Lexcitació és una elevació en el nivell d'energia d'un sistema físic, per sobre d'un estat d'energia de referència arbitrari, anomenat estat fonamental. En física hi ha una definició tècnica específica per al nivell d'energia que s'associa sovint amb un àtom que està excitat cap a un estat excitat de major energia. En mecànica quàntica un estat excitat d'un sistema (com un electró, nucli atòmic, àtom, o molècula) és qualsevol estat quàntic del sistema que gaudeix d'una major energia que l'estat fonamental (és a dir, més energia que el mínim absolut).J. M. Costa. Diccionari de química física. Pàg 222 Edicions Díaz de Santos, 2005. La temperatura d'un grup de partícules és indicativa del nivell d'excitació. miniatura|Després d'absorbir energia, un electró pot saltar des de l'estat fonamental a un estat excitat de més energia.

La vida útil d'un sistema en un estat excitat sol ser curta: l'emissió espontània o induïda d'un quàntum d'energia (com un fotó o fonó), normalment passa poc després que el sistema hagi estat promogut a l'estat excitat, tornant el sistema a un estat amb una energia més baixa (un estat menys excitat o l'estat fonamental). Aquest retorn a un nivell d'energia és, sovint, imprecisament anomenat desintegració i és l'invers de l'excitació. Els estats excitats del període de semidesintegració llarg s'anomenen metaestables. Tant els isòmers nuclears del període de semidesintegració llarg com l'oxigen singlet en són dos exemples.

Excitació atòmica Un exemple senzill d'aquest concepte és l'àtom d'hidrogen. L'estat fonamental de l'àtom d'hidrogen correspon a tenir l'únic electró de l'àtom en l'òrbita o nivell d'energia més baix possible, (és a dir, la funció d'ona "1 s ", que presenta simetria esfèrica, i que té els nombres quàntics més baixos possibles). En donar una energia addicional a l'àtom (per exemple, per l'absorció d'un fotó d'una energia adequada, o per escalfament a alta temperatura, o per excitació elèctrica dins d'un camp elèctric), l'electró és capaç de moure's a un estat excitat (un estat amb un o més nombres quàntics grans que el mínim possible). Si el fotó té massa energia, l'electró deixa d'estar vinculat a l'àtom, s'escaparà d'aquest, i l'àtom quedarà convertit en un ió positiu o catió, és a dir, l'àtom s'ionitza.

Després de l'excitació, l'àtom podria tornar a un estat excitat inferior, o l'estat fonamental, emetent un fotó amb una energia característica, igual a la diferència d'energia entre els nivells de sortida i arribada. L'emissió de fotons per àtoms en diferents estats excitats condueix a un espectre electromagnètic que mostra una sèrie de característiques línies d'emissió (tenim, en el cas de l'àtom d'hidrogen, la sèrie de Lyman, sèrie de Balmer, sèrie de Paschen, sèrie de Brackett i sèrie de Pfund.)

Un àtom en un estat excitat de molt alta energia es denomina àtom de Rydberg.Diccionari de química física. J. M. Costa. Ediciones Díaz de Santos, 2005. . Pág. 31 Un sistema d'àtoms altament excitats pot formar un estat excitat condensat de període de semidesintegració llarg, per exemple, una fase condensada composta completament d'àtoms altament excitats: la matèria de Rydberg.

Així doncs, un àtom o qualsevol altre sistema pot excitar per absorció de fotons d'una freqüència característica, o també mitjançant la calor o l'electricitat.

Causes de la inestabilitat Els estats excitats per a un àtom hidrogenoide, calculats pel model atòmic de Schrödinger es veuen afectats per la presència de fluctuacions mecano-quàntiques del buit. Així quan el Hamiltonià d'un àtom hidrogenoide es complica per a representar la interacció entre els electrons en qualsevol estat lligat i els fotons virtuals associats al camp electromagnètic succeeix una cosa #notable: tots els estats lligats per sobre de l'estat fonamental, passen a ser estats metaestables, de fet la seva energia es pot representar com:

On: és l'energia corregida de l'estat excitat en presència del camp electromagnètic. és l'energia de l'estat ligdo k-ésimo en el model de Schrödinger. és la freqüència de decaïment, on representa el temps mitjà de supervivència de l'estat excitat. L'equació de Schrödinger porta al fet que qualsevol estat excitat metaetable decaigui en l'estat fonamental segons una llei de decaïment exponencial.

Excitació nuclear Molts nuclis atòmics d'àtoms radioactius poden considerar-se com a estats excitats. Com a tals, són estats metaestables que poden persistir durant llargs períodes malgrat no ser estables. No obstant això, igual que succeeix amb l'excitació atòmica dels electrons, passat un temps, l'estat metaestable del nucli decau i emet algunes partícules alfa, beta o gamma.

Igual que en el cas de l'excitació atòmica la llei de decaïment dels materials radioactius resulta ser una llei exponencial:

La diferència principal amb els estats excitats electrònics, és que els estats excitats típics de molts nuclis atòmics tenen una vida mitjana de milers d'anys i fins i tot milions d'anys.

Excitació d'un gas pertorbat Un conjunt de molècules que formen un gas es pot considerar en un estat excitat, si una o més molècules s'eleven a nivells d'energia cinètica tals que la distribució de velocitats resultant s'allunyi de l'equilibri de la distribució de Boltzmann. Aquest fenomen ha estat estudiat en el cas d'un gas bidimensional amb cert detall, analitzant el temps necessari per relaxar-lo fins a l'equilibri.

Càlcul d'estats excitats Els estats excitats sovint es calculen usant clúster acoblat, la teoria de pertorbació de Møller-Plesset, camp autoconsistente multiconfiguracional, interacció de configuració, i la teoria del funcional de la densitat dependent del temps.

Absorció d'estat excitat L'excitació d'un sistema (un àtom o una molècula) d'un estat excitat a un estat excitat de major energia amb l'absorció d'un fotó es denomina “absorció en estat excitat” (ESA). L'absorció en estat excitat només és possible quan un electró ja ha estat excitat des de l'estat fonamental a un estat excitat més baix. L'absorció en estat excitat sol ser un efecte no desitjat, però pot ser útil en el bombament de conversió ascendent. Els mesuraments d'absorció en estat excitat es realitzen utilitzant tècniques de bomba-sonda com fotòlisis de centelleig. No obstant això, no és fàcil mesurar-los en comparació amb l'absorció en estat fonamental i, en alguns casos, es requereix un blanqueig complet de l'estat fonamental per a mesurar l'absorció en estat excitat.

Vegeu també Estat estacionari Complex de transferència de càrrega

Notes

Referències

Categoria:Mecànica quàntica