Piotr Ilitx Txaikovski (rus: Петръ Ильичъ Чайковскій) (Vótkinsk, 25 d'abril de 1840 (Julià) - Sant Petersburg, 25 d'octubre de 1893 (Julià)), AFI , fou un compositor rus del romanticisme. És autor d'algunes de les obres clàssiques més famoses del repertori actual, com ara els ballets El llac dels cignes, El Trencanous i lObertura 1812, l'obertura fantasia Romeu i Julieta, el Primer concert per a piano, el Concert per a violí, les simfonies núm. 4, 5 i 6 (també anomenada La Patètica) i l'òpera Ievgueni Oneguin.
Nascut en una família de classe mitjana, l'educació que va rebre Txaikovski estava dirigida a preparar-lo com a funcionari, malgrat la precocitat musical que va mostrar ja des de petit. En contra dels desitjos de la seva família, va decidir seguir una carrera musical i el 1862 va accedir al Conservatori de Sant Petersburg, s'hi graduà el 1865. La formació que va rebre, formal i orientada a l'estil musical occidental, el va apartar del moviment contemporani nacionalista conegut com el Grup dels Cinc, conformat per un grup de joves compositors russos, amb els quals Txaikovski va mantenir una relació professional i d'amistat al llarg de la seva carrera.
Mentre desenvolupava el seu estil, Txaikovski va escriure música en diversos gèneres i formes, incloent-hi la simfonia, l'òpera, el ballet, la música instrumental, la música de cambra i la cançó. Tot i comptar amb diversos èxits, mai va tenir massa confiança o seguretat en si mateix i la seva vida va estar esquitxada per crisis personals i períodes de depressió. Com a factors que potser van contribuir-hi, poden esmentar-se la seva homosexualitat reprimida i la por que es revelés la seva condició, el seu desastrós matrimoni i el sobtat col·lapse de l'única relació duradora que va mantenir en la seva vida adulta: la seva associació de 13 anys amb la rica vídua Nadejda von Meck. Enmig d'aquesta agitada vida personal, la reputació de Txaikovski va augmentar; va rebre honors per part del tsar, va obtenir una pensió vitalícia i va ser lloat a les sales de concerts de tot el món. La seva sobtada mort als 53 anys sol atribuir-se generalment al còlera, però alguns ho atribueixen a un suïcidi.Brown, Man and Music, 431–35; Holden, 373–400.
Tot i ser popular en audiències de tot el món, Txaikovski va rebre de vegades dures crítiques per part de crítics i compositors. No obstant això, la seva reputació com a compositor d'importància és avui dia segura,Brown, New Grove (1980), 18:628–29. i ha desaparegut per complet el desdeny amb què els crítics occidentals a principis i mitjans del segle XX catalogaven la seva música com vulgar i mancada de pensament.Wiley, New Grove (2001), 25:169.
Biografia Primers anys i educació
Txaikovski va néixer el 7 de maig de 1840 a Votkinsk,Chisholm, 348 una petita ciutat de Viatka, a l'Imperi Rus, en l'actual Udmúrtia, prop de la riba del riu Kama. El seu pare, Ilià Petróvitx Txaikovski, fou tinent coronel i enginyer del Departament de MinesHolden, 4. i dirigí les foneries de Kamsko-Vótkinsk. El seu avi, Piotr Fiódorovitx Txaikovski, va néixer al poble de Nikolaevka, a la Gubèrnia de Iekaterinoslav, a l'Imperi Rus, en l'actual Mykolaivka, a Ucraïna, i serví primer com a ajudant de metge a l'exèrcit i més tard com a governador municipal de Glàzov, a Viatka. El seu besavi, un cosac zaporog anomenat Fiódor Txaika, serví a l'exèrcit rus a la batalla de Poltava el 1709.Brown, The Early Years, 19Poznansky, Eyes, 1
La mare de Txaikovski, Aleksandra Andréievna, de soltera d'Assier, fou la segona de les tres esposes d'Ilià; la seva primera esposa havia mort uns quants anys abans del naixement de Piotr. La seva mare era 18 anys més jove que el seu marit i tenia ascendència francesa i alemanya per la banda paterna.Poznansky, Eyes, 1; Holden, 5. Tant Ilià com Aleksandra havien rebut formació artística, inclosa la música.Wiley, Tchaikovsky, 6. Dels seus sis germans, Txaikovski fou proper a la seva germana Aleksandra i als germans bessons Anatoli i Modest. El matrimoni d'Aleksandra amb Lev DavídovHolden, 31. tingué set fills i proporcionà a Txaikovski l'única vida familiar real que conegué com a adult, sobretot durant els seus anys errants.Holden, 43. Un d'aquests fills, Vladímir Davídov, conegut amb el sobrenom de «Bob», arribà a ser-li molt proper.Holden, 202.
