Ian James Thorpe OAM (Milperra, Sydney, 13 d'octubre de 1982) és un nedador australià anomenat Thorpedo i Thorpey. Aconseguí cinc medalles d'or als Jocs Olímpics, la millor marca obtinguda per un esportista australià. El 2001 es convertí en el primer nedador a guanyar sis medalles d'or en un Campionat Mundial de Natació.Hunter (2004), pàg. 274-275. En total, Thorpe sumà onze medalles d'or en aquesta competició, que és la segona millor marca aconseguida per un nedador, rècord en possessió del nord-americà Michael Phelps. Thorpe és, juntament amb Michael Phelps, l'única persona que ha estat nomenada "Nedador de l'any" en quatre ocasions, distinció concedida per la revista Swimming World Magazine (El món de la natació),Hunter (2004), p viii i fou "Nedador australià de l'any" des de 1999 fins al 2003. Els seus èxits esportius l'han convertit en un dels atletes més populars d'Austràlia, que unit a les seves iniciatives benèfiques el van convertir, l'any 2000, en el "Jove australià de l'any". Ha rebut l'Orde d'Austràlia, una prestigiosa distinció honorífica.
Als 14 anys es convertí en l'home més jove en representar el seu país, Austràlia.Hunter (2004), pàg. 75. La seva victòria en els 400 metres estil lliures en el Campionat Mundial de Natació de Perth, el 1998, el convertí en el campió mundial més jove de la categoria.p. 102. pàg. 434-436. Després d'aquesta victòria, Thorpe dominà en totes les curses de 400 metres lliures, guanyant cada competició que disputà: Jocs Olímpics, Campionats del Món, Jocs de la Commonwealth i en els Campionats de Natació Pan Pacific, fins a la interrupció de la seva carrera després dels Jocs Olímpics d'Atenes.
A més de 13 records mundials en proves individuals,Hunter (2004), pàg. viii. Thorpe participà activament en els relleus australians, agregant a les seves estadístiques les victòries en 4x100 metres i 4x200 metres a Sydney, afegint-hi cinc records mundials en els relleus. Les seves victòries en els 200 i 400 metres i el seu bronze en els 100 metres a Atenes el converteixen en l'única persona en guanyar medalles en les proves de 100, 200 i 400.
Després dels Jocs d'Atenes, Thorpe s'agafà un any sabàtic fora de la natació, programant la seva tornada per als Jocs de la Commonwealth a Melbourne l'any 2006. A causa d'un atac de mononucleosi infecciosa fou obligat a abandonar la competició.
Se suspengueren els posteriors entrenaments programats als Estats Units i anuncià la retirada de la competició el 21 de novembre de 2006 a l'edat de 24 anys, per manca de motivació. El 31 de març de 2007, es publicà la notícia que Thorpe podia haver tingut problemes per un resultat anormal en una anàlisi de sang que contenia un alt nivell de testosterona.
La Federació Internacional de Natació (FINA) confirmà que existia una apel·lació sobre la rellevància de les proves "positives" del maig de 2006, però no precisà la identitat del nedador australià.
Des de principis de 2011 hi va haver moltes especulacions sobre el retorn de Thorpe a la natació, alimentada per persones que afirmaven haver-lo vist entrenar. Aquestes especulacions s'acabaren el 2 de febrer de 2011, quan Thorpe va oferir una roda de premsa en què confirmà la seva intenció de tornar a la piscina per tal de lluitar per les medalles als Jocs Olímpics de Londres de 2012, quatre anys després d'haver deixat la natació.
Inicis Thorpe pesà en néixer 4,1 kg i mesurà 59 cm. Cresqué en una família d'àmplia tradició esportiva en els suburbis de Milperra. El pare d'Ian, Ken, fou un talent del criquet de júnior, jugant al club de criquet de Bankstown, a Sydney. Ken fou seleccionat abans que els seus companys Len Pascoe i Jeff Thomson, futurs jugadors de la selecció australiana de criquet. Tanmateix, la pressió del pare de Ken, Cecil, provocà la retirada del seu fill als 26 anys.
