El budisme vajrayana (devanagari वज्रयान, "Vehicle del Diamant") també anomenat budisme tàntric,Buswell, Robert E., ed. (2004), Encyclopedia of Buddhism, Macmillan Reference USA, tantrayana, mantrayana, mantra secret i budisme esotèric, és un sistema complex i multifacètic del pensament i la pràctica budistes que es va desenvolupar durant diversos segles. Va aparèixer a la mateixa època en què es desenvolupava el tantrisme hindú, i un dels seus trets distintius és la importància donada al ritual, que es fa servir com a substitut o alternativa a les anteriors meditacions abstractes.
Segons les escriptures sagrades d'aquesta branca, els Tantras, el budisme vajrayana és "una de les tres rutes cap a la il·luminació, les altres dos essent els corrents hinayana i mahayana". Inclou pràctiques que fan ús de mantres, dharanis, mudras, mandales i la visualització de deïtats i budes.
Encara que els primers textos budistes tàntrics van aparèixer a l'Índia vers el i que van continuar apareixent-ne fins al , els historiadors contemporanis consideren que es considera que el corrent vajrayana no és anterior a l'època tàntrica de l'Índia medieval, que data del segle V.David B. Gray, ed. (2007). The Cakrasamvara Tantra: The Discourse of Śrī Heruka (Śrīherukābhidhāna). Thomas F. Yarnall. American Institute of Buddhist Studies at Columbia University. pp. ix–x.
Segons les escriptures de Vajrayāna, el terme Vajrayāna es refereix a un dels tres vehicles o rutes cap a la il·luminació, els altres dos són el Śrāvakayāna (també conegut de manera pejorativa com a Hīnayāna) i Mahāyāna (també conegut com Pāramitāyāna).
Hi ha diverses tradicions budistes tànriques que es practiquen actualment, com ara el budisme tibetà, el budisme esotèric xinès, el budisme Shingon i el budisme Newar.
Història miniatura|Mahasiddhas, monestir de Palpung. Es veu la figura del gran adepte Putalipa al centre, assegut en una cova i mirant una imatge de la deïtat meditativa Samvara i la figura de la part inferior esquerra que sosté un bastó de calavera (khaṭvāṅga) i un ganivet volador (kartika).
Mahasiddhas i el moviment tàntric El budisme tàntric s'associa amb grups de ioguis errants anomenats mahasiddhas a l'Índia medieval.Ray, Reginald A.; Indestructible Truth: The Living Spirituality of Tibetan Buddhism, 2000 Segons Robert Thurman, aquestes figures tàntriques van prosperar durant la segona meitat del primer mil·lenni d.C.David B. Gray, ed. (2007). The Cakrasamvara Tantra: The Discourse of Śrī Heruka (Śrīherukābhidhāna). Thomas F. Yarnall. American Institute of Buddhist Studies at Columbia University. pp. ix–x. Segons Reynolds (2007), els mahasiddhas daten del període medieval al nord de l'Índia i van utilitzar mètodes radicalment diferents dels que s'utilitzaven als monestirs budistes, inclosa la pràctica en els terrenys d'ossaris.
Atès que la pràctica del Tantra se centra en la transformació dels verins en saviesa, els cercles iogues es van reunir en festes tànriques, sovint en llocs sagrats, que incloïen balls, cant, sexe i la ingestió de substàncies tabú com ara alcohol, orina i carn.Snellgrove, David. (1987) Indo-Tibetan Buddhism: Indian Buddhists and their Tibetan successors. pp 168. Almenys dos dels mahasiddhas citats en la literatura budista són comparables amb els sants Shaiva Nath (Gorakshanath i Matsyendranath) que practicaven Hatha Ioga.
Segons Schumann, un moviment anomenat Sahaja-siddhi es va desenvolupar al a Bengala. Estava dominada per mahasiddhas errants i de cabell llarg que desafiaven i ridiculitzaven obertament l'establishment budista. Els mahasiddhas van perseguir els siddhis, poders màgics com el vol i la percepció extrasensorial, així com l'alliberament espiritual.
