miniatura|Europa dividida pel Teló d'acer El Teló d'acer és el nom amb què els mitjans polítics i de difusió d'occident van designar, a partir dels anys de la Guerra Freda, les fronteres entre els països occidentals i els països socialistes de l'Est d'Europa.
El Teló d'Acer o la Cortina de Ferro va ser un terme encunyat per l'ex Primer Ministre britànic Winston Churchill per a referir-se a la frontera, física i sobretot ideològica, que va dividir a Europa en dos després de la Segona Guerra Mundial. Churchill va popularitzar el terme en una conferència als Estats Units en 1946, on va dir:
La frontera de la qual parlava Churchill dividia els estats capitalistes alineats políticament, econòmica i militar amb els Estats Units i els estats socialistes que feien el mateix amb la Unió Soviètica. El terme va ser, de fet, ideat pel ministre de propaganda de l'Alemanya nazi, Joseph Goebbels, que va declarar el 25 de febrer de 1945 en un article titulat L'Any 2000, en el periòdic setmanal Das Reich:
La divisió també es va fer palesa en dos sistemes militars contraposats, l'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord (1949) i el Pacte de Varsòvia (1955), així com en les aliances econòmiques, el Pla Marshall d'una banda i el Consell d'Assistència Econòmica Mútua per un altre. Aquesta divisió en dos blocs enfrontats en les seves concepcions polítiques, militars i econòmiques, va donar lloc a la situació coneguda com a Guerra Freda. Únicament Iugoslàvia, dirigida pel Mariscal Tito, va adoptar en la disputa una postura totalment neutral àdhuc sent socialista i trobant-se a l'est del Teló. A l'oest del Teló, Finlàndia i Àustria mantingueren també una política de relativa neutralitat respecte als blocs, buscant mantenir relacions cordials amb la Unió Soviètica. En els mitjans de comunicació d'alguns països occidentals, es va encunyar el terme de finlandització per a descriure, en sentit negatiu, una política exterior que segons aquests mitjans s'acomodava per a servir als interessos soviètics.
Els esdeveniments que van demolir el Teló d'Acer van començar amb la caiguda del comunisme a Polònia, Hongria, Alemanya Oriental, Bulgària, Txecoslovàquia i Romania.
Ús previ a la Guerra Freda miniatura|Llibre suec Darrere el teló d'acer de Rússia de 1923 El 1948, es van instal·lar cortines de seguretat de ferro als escenaris dels teatres per frenar la propagació del foc.
Potser la primera aplicació registrada del terme teló d'acer a la Rússia soviètica va ser a la polèmica de Vassili Rózanov de 1918, L'Apocalipsi del nostre temps. És possible que Churchill la llegís allà després de la publicació de la traducció a l'anglès del llibre el 1920. El passatge diu:
El 1920, Ethel Snowden, al seu llibre Through Bolshevik Russia (A través de la Rússia bolxevic), va utilitzar el terme en referència a la frontera soviètica.
Un article del maig de 1943 a Signal, una revista de propaganda alemanya, parlava de la cortina d'acer que més que mai separa el món de la Unió Soviètica. Joseph Goebbels va comentar a Das Reich, el 25 de febrer de 1945, que si Alemanya perdés la guerra, cauria una cortina d'acer sobre aquest enorme territori controlat per la Unió Soviètica, darrere la qual les nacions serien massacrades. El propagandista nazi en anglès William Joyce va utilitzar el terme en la seva última emissió de propaganda el 30 d'abril de 1945, declarant que «la cortina d'acer del bolxevisme ha caigut sobre Europa». El ministre alemany Lutz von Krosigk va afirmar el 2 de maig de 1945:
El primer ús registrat del terme teló d'acer per part de Churchill va ser en un telegrama del 12 de maig de 1945 que va enviar al president dels Estats Units, Harry S. Truman, sobre la seva preocupació per les accions soviètiques, afirmant que un teló d'acer s'ha baixat sobre el seu front. No sabem què passa darrere.
Ho va repetir en un altre telegrama a Truman el 4 de juny, esmentant «...el descens d'un teló d'acer entre nosaltres i tot el que hi ha cap a l'est», i en un discurs a la Cambra dels Comuns el 16 d'agost de 1945, afirmant que «no és impossible que una tragèdia a una escala prodigiosa s'estigui desenvolupant darrere del teló d'acer que en aquell moment divideix Europa en dos».