La mare de Thorpe, Margaret, també era esportista i competí a la divisió A amb l'equip de netball de Bankstown.Hunter (2004), pàg. 1-6. El primer contacte d'Ian amb una piscina, la de Padstow, es produí quan acompanya la seva germana gran, Christina, que hi anà aconsellada per un metge; d'aquesta manera, la natació enfortiria el seu canell trencat en un accident que patí quan jugava al pati de casa seva.Hunter (2004), pàg. 102.
De petit, Thorpe fou relegat a suplent a causa d'una al·lèrgia al clor. Per això, no competí fins als set anys en la qual seria la seva primera carrera: un carnaval de l'escola. La seva al·lèrgia el forçà a nedar amb el cap fora de l'aigua; malgrat aquesta poc ortodoxa tècnica guanyà la carrera.Hunter (2004), pàg. 19-22. De manera progressiva, superà l'al·lèrgia i ascendí a la capitania de l'equip de Nova Gal·les del Sud. L'elecció pel càrrec quedà plenament justificada en guanyar nou medalles d'or en la seva categoria en el Campionat estatal de piscina de 25 m per edats (State Age Short Course Championships), el setembre de 1994.Hunter (2004), pàg. 36-39.
El 1995 inicià els estudis d'educació secundària a la East Hills Boys Technology High School, va canviar d'entrenador per poder nedar amb la seva germana, i va ser tutelat per Doug Frost. Fou un gran any per la família, amb la selecció de Christina per formar part de l'equip nacional amb el qual va competir en els Campionats de Natació Pan Pacific 1995 a Atlanta (EUA).
Ian, que ja mitjança 1,85 metres, competí en el seu primer Campionat nacional per edats, i guanyà la medalla de bronze en els 200 i 400 metres lliures. pàg. 224-225.Hunter (2004), pàg. 46-49.
Debut nacional Thorpe competí en els Campionats Nacionals per edats de 1996 a Brisbane, guanyant cinc medalles d'or, dues de plata i dues més de bronze. Els temps assolits eren, de mitjana, dos segons més ràpids per cada 100 metres que els dels guanyadors de la medalla de plata. Amb els temps aconseguits a la prova de 400 metres lliures i 200 metres esquena, qualificà pels Campionats Australians, que eren els esdeveniments de qualificació pels Jocs Olímpics d'Atlanta. Frost sabia que Ian no tenia possibilitats d'acabar a les dues primeres posicions de cap prova; malgrat això l'envià per guanyar experiència competint a la categoria d'edat de major qualitat en el país. Thorpe no va aconseguir la classificació, acabant en el lloc 23 en els 400 metres estil lliure i el 36 en els 200 metres esquena.Hunter (2004), pàg. 65-70.
A finals de 1996, Ian havia crescut, arribant als 1,90 m d'alçada i 90 kg de pes, aconseguint la qualificació pels Campionats Australians de Piscina curta. Fou una nova oportunitat per Thorpe d'assolir la selecció nacional, car eren proves pel Campionat Mundial de Natació en Piscina Curta de 1997 a Göteborg, Suècia. Qualificà en segon lloc per la seva primera final nacional en 400 m. estils, però a la final nedà més lent i no assolí la selecció al Campionat Mundial.
El 1997 s'inicià amb el Campionat de Nova Gal·les del Sud, on finalitzà segon rere Malcolm Allen en els 400 metres lliures. El seu temps de 3'59"43 restà 8 s al seu millor record personal, i fou el primer temps per sota dels 4 minuts aconseguit per un nedador de 14 anys a Austràlia.Hunter (2004), pàg. 72-73.
Thorpe participà en el Campionat Australià a Adelaida sent un seriós pretendent per la selecció australiana que havia de disputar el Campionat de Natació Pan Pacific de 1997 disputat a Fukuoka, Japó. Thorpe i el seu entrenador Frost decidiren retirar-se de la prova d'estils per conservar l'energia per la final d'estil lliure després de les lesions dels medallistes olímpics de 400 m lliures Kieren Perkins i Daniel Kowalski. Thorpe guanyà el bronze rere Grant Hackett i Malcolm Allen, establint un rècord personal de 3'53"44 min. Fou un nou rècord juvenil i la primera de les batalles amb Hackett.