Ronald M. Davidson afirma que "els siddhas budistes van demostrar l'apropiació d'una forma sociològica més antiga: el savi/mag independent, que vivia en una zona límit de les fronteres entre camps i boscos. Els seus ritus van implicar la conjunció de pràctiques sexuals i la visualització de mandala budistes amb accessoris rituals elaborats a partir de parts del cos humà, de manera que es pot exercir el control sobre les forces que dificulten les habilitats naturals del Siddha per manipular el cosmos a voluntat. En els seus extrems, Siddhas també va representar una posició defensiva dins de la tradició budista, adoptada i sostinguda per a un compromís agressiu amb la cultura medieval de la violència pública. Van reforçar la seva reputació per la santedat personal amb rumors de la manipulació màgica de diversos sabors de les dones demoníacs (dakini, yaksi, iogini), fantasmes de cementiri (vetala), i altres elements associats la nit. Operant als marges tant dels monestirs com de la societat educada, alguns van adoptar els comportaments associats a fantasmes (preta, Pisaca), no només com a praxi religiosa, sinó també com a extensió de les seves amenaces".Davidson, Ronald M.,(2002). Indian Esoteric Buddhism: A Social History of the Tantric Movement, Columbia University Press, p. 228, 234.
Tantres miniatura|Mandala del Regne del Diamant, basat en el Sutra tàntric Vajrasekhara i que simbolitza la realització final del Buda Vairocana a Shingon miniatura|Tantrikes nus ballant i menjant (kapalas), amb el primer pla d'un mandala Chakrasamvara Molts dels elements que es troben a la literatura tàntrica budista no són del tot nous. Els sutres Mahāyāna anteriors ja contenien alguns elements que es destaquen en els Tantres, com ara mantres i dharani.Snellgrove, David. (1987) Indo-Tibetan Buddhism: Indian Buddhists and their Tibetan successors. p 122. L'ús de versos o frases protectores es remunta en realitat al període vèdic i es pot veure en els primers textos budistes, on s'anomenen paritta. La pràctica de la visualització de Budes com Amitābha també es veu en textos pretàntrics com el Sukhāvatīvyūha Sūtra més llarg.Williams, Wynne, Tribe; Buddhist Thought: A Complete Introduction to the Indian Tradition, page 225.
Hi ha altres sutres Mahāyāna que contenen material "prototàntric" com el Gandavyuha i el Dasabhumika que podria haver servit com a font central d'imatges visuals per als textos tàntrics.Osto, Douglas. “Proto–Tantric” Elements in The Gandavyuha sutra. Journal of Religious History Vol. 33, No. 2, June 2009. Textos posteriors de Mahāyāna com el Kāraṇḍavyūha Sūtra (c. segles IV-V dC) exposen l'ús de mantres com Om mani padme hum, associats amb éssers molt poderosos com Avalokiteshvara. El popular Sutra del cor també inclou un mantra.
Els budistes de Vajrayāna van desenvolupar un gran corpus de textos anomenats tantres budistes, alguns dels quals es poden remuntar almenys al segle VII d.C. però poden ser més antics. La datació dels tantres és "una tasca difícil, de fet impossible", segons David Snellgrove.Snellgrove, David. (1987) Indo-Tibetan Buddhism: Indian Buddhists and their Tibetan successors. pp 147.
Alguns dels primers d'aquests textos, Kriya tantres com el Mañjuśrī-mūla-kalpa (c. segle VI), ensenya l'ús de mantres i dharanis per a finalitats majoritàriament mundanes, com ara curar malalties, controlar el clima i generar riquesa.Williams, Wynne, Tribe; Buddhist Thought: A Complete Introduction to the Indian Tradition, page 205-206. El Tattvasaṃgraha Tantra (Compendi de principis), classificat com a "Ioga tantra", és un dels primers tantres budistes que se centra en l'alliberament en oposició als objectius mundans. En un altre tantra primerenc, el Vajrasekhara (pic Vajra), es desenvolupa l'esquema influent de les cinc famílies de Buda.Williams, Wynne, Tribe; Buddhist Thought: A Complete Introduction to the Indian Tradition, page 210. Altres tantres primerencs inclouen el Mahāvairocana Abhisaṃbodhi i el Guhyasamāja (Recollida de secrets).Wayman, Alex; The Buddhist Tantras: Light on Indo-Tibetan Esotericism, Routledge, (2008), page 19.
