Esdeveniments Països Catalans 31 de gener - Torreblanca (Plana Alta): els carlins van guanyar en la batalla de Torreblanca durant la Primera Guerra Carlina. 17 de febrer - Bunyol (Foia de Bunyol): els carlins vencen en la batalla de Bunyol durant la primera guerra carlina. 18 de febrer - La Panadella (Montmaneu, l'Anoia): els carlins del general Benet Tristany vencen en la batalla de la Panadella durant la Primera Guerra Carlina. 29 de març - Bunyol (Horta Nord): els carlins comandats per Ramon Cabrera i Grinyó guanyen la batalla de Burjassot durant la Primera Guerra Carlina. 1 de maig - Sant Mateu (Baix Maestrat): els carlins sota el comandament de Ramon Cabrera i Grinyó trenquen el Setge de Sant Mateu de 1837 i assalten la població en la Primera Guerra Carlina. 3 de maig - Benicarló (Baix Maestrat): els carlins aixequen el setge de Benicarló de 1837 després que els liberals rebessin reforços durant la Primera Guerra Carlina. 12 de juny - El Gra (Torrefeta i Florejacs, la Segarra): els liberals vencen en la batalla de Gra durant l'Expedició Reial de la Primera Guerra Carlina. 8 de juliol - Castelló de la Plana (la Plana Alta): els carlins no poden ocupar la ciutat durant la batalla de Castelló i s'han de retirar a València durant l'Expedició Reial de la Primera Guerra Carlina.
Resta del món 4 de març - Illinois (EUA): aquest estat atorga a Chicago la categoria de ciutat. 24 d'abril - Cantavella (Maestrat Aragonès): els carlins recuperen la vil·la al final del setge de Cantavella durant la Primera Guerra Carlina. 17 de maig - Irun (Baix Bidasoa, País Basc): els liberals ocupen la ciutat al final de la batalla d'Irun durant la primera guerra carlina. 18 de juny - Madrid: Constitución de la Monarquía española, Reina de las Españas (Preàmbul), dominios de España. Primera constitució espanyola en què es pot trobar el mot Espanya en singular (Art.1) 24 d'agost - Villar de los Navarros (Camp de Daroca, Aragó): els carlins van guanyar la batalla de Villar de los Navarros durant l'Expedició Reial de la Primera Guerra Carlina. 16 de setembre - Portugal: Ferran de Saxònia-Coburg Gotha, rei consort pel seu casament amb la reina Maria II de Portugal, és proclamat Ferran II de Portugal gràcies al naixement del seu fill, el futur rei Pere V de Portugal. 28 d'octubre - Japó: Tokugawa Yoshinobu, 45è i últim shogun. 25 d'octubre - Buenos Aires (l'Argentina): hi executen públicament José Vicente Teinafé, exgovernador de Córdoba, son germà Guillermo i el capità Santos Pérez, en ser considerats culpables de l'assassinat del general Juan Facundo Quiroga, esdevingut el 16 de febrer de 1835.
Naixements Països Catalans 30 de gener, Sabadell, Província de Barcelona: Agustí Rius i Borrell, mestre i pedagog català. 15 de maig, Igualada: Benet Malvehí i Piqué, dibuixant i mestre veler 27 d'agost, Pollença: Alberta Giménez i Adrover, religiosa i professora mallorquina
Resta del món 6 de gener: Juan Lindolfo Cuestas, president de l'Uruguai (68 anys). 12 de febrer, La Corunya, Emilia Calé Torres, escriptora espanyola 17 de febrer, Madrid: Joaquina García Balmaseda, actriu, periodista, poeta, comediògrafa i escriptora espanyola 22 de febrer: Pedro Varela Olivera, president de l'Uruguai 24 de febrer: Rosalía de Castro, poetessa i novel·lista en llengua gallega i castellana (48 anys). 15 de març, París: Célestine Galli-Marié, mezzosoprano francesa 18 de març: Stephen Grover Cleveland, president dels Estats Units 18 de març, Groningen: Cornelius Marius Kan, geògraf 17 d'abril, Hartford, Connecticut, EUA: John Pierpont "J.P. Morgan, financer i banquer americà que va dominar les finances corporatives i la consolidació industrial de la seva època 21 d'abril: Fredrik Bajer, escriptor i pacifista danès, premi Nobel de la Pau en 1908 7 de maig, Kernen im Remstal: Karl Mauch, geòleg i explorador alemany que va explorar el sud del continent africà 16 de juny, Brandenburg: Ernst Laas, filòsof 1 de juliol, Francisco Vidal Gormaz, militar i geògraf 5 d'agost - Sant Petersburg: Anna Filossófova, filantropa i feminista russa en els darrers anys de l'època tsarista 11 d'agost, Llemotges, França): Marie François Sadi Carnot, enginyer, President de la República Francesa (1887 -94) 16 de setembre, Lisboa, Portugal: Pere V de Portugal o Pere II de Bragança, rei de Portugal 3 d'octubre: Nicolás Avellaneda, president de l'Argentina 7 de novembre, Papigo, regió de l'Epir: Michael Anagnos, pedagog i educador d'invidents grec 9 de novembre, Dillingen an der Donau, Baviera: Theodor Schmid, musicòleg alemany de la Companyia de Jesús 23 de novembre: Johannes Diderik van der Waals, físic holandès, Premi Nobel de Física en 1910 6 de desembre: Ingå, Finlàndia: Alexandra Frosterus-Såltin, pintora i il·lustradora sueca-finlandesa 24 de desembre: Múnic: Elisabet de Baviera, coneguda com a Sissi, emperadriu austrohongaresa Bellagio, Itàlia: Còsima Wagner, segona dona de Richard Wagner, mantenidora del Festival de Bayreuth 30 de desembre, Leipzig: Marie Lipsius, àlies La Mara, escriptora alemanya, historiadora de la música Cöslin, Pomerània, Prússia: Carl Adolf Lorenz, compositor prussià Sommersdorf: Heinrich Germer, pianista i professor Nàpols, Ferdinando Forino, violoncel·lista i compositor
Necrològiques Països Catalans
Resta del món 20 de gener - Sir John Soane arquitecte anglès que despuntà en l'estil neoclàssic (n. 1753). 3 de febrer - Lió: Claudina Thévenet, religiosa que fundà la Congregació de Jesús-Maria. 10 de febrer - Sant Petersburg (Rússia): Aleksandr Puixkin, poeta i novel·lista rus de l'era del romanticisme (n. 1799). 13 de febrer - Madrid: Mariano José de Larra, escriptor i periodista espanyol (n. 1809). 5 d'abril - Lucca: Teresa Bandettini, escriptora italiana (n. 1763). 14 de juny - Nàpols: Giacomo Leopardi, escriptor i filòsof, el principal poeta del romanticisme italià (n. 1798). 10 d'octubre - París: Charles Fourier, filòsof francès (n. 1772).
Referències