Jacme Taupiac (Gimat, Bèumont de Lomanha, Tolosa de Llenguadoc,Biografia dins la revista Calenda 12 de febrer de 1939) és un lingüista i escriptor occità. Ha sigut un dels caps de l'Institut d'Estudis Occitans (IEO), a més d'un dels modernitzadors de la gramàtica occitana de Loís Alibert i un dels impulsors de la normalització lingüística a la Vall d'Aran, alhora de conegut esperantista. També és membre del consell lingüístic del Congrès Permanent de la Lenga Occitana i de l'Institut d'Estudis Araneses-Acadèmia Aranesa de la Lenga Occitana.
Per mor de la seva producció i del seu militantisme occitanista, li fou lliurat el Prèmi Robèrt Lafont el 2014.
Biografia Fou responsable del departament de lingüística de l'Institut d'Estudis Occitans, encarregat dels cursos de cultura i llengua occitana a la Facultat de Lletres de l'Institut Catòlic de Tolosa, i professor d'occità a l'Institut familiar de Montalban.
Treballà essencialment en el desenvolupament de les formes de l'occità estàndard. Les seues publicacions han permès de clarificar alguns problemes tècnics, com ara l'obertura de "e/è" i de "o/ò" als mots de formació culta i als manlleus, a més d'assajos sobre la constitució del lèxic fonamental.
Ha proposat i engegat un gran nombre de reformes puntuals dins la norma clàssica, totes les quals no han rebut l'aprovació oficial de l'IEO ni del Consell de la Llengua Occitana (CLO), la qual cosa li ha comportat ser criticat per altres lingüistes.
L'any 2001 fou temporalment vicepresident del CLO, però fou menat a abandonar les responsabilitats en aquest organisme (tot i que en restà com a membre), per mor que preconitzava públicament normes ortogràfiques que contradeien les oficials del Consell, en particular les "-e" paragògiques i el guió.
De 1985 a 1996 fou membre del jurat occità dels Premis Rei en Pere.
A més de les seues obres lingüístiques, Taupiac ha col·laborat al Missal occitan (1979) amb una traducció aprovada per l'Església catòlica.
Bibliografia La prononciation normalisée du Gascon, 1963 L'occitan blos, 1964 Bibliografia occitana, 1967 Lo "-e" de sostenament en occitan normalizat, 1968 Los tres cents mots occitans que cal saber per començar a legir, escriure e parlar, 1974 Lo vocabulari occitan de las arts, 1977 Pichon diccionari francés-occitan, 1977 350 mots occitans (occitan referencial) que cal saber per començar a legir, escriure e parlar, 1979 Propositions pour un dictionnaire général de la Langue occitane, 1982 Escapolon del Diccionari general de la lenga occitana, 1982 Normalisacion grafica e normalisacion lingüistica, 1984 Sintèsi de las responsas al "Memòri sus las innovacions graficas", 1985 L'istòria dins "Per Noste". Metodologia de l'istòria d'Occitània a partir dels estudis d'istòria publicats dins la revista bearnesa, 1985 Quatre-cents mots que cal saber per començar a legir, escriure e parlar, 1987 Fonetica e fonologia de l'occitan parlat en Bèumont de Lomanha, 1987 Desconflar la bofiga, 1988 La grafia de l'Occitan: Cambiar o cambiar pas? Mapas lingüisticas occitanas, 1989 Diccionari de mila mots, 1992 Gramatica occitana, 2000 Diccionari de l'occitan parlat en Lomanha, (inèdit) Diccionari de l'Occitan parlat dins le Saués, (inèdit)
Premis i reconeixements 2014 - Prèmi Robèrt Lafont, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
Referències
Categoria:Lingüistes occitans Categoria:Esperantistes francesos Categoria:Occitanistes (filòlegs) Categoria:Persones de Tarn i Garona Categoria:Romanistes francesos Categoria:Escriptors occitans Categoria:Escriptors de la regió d'Occitània en occità Categoria:Escriptors francesos del segle XXI Categoria:Activistes del segle XX Categoria:Activistes francesos Categoria:Escriptors francesos nascuts al segle XX Categoria:Nascuts el 1939