la ciutat de Varese) i la de Milà (al qual pertanyia la ciutat de Gallarate); i els límits no es van veure afectats amb la creació del Regne d'Itàlia.
L'actual província es va instituir el 1927, amb la unió del territori de l'anterior circumscripció (circondario) de Varese (que era una part de la província de Como) i part de la província de Milà (secció que comprenia 37 municipis entre els que estaven Saronno i Gallarate).
Hidrografia
Llacs Lagh della provincia di Varese Llac Maggiore De Lugano Di Monate Di Comabbio De Varese Di Biandronno Di Ghirla Di Ganna Torbiera del Pralugano Laghetto Fonteviva Delio Di Brinzio Laghetto Cicogna Laghetto Verde Lagozza di Besnate Paù Majur Stagno Maisa Stagno Madonnetta Stagno di Torba Carecc Laghetto Motta d'Oro Stagno Tagliata laghetto artificiale dei pescatori laghetto della fornace
Rius Ticino Tresa Canale Brabbia Bardello Olona Margorabbia
Torrents Acqua Nera Tinella Margorabbia Giona Boesio Molinera Rio di Colmegna Lanza Bevera Bozzente Lura Rile-Tenore Vellone Quadrona Selvagna Arno Strona Rancina Valmolina
Escut heràldic L'escut heràldic de la província de Varese compren els símbols de les quatres ciutats principals: la imatge de sant Víctor, patró i símbol de Varese, el gall de Gallarate, el castell de Saronno i la lletra "B" amb una flama que representa a Busto Arsizio. Els símbols de Busto Arsizio i de Saronno sono es van afegir l'any 2006 per iniciativa de Marco Reguzzoni (nadiu de Busto Arsizio), que aquell any era president de la Província.
La bandera que representa aquesta província porta els símbols de quatre municipis de lAltovarese, un per cadascuna de les ciutats de muntanya que componen la part nord del territori provincial.
Municipis upright=1.3|miniatura|La divisió municipal de la província de Varese Pertanyen a la província de Varese els següents 139 municipis: Elenco comuni
Agra Albizzate Angera Arcisate Arsago Seprio Azzate Azzio Barasso Bardello Bedero Valcuvia Besano Besnate Besozzo Biandronno Bisuschio Bodio Lomnago Brebbia Bregano Brenta Brezzo di Bedero Brinzio Brissago-Valtravaglia Brunello Brusimpiano Buguggiate Busto Arsizio Cadegliano-Viconago Cadrezzate Cairate Cantello Caravate Cardano al Campo Carnago Caronno Pertusella Caronno Varesino Casale Litta Casalzuigno Casciago Casorate Sempione Cassano Magnago Cassano Valcuvia Castellanza Castello Cabiaglio Castelseprio Castelveccana Castiglione Olona Castronno Cavaria con Premezzo Cazzago Brabbia Cislago Cittiglio Clivio Cocquio-Trevisago Comabbio Comerio Cremenaga Crosio della Valle Cuasso al Monte Cugliate-Fabiasco Cunardo Curiglia con Monteviasco Cuveglio Cuvio Daverio Dumenza Duno Fagnano Olona Ferno Ferrera di Varese Gallarate Galliate Lombardo Gavirate Gazzada Schianno Gemonio Gerenzano Germignaga Golasecca Gorla Maggiore Gorla Minore Gornate-Olona Grantola Inarzo Induno Olona Ispra Jerago con Orago Lavena Ponte Tresa Laveno-Mombello Leggiuno Lonate Ceppino Lonate Pozzolo Lozza Luino Luvinate Maccagno con Pino e Veddasca Malgesso Malnate Marchirolo Marnate Marzio Masciago Primo Mercallo Mesenzana Montegrino Valtravaglia Monvalle Morazzone Mornago Oggiona con Santo Stefano Olgiate Olona Origgio Orino Osmate Porto Ceresio Porto Valtravaglia Rancio Valcuvia Ranco Saltrio Samarate Sangiano Saronno Sesto Calende Solbiate Arno Solbiate Olona Somma Lombardo Sumirago Taino Ternate Tradate Travedona-Monate Tronzano Lago Maggiore Uboldo Valganna Varano Borghi Varese Vedano Olona Venegono Inferiore Venegono Superiore Vergiate Viggiù Vizzola Ticino
Els municipis amb més població miniatura|Palazzo Estense seu de l'ajuntament de Varese
Pos.Dades Istat 30-09-2014 Ciutat Habitants (hab) Superfície (km²)Densitat (hab/km²)Altitud (msnm)1Busto Arsizio82.46030,6626902262Varese80.80254,8414743823Gallarate52.84820,9825192384Saronno39.37311,0635602125Cassano Magnago21.69312,192616Tradate18.59121,193037Somma Lombardo17.71830,543008Caronno Pertusella17.3058,601949Malnate16.8708,7935510Samarate16.05015,98221 Transport Aeroports Aeroport de Milà-Malpensa Autovies 23px Autovia A8 Milà - Varese 23px Autovia A9 Lainate - Como - Chiasso 23px Autovia A26 Ramal Gallarate-Gattico (A8/A26) 23px Autovia A36 Pedemontana Lombarda 23x23px Tangencial Sud di Varese
