Ferran Llorca i Die (València, 1872 - Nauta Riva, Llenguadoc, 1939) va ser un periodista i escriptor valencià.
Proper a Vicent Blasco Ibáñez, de qui seria posteriorment gendre, va col·laborar en el diari El Pueblo i va dirigir l'Editorial Prometeo, projectes ambdós de l'autor de La Barraca. Llorca i Die també va estar al capdavant dEl Noticiero Sevillano i va redactar per al madrileny El Liberal entre 1902 i 1907. També va ser gerent de l'Editorial Española y Americana. Quant a la seua vessant acadèmica, Llorca i Die es va llicenciar en Dret i doctorar en Història. Va impartir a la Universitat de València i va ingressar a l'Acadèmia de Sant Carles.
Obres Lo que cantan los niños (1914) San Juan del Hospital de Valencia (1930) La Escuela Valenciana de Arquitectos (1932), discurs d'entrada a l'Acadèmia de Sant Carles. Sublevación del infante don Jaime de Aragón, seguida de la de su hijo del mismo nombre (1462-1477) La biblioteca universitaria de Valencia
Enllaços externs
Categoria:Periodistes de València Categoria:Escriptors de València Categoria:Docents de València Categoria:Historiadors de València contemporanis Categoria:Alumnes de la Universitat de València Categoria:Assagistes valencians del segle XIX Categoria:Assagistes valencians del segle XX en castellà Categoria:Periodistes valencians morts al segle XX Categoria:Periodistes valencians nascuts al segle XIX Categoria:Escriptors valencians nascuts al segle XIX Categoria:Escriptors valencians morts al segle XX