Durant la Guerra Freda Construint antagonisme
miniatura|Restes de la cortina de ferro a Devínska Nová Ves, Bratislava (Eslovàquia)
miniatura|Part conservada del teló d'acer a la República Txeca. Hi ha una torre de guaita, dents de drac i una tanca de seguretat elèctrica.
L'antagonisme entre la Unió Soviètica i Occident que va arribar a ser descrit com el teló d'acer va tenir diversos orígens.
Durant l'estiu de 1939, després de dur a terme negociacions tant amb un grup britànic-francès com amb l'Alemanya nazi sobre possibles acords militars i polítics, la Unió Soviètica i l'Alemanya nazi van signar l'Acord Comercial Germano-Soviètic (que preveia el comerç de cert equipament militar i civil alemany a canvi de matèries primeres soviètiques) i el Pacte Mólotov-Ribbentrop (signat a finals d'agost de 1939), que porta el nom dels secretaris d'Afers Exteriors dels dos països (Viatxeslav Mólotov i Joachim von Ribbentrop), que incloïa un acord secret per dividir Polònia i l'Europa de l'Est entre els dos estats.
Els soviètics van ocupar posteriorment l'est de Polònia (setembre de 1939), Letònia (juny de 1940), Lituània (1940), el nord de Romania (Bessaràbia i Bucovina del Nord, finals de juny de 1940), Estònia (1940) i l'est de Finlàndia (març de 1940). A partir de l'agost de 1939, les relacions entre Occident i els soviètics es van deteriorar encara més quan la Unió Soviètica i l'Alemanya nazi van iniciar una extensa relació econòmica mitjançant la qual la Unió Soviètica enviava a Alemanya petroli, cautxú, manganès i altres materials vitals a canvi d'armes, maquinària de fabricació i tecnologia alemanyes. El comerç nazi-soviètic va acabar el juny de 1941 quan Alemanya va trencar el Pacte i va envair la Unió Soviètica a l'Operació Barba-roja.
Durant la Segona Guerra Mundial, Stalin va decidir adquirir una zona de protecció contra Alemanya, amb estats prosoviètics a la seva frontera en un bloc oriental. Els objectius de Stalin van provocar relacions tenses a la Conferència de Ialta (febrer de 1945) i a la posterior Conferència de Potsdam (juliol-agost de 1945).isbn=978-0-14-008337-8 La gent d'Occident va expressar la seva oposició a la dominació soviètica sobre els estats de protecció, i va créixer la por que els soviètics estiguessin construint un Imperi que pogués ser una amenaça per a ells i els seus interessos.
No obstant això, a la Conferència de Potsdam, els aliats van assignar parts de Polònia, Finlàndia, Romania, Alemanya i els Balcans al control o la influència soviètica. A canvi, Stalin va prometre als aliats occidentals que permetria a aquests territoris el dret a l'autodeterminació nacional. Malgrat la cooperació soviètica durant la guerra, aquestes concessions van deixar molts a Occident inquiets. En particular, Churchill temia que els Estats Units poguessin tornar al seu aïllacionisme d'abans de la guerra, deixant els estats europeus esgotats incapaços de resistir les demandes soviètiques. (El president Franklin D. Roosevelt havia anunciat a Ialta que després de la derrota d'Alemanya, les forces nord-americanes es retirarien d'Europa en dos anys.)
Discurs de Churchill El discurs Sinews of Peace de Winston Churchill del 5 de març de 1946, al Westminster College de Fulton, Missouri, al qual va assistir el president Harry Truman, va utilitzar públicament el terme teló d'acer en el context de l'Europa de l'Est dominada pels soviètics: miniatura|El Teló d'Acer tal com el va descriure Churchill al Westminster College. Cal tenir en compte que Viena (centre, regions vermelles, tercera cap avall) es troba a l'est del Teló, com a part de la zona d'Àustria ocupada pels soviètics.