Amb 14 anys i 5 mesos, Ian es convertí en el nedador masculí més jove a ser escollit per l'equip australià superant el record imposat per John Konrads per un mes. Frost mencionà que la causa per la qual Ian fou escollit, fou la seva eventual priorització de l'estil lliure.Hunter (2004), pàg. 73-75. Thorpe continuà en gran forma i dues setmanes després competí en el Campionat Nacional per edats; participà en dotze proves i guanyà la medalla d'or en deu d'elles conquerint, a més, dos bronzes i superant sis rècords nacionals.Hunter (2004), pàg. 75-76.
Els inicis de la carrera internacional Debut internacional Dos mesos abans del Campionat Pan Pacific, Thorpe s'operà d'apendicitis, la qual cosa l'obligà a perdre's dues setmanes d'entrenament.Hunter (2004), pàg. 82. En absència de regles de qualificació per proves específiques a Fukuoka, Thorpe optà per enregistrar-se en els 200 metres lliures i estil papallona i també en els 400 m estils i lliures. Acabà quart a l'eliminatòria dels 200 m lliures, després d'establir un nou rècord personal d'1'51"46 min. Malgrat no haver-se qualificat per la final, participà en els 4x200 m lliures competint amb Michael Klim, Ian van der Wal i Hackett; va endur-se la plata i es va convertir en el nedador més jove a ser medallista en el Campionat Pan Pacific. Thorpe, en els 400 m lliures, es va classificar per la seva primera final internacional, i va remuntar des del cinquè lloc en el pas pels 300 per arribar a guanyar la medalla de plata, per darrere de Hackett, amb un temps de 3'49"64.Malcolm (2000), pàg. 191-192.
El seu esclat en els darrers metres es convertí en la seva carta de presentació, i el temps que enregistrà el classificà en el tercer lloc mundial, amb una marca que l'hagués convertit en plata en els Jocs Olímpics d'Atlanta. A l'octubre de 1997, uns dies després del seu quinzè aniversari, Thorpe competí en les proves classificatòries a Brisbane pel Campionat Mundial de Natació de 1998. Fou seleccionat pel Campionat de Perth al gener, acabant quart i segon en els 200 i 400 m respectivament. Continuà el seu ascens aconseguint un nou rècord personal en ambdues proves.Hunter (2004), pàg. 91-92.
Campionat Mundial de Natació de 1998 La primera aparició de Thorpe a la seva terra natal fou en el Campionat Mundial de Natació de 1998, celebrat a Perth. Començà la seva participació amb el relleu 4x200 m lliures assegurant-se un lloc a l'equip en signar un temps d'1'48"85 min. A la final, Klim, que poc abans s'havia convertit en el campió mundial de 200 m lliures, liderà la cursa seguit de Hackett. Thorpe es desempallegà del campió olímpic de 200 m papallona Tom Malchow fent 1'47"67 min, igualant el temps de Klim a la citada final. En acabar el relleu d'Ian, Austràlia es trobava dos segons per davant del rècord mundial i tres segons davant dels estatunidencs. Malgrat que el relleu principal de Kowalski finalitzà la prova a mig segon de la marca del món, fou la primera vegada que Austràlia guanyava aquesta prova a escala mundial des de 1956. Amb el seu primer títol assegurat, Thorpe entrà a la final dels 400 m lliures amb la quarta millor marca mundial, rere Emiliano Brembilla, Hackett i Massimiliano Rosolino. Hackett liderà la prova des de l'inici, establint una còmoda avantatge de 2"29 segons sobre Thorpe al pas pels 300 metres. Encara que Thorpe reduí l'avantatge 1"53 s en els 350 m, Hackett encara posseïa certa distància, que fou arravatada en la darrera braçada per Thorpe, remuntant 1"68 s en els darrers 50 metres. El temps aconseguit (3'46"29 min) fou el quart més ràpid de la història, convertint-se en el campió mundial més jove en proves individuals masculines.Hunter (2004), pàg. 96-102.
Thorpe es convertí en una estrella mediàtica, col·laborant amb l'Institut de Càncer Infantil, després que el cunyat de la seva germana patís aquesta malaltia. Després del campionat Mundial, Thorpe anuncià que acabaria a distància els seus estudis de desè any.Hunter (2004), pàg. 95-102.
Jocs de la Commonwealth de 1998