La hiena ratllada (Hyaena hyaena) és un mamífer omnívor de la família dels hiènids.
Descripció física miniatura|esquerra|Crani de hiena ratllada La hiena ratllada és la segona espècie de hiena més grossa, amb una mida entre la de la hiena tacada i la de la hiena bruna. El seu crani no és tan gros com el de la hiena bruna, ni les seves dents són tant robustes, fet que indica una adaptació a una dieta més generalitzada i, per tant, menys específica. Es tracta d'un animal de mida mitjana, amb una esquena que fa un pendent descendent cap a la cua (més baixa que les espatlles), i un cap arrodonit, amb un musell i unes orelles puntegudes. Té un pelatge que generalment és de color gris pàl·lid o beix, amb una franja negra a la part anterior del coll. Té entre 5 i 9 ratlles verticals de color negre a cada costat, amb ratlles transversals i horitzontals més clares a les potes, les quals li donen el nom que la distingeix de la resta de hienes. Cal destacar que presenten un dimorfisme estacional en el color del pelatge: les ratlles són més fosques i estan més ben definides a l'estiu que a l'hivern, quan són més clares i estan més difuminades. La línia dorsal mitjana té una cabellera erèctil, que la pot fer semblar fins a un 38% més grossa, característica que fan servir quan se senten amenaçades. Aquesta cabellera també els serveix com a dispositiu de senyalització en interaccions socials. La hiena ratllada té una cua llarga, coberta per un dens pelatge de pèls llargs i aspres de color blanc i negre. Les potes tenen quatre dits dotats d'urpes curtes i romes que no són retràctils.
Les mascles tenen un pes que varia entre 26 i 41 quilos, mentre que el pes de les femelles, una mica més lleugeres, oscil·la entre els 26 i els 34 quilos. Sense tenir en compte la cua, la longitud total del cos varia entre 1 i 1,15 metres, i tenen una alçada a l'espatlla d'entre 66 i 75 centímetres. Les hienes ratllades tenen unes glàndules odoríferes força grosses amb forma de bosses sense pèl, les quals es troben a l'obertura de l'anus.
Distribució i hàbitat La hiena ratllada viu a les sabanes tropicals, les praderies, les zones semidesèrtiques, els matollars i els boscos de l'Àfrica, l'Orient Pròxim, l'Afganistan, el Pakistan i l'oest de l'Índia. A Europa està extinta, però ocasionalment se la pot trobar en alguns punts d'Anatòlia.
Comportament Són animals nòmades que es desplacen d'un lloc on hi ha aigua a un altre, sense allunyar-se mai de l'aigua més de 10 quilòmetres. Tot i que es congreguen en petits grups familiars, són caçadors solitaris. Com molts animals que viuen en climes càlids, les seves orelles irradien calor.
La hiena ratllada és un animal solitari però social: s'alimenta individualment i rarament és vist en grups, però s'associa en petits grups familiars en un cau.
miniatura|Una hiena ratllada sentint-se amenaçada Social miniatura|esquerra|Dues hienes ratllades jugant al zoo de Colchester Les hienes ratllades són animals més solitaris que les hienes tacades i les hienes brunes, i viuen a territoris més petits. Totes les subespècies de hiena ratllada, formen grups generalment de 2 individus, encara que s'han registrat casos de fins a 7 membres a Líbia. A Israel són generalment solitàries, tot i que ocasionalment s'han vist congregades al voltant d'un cadàver. Al centre d'Àsia, s'ha registrat que són monògames.
A diferència de la hiena tacada, no hi ha proves que la hiena ratllada tingui un comportament territorial. Al Serengeti, es va registrar que l'àrea de distribució de dos individus era de 44 i 72 km² respectivament, mentre que en una femella del desert del Nègueb, es va registrar que la seva àrea de distribució era de 61 km².
