va ser un actor estatunidenc. També va ser cantant de cançons tradicionals, dotat d'un impressionant repertori, va gravar nombrosos discs, i vas posar el seu talent de cantant al servei de nombroses pel·lícules.
Biografia Inicis El seu nom complet era Burl Icle Ivanhoe Ives, i va néixer prop de Hunt City, Illinois. Els seus pares eren Levi "Frank" Ives (1880–1947) i Cordelia "Dellie" White (1882–1954), i va tenir sis germans: Audry, Artie, Clarence, Argola, Lillburn, i Norma. Sent nen, el seu oncle el va sentir cantar mentre es trobava al jardí amb la seva mare. Li va agradar tant que el va convidar a cantar en una reunió de veterans a Hunt City, en la qual va interpretar una versió de la balada "Barbara Allen", impressionant tant al seu oncle com al públic.Burl Ives, Wayfaring Stranger, New York: Whittlesey House, 1948, p. 15–20
Entre 1927 i 1929, Ives va estudiar en el Eastern Illinois State Teachers College (actualment Eastern Illinois University) a Charleston, Illinois,Betsy Cole, "Eastern Mourns Burl Ives," Daily Eastern News, 17 Abril 1995 encara que va abandonar aviat els estudis. Seguidament, el 23 de juliol de 1929 Ives va fer un enregistrament de prova a Richmond, Indiana, del tema "Behind the Clouds" per al segell Gennett, però l'enregistrament va ser rebutjat i destruït poques setmanes després.Tony Russell, Country Music Records: A Discography, 1921-1942, Oxford: Oxford University Press, 2004, p. 17, 369
Dècades de 1930 i 1940 Ives va viatjar pels Estats Units com a cantant itinerant en els inicis dels anys trenta, guanyant-se la vida amb diferents treballs i tocant el banjo. Va ser arrestat a Mico (Utah) per vagància i per cantar “Foggy, Foggy Dew,” cançó que les autoritats consideraven pujada de to. Cap a 1931 va començar a actuar en l'emissora radiofònica WBOW (AM) de Terre Haute, Indiana. A més, en aquesta època va decidir tornar a l'escola, anant a classe a l'Indiana State Teachers College (actualment Indiana State University).Wayfaring Stranger p. 145
El 1940 Ives va començar el seu propi xou radiofònic, titulat The Wayfaring Stranger amb motiu d'una de les seves balades. Al llarg de la següent dècada va popularitzar diverses cançons populars, com ara “Foggy, Foggy Dew” (una cançó d'arrels angleses i irlandeses), “Blue Tail Fly” (una vella melodia de l'època de la Guerra Civil dels Estats Units), i “Big Rock Candy Mountain” (una antiga cançoneta de vagabunds).
A principis de 1942, Ives va ser reclutat per servir en l'Exèrcit dels Estats Units. Va ser destinat primer a Fort Dix, i després a Camp Upton, on va formar part del repartiment del musical d'Irving Berlin This Is the Army. Quan l'espectacle va passar a Hollywood, va ser transferit a les Forces Aèries de l'Exèrcit dels Estats Units. Es va llicenciar, aparentment per raons mèdiques, al setembre de 1943. Entre setembre i desembre de 1943 Ives va viure a Califòrnia amb l'actor Harry Morgan (que es faria més endavant famós per interpretar al Coronel Sherman T. Potter en la sèrie de televisió MASH), i aquell mes de desembre Ives es va traslladar a Nova York per treballar en l'emissora de ràdio CBS, amb un sou de 100 dòlars setmanals."Testimony of Burl Icle Ives, New York, N.Y. [on May 20, 1952]," Hearings before the Subcommittee to Investigate the Administration of the Internal Security Act and Other Internal Security Laws of the Committee on the Judiciary, United States Senate, Eighty-Second Congress, Second Session on Subversive Infiltration of Radio, Television, and the Entertainment Industry. Washington, D.C.: GPO, 1952. Part 2, p. 206
El 6 de desembre de 1945 es va casar amb la guionista Helen Peck Ehrlich, amb la qual va tenir un fill, Alexander, el 1949."Burl Ives Weds Script Writer," New York Times, 8 December 1945, p. 24. Accessed via ProQuest Historical Newspapers El mateix any del seu matrimoni va ser triat per actuar com a cowboy cantant en el film Smoky (1945).Burl Ives Biography, Sitcoms Online
El seu primer gran èxit va ser la versió que va fer de la cançó anglesa del “Lavender Blue”, nominada a l'Oscar a la millor cançó original, en la pel·lícula de 1949 Dins del meu cor.
