Star Trek: La nova generació (Star Trek: The Next Generation o TNG) és una sèrie de televisió de ciència-ficció creada per Gene Roddenberry. Es va emetre originalment des del 28 de setembre de 1987 fins al 23 de maig de 1994, en redifusió amb 178 episodis durant set temporades. Sis d'aquestes temporades han estat doblades al català i emeses per Televisió de Catalunya des del 9 de desembre de 1991.'Star Trek: la nueva generación' inicia el vuelo en las autonómicas, El País, 5 de desembre de 1991
És la tercera sèrie de la franquícia Star Trek, inspirada en Star Trek (sèrie original). Ambientada a l'últim terç del segle XXIV, quan la Terra forma part de la Federació Unida de Planetes, segueix les aventures d'una nau de la Flota Estel·lar, la USS Enterprise (NCC-1701-D), en la seva exploració del Quadrant Alfa i del Quadrant beta a la Via Làctia.
A la dècada de 1980, Roddenberry, que va ser el responsable de l'Star Trek original, Star Trek (sèrie animada) (1973–1974), i la primera d'una sèrie de pel·lícules, va ser encarregat per Paramount Pictures de crear una nova sèrie a la franquícia. Va decidir ambientar-la un segle després dels esdeveniments de la seva sèrie original. La nova generació va comptar amb una nova tripulació: Patrick Stewart com el capità Jean-Luc Picard, Jonathan Frakes com William Riker, Brent Spiner com a Data, Michael Dorn com a Worf, LeVar Burton com a Geordi La Forge, Marina Sirtis com a Deanna Troi, Gates McFadden com a Dra. Beverly Crusher, Denise Crosby com a Tasha Yar, Wil Wheaton com a Wesley Crusher i un nova Enterprise.
Roddenberry, Maurice Hurley, Rick Berman, Michael Piller, i Jeri Taylor van ser productors executius en diversos moments al llarg de la seva producció. La sèrie es va emetre en redifusió amb dates i hores variant entre les cadenes de televisió individuals. La introducció de la veu en off de Stewart durant els crèdits inicials de cada episodi va indicar el propòsit de la nau estel·lar:
El programa va assolir gairebé 12 milions d'espectadors en la seva cinquena temporada, i el final de la sèrie el 1994 va ser vist per més de 30 milions d'espectadors. A causa de la seva èxit, Paramount va encarregar a Rick Berman i Michael Piller la creació d'una quarta sèrie de la franquícia, Star Trek: Deep Space Nine, que es va llançar el 1993. Els personatges de La nova generació va tornar a quatre pel·lícules: Star Trek: Generations (1994), Star Trek: First Contact (1996), Star Trek: Insurrection (1998), i Star Trek: Nemesis (2002), i a la sèrie de televisió Star Trek: Picard (2020–2023). La sèrie també és l'escenari de nombroses novel·les, còmics i videojocs. Va rebre molts reconeixements, inclosos 19 Premis Emmy, dos Premis Hugo, un Premis Peabody, i sis Premis Saturn, inclòs un Premi a la trajectòria per a tot el repartiment el 2024.
El 2013, el Sindicat de Guionistes dels Estats Units va classificar Star Trek: La nova generació al número 79 de la seva llista de les 101 millors sèries de televisió escrites, empatant-la amb A dalt i a baix, Monty Python's Flying Circus i Alfred Hitchcock Presents.
Antecedents miniatura|esquerra|Recreació del pont de la nau estelar Noves generacions per a Star Trek: The Exhibition A causa de la popularitat de la sèrie original a la redifusió, Paramount Pictures va començar a plantejar-se fer una pel·lícula Star Trek ja l'any 1972. Tanmateix, amb l'estrena de 1977 de Star Wars, Paramount va decidir no competir a la categoria de pel·lícules de ciència-ficció i va traslladar els seus esforços a una nova sèrie de televisió Star Trek. Els actors de la Sèrie original es van acostar per repetir els seus papers; es van crear esquetxos, models, decorats i accessoris per a Star Trek: Phase II fins que Paramount va tornar a canviar d'opinió i va decidir crear llargmetratges protagonitzats pel repartiment de la Sèrie original.
El 1986, 20 anys després del debut de Star Trek original a NBC, la longevitat de la franquícia va sorprendre els executius de Paramount Pictures. El president Frank Mancuso Sr. va observar que "La vida útil en aquest negoci sol ser de tres dies. Per prosperar durant 20 anys..." Ell i altres van descriure Trek com la "joia de la corona" de l'estudi, un "actiu impagable" que "no s'ha de malgastar". La sèrie va ser el programa de televisió en redifussió més popular 17 anys després de la cancel·lació, i les pel·lícules de Star Trek basades en la sèrie original i produïdes per Harve Bennett havien donat un bon resultat a taquilla. Les demandes salarials de William Shatner i Leonard Nimoy per la pel·lícula Star Trek 4: Missió salvar la Terra (1986) van fer que l'estudi planegés una nova sèrie de televisió Star Trek. Als executius de Paramount els preocupava que una nova sèrie pogués perjudicar la demanda de les pel·lícules, però van decidir que augmentaria el seu atractiu en vídeo i cable, i que una sèrie amb actors desconeguts seria més rendible que pagar els grans sous dels actors de les pel·lícules. D'antuvi Roddenberry es va negar a participar, però es va incorporar com a creador després de quedar insatisfet amb els primers treballs conceptuals. Star Trek: La nova generació es va anunciar el 10 d'octubre de 1986, i el seu repartiment el maig de 1987. miniatura|Estacions del pont dins de l'USS Enterprise (NCC-1701-D), tal com es veu a Star Trek: The Experience
L'executiu de Paramount Rick Berman va ser assignat a la sèrie a petició de Roddenberry. Roddenberry va contractar una sèrie de veterans de Star Trek, inclosos Bob Justman, D. C. Fontana, Eddie Milkis i David Gerrold. Les primeres propostes per a la sèrie n'incloïen una en què alguns dels membres del repartiment de la sèrie original podrien aparèixer com a "estadistes ancians", i Roddenberry va especular fins a l'octubre de 1986 que la nova sèrie podria ni tan sols utilitzar una nau espacial, ja que "la gent podria viatjar per algun [altres] mitjans" 100 anys després de la USS Enterprise. Un canvi més durador va ser la seva nova creença que el conflicte interpersonal en el lloc de treball ja no existiria en el futur; per tant, la nova sèrie no tenia paral·lelismes a les freqüents "bromes sarcàstiques" entre Kirk, Spock i Leonard McCoy. Segons l'actor de la sèrie Patrick Stewart, Berman va ser més receptiu que Roddenberry a abordar qüestions polítiques a la sèrie.