El Guhyasamāja és una classe mahayoga de tantra, que inclou formes de pràctica ritual considerades "de mà esquerra" (vamachara) que poden incorporar l'ús de substàncies tabú com l'alcohol, pràctiques sexuals i pràctiques carnals que evoquen deïtats irades.Williams, Wynne, Tribe; Buddhist Thought: A Complete Introduction to the Indian Tradition, page 212. Ryujun Tajima divideix els tantres en els que van ser "un desenvolupament del pensament mahayanista" i els "formats en un motlle força popular cap a finals del segle VIII i declinant cap a l'esoterisme de l'esquerra",Tajima, R. Étude sur le Mahàvairocana-Sùtra aquest "esoterisme d'esquerra" es refereix principalment als tantres Yogini i obres posteriors associades amb ioguis errants. Aquesta pràctica sobreviu al budisme tibetà, però és rar que es faci amb una persona real. És més comú que un iogui o un yogini utilitzin una consort imaginada (una deïtat tàntrica budista, és a dir, un yidam).Mullin, Glenn H.; Tsong-Kha-Pa, (2005) The Six Yogas Of Naropa, Tsongkhapa's Commentary Entitled A Book Of Three Inspirations A Treatise On The Stages Of Training In The Profound Path Of Naro's Six Dharmas, p. 70. Snow Lion Publications.
Aquests tantres posteriors, com el Tantra Hevajra i el Chakrasamvara, es classifiquen com a "tantres Yogini" i representen la forma final de desenvolupament dels tantres budistes indis als segles IX i X.Williams, Wynne, Tribe; Buddhist Thought: A Complete Introduction to the Indian Tradition, page 205-206. El tantra Kalachakra es va desenvolupar al . Està més allunyat de les tradicions budistes anteriors i incorpora conceptes de messianisme i astrologia no presents en cap altre lloc de la literatura budista.
Segons Ronald M. Davidson, l'auge del budisme tàntric va ser una resposta a l'estructura feudal de la societat índia a l'època medieval primerenca (ca. 500–1200 d.C.) que va veure divinitzar els reis com a manifestacions de déus. Així mateix, els ioguis tàntrics van reconfigurar la seva pràctica mitjançant la metàfora de ser consagrat (abhiśeka) com a senyor suprem (rājādhirāja) d'un palau mandala de vassalls divins, una metàfora imperial que simbolitza les fortaleses reials i el seu poder polític.Gordon White, David; Review of "Indian Esoteric Buddhism", by Ronald M. Davidson, University of California, Santa Barbara JIATS, no. 1 (October 2005), THL #T1223, 11 pp.
Relació amb el xaivisme miniatura|Vajrayana va adoptar divinitats com Bhairava, coneguda com Yamantaka en el budisme tibetà. miniatura|La deïtat central del Cakrasaṃvara Tantra, que, segons estudiosos com David B. Gray i Alexis Sanderson, es va apropiar de nombrosos elements del Shaiva Tantra no dual. La qüestió dels orígens dels primers Vajrayāna ha estat abordada per diversos estudiosos. David Seyfort Ruegg ha suggerit que el tantra budista va utilitzar diversos elements d'un "substrat religiós panindi" que no és específicament budista, Shaiva o Vaishnava.Davidson, Ronald M. Indian Esoteric Buddhism: A Social History of the Tantric Movement, p. 171.
Segons Alexis Sanderson, diverses classes de literatura Vajrayāna es van desenvolupar com a resultat de les corts reials que patrocinaven tant el budisme com el xaivisme.Sanderson, Alexis. "The Śaiva Age: The Rise and Dominance of Śaivism during the Early Medieval Period." In: Genesis and Development of Tantrism, edited by Shingo Einoo. Tokyo: Institute of Oriental Culture, University of Tokyo, 2009. Institute of Oriental Culture Special Series, 23, p. 124. La relació entre els dos sistemes es pot veure en textos com el Mañjusrimulakalpa, que més tard es va classificar com a Kriya tantra, i afirma que els mantres ensenyats als tantres Shaiva, Garuda i Vaishnava seran efectius si els apliquen els budistes, ja que tots van ser ensenyats. originalment per Manjushri.Sanderson, Alexis. "The Śaiva Age: The Rise and Dominance of Śaivism during the Early Medieval Period." In: Genesis and Development of Tantrism, edited by Shingo Einoo. Tokyo: Institute of Oriental Culture, University of Tokyo, 2009. Institute of Oriental Culture Special Series, 23, p. 129-131.