Gran part del públic occidental encara considerava la Unió Soviètica com un aliat proper en el context de la derrota de l'Alemanya nazi i del Japó imperial el 1945. Tot i que no va ser ben rebuda en aquell moment, l'expressió teló d'acer va guanyar popularitat com a referència abreujada a la divisió d'Europa a mesura que avançava la Guerra Freda. El Teló d'Acer servia per mantenir la gent dins i la informació fora. La gent de tot Occident finalment va arribar a acceptar i utilitzar la metàfora.
El discurs de Churchill Sinews of Peace va criticar durament les polítiques de tensió exclusives i secretes de la Unió Soviètica, juntament amb la forma d'estat de l'Europa de l'Est, el Govern Policial (). Va expressar la desconfiança de les nacions aliades occidentals envers la Unió Soviètica després de la Segona Guerra Mundial. El setembre de 1946, la cooperació entre els Estats Units i la Unió Soviètica es va esfondrar a causa del rebuig dels Estats Units a l'opinió de la Unió Soviètica sobre el problema alemany al Consell de Stuttgart, i després va seguir l'anunci del president dels Estats Units, Harry S. Truman, d'una política antisoviètica i anticomunista de línia dura. Després d'això, l'expressió teló d'acer es va utilitzar més àmpliament com a terme antisoviètic a Occident.
A més, Churchill va esmentar en el seu discurs que les regions sota el control de la Unió Soviètica estaven expandint el seu poder i influència sense cap restricció. Va afirmar que per frenar aquest fenomen continu, calia la força dominant i una forta unitat entre el Regne Unit i els Estats Units.
Stalin va prendre nota del discurs de Churchill i va respondre a Pravda a mitjans de març de 1946. Va acusar Churchill de bel·licista i va defensar l'amistat soviètica amb els estats de l'Europa de l'Est com una salvaguarda necessària contra una altra invasió. Stalin va acusar Churchill d'esperar instal·lar governs de dretes a l'Europa de l'Est amb l'objectiu d'agitar aquests estats contra la Unió Soviètica. Andrei Jdànov, el principal propagandista de Stalin, va utilitzar el terme contra Occident en un discurs de l'agost de 1946:
«Darrere meu hi ha un mur que envolta els sectors lliures d'aquesta ciutat, part d'un vast sistema de barreres que divideix tot el continent europeu. Des del Bàltic, al sud, aquestes barreres tallen Alemanya en un tall de filferro espinós, formigó, espais per a gossos i torres de vigilància. Més al sud, potser no hi ha cap mur visible, cap mur evident. Però encara hi ha guàrdies armats i punts de control;encara una restricció del dret a viatjar, encara un instrument per imposar als homes i dones corrents la voluntat d'un estat totalitari.}}– Ronald Reagan al programa Derroqueu aquest mur!}} discurs del 1987, escrit per Peter Robinson.
Realitats polítiques, econòmiques i militars Bloc de l'Est lang=ca|miniatura|Un mapa del Bloc de l'Est Mentre el Teló d'Acer va romandre vigent, gran part de l'Europa de l'Est i moltes parts de l'Europa Central –excepte l'Alemanya Occidental, Liechtenstein, Suïssa i la major part d'Àustria (tota Àustria després de la retirada de les forces aliades d'ocupació i la declaració de neutralitat d'Àustria resultant del Tractat de l'Estat Austríac el 1955)– es van trobar sota l'hegemonia de la Unió Soviètica, que havia annexionat Estònia, Letònia,Senn, Alfred Erich, Lithuania 1940: Revolution from Above, Amsterdam, New York, Rodopi, 2007 i Lituània com a Repúbliques Socialistes Soviètiques.
Alemanya va donar via lliure a Moscou en gran part d'aquests territoris en el Pacte Molotov-Ribbentrop de 1939, signat abans de la invasió alemanya de la Unió Soviètica el 1941.
Altres territoris annexats per la Unió Soviètica incloïen:
Polònia Oriental (incorporada a les RSS d'Ucraïna i Bielorússia), Part de l'est de Finlàndia (va passar a formar part de la RSS Carelo-Finlandesa)Kennedy-Pipe, Caroline, Stalin's Cold War, New York: Manchester University Press, 1995, Nord de Romania (part de la qual es va convertir en la RSS de Moldàvia). Óblast de Kaliningrad, la meitat nord de Prússia Oriental, presa el 1945.