Quan dos individus de hiena ratllada es troben, s'inspeccionen i es llepen mútuament la cabellera de la regió lumbar. Les hienes ratllades saluden als seus congèneres ensumant-se les fosses nasals i pressionant-se les bosses anals, i colpejant-se repetidament amb les potes anteriors els colls les unes a les altres. Durant les interaccions agressives, la cabellera negre de la regió lumbar i toràcica s'erigeix, i quan lluiten, les hienes ratllades llencen mossegades al coll i les potes, evitant la cabellera. Com les altres hienes, la hiena ratllada marca el seu territori sobre tiges d'herba, troncs d'arbres i altres objectes, secretant una substància aromàtica que prové de les seves glàndules odoríferes.
La hiena ratllada té un nombre de vocalitzacions diferents més reduït que les de la hiena tacada.
Relacions interespecífiques amb altres predadors El costum de les hienes ratllades de participar de les preses mortes per altres predadors, condueix inevitablement a confrontacions, que van des de postures amenaçadores a baralles violentes. A l'Africa, la hiena ratllada perd invariablement les disputes per les preses davant de depredadors alfa més grossos com el lleó i la hiena tacada (malgrat que el biòleg Hans Kruuk ha declarat que sembla que hi ha alguna mena datracció entre les dues espècies de hiènid). Els resultats de les disputes contra predadors solitaris com el lleopard i el guepard són més difícils de predir, i, en general, depenen de qui intimida a qui en primer lloc.
A l'Índia i l'Orient Pròxim, de vegades la hiena ratllada entra en conflicte amb llops. Tot i que individualment és més forta, la naturalesa solitària de la hiena la deixa en desavantatge davant el llop, el qual és més social. A l'Índia poden arribar a imposar-se a tigres molt joves, encara que generalment esperen fins que aquests marxen, per aprofitar les restes que hagi deixat. Striped Hyaena: Association with other species
S'han trobat restes de hiena dins dels estómacs de cocodrils palustres.
Dieta A diferència de la hiena tacada, la hiena ratllada és bàsicament un animal carronyaire, que consumeix fàcilment la carronya i les restes de les preses d'altres predadors, fent servir les seves mandíbules poderoses per rosegar i trencar els ossos. Ocasionalment s'alimenten de preses vives que cacen, encara que s'ha suggerit que només els individus de les tres subespècies més grosses, presents al nord-oest de l'Àfrica, a l'Orient Pròxim i a l'Índia, maten grans preses. No hi ha proves que els individus de les subespècies més petites presents a l'est d'Àfrica i a la península Aràbiga, ataquin grans herbívors. Al Turkmenistan s'ha registrat que s'alimenten d'un gran nombre de testudínids, encara que també s'han vist caçant senglars, hemions i porcs espins. Al Caucas, la seva principal font d'aliments són els celífers.
Les hienes ratllades suplementen la seva dieta carnívora amb vegetació. A l'Uzbekistan i el Tadjikistan, l'abundància estacional de fruits és una important contribució a la seva dieta. A Israel també s'alimenten de fruits, particularment dàtils i melons, els quals poden satisfer les seves necessitats de líquids. Són capaces de beure diferents tipus d'aigua, des d'aigua dolça, a aigua carbonatada o aigua salada.
S'han vist hienes ratllades alimentant-se a abocadors.
Reproducció La reproducció no és estacional, i tot i que l'edat a la que se sol assolir la maduresa sexual és consistent, sol produir-se entre els 2 i 3 anys. No obstant això, al zoo de Taixkent, una femella donà a llum per primer cop als quatre anys, mentre que a Israel, s'han registrat femelles de 15 mesos en estat salvatge, amb 3 embrions al ventre.
