, dit l'Usurpador o el Tradicionalista,"l'Absolutista" (), "el Tradicionalista" () i "l'Usurpador" () fou infant de Portugal, regent del Regne (1827-1828) i rei de Portugal (1828-1834).

Biografia Miguel Maria do Patrocinio de Bragança e Bourbon, el tercer fill (segon supervivent) del rei Joan VI i Carlota Joaquina, va néixer al Palau Reial de Queluz, Lisboa, i va ser creat pel seu pare , el duc de Beja . Algunes fonts han suggerit que Miguel I podria ser el fill biològic d'una aventura adúltera entre la seva mare, la reina Carlota, i un dels seus presumptes amants, possiblement D.Pedro José Joaquim Vito de Meneses Coutinho, marquès de Marialva. Pel que sembla, fonts properes al rei Joan VI ho van confirmar afirmant que no havia tingut relacions sexuals amb la seva dona durant els dos anys i mig anteriors al naixement de Miguel (un període en què els seus pares van dur a terme una guerra conjugal, durant la qual van estar involucrats en conspiracions permanents i només es van trobar en rares circumstàncies oficials).

Però malgrat les xafarderies, en Miquel sempre va ser considerat fill del rei, pel rei, per la seva mare, per la resta de la família, per la cort i per l'església. Les teories del "fill il·legítim" poden haver tingut el seu origen en els escrits de propagandistes o reialistes proliberals que volien denigrar la reina i soscavar les pretensions d'en Miquel i dels seus descendents al tron portuguès.

El que és clar és que Miguel era el fill preferit de la reina. Després de la mort del seu primogènit, va ser Miguel qui va rebre la major part de la seva atenció, en lloc de Pedro, que era més proper al seu pare.

El 1807, als 5 anys, Miguel va acompanyar la família reial portuguesa en el seu trasllat al Brasil per tal d'escapar de la primera invasió napoleònica de Portugal; va tornar el 1821 amb Joan VI i la seva mare, mentre que el seu germà Pere es va quedar com a regent del Brasil.

En Miguel era un nen entremaliat, de vegades vist amb l'uniforme en miniatura d'un general. Als setze anys se'l veia galopant per Mata-Cavalos, fent caure els barrets dels vianants amb la seva fusta. Passava la major part del temps amb un grup sorollós de treballadors de granja mestissos o indis. En general, en Miguel va ser mimat per la reina i la seva casa reial, i clarament influenciat per les baixes tendències dels altres.

Família Maria Assumpció de Bragança (1831-1910). Maria de Jesús de Bragança (1834-n/d).

Fill del rei Joan VI de Portugal i la seva esposa Carlota Joaquima d'Espanya. Fou germà petit de Pere I del Brasil i IV de Portugal i era net per línia materna del també rei Carles IV d'Espanya. Es casà a Kleinheubach (Alemanya) el 24 de setembre de 1851 amb la princesa Adelaida de Löwenstein-Wertheim-Rosenberg. D'aquesta unió nasqueren: Maria de les Neus de Bragança (1852-1941), casada el 1871 amb l'infant Alfons de Borbó Miquel de Bragança (1853-1927). Es casà en primeres núpcies amb la princesa Elisabet de Thurn und Taxis i en segones núpcies amb la princesa Maria Teresa de Löwenstein-Wertheim-Rosenberg. Maria Teresa de Bragança (1855-1944), casada el 1873 amb l'arxiduc Carles Lluís d'Àustria Maria Josepa de Bragança (1857-1943), casada el 1874 amb el duc Carles Teodor de Baviera. Aldegundes de Bragança (1858-1956), casada el 1876 amb Enric de Borbó-Parma, comte de Bardi. Maria Anna de Bragança (1861-1942), casada el 1893 amb el Gran duc Guillem IV de Luxemburg. Maria Antónia de Bragança (1862-1959), casada el 1884 amb Robert I de Parma

Usurpació del tron Miguel era un conservador declarat i admirador del príncep Metternich, que s'havia referit a les revolucions liberals de la dècada de 1820 com a poc realistes i sense cap arrel històrica:

En Miguel tenia 20 anys quan va desafiar per primera vegada les institucions liberals establertes després de la revolució de 1820, que potser formaven part d'una estratègia més àmplia de la reina. Va estar al capdavant de la contrarevolució de 1823, coneguda com la Vilafrancada, que va esclatar el 27 de maig de 1823 a Vila Franca de Xira. A primera hora del dia, en Miguel es va unir al 23è Regiment d'Infanteria, comandat pel brigadier Ferreira Sampaio (més tard vescomte de Santa Mónica) a Vila Franca, on va declarar el seu suport a una monarquia absolutista. Immediatament va demanar al general Pampluna (més tard marquès de Subserra) que s'unís a ell i a la seva causa. El general, que no era partidari de la constitució liberal, va obeir la seva convocatòria i en cinc dies va controlar les forces insurreccionals. El príncep, recolzat per la reina, va arribar a exigir l'abdicació del rei, qui, fidel al seu jurament anterior, volia mantenir la Constitució de 1822, tot i el creixent suport a les forces absolutistes a Vila Franca.

Miquel era un admirador del règim de Metternich a Àustria i un fervorós conservador. Va liderar dues revolucions contra el seu pare a la dècada de 1820, guanyant-se una sentència que el va portar a l'exili. El 1826 es va prometre amb la seva neboda, la infanta Maria II de Portugal. Aquesta per la seva minoria d'edat el va nomenar regent el 3 de juliol de 1827, per acabar usurpant-li el tron el 23 de juny de 1828, abolint la Constitució establerta pel seu germà Pere IV. Les Corts Portugueses van acabar nomenant-lo rei l'11 d'agost del mateix any.

Miquel va intentar aconseguir ajuda internacional pel seu règim, però el govern del duc de Wellington al Regne Unit va ser destituït el 1830, just abans que concedissin el reconeixement oficial a Miquel com a monarca. El 1831, el seu germà Pere I va abdicar del tron del Brasil i va partir vers el continent europeu per ajudar a la seva filla a recuperar el tron en virtut del seu nomenament vitalici de Regent del Regne i duc de Bragança. Així, va ocupar les illes Açores d'on va llançar diversos atacs navals contra Portugal. Després de tres anys de Guerra Civil, Miquel I es va veure obligat a abdicar el 26 de maig de 1834 en la Capitulació d'Évora Monte i fou expulsat del Regne. Miquel de Portugal a partir de 1851 visqué a Alemanya, on va morir.

Referències

Bibliografia

Categoria:Infants de Portugal Categoria:Regents de Portugal Categoria:Monarques destronats Categoria:Polítics lisboetes Categoria:Cavallers del Toisó d'Or Categoria:Gran Creu de l'orde de la Creu del Sud Categoria:Cavallers del Card Categoria:Morts a Baviera Categoria:Dinastia Bragança Categoria:Gran Creu de l'Orde de Carles III Categoria:Polítics morts al segle XIX Categoria:Polítics nascuts al segle XIX