Dècada de 1950: llista negra comunista Ives va ser identificat en el pamflet de 1950 Red Channels i en la llista negra de Hollywood com un artista amb suposats llaços comunistes.Michael D. Murray, Encyclopedia of Television News, Westport, CT: Greenwood, 1998. p 18. Accessed via Ebrary El 1952 va cooperar amb el Comitè d'Activitats Antiestatunidenques (HUAC) acceptant atestar. Va afirmar no ser membre del Partit Comunista dels Estats Units, però que sí havia acudit a diverses reunions sindicals amb el cantant Pete Seeger simplement per estar en contacte amb la classe treballadora.
La seva cooperació amb el HUAC el va treure de la llista negra, permetent-li seguir treballant al cinema. Però també el va distanciar de molts altres cantants folk, entre ells Seeger, que se sentia traït per Ives. Quaranta-un anys després, Ives es va reunir amb Seeger en un concert benèfic a Nova York, cantant junts "Blue Tail Fly".Dean Kahn, "Ives-Seeger Rift Finally Ended with 'Blue-Tail Fly' Harmony: Skagitonians Ives, Murros Were on Opposite Sides," Knight Ridder Tribune Business News [from Bellingham Herald, Washington], 19 March 2006, p. 1. Accessed via ProQuest ABI/Inform
Dècades de 1950 – 1960 miniatura|Ives (esquerra) amb Paul Newman en La gata sobre la teulada de zinc. En aquesta dècada Ives va ampliar les seves actuacions cinematogràfiques. Entre els títols en els quals va actuar s'inclouen East of Eden, La gata sobre la teulada de zinc, Desire Under the Elms, Wind Across the Everglades, Horitzons de grandesa (film que li va valer l'Oscar al millor actor secundari), i Our Man in Havana, pel·lícula basada en la novel·la de Graham Greene.
Dècades de 1960 – 1990 En els anys seixanta Ives va començar a cantar country amb major freqüència, i el 1962 va editar tres cançons molt populars: "A Little Bitty Tear", "Call Me Mister In-Between", i "Funny Way of Laughing".
Ives va fer diversos papers televisius i cinematogràfics en els anys seixanta i setanta. Així, el 1962 va protagonitzar al costat de Rock Hudson The Spiral Road, basada en una novel·la de Jan de Hartog. El 1964 va treballar a The Brass Bottle, amb Tony Randall i Barbara Eden, i va ser el narrador de l'especial televisiu de Rankin/Bass en stop motion Rudolph the Red-Nosed Reindeer.
Ives també va actuar en altres produccions televisives, entre elles Pinocchio i Arrels. A més, va ser protagonista de dues sèries televisives: O.K. Crackerby! (1965–66) i The Bold Ones: The Lawyers (1969–72). Igualment, Ives va participar de manera ocasional en produccions de tema macabre, com The Man Who Wanted to Live Forever (1970) i The Other Way Out (1972), aquesta última dins del xou de Rod Serling Galeria Nocturna.
Ives i Helen Peck Ehrlich es van divorciar al febrer de 1971."Burl Ives Divorced," New York Times, 19 de febrer de 1971, p. 27. Accessed via ProQuest Historical Newspapers Dos mesos més tard es va casar a Londres amb Dorothy Koster Paul.UPI, "Burl Ives Weds," Evening Sentinel, Holland, Michigan, 17 April 1971, p. 3. Accessed via Access NewspaperARCHIVE En els seus últims anys Ives i la seva esposa van viure en Anacortes, Washington, a l'àrea de Puget Sound.
En reconeixement de la seva influència en la música vocal estatunidenca, el 25 d'octubre de 1975 Ives va ser guardonat amb el Premi al Merit del Glee Club de la Universitat de Pennsilvània.
D'altra banda, Ives va cedir la seva imatge i el seu nom a la campanya "This Land Is Your Land — Keep It Clean", duta a terme en els anys setanta pel Bureau of Land Management.