Carreteres estatals 45px 33 del Sempione: Milà (MI) - Rho (MI) - Parabiago (fraz. San Lorenzo) (MI) - Legnano (MI) - Busto Arsizio - Gallarate - Sesto Calende – Castelletto sopra Ticino (NO) - Arona (NO) - Stresa (VB) - Gravellona Toce (VB) - Domodossola (VB) - Confine di Stato di Iselle – Passo del Sempione. 45px 233 Varesina: Milà (MI) - Bollate (MI) - Garbagnate Milanese (MI) - Caronno Pertusella - Origgio – Saronno – Gerenzano - Tradate – Varese – Induno Olona – Ponte Tresa / (tram ANAS: Varese – Ponte Tresa). 45px 336 de l'aeroport de la Malpensa: Busto Arsizio - Gallarate – Somma Lombardo – Lonate Pozzolo - Castano Primo (MI) - Cuggiono (MI) - Magenta (MI). 45px 341 Gallaratese: Novara – Galliate (NO) - Turbigo (MI) - Gallarate – Albizzate – Castronno – Gazzada Schianno – Varese / (tram ANAS: Novara – Gallarate). 45px 342 Briantea: Bèrgam – Pontida (BG) - Castello di Brianza (LC) - Alzate Brianza (CO) - Como – Malnate – Varese / (tram ANAS: Como – Varese). 45px 344 de Porto Ceresio: Varese – Induno Olona – Arcisate – Porto Ceresio – Confine di Stato di Porto Ceresio. 45px 394 del Verbano Oriental: Varese – Gavirate – Cittiglio – Luino – Maccagno – Confine di Stato di Zenna. 45px 629 del Lago de Monate: Vergiate – Comabbio – Besozzo – Gemonio.
Carreteres provincials Algunes carreteres anteriorment catalogades d'estatals, van esdevenir provincials amb el decret legislatiu nº 112 del 1998 i la Llei Regional nº 1 del 2000.
Dialectes Els dialectes parlats són variants del lombard occidental. Intel·ligibles entre ells i tenint en comú la característica de l'article masculí "ul" (contràriament al milanès), presenten una gran homogeneïtat lingüística en la zona centre i nord de la província i al llarg de la riba oriental del Llac Maggiore. Al baix Varesotto la variant local és similar a la del Saronnese.
A lAltomilanese, i en particular a la zona de Busto Arsizio, es parla el dialecte bustocco, caracteritzat per la presència de trets com els de la parla de Ligúria i per les vocals pronunciades amb poca claredat.
Monuments miniatura|Sacro Monte di VareseCapella 5: La disputa de Jesús amb els doctors(a l'interior) miniatura|Vil·la Ottolini-Tosi a Busto Arsizio Dins del territori d'aquesta província hi ha quatre llocs inserits a la prestigiosa Patrimoni de la Llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO. El més destacat és el reconeixement el 2003 del conjunt d'edificis religiosos anomenats Sacro Monte di Varese, alguns són Sacri Monti del Piemont i altres de la Llombardia. Construït damunt d'un antic lloc de culte medieval, després va ser la seu d'un monestir dedicat a la Verge Maria, i l'edifici actual data del 1605.
El vessant italià del Mont San Giorgio va ser inserit el 2010 en el World Heritage List, completant així el reconeixement que ja havia tingut el 2007 el vessant suís. El motiu són les excepcionals troballes paleontològics distribuïts entre cinc nivells de fòssils diferents d'edat compresa entre fa 230 i 245 milions d'anys, fet que ha permès estudiar l'evolució d'algunes espècies animals i vegetals del passat.
El 2011 es va reconèixer com a lloc protegit per la UNESCO el Parc arqueològic de Castelseprio, que comprèn l'àrea del castrum, el Monestir de Torba (al territori municipal de Gornate Olona), lEsglésia de Santa Maria Foris Portas, les ruïnes de la Basílica de San Giovanni Evangelista (Castelseprio), que són el conjunt de llocs repreaentatius del poder dels longobards a Itàlia.
També el 2011 es van incloure a la llista el complex dels diversos llocs on va existir la cultura dels palafitss: les illes Virginia-Camilla-Isola di San Biagio a Biandronno, el lloc anomenat Bodio delle Monete a Bodio Lomnago i el Sabbione, un districte de Cadrezzate.
A la ciutat de Busto Arsizio hi ha diversos palaus històrics: el palau Marliani-Cicogna, el Gilardoni (seu del govern provincial), i algunes vil·les construïdes en estil liberty come la Vil·la Ottolini-Tosi, la Vil·la Ottolini-Tovaglieri i la Vil·la Leone-Della Bella. A la ciutat hi ha quatre museus on s'hi custodien obres d'art sacre i pintures de Procaccini, Crespi i Ferrari. Entre les moltes esglésies destaca el santuari de Santa Maria di Piazza, que té una llanterna i pintures al fresc de Bernardino Luini, i la Basílica de San Giovanni Battista, amb la façana barroca.
Economia