Tot i que no s'han publicat estudis detallats del seu comportament sexual, s'han fet observacions de hienes en captivitat, i s'ha pogut determinar que el cicle estral és d'un dia, durant el qual la femella s'aparella diverses vegades, en intervals de 15 a 25 minuts. Animal Diversity Web Després d'un període de gestació és d'entre 88 i 92 dies, les femelles donen a llum entre 1 i 6 cadells. Un comportament d'excavació intensiva per part de la femella precedeix al part, el qual sovint és seguit per un cicle estral tres setmanes més tard. Els cadells neixen cecs i amb canals auditius tancats, i el color del seu pelatge varia del blanc al gris, amb ratlles negres. Els cadells obren els ulls després de 7 o 8 dies, mentre que les dents els surten després de 3 setmanes, i una setmana més tard ja poden ingerir aliments sòlids. No obstant això, les mares segueixen alletant als seus cadells fins als 12 mesos. S'ha observat que tant el mascle com la femella participen en l'alimentació dels cadells.
Relacions amb humans Folklore i superstició Es poden trobar nombroses referències a la literatura i el folklore de l'Orient Pròxim, on les hienes ratllades són representades generalment com a símbol de la traïció i l'estupidesa, i són considerades reencarnacions físiques de jinns. L'escriptor àrab Al-Quazweeni (1204–1283), en el seu llibre Aajeb Al-Makhlouqat, parlava d'una tribu anomenada Al-Dabeyoun (en català, homes hiena), dels quals deia que si hi havia un membre d'aquesta tribu en un grup de 1.000 persones, una hiena l'escolliria i se'l menjaria. Un tractat mèdic persa escrit el 1376, parla de com curar els caníbals coneguts amb el nom de kaftar, dels quals es deia que eren mig-home, mig-hiena. Al-Doumairy, en els seus escrits titulats Hawayan Al-Koubra (1406), va dir que eren criatures vampíriques que atacaven les persones de nit i els xuclaven la sang del coll, encara que també va dir que només atacaven a les persones valentes. Al folklore àrab es diu que podien hipnotitzar les seves víctimes amb la mirada o, de vegades, amb les seves feromones. En una línia similar al que va escriure Al-Doumairy, els grecs van creure, fins a finals del , que si els cossos dels homes llop no es destruïen, aquests apareixerien als camps de batalla com hienes vampíriques, i es beurien la sang dels soldats moribunds. La imatge que es té d'ella a l'Afganistan, l'Índia i Palestina, és més diversa. Tot i que temudes, són també un símbol de l'amor i la fertilitat. De parts del seu cos, s'obtenen nombroses varietats de medecines per guarir els mals d'amor. Els balutxis creuen que les bruixes i els bruixots cavalquen de nit sobre hienes ratllades.
Punt de vida cultural La paraula àrab per hiena ratllada, dhubba, es troba en els nom d'una vall d'Israel coneguda com a Shaqq-ud-Diba (que vol dir 'escletxa de les hienes') i Wadi-Abu-Diba (que vol dir, 'vall de les hienes'). Ambdós noms han estat identificats pels estudiosos com la vall bíblica de Zeboim, esmentada al llibre 1 Samuel (13:18) de l'Antic Testament.
A la Bíblia, són esmentades en tres ocasions:
Isaïes (13:22): "Les hienes udolaran en aquells palaus, els xacals, en les grans mansions. Aviat arribarà l'hora de Babilònia, els seus dies estan comptats".
Isaïes (34:14): "Els gats salvatges s'ajuntaran amb hienes i un sàtir cridarà a l'altre; també allà reposarà Lilit i en ell hi trobarà el descans".
Jeremies (50:39): "Per això hi viuran hienes i gats mesquers, s'hi instal·laran els estruços; no serà mai més habitada, no hi viurà ningú per segles i segles".
La paraula hebrea per hiena "tzebua" o "zevoa", vol dir literalment "criatura que udola", apareix al Llibre de JeremiesLlibre de Jeremies (12:9): El Senyor abandona el seu país de la Versió Autoritzada del Rei Jaume de la Bíblia, interpretada com un "ocell amb taques", encara que Henry Baker Tristram va sostenir que la menció més aviat feia referència a una hiena.
Danys causats a ramats i cultius