Defunció Ives va morir a Anacortes, Washington, a causa d'un càncer de boca, el 1995. Va ser enterrat en el Cementiri Mound de Hunt City, Illinois.Richard Severo, "Burl Ives, the Folk Singer Whose Imposing Acting Won an Oscar, Dies at 85," New York Times, 15 April 1995, p. 10. Accessed via ProQuest Historical Newspapers http://web.archive.org/web/http://www.encyclopedia.com/doc/1S1-9199504150897195.html from encyclopedia.com
Filmografia Les seves pel·lícules més destacades són: 1946: Smoky: Bill 1948: Green Grass of Wyoming: Gus 1948: Station West: Recepcionista d'hotel / Balladeer 1948: So Dear to My Heart: Oncle Hiram Douglas 1950: Sierra: Lonesome 1955: A l'est de l'edèn (East of Eden): Sam, el xèrif 1956: The Power and the Prize: George Salt 1957: Gun Glory: Vocalista 1958: Desire Under the Elms: Ephriam Cabot 1958: Wind Across the Everglades: Cottonmouth 1958: Cat on a Hot Tin Roof: Harvey 'Big Daddy' Pollitt 1958: Grans horitzons (The Big Country): Rufus Hannassey 1959: El nostre home a l'Havana (Our Man in Havana): Dr. Hasselbacher 1959: El dia del proscrit: Jack Bruhn 1960: Let No Man Write My Epitaph: Jutge Bruce M. Sullivan 1962: The Spiral Road: Dr. Brits Jansen 1963: Summer Magic: Osh Popham 1964: I Know an Old Lady Who Swallowed a Fly: Cantant (veu) 1964: The Brass Bottle: Fakrash 1964: Quin mariner! (Ensign Pulver): Capità Morton 1964: Rudolph, the Red-Nosed Reindeer (TV): Narrador: Sam el Snowman (veu) 1965: O.K. Crackerby! (sèrie TV): O.K. Crackerby 1966: The Daydreamer: Pare Neptú (veu) 1967: Rocket to the Moon: Phineas T. Barnum 1968: Pinotxo (Pinocchio) (TV): Gepetto 1968: The Other Side of Bonnie and Clyde: Narrador (veu) 1968: The Sound of Anger (TV): Walter Nichols 1969: The Whole World Is Watching (TV): Walter Nichols 1969: The Bold Ones: The Lawyers (sèrie TV): Walter Nichols 1970: The McMasters: McMasters 1970: The Man Who Wanted to Live Forever (TV): T.M. Trask 1975: Hugó a víziló: Narrador (veu) 1976: The First Easter Rabbit (TV): Narrador / Older Stuffy (veu) 1976: Captains and the Kings (fulletó Tv): Old Syrup 1976: Baker's Hawk: Mr. McGraw 1976: La Petite Maison dans la prairie: Els caçadors / Sam shelby 1977: Roots (fulletó TV): Senador Arthur Johnson 1978: The Bermuda Depths (TV): Dr. Paulis 1978: The New Adventures of Heidi (TV): Avi 1979: Just You and Me, Kid: Max 1981: Earthbound: Ned Anderson 1982: White Dog: Carruthers 1984: The Ewok Adventure (TV): Narrador (veu) 1986: Uphill All the Way: Xèrif John Catledge 1987: Poor Little Rich Girl: The Barbara Hutton Story (TV): F W. Woolworth 1988: Two Moon Junction: Xèrif Earl Hawkins
Premis Oscar al millor actor secundari el 1959 per a Grans horitzons . Globus d'Or al millor actor secundari el 1959 per a Grans horitzons .
Referències
Enllaços externs
Web dedicada a Burl Ives
Categoria:Actors de cinema d'Illinois Categoria:Actors de sèries de televisió d'Illinois Categoria:Actors de teatre d'Illinois Categoria:Compositors d'Illinois Categoria:Cantants d'Illinois Categoria:Cantants de country estatunidencs Categoria:Guitarristes de country estatunidencs Categoria:Banjistes de country Categoria:Banjistes estatunidencs Categoria:Escriptors d'Illinois Categoria:Guanyadors del premi Oscar al millor actor secundari Categoria:Guanyadors del Globus d'Or al millor actor secundari Categoria:Guanyadors del premi Grammy Categoria:Alumnes de la Universitat d'Illinois Oriental Categoria:Alumnes de la Universitat de l'Estat d'Indiana Categoria:Morts a l'estat de Washington Categoria:Actors de veu Categoria:Compositors estatunidencs morts al segle XX Categoria:Compositors estatunidencs nascuts al segle XX Categoria:Actors estatunidencs nascuts al segle XX Categoria:Actors estatunidencs morts al segle XX Categoria:Escriptors estatunidencs morts al segle XX Categoria:Escriptors estatunidencs nascuts al segle XX