El 1844, la família contractà Fanny Dürbach, una institutriu francesa de 22 anys.Brown, The Early Years, 22; Holden, 7. Inicialment, es considerà que Txaikovski, que tenia quatre anys i mig, era massa petit per estudiar al costat del seu germà gran Nikolai i d'una neboda de la família. La seva insistència, però, feu canviar d'opinió Dürbach.Holden, 7. Als sis anys, parlava francès i alemany amb fluïdesa. Txaikovski també s'encarinyà amb Dürbach; segons sembla, l'afecte d'ella compensava la fredor i la distància emocional de la seva mare,Brown, The Early Years, 27; Holden, 6–8. tot i que altres afirmen que la mare adorava el seu fill.Poznansky, Quest, 5. Dürbach conservà bona part de l'obra de Txaikovski d'aquest període, incloses les seves primeres composicions conegudes, i esdevingué una font de diverses anècdotes de la seva infantesa.Brown, The Early Years, 25–26; Wiley, Tchaikovsky, 7.
Txaikovski començà a rebre classes de piano a l'edat de cinc anys amb Maria Paltxíkova. Al cap de tres anys, ja havia esdevingut tan hàbil com la seva mestra en la lectura de partitures. Els pares de Txaikovski, que inicialment li donaren suport, contractaren un tutor, compraren un orchestrion, una mena d'orgue de maneta capaç d'imitar efectes orquestrals elaborats, i encoratjaren el seu estudi del piano tant per raons estètiques com pràctiques. Però el 1850 enviaren Txaikovski a l'Escola Imperial de Jurisprudència de Sant Petersburg. Tots dos havien estudiat en institucions de Sant Petersburg i a l'Escola de Jurisprudència, que servia principalment la petita noblesa, i pensaven que aquesta educació prepararia Txaikovski per a una carrera com a funcionari.Brown, The Early Years, 31; Wiley, Tchaikovsky, 8. Malgrat el talent, les úniques carreres musicals disponibles a Rússia en aquell temps —llevat del cas de l'aristocràcia benestant— eren la de professor en una acadèmia o la d'instrumentista en un dels Teatres Imperials. Totes dues eren considerades al graó més baix de l'escala social, i els qui les exercien no gaudien de més drets que els pagesos.Maes, 33.
Els ingressos del pare de Txaikovski també esdevenien cada vegada més incerts, de manera que és possible que tots dos pares volguessin que Txaikovski s'independitzés al més aviat possible.Wiley, Tchaikovsky, 8. Com que l'edat mínima d'admissió era de 12 anys i Txaikovski només en tenia 10 en aquell moment, hagué de passar dos anys a l'escola preparatòria de l'Escola Imperial de Jurisprudència, a separat de la seva família.Holden, 14; Warrack, Tchaikovsky, 26. Un cop passats aquests dos anys, Txaikovski ingressà a l'Escola Imperial de Jurisprudència per iniciar un curs d'estudis de set anys.Holden, 20.
La separació primerenca de Txaikovski de la seva mare, malgrat la suposada relació distant esmentada anteriorment, li causà un trauma emocional que perdurà durant la resta de la seva vida i que s'intensificà amb la mort d'ella a causa del còlera el 1854, quan ell tenia 14 anys.Holden, 15; Poznansky, Quest, 11–12. La pèrdua de la seva mare també impulsà Txaikovski a fer el seu primer intent seriós de composició, un vals en memòria seva. El pare de Txaikovski, que també havia contret el còlera però se n'havia recuperat, el tornà a enviar immediatament a l'escola amb l'esperança que els estudis ocupessin la ment del noi.Holden, 23. Aïllat, Txaikovski ho compensà amb amistats amb companys d'estudis que es mantingueren al llarg de tota la vida; entre aquests hi havia Aleksei Apukhtin i Vladímir Gerard.Holden, 23–24, 26; Poznansky, Quest, 32–37; Warrack, Tchaikovsky, 30.