El tema musical de la sèrie va combinar la fanfàrria del tema de la sèrie original d'Alexander Courage amb el tema de Jerry Goldsmith per a Star Trek: La pel·lícula (1979). Les trames d'alguns dels primers episodis derivaven d'esquemes creats per a Star Trek: Phase II. A més, alguns decorats utilitzats a les pel·lícules de l'època de la Sèrie original es van modificar per a La nova generació, i al seu torn utilitzat per a pel·lícules de la Sèrie original posteriors. Part de la sala de transport a TNG es va utilitzar al transportador de Star Trek original.
Redifusió i rendibilitat Malgrat l'èxit acreditat de Star Trek, NBC i ABC només es van oferir a considerar els guions pilot per a la nova sèrie, i la CBS es va oferir a emetre una minisèrie que podria convertir-se en una sèrie si anava bé. Els executius de Paramount es van ofendre que les Tres grans cadenes de televisió tractessin la seva propietat més atractiva i valuosa com qualsevol altra sèrie. Fox volia que el programa ajudés a llançar la nova cadena, però ho volia pel març de 1987, i només es comprometria amb 13 episodis en lloc d'una temporada completa. Les negociacions infructuoses van convèncer l'estudi que només podia protegir Star Trek amb el control total.
Paramount va augmentar i accelerar la rendibilitat del programa optant per emetre'l en primera redifusió o en emissores independents (el nombre dels quals s'havia més que triplicat des de 1980) i les xarxes afiliades a les tres grans. L'estudi va oferir el programa a les emissores locals de manera gratuïta amb finalitats publicitàries. Les estacions van vendre cinc minuts de temps comercial a anunciants locals i Paramount va vendre els set minuts restants a anunciants nacionals. Les emissores s'havien de comprometre a comprar reposicions en el futur, i només les que emetien el nou programa podien comprar les populars reposicions de la Sèrie original.
L'estratègia de l'estudi va tenir èxit. La majoria de les 150 estacions que emetien reposicions de l'original Star Trek volien evitar que un competidor emetés el nou programa; Finalment, 210 estacions que cobrien el 90% dels Estats Units van passar a formar part de la xarxa nacional informal de Paramount per a TNG. A principis d'octubre de 1987, més de 50 afiliats de la xarxa prebuidaren els seus propis espectacles per al pilot de la sèrie, "Trobada a Farpoint". Una emissora va predir que "Star Trek promet ser un dels programes més reeixits de la temporada, en xarxa o redifusió". Els efectes especials van ser d'Industrial Light and Magic, un Divisió de Lucasfilm. El nou programa realment va funcionar bé; les puntuacions del pilot eren més altes que les de molts programes de la cadena, i les puntuacions es van mantenir comparables als programes de la cadena al final de la primera temporada, malgrat el handicap que cada emissora emetia el programa en un dia i hora diferents, sovint fora de l'hora de màxima audiència. Al final de la primera temporada, Paramount va rebre 1 milió de dòlars per publicitat per episodi, més que els 800.000 dòlars aproximadament que pagaven les cadenes per un programa d'una hora; el 1992, quan el pressupost per a cada episodi havia augmentat a gairebé 2 milions de dòlars, l'estudi va guanyar 90 milions de dòlars anuals amb la publicitat dels episodis de primera emissió, i cada comercial de 30 segons es venia entre 115.000 i 150.000 dòlars. El programa va tenir un retorn de la inversió del 40% per a Paramount, amb un benefici net anual inicial de 30 a 60 milions de dòlars per als episodis de primera emissió i uns altres 70 milions de dòlars per als drets horitzontals per a cadascun dels aleshores 100 episodis disponibles, de manera que no necessitaven vendes a l'estranger per tenir èxit.
Temporades Star Trek: La nova generació va durar 178 episodis, durant set temporades, des de la tardor de 1987 fins a la primavera de 1994. Al final d'aquesta temporada, el repartiment va passar a la producció de la pel·lícula Star Trek. Generations que es va estrenar abans de finals de 1994.
Temporada 1 (1987–1988) miniatura|Denise Crosby i Gates McFadden estaven a la temporada 1 com Tasha Yar i Doctora Crusher respectivament, però van ser eliminades a la temporada 2. McFadden va tornar a la temporada 3 com a habitual i s'hi va mantenir així per a la resta de la sèrie, mentre que Crosby apareixia esporàdicament.