La música, tot i que no era una prioritat oficial a l'escola, també ajudà a salvar la distància entre Txaikovski i els seus companys. Assistien regularment a l'òperaHolden, 24; Poznansky, Quest, 26 i Txaikovski improvisava a l'harmònium de l'escola sobre temes que ell i els seus amics havien cantat durant els assajos del cor. «Ens divertia», recordà més tard Gerard, «però no ens feia concebre cap expectativa sobre la seva glòria futura».As quoted in Holden, 25. Txaikovski també continuà els seus estudis de piano amb Franz Becker, un fabricant d'instruments que feia visites ocasionals a l'escola, però els resultats, segons el musicòleg David Brown, foren «insignificants».Brown, The Early Years, 43.
El 1855, el pare de Txaikovski finançà classes particulars amb Rudolph Kündinger i li preguntà sobre una possible carrera musical per al seu fill. Tot i quedar impressionat pel talent del noi, Kündinger digué que no hi veia res que fes pensar en un futur compositor o intèrpret.Holden, 24–25; Warrack, Tchaikovsky, 31. Més tard admeté que la seva valoració també es basava en les seves pròpies males experiències com a músic a Rússia i en la seva manca de voluntat que Txaikovski fos tractat de la mateixa manera.Poznansky, Eyes, 17. A Txaikovski se li digué que acabés els estudis i després intentés obtenir un lloc al Ministeri de Justícia.Holden, 25; Warrack, Tchaikovsky, 31.
Carrera El 10 de juny de 1859, Txaikovski, de 19 anys, es graduà com a conseller titular, un rang baix dins l'escala de la funció pública. Destinat al Ministeri de Justícia, esdevingué ajudant subaltern al cap de sis mesos i ajudant principal dos mesos després. Mantingué aquest càrrec d'ajudant principal durant la resta dels seus tres anys de carrera administrativa.Brown, Man and Music, 14.
miniatura|upright|esquerra|Txaikovski com a estudiant al Conservatori de Sant Petersburg el 1863 Mentrestant, la Societat Musical Russa (SMR) fou fundada el 1859 per la gran duquessa Elena Pàvlovna —tia d'origen alemany del tsar Alexandre II de Rússia— i pel seu protegit, el pianista i compositor Anton Rubinstein. Els tsars anteriors i l'aristocràcia s'havien centrat gairebé exclusivament a importar talent europeu.Maes, 31. L'objectiu de la SMR era complir el desig d'Alexandre II de fomentar el talent autòcton.Maes, 35. Organitzava una temporada regular de concerts públics —que abans només se celebraven durant les sis setmanes de Quaresma, quan els Teatres Imperials estaven tancats—Volkov, 71. i proporcionava una formació musical professional bàsica.Maes, 35; Warrack, Tchaikovsky, 36. El 1861, Txaikovski assistí a les classes de teoria musical de la SMR impartides per Nikolai Zaremba al palau Mikhàilovski —actual Museu Rus—.Brown, The Early Years, 60. Aquestes classes foren el precedent del Conservatori de Sant Petersburg, que obrí el 1862. Txaikovski s'hi matriculà com a membre de la primera promoció. Estudià harmonia i contrapunt amb Zaremba, i instrumentació i composició amb Rubinstein.Brown, Man and Music, 20; Holden, 38–39; Warrack, Tchaikovsky, 36–38. Fou guardonat amb una medalla de plata per la seva tesi, una cantata sobre l'''Oda a l'alegria de Friedrich Schiller.
El Conservatori beneficià Txaikovski de dues maneres. El convertí en un professional de la música, amb les eines necessàries per prosperar com a compositor, i l'exposició aprofundida als principis i les formes musicals europees li donà la sensació que el seu art no era exclusivament autòcton ni estranger.Taruskin, Grove Opera, 4:663–664. Aquesta mentalitat esdevingué important en la manera com Txaikovski reconcilià les influències russes i les de l'Europa occidental en el seu estil compositiu. Creia, i intentà demostrar, que tots dos aspectes estaven «entrellaçats i eren mútuament dependents».Figes, xxxii; Volkov, 111–112. Els seus esforços es convertiren alhora en una inspiració i en un punt de partida perquè altres compositors russos desenvolupessin els seus propis estils individuals.